Ramon Martí d'Eixalà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRamon Martí d'Eixalà
Biografia
Naixement 1807
Cardona
Mort 1857 (49/50 anys)
Madrid
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

Dades personals
Formació Universitat de Cervera
Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Polític, filòsof, arxiver, professor d'universitat, advocat, escriptor, jurista i catedràtic d'universitat
Ocupador Universitat de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Ramon Martí i d'Eixalà (Cardona, Bages, 1807 - Madrid, 1857) fou un advocat i filòsof català.[1]

Es llicencià en dret a la Universitat de Cervera el 1830 i s'hi doctorà a la novament oberta Universitat de Barcelona el 1837. Obtingué la càtedra de dret públic civil i criminal, aportant una renovadora visió racionalista de la legislació. Fou soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1836), de la Societat del Foment de la Il·lustració i director de l'Institut Barcelonès del 1839 al 1841. En 1841 fou designat censor dels concursos per a càtedres per la Junta de Comerç i per la Diputació de Barcelona. També membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts (1835), i participà en la fundació de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1840), de la que en fou vicepresident, bibliotecari i arxiver.[2]

Alhora, milità en el Partit Liberal i fou diputat a Corts Espanyoles el 1843, en 1844-1846, el 1853 i el 1857, on defensà el proteccionisme per la indústria catalana. Fou membre de la comissió reformadora del Codi de Comerç i redactor de les ordinacions municipals de Barcelona de 1857.

En filosofia rebé la influència de la doctrina escocesa del sentit comú (Francis Bacon, John Locke, David Hume) a través de Théodore Jouffroy i Pierre-Paul Royer-Collard. Fou l'introductor a Catalunya d'aquesta doctrina i creador de l'escola de filosofia catalana.[3] Del seu pensament cal remarcar la teoria de la "consciència en tota la seva integritat", difosa pels seus deixebles Francesc Xavier Llorens i Barba i Manuel Duran i Bas.

Obres[modifica]

  • Tratado elemental del derecho civil romano y español (1838)
  • Instituciones del derecho mercantil de España (1848)
  • Curso de filosofía elemental (1841, 1845)
  • Manual de la historia de la filosofía (1842) traduït de Jean-François Amice

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Ramon Martí i d’Eixalà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Filosofia del sentit comú». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juny 2013].
  3. Calvo i Calvo, Lluís. El "Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya" y la antropología catalana (en castellà). CSIC, 1991, p.45. ISBN 840007145X. 

Enllaços externs[modifica]