Enric Jardí i Casany

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el crític d'art; per al dissenyador, vegeu l'article Enric Jardí
Infotaula de personaEnric Jardí i Casany Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 19 de novembre de 1924
Barcelona
Mort 21 d'octubre de 1998(1998-10-21) (als 73 anys)
Activitat professional
Ocupació Advocat, assagista i historiador
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Enric Jardí i Casany (Barcelona, 19 de novembre de 1924 - 21 d'octubre de 1998) advocat, assagista i historiador català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Advocat de professió i doctor en Dret, va ampliar estudis a París, Cambridge i Londres.[1] El 1950 va participar en la fundació de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials.[2] Va escriure una cinquantena llarga de llibres sobre diferents vessants de la història: història en general, biografia (per exemple, Francesc Cambó, Folch i Torres, Eugeni d'Ors, Prat de la Riba, Francesc Macià i Puig i Cadafalch), història de l'art (Isidre Nonell, Joaquim Mir, Joaquim Torres-Garcia, Pere Pruna, Ramon Calsina) i història de l'ordenament jurídic. Va publicar articles a revistes i diaris com Miramar, Ariel, Serra d'Or, Avui i La Vanguardia.

Gran coneixedor del Noucentisme, del que tenia no sols informació erudita sinó familiar, ja que el seu pare era un personatge notable d'aquell moviment, va publicar-ne un llibre sintètic però polièdric (El Noucentisme, 1980) i la seva biografia d'Eugeni d'Ors (1967) continua essent obra de referència sobre el gran assagista i agitador cultural.

Era membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Va rebre la Creu de Sant Jordi.[3]

Llibres[modifica | modifica el codi]

