Eva Piquer i Vinent

Eva Piquer i Vinent
	(2016)
Biografia
Naixement	30 maig 1969 (56 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	docent, empresària, escriptora, novel·lista
Ocupador	Catorze
Gènere	Assaig
Família
Cònjuge	Carles Capdevila i Plandiura (–2017)
Premis
	(2002) Premi Josep Pla de narrativa; (1996) Premi de Literatura Infantil El Vaixell de Vapor, per l'obra La noia del temps ;
	Veu: Eva Piquer i Vinent (català)
Lloc web	catorze.cat

Eva Piquer i Vinent (Barcelona, 30 de maig de 1969)^[1] és una escriptora, periodista i professora catalana. Edita i dirigeix el magazín cultural Catorze.

Biografia

Carrera docent i periodística

Ha impartit classes de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (1994-2001) i ha exercit de corresponsal a Nova York (1992-1994).^[1] Va rebre el premi Atlàntida el 2006 al millor articulista en llengua catalana. Ha estat subcap de cultura i coordinadora del suplement cultural del diari Avui, on va treballar del 1988 al 2010. Ha escrit cròniques de cultura, política i societat al diari Ara. Ha escrit a La Vanguardia, El Periódico, Time Out Barcelona, Nació Digital, Catalan International View i altres mitjans. Des del 1992 fins al 2022 ha col·laborat a Catalunya Ràdio. També ha fet seccions sobre llibres a RAC1. El 2014 va impulsar i editar la publicació digital cultural Catorze, que va ser premiada amb el 15è Premi LletrA de projectes digitals l'any 2015 i el Premi Nacional de Cultura, que es considera la distinció més important en el camp de la cultura a Catalunya, l'any 2018. Catorze també ha rebut el Premi de Comunicació no Sexista del 2017, el Premi Marta Mata del 2020 i el Premi Lletra Nacional del 2023.^[2]^[3]^[4]

Carrera editorial

Com a directora literària de l'editorial Thassàlia (1995-1997),^[1] va publicar llibres de Kate Atkinson, Daniel Pennac, Anita Brookner, Alexander Jardin, Barbara Trapido, Jerome Charyn, Rachel Cusk, Ann Beattie i Kingsley Amis, entre d'altres. Formà part del col·lectiu Germanes Quintana.

Activitat política

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 es va presentar en setè lloc, com a independent, a la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Barcelona,^[5] i va assolir l'escó. Dos mesos després de la constitució del Parlament, el 19 de febrer de 2013, va renunciar a l'escó al·legant motius personals.^[6]

Vida personal

El 2025, Piquer va publicar l'assaig Difamació^[7], en què implícitament denunciava el filòsof i escriptor Bernat Dedéu per uns articles que Dedéu havia publicat el 2017 al seu blog personal —La Torre de les Hores, que ja no existeix—, en què feia burla, difamació i escarni abans i després de la mort del marit de Piquer, el periodista Carles Capdevila. Ell mateix va reconèixer que l'havia escarnida: «Segons em diuen, l'Eva […] digereix malament els meus escarnis, les dosis d'ansiolítics passen de 0,25 a 0,50 amb gràcil facilitat i fot-li Alprazolam per esmorzar i fot-li Diazepam per sopar».^[8] I afegia: «Si en Capdevila traspassés, i déu no ho vulgui, l'Eva esdevindria automàticament la vídua oficial de la tribu. […] la nostra futura Pantoja no tindria cap pudor en escriure llibres com Saber enviudar o Vídua amb nens (ambdós editats a ARA Llibres) i, de ben segur, acabaria filtrant el seu drama en novel·les com ara Sola i de dol». Tot i que el nom de Dedéu no sortís en el llibre i que tampoc no es va esmentar en la presentació que se'n va fer, era evident qui era l'autor de l'assetjament que Piquer va rebre en el passat.^[9]^[10]

Obres literàries

En solitari

1996 — La noia del temps. El Vaixell de Vapor. Cruïlla, 1997.
1997 — Què pensa Mikimoto?
1999 — Alícia al país de la televisió
2002 — Una victòria diferent
2003 — No sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva: Dèries, plaers i addiccions d'una lectora desacomplexada
2004 — Els fantasmes no saben nedar
2005 — Supermare treballadora i altres estafes
2010 — La feina o la vida. Certeses (provisionals) d'una mare desacomplexada
2012 — Petita història de Barcelona
2014 — Catorze de cara al 2014
2014 — Marta Rovira, cada dia més a prop^[11]
2018 — Evasions. Amb il·lustracions d'Eva Armisén.
2021 — Com abans de tot. Amb il·lustracions d'Eva Armisén.
2023 — Aterratge
2025 — Difamació^[7]

Col·lectives

1998 — Zel
2000 — Por
2001 — Domèstics i salvatges
2003 — Tancat per vacances (amb Sebastià Alzamora, Lluís Calvo, Miquel de Palol i Muntanyola, Gemma Lienas, Andreu Martín, Isabel Olesti, Maria Mercè Roca, Care Santos i Lluís Maria Todó)

Premis i reconeixements

1996 Vaixell de vapor per La noia del temps.^[12]
1999 Ciutat d'Olot-Marià Vayreda per Alícia al país de la televisió.
2002 Josep Pla per Una victòria diferent.
2006 Premi Atlàntida al millor articulista en llengua catalana.^[13]
2024 Premi Setè cel de Salt per Aterratge.^[14]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Eva Piquer i Vinent al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
↑ «Neix Catorze.cat, un nou magazín cultural en línia». Nació Digital, 10-03-2014. [Consulta: 10 març 2014].
↑ Aragay, Ignasi «Entrevista a Eva Piquer». Ara, 06-04-2014 [Consulta: 7 abril 2014].
↑ Juanico, Núria. «‘La bíblia andorrana’ d'Albert Villaró guanya el Prudenci Bertrana». Núvol. [Consulta: 17 setembre 2015].
↑ «L'advocada Gemma Calvet i l'escriptora Eva Piquer, a les llistes d'ERC». VilaWeb, 11-10-2012. [Consulta: 11 octubre 2012].
↑ Brugué, D.; Bataller, M. «Plega Eva Piquer, una de les apostes de l'ERC de Junqueras». El Punt Avui, 20-02-2013, p. 11 [Consulta: 20 febrer 2013].
↑ ^7,0 ^7,1 3CatInfo. «Eva Piquer denuncia haver patit una "Difamació" en un llibre», 06-10-2025. [Consulta: 7 octubre 2025].
↑ «Quina amarga polèmica ha provocat Bernat Dedéu?». elTriangle, 09-06-2017. [Consulta: 7 octubre 2025].
↑ Blanchar, Clara. «Eva Piquer trenca deu anys de silenci i respon a la “difamació” de qui no vol ni dir el nom». El País, 07-10-2025. [Consulta: 7 octubre 2025].
↑ Serra, Laura. «"El meu difamador continua tenint veu als mitjans del país amb impunitat"». Ara, 06-10-2025. [Consulta: 7 octubre 2025].
↑ Barroso, Sílvia «Pilar Rahola: "Marta Rovira té les tres 'es' de l'independentisme: ètica, estètica i èpica"». Ara.
↑ La noia del temps a cruilla.cat
↑ «La Nit de l'Edició premia a Fabià Estapé por cómo divulga la economía» (en castellà). El Pais, 20-12-2006. [Consulta: 28 febrer 2021].
↑ «La novel·la «Aterratge» d'Eva Piquer guanya el premi literari Setè Cel», 02-07-2024. [Consulta: 5 juny 2025].

Enllaços externs

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Eva Piquer i Vinent

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Eva Piquer i Vinent al Qui és Qui de les Lletres Catalanes

[2] «Neix Catorze.cat, un nou magazín cultural en línia». Nació Digital, 10-03-2014. [Consulta: 10 març 2014].

[3] Aragay, Ignasi «Entrevista a Eva Piquer». Ara, 06-04-2014 [Consulta: 7 abril 2014].

[4] Juanico, Núria. «‘La bíblia andorrana’ d'Albert Villaró guanya el Prudenci Bertrana». Núvol. [Consulta: 17 setembre 2015].

[5] «L'advocada Gemma Calvet i l'escriptora Eva Piquer, a les llistes d'ERC». VilaWeb, 11-10-2012. [Consulta: 11 octubre 2012].

[6] Brugué, D.; Bataller, M. «Plega Eva Piquer, una de les apostes de l'ERC de Junqueras». El Punt Avui, 20-02-2013, p. 11 [Consulta: 20 febrer 2013].

[:1-7] 7,0 ^7,1 3CatInfo. «Eva Piquer denuncia haver patit una "Difamació" en un llibre», 06-10-2025. [Consulta: 7 octubre 2025].

[:02-8] «Quina amarga polèmica ha provocat Bernat Dedéu?». elTriangle, 09-06-2017. [Consulta: 7 octubre 2025].

[9] Blanchar, Clara. «Eva Piquer trenca deu anys de silenci i respon a la “difamació” de qui no vol ni dir el nom». El País, 07-10-2025. [Consulta: 7 octubre 2025].

[10] Serra, Laura. «"El meu difamador continua tenint veu als mitjans del país amb impunitat"». Ara, 06-10-2025. [Consulta: 7 octubre 2025].

[11] Barroso, Sílvia «Pilar Rahola: "Marta Rovira té les tres 'es' de l'independentisme: ètica, estètica i èpica"». Ara.

[12] La noia del temps a cruilla.cat

[13] «La Nit de l'Edició premia a Fabià Estapé por cómo divulga la economía» (en castellà). El Pais, 20-12-2006. [Consulta: 28 febrer 2021].

[14] «La novel·la «Aterratge» d'Eva Piquer guanya el premi literari Setè Cel», 02-07-2024. [Consulta: 5 juny 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

Registres d'autoritat	CANTIC (1) BNE (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	DLC (1)