Eva Piquer i Vinent

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEva Piquer i Vinent
Eva Piquer (2005).jpg
diputat al Parlament de Catalunya  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 desembre 2012 - 20 febrer 2013 - Agnès Russiñol i Amat
Circumscripció: Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement 30 de maig de 1969 (48 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Periodista, professora i escriptora
Ocupador Ara
Catorze
Gènere Assaig i novel·la
Dades familiars
Cònjuge Carles Capdevila i Plandiura (–2017)

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: EvaPiquer IMDB: nm2425803
Modifica dades a Wikidata

Eva Piquer i Vinent (Barcelona, 30 de maig de 1969)[1] és una escriptora, periodista i professora catalana. Edita i dirigeix el magazín cultural Catorze.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Carrera docent i periodística[modifica | modifica el codi]

Ha impartit classes de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (1994-2001) i ha exercit de corresponsal a Nova York (1992-1994).[1] Va rebre el premi Atlàntida el 2006 al millor articulista en llengua catalana. Ha estat subcap de cultura i coordinadora del suplement cultural del diari Avui, on va treballar del 1988 al 2010. Ha escrit cròniques de cultura, política i societat al diari Ara. Escriu o ha escrit a La Vanguardia, El Periódico, Time Out Barcelona, Nació Digital, Catalan International View, ONGC, i altres mitjans. Des del 1992, col·labora a Catalunya Ràdio. Dona classes d'escriptura a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. El 2014 va impulsar i editar la publicació digital cultural Catorze, que va ser premiada amb el 15è Premi LletrA de projectes digitals.[2][3][4]

Carrera editorial[modifica | modifica el codi]

Com a directora literària de l'editorial Thassàlia (1995-1997),[1] va publicar llibres de Kate Atkinson, Daniel Pennac, Anita Brookner, Alexander Jardin, Barbara Trapido, Jerome Charyn, Rachel Cusk, Ann Beattie i Kingsley Amis, entre d'altres.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 es va presentar en setè lloc, com a independent, a la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Barcelona,[5] i va assolir l'escó. Dos mesos després de la constitució del Parlament, el 19 de febrer de 2013, va renunciar a l'escó al·legant motius personals.[6]

Obres literàries[modifica | modifica el codi]

En solitari[modifica | modifica el codi]

  • 1996 — La noia del temps. El Vaixell de Vapor. Cruïlla, 1997.
  • 1997 — Què pensa Mikimoto?
  • 1999 — Alícia al país de la televisió
  • 2002 — Una victòria diferent
  • 2003 — No sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva: Dèries, plaers i addiccions d'una lectora desacomplexada
  • 2004 — Els fantasmes no saben nedar
  • 2005 — Supermare treballadora i altres estafes
  • 2010 — La feina o la vida. Certeses (provisionals) d'una mare desacomplexada
  • 2012 — Petita història de Barcelona
  • 2014 — Catorze de cara al 2014
  • 2014 — Marta Rovira, cada dia més a prop[7]

Col·lectives[modifica | modifica el codi]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • 1996 Vaixell de vapor per La noia del temps
  • 1999 Ciutat d'Olot-Marià Vayreda per Alícia al país de la televisió
  • 2002 Josep Pla per Una victòria diferent
  • 2006 Premi Atlàntida al millor articulista en llengua catalana

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Eva Piquer i Vinent al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. «Neix Catorze.cat, un nou magazín cultural en línia». Nació Digital, 10-03-2014. [Consulta: 10 març 2014].
  3. Aragay, Ignasi «Entrevista a Eva Piquer». Ara, 06-04-2014 [Consulta: 7 abril 2014].
  4. Juanico, Núria. «‘La bíblia andorrana’ d’Albert Villaró guanya el Prudenci Bertrana». Núvol. [Consulta: 17 setembre 2015].
  5. «L'advocada Gemma Calvet i l'escriptora Eva Piquer, a les llistes d'ERC». VilaWeb, 11-10-2012. [Consulta: 11 octubre 2012].
  6. Brugué, D.; Bataller, M. «Plega Eva Piquer, una de les apostes de l'ERC de Junqueras». El Punt Avui, 20-02-2013, p. 11 [Consulta: 20 febrer 2013].
  7. Barroso, Sílvia «Pilar Rahola: "Marta Rovira té les tres 'es' de l'independentisme: ètica, estètica i èpica"». Ara.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Eva Piquer i Vinent