  • La responsabilitat civil derivada de l'acte il·lícit. Barcelona: Bosch, 1957
  • Nonell i altres assaigs. Barcelona: Editorial Selecta, 1958
  • Antoni Puigblach. Els precedents de la Renaixença Barcelona: Editorial Aedos, 1960
  • Urbanisme Barcelona: Editorial Dalmau, 1962
  • Esquema d'una sociologia de l'art Barcelona: Dalmau, 1962
  • Els catalans a les Corts de Cadis Barcelona: Dalmau, 1963
  • Un altre Laocoont. Reflexions sobre els límits de les arts plàstiques Barcelona: Ariel, 1963
  • La ciutat de les bombes Barcelona: Editorial Dalmau, 1964
  • El planeamiento urbanístico. (tesi doctoral). Barcelona: Bosch, 1966
  • Tres diguem-ne desarrelats. Pijoan. Ors. Gaziel Barcelona: Editorial Selecta, 1966
  • Eugeni d'Ors. Vida i Obra Barcelona: Aymà, S.A. Editora, 1967
  • El usufructo de regencia. Barcelona: Bosch, 1971
  • Les arts plàstiques a Catalunya en el darrer segle. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1973
  • Torres García Barcelona: Ediciones Polígrafa, 1973
  • Les doctrines jurídiques, polítiques i socials d'Enric Prat de la Riba Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1974
  • Amb J.M. Ainaud de Lasarte Prat de la Riba: home de govern Barcelona: 1973
  • El Doctor Robert i el seu temps Barcelona: Editorial Aedos, 1975
  • Puig i Cadafalch. Arquitecte, polític i historiador de l'art Barcelona: Ariel, 1975
  • Nonell Barcelona: Ediciones Polígrafa, 1975
  • Joaquim Mir Barcelona: Ediciones Polígrafa, 1975 (castellà)
  • Història del Cercle Artístic de Sant Lluc Barcelona Edicions Destino, 1976
  • Francesc Macià. El camí de la llibertat (1905-1931) Barcelona: Aymà, 1977
  • Las Bellas Artes Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona, 1977
  • Jaume Mercadé. Pintor d'una tierra Barcelona: Ediciones Polígrafa, 1978
  • Gimeno Barcelona: Edicions de Nou Art Thor, 1979
  • Quim Borralleras i els seus amics Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1979
  • Francesc Macià. President de Catalunya Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1981
  • El pensament de Prat de la Riba Barcelona: Editorial Alpha, 1983
  • Els moviments d'avantguarda de Barcelona Barcelona: Edicions del Cotal, 1983
  • El cartellisme a Catalunya, amb fotografies de Ramon Manent Barcelona: Edicions Destino, 1983
  • Pijoan Barcelona: Edicions de Nou Art Thor, 1983
  • Quatre escriptors marginats. Jaume Brossa, Diego Ruiz, Ernest Vendrell i Cristòfor de Domènech Barcelona: Curial, 1985
  • Gimeno Barcelona: Àmbit Serveis Editorials, 1985
  • D'Ors Barcelona: edicions de Nou Art Thor, 1985
  • Nou converses amb Jordi Mercadé Barcelona: Pòrtic, 1985
  • Joaquim Mir. Barcelona: Edicions Polígrafa, 1989 (primera edició catalana amb text ampliat i l'increment de 43 noves il·lustracions en color respecte de la primera edició en castellà de l'any 1975)
  • Història del Col·legi d'Advocats de Barcelona Barcelona: Col·legi d'Advocats de Barcelona, 1989. 2 volums
  • Eugeni d'Ors. Obra i Vida Barcelona: Quaderns Crema, 1990
  • Amb Ramon Calsina, fill Calsina Barcelona: Tecnograf, 1990
  • Lluís Companys. President de la Generalitat Lleida: Consell Comarcal de l'Urgell, 1991
  • Francesc Macià Barcelona: Edicions 62, 1991
  • Paul Klee Barcelona: Ediciones Polígrafa, 1990 (edicions en japonès i alemany de 1993)
  • Pere Pruna. L'artista que aspirava a la gràcia Barcelona: Àmbit Serveis Editorials, 1992
  • Rafael Barradas a Catalunya i altres artistes que passaren la mar Barcelona: Generalitat de Catalunya.Comissió Amèrica i Catalunya, 1992
  • Cambó. Perfil biogràfic" Barcelona: Editorial Pòrtic, 1995
  • Els Folch i Torres i la Catalunya del seu temps Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Monserrat, 1995
  • Companys i el 6 d'octubre Barcelona: Proa, 1997
  • El desastre colonial i Catalunya Barcelona: Pòrtic, 1998
  • El meu pare i el seu món Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1999

Traduccions[modifica | modifica el codi]

Bertrand Russell. El conflicte entre la tècnica i la natura humana. Barcelona: Editorial Dalmau, 1963

Premis i altres distincions[modifica | modifica el codi]

  • Premi Duran i Bas de l'Institut d'Estudis Catalans 1958 per La responsabilitat civil derivada de l'acte il·lícit
  • Premi Raixa 1973 per Història de les arts plàstiques a Catalunya en el darrer segle
  • Premi Reynals de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona 1973 per Prat de la Riba, home de govern (escrit amb Josep M. Ainaud de Lasarte)
  • Premi Iluro de Monografia Històrica 1974 per Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l'art.
  • Premi de Biografia Aedos 1975 per El Dr. Robert i el seu temps
  • Premi Josep Pla 1975 per Història del Cercle Artístic de Sant Lluc
  • Premi Josep Pla d'assaig sobre literatura catalana de la Biblioteca Josep Pla de Palafrugell 1983 per Quatre escriptors marginats. Jaume Brossa, Diego Ruiz, Ernest Vendrell i Cristòfor de Domènech
  • Creu de Sant Jordi 1987
  • Creu de Sant Ramon de Penyafort 1987
  • Premi President Companys 1990 per Lluís Companys president de la Generalitat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enric Jardí al web de l'IEC
  2. In memoriam
  3. «Enric Jardí i Casany». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.