Carles Casajuana i Palet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarles Casajuana i Palet
Carles Casajuana.jpg
Carles Casajuana signant llibres al passeig de Gràcia de Barcelona el dia de Sant Jordi de 2009
Biografia
Naixement 25 octubre 1954 (64 anys)
Sant Cugat del Vallès
  Ambaixador d'Espanya al Regne Unit 

2008 – 2012
← Carlos Miranda y ElíoFederico Trillo-Figueroa Martínez-Conde →
Dades personals
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Diplomàtic i escriptor
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Carles Casajuana i Palet (Sant Cugat del Vallès, 25 d'octubre de 1954) és escriptor i diplomàtic de professió.

Carrera professional[modifica]

És llicenciat en Economia i Dret per la Universitat de Barcelona i va ingressar al cos diplomàtic espanyol el 1980. Ha exercit l'activitat diplomàtica a Bolívia, a Filipines i a la seu de les Nacions Unides a Nova York. Entre 1991 i 1996 va ser el cap de gabinet del secretari general de Política Exterior del Ministeri d'Afers Estrangers. Després va ser nomenat ambaixador d'Espanya a Malàisia, el Vietnam i Brunei, i entre 2001 i 2004 va formar part del Comitè polític i de seguretat del Consell de la Unió Europea. Va dirigir el Departament de Política Internacional i Seguretat del gabinet de presidència espanyol fins que l'agost de 2008 va ser nomenat ambaixador espanyol al Regne Unit. Va ser-hi ambaixador fins que va ser substituït per Federico Trillo el 2012.[1]

Com a escriptor ha publicat diverses novel·les, algunes d'elles traduïdes al castellà i a l'anglès, i un assaig sobre Josep Pla i Nietzsche. L'any 2009 va guanyar el Premi Ramon Llull de novel·la amb L'últim home que parlava català i, el 2014, el IV Premi Godó de Reporterisme i Assaig Periodístic amb Les lleis del castell.

Obres[modifica]

Novel·la[modifica]

  • Tap d'escopeta (Quaderns Crema, 1987)
  • Bondage (Quaderns Crema, 1989)
  • La puresa del porc (Quaderns Crema, 1990)
  • Punt de fuga (Quaderns Crema, 1992)
  • Esperit d'evasió (Quaderns Crema, 1998; LaButxaca, 2013: ed. revisada)
  • Diumenge de temptació (Quaderns Crema, 2001)
  • Kuala Lumpur (Quaderns Crema, 2005)
  • L'últim home que parlava català (Planeta, 2009)
  • Un escàndol sense importància (Columna, 2011)
  • El melic del món (Columna, 2013)
  • Retorn (Columna, 2017)
  • Les pompes del diable (Proa, 2019)

Assaig[modifica]

  • Pla i Nietzsche: afinitats i coincidències (Edicions 62, 1996)
  • Les lleis del castell (Pòrtic, 2014)[2]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «[Carles Casajuana: 'El meu relleu a l'ambaixada del Regne Unit no té res a veure amb el canvi de govern' https://www.cugat.cat/noticies/politica/76281/carles-casajuana_-_el-meu-relleu-a-l_ambaixada-del-regne-unit-no-te-res-a-veure-amb-el-canvi-de-govern_]». Cugat.cat, 17-05-2012 [Consulta: 30 març 2019].
  2. 2,0 2,1 Susanna, Àlex «El poder d'unes notes». Cultura (El Punt Avui), 05-12-2014, p. 5.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Magí Pont Mestres
Medalla RACEF.jpg
Acadèmic de la RACEF
Medalla 27

2011-
Succeït per:
en el càrrec