Eva Piquer i Vinent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEva Piquer i Vinent
Eva Piquer (2005).jpg
 Diputada al Parlament de Catalunya
per Barcelona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
17 de desembre de 2012 – 20 de febrer de 2013
Circumscripció Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement Eva Piquer i Vinent
30 de maig de 1969 (1969-05-30) (48 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació Periodista
Ocupador Ara
Nació Digital
Gènere assaig i novel·la
Altres dades personals
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya (CAT-SÍ)
Cònjuge Carles Capdevila i Plandiura

Lloc web evapiquer.cat
Twitter: EvaPiquer IMDB: 2425803
Modifica dades a Wikidata

Eva Piquer i Vinent (Barcelona, 30 de maig de 1969)[1] és una escriptora, periodista i professora catalana. Edita i dirigeix el magazín cultural Catorze.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Carrera docent i periodística[modifica | modifica el codi]

Ha impartit classes de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha exercit de corresponsal a Nova York (1992-1994).[1] Va rebre el premi Atlàntida el 2006 al millor articulista en llengua catalana. Ha estat subcap de cultura i coordinadora del suplement cultural del diari Avui, on va treballar del 1988 al 2010. Ha escrit cròniques de cultura, política i societat al diari Ara. També escriu a Time Out Barcelona, Nació Digital, Catalan International View, ONGC, Òmnium i altres mitjans. Des del 1992, col·labora a Catalunya Ràdio en programes com La vida.[2] Dóna classes d'escriptura a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. El 2014 va impulsar i editar la publicació digital cultural Catorze, que va ser premiada amb el 15è Premi LletrA de projectes digitals.[3][4][5]

Carrera editorial[modifica | modifica el codi]

Com a directora literària de l'editorial Thassàlia (1995-1997),[1] va publicar llibres de Kate Atkinson, Daniel Pennac, Anita Brookner, Alexander Jardin, Barbara Trapido, Jerome Charyn, Rachel Cusk, Ann Beattie i Kingsley Amis, entre d'altres.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 es va presentar en setè lloc, com a independent, a la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Barcelona,[6] i va assolir l'escó. Dos mesos després de la constitució del Parlament, el 19 de febrer de 2013, va renunciar a l'escó al·legant motius personals.[7]

Obres literàries[modifica | modifica el codi]

En solitari[modifica | modifica el codi]

  • 1996 — La noia del temps. El Vaixell de Vapor. Cruïlla, 1997.
  • 1997 — Què pensa Mikimoto?
  • 1999 — Alícia al país de la televisió
  • 2002 — Una victòria diferent
  • 2003 — No sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva: Dèries, plaers i addiccions d'una lectora desacomplexada
  • 2004 — Els fantasmes no saben nedar
  • 2005 — Supermare treballadora i altres estafes
  • 2010 — La feina o la vida. Certeses (provisionals) d'una mare desacomplexada
  • 2012 — Petita història de Barcelona
  • 2014 — Catorze de cara al 2014
  • 2014 — Marta Rovira, cada dia més a prop[8]

Col·lectives[modifica | modifica el codi]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • 1996 Vaixell de vapor per La noia del temps
  • 1999 Ciutat d'Olot-Marià Vayreda per Alícia al país de la televisió
  • 2002 Josep Pla per Una victòria diferent
  • 2006 Premi Atlàntida al millor articulista en llengua catalana

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Eva Piquer i Vinent al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. «Sílvia Cóppulo presentarà a Catalunya Ràdio 'La vida', un espai divers i obert a la participació». Ara, 27-08-2015 [Consulta: 27 agost 2015].
  3. «Neix Catorze.cat, un nou magazín cultural en línia». Nació Digital, 10-03-2014. [Consulta: 10 març 2014].
  4. Aragay, Ignasi «Entrevista a Eva Piquer». Ara, 06-04-2014 [Consulta: 7 abril 2014].
  5. Juanico, Núria. «‘La bíblia andorrana’ d’Albert Villaró guanya el Prudenci Bertrana». Núvol. [Consulta: 17 setembre 2015].
  6. «L'advocada Gemma Calvet i l'escriptora Eva Piquer, a les llistes d'ERC». VilaWeb, 11-10-2012. [Consulta: 11 octubre 2012].
  7. Brugué, D.; Bataller, M. «Plega Eva Piquer, una de les apostes de l'ERC de Junqueras». El Punt Avui, 20-02-2013, p. 11 [Consulta: 20 febrer 2013].
  8. Barroso, Sílvia «Pilar Rahola: "Marta Rovira té les tres 'es' de l'independentisme: ètica, estètica i èpica"». Ara.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Eva Piquer i Vinent