Empar Moliner i Ballesteros

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEmpar Moliner i Ballesteros
18è Mercè Rodoreda de contes i narracions Empar Moliner Tot això ho faig perquè tinc molta por Foto Òmnium Dani Codina BAIXA RES (23114765684).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 16 de desembre de 1966 (1966-12-16) (50 anys)
Santa Eulàlia de Ronçana
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació escriptora i periodista
Ocupador Ara
Premis i reconeixements

Twitter: emparmoliner IMDB: nm1717605
Modifica dades a Wikidata

Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, 16 de desembre de 1966)[1] és una escriptora catalana, que escriu en llengua catalana i castellana. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions.

Biografia

Cursà estudis de periodisme[2] i s'independitzà ben aviat per dedicar-se a actriu de teatre i cabaret. Però serà amb el periodisme, primer als serveis informatius de COM Ràdio i més tard a les pàgines d'opinió de l'edició barcelonina del diari El País, on es farà un nom.[3]

L'any 1999 publica el recull de contes L'ensenyador de pisos que odiava els mims, relats satírics que van obtenir el reconeixement de crítica i públic, i l'any següent guanya el premi Josep Pla amb la novel·la Feli, esthéticienne, traduïda a l'alemany.[4] L'any 2004 publica el llibre de contes T'estimo si he begut, considerat el millor llibre de l'any segons La Vanguardia i El Periódico, i traduïda a l'anglès per Peter Bush amb el títol I Love You When I'm Drunk. El 2005 l'aplec de cròniques periodístiques Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, amb els quals Moliner va obtenir un èxit indiscutible.[3] Desitja guardar els canvis? (Quaderns Crema) és un recull dels articles que publica cada dissabte a l'edició catalana d'El País, a mig camí entre la crònica i la narració.[5]

Ha aparegut regularment a programes de ràdio i de televisió. El seu nom sol estar vinculat a polèmiques, tant per la seva condició d'escriptora mediàtica que no s'avergonyeix de sortir a programes de teleescombraries com Crónicas Marcianas, com pel seu costum de criticar i fer burla d'associacions feministes.

El 2008, juntament amb Àlex Torío i Juan Carlos Ortega, presenta el programa Herois quotidians a TV3,[6] una nova proposta que, agafant elements de l'humor i del fals documental, fa una mirada irònica i àcida sobre allò que es considera políticament correcte.

Ha escrit articles d'opinió a diaris com ara Avui, Ara o El País.[7] Actualment és col·laboradora del matí de Catalunya Ràdio i també contertuliana dels Matins de TV3.

Obra

Narrativa

Reculls d'articles

Premis i reconeixements

Referències

  1. Tal com va mostrar ella al programa: Els matins de TV3 22/04/2015 (orig.). Dir: Carme Ros- 2015. 07:55. 06:50. Català. [Consulta: 23 abril 2015]
  2. «Empar Moliner i Ballesteros». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Galves, Jordi. «Empar Moliner». Lletra. [Consulta: 14 desembre 2015].
  4. Badia, Carme «Empar Moliner: 'La llengua et fa'». Vallesos, Tardor-hivern 2015/2016, pàg. 32-39.
  5. «La provocació d'Empar Moliner». E-notícies. [Consulta: 14 desembre 2015].
  6. «"Herois quotidians" al xat». TV3. [Consulta: 14 desembre 2015].
  7. «¡Malditos profesores!». El País, 11-06-2007. [Consulta: 14 desembre 2015].
  8. 'La col·laboradora', d'Empar Moliner, ficció sobre el món editorial
  9. Piquer, Eva, Si t'estrenes, arribes a la meta, Ara, 25 de febrer del 2017, pàgina 45
  10. Nopca, Jordi «La “por” d’Empar Moliner s’emporta el Rodoreda». Diari Ara [Consulta: 11 desembre 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Empar Moliner i Ballesteros Modifica l'enllaç a Wikidata