Martí Gironell i Gamero
![]() Martí Gironell en una imatge promocional de La força d'un destí. ©Harold Abellan | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1971 ![]() Besalú (la Garrotxa) ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat Pompeu Fabra Universitat de Barcelona ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Periodista i novel·lista |
Gènere | Novel·la ![]() |
Premis XXXVIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (2018) Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica (2008) |
Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971) és un periodista i novel·lista català. Llicenciat en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, va començar la seva carrera periodística quan tenia 14 anys a Ràdio Besalú. La va continuar a Ràdio Olot, a RAC 105 i a Catalunya Ràdio, on ha participat com a locutor a diversos programes, com el Catacrack, D'Interès General o El Pont de les Formigues. Paral·lelament, va col·laborar en el Diari de Girona i va publicar reportatges a El Periódico de Catalunya i a la revista Marie Claire. Va treballar a TV3 des de 2001 fins al 2016 com a presentador del programa En Directe, del TN Cap de Setmana, en els informatius del canal 3/24 i ELS MATINS. Actualment col·labora a El Punt Avui, El Mundo, El Món i Sàpiens.
Ha obtingut el 38è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2018 per la novel·la La força d'un destí.[1] És autor de La ciutat dels somriures (Cossetània Edicions, 2005) i de la novel·la El pont dels jueus (Columna, 2007[2]). L'any 2008 va rebre el premi Nèstor Luján per la novel·la La venjança del bandoler.[3] També és autor de L'arqueòleg, una novel·la històrica publicada el 2010 que durant la diada de Sant Jordi de l'any següent va ser un dels treballs més venuts.[4] L'argument està basat en la vida de Bonaventura Ubach, creador de la Bíblia de Montserrat i del Museu de l'Orient Bíblic del monestir de Montserrat.[5] El 2014 publica amb Edicions B El primer heroi, una novel·la ambientada en la prehistòria i protagonitzada per Ynatsé, un habitant d'un poblat situat a l'actual Banyoles. L'any 2018 publica amb Columna Edicions La força d'un destí, una obra que va obtenir el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2018. Aquesta novel·la s'inspira en la vida de Ceferino Carrión, un càntabre que durant el franquisme va decidir emigrar cap als Estats Units, on va triomfar amb el nom de Jean Leon.
Novel·les[modifica]
- La ciutat dels somriures (Cossetània, 2005)
- El pont dels jueus (Columna Edicions, 2007)
- La venjança del bandoler (Columna Edicions, 2008). Premi Nèstor Luján de novel·la històrica.
- Pla de vol (Grup RBA - La Magrana, 2009)
- L'arqueòleg (Columna Edicions, 2010)
- L'últim abat (Columna Edicions, 2012)
- El primer heroi (Edicions B, 2014)
- Strappo (Edicions B, 2015)
- El nen dibuixat (Editorial La Galera, 2015)
- Once upon a time (Pagès Editors, 2016)
- La força d'un destí (Columna Edicions, 2018). Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2018.
- La fuerza de un destino (Grupo Planeta, 2018)
- Paraula de Jueu (2020)[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Martí Gironell, Premi Ramon Llull». [Consulta: 5 març 2018].
- ↑ Ressenya de la novel·la El pont dels jueus
- ↑ Ressenya de la novel·la La venjança del bandoler
- ↑ «Albert Espinosa encapçala les llistes de més venuts en català i castellà». diari Ara, 23 març del 2011.
- ↑ «Martí Gironell publica la seva tercera novel·la, ´L'arqueòleg´». Diari de Girona, 13 novembre del 2010.
- ↑ Camps, Magí. «Les deu novel·les en català d'aquesta tardor» (en castellà). La Vanguardia, 25-08-2020. [Consulta: 25 agost 2020].
Enllaços externs[modifica]
- «Entrevista de Ramon Texidó». ACPG, 2008. [Consulta: 10 desembre 2008].
- «Entrevista a Diari Maresme». ACPG, 2013. [Consulta: 21 gener 2013].
- «Entrevista a Fòrum AD». AMIC, 2018. [Consulta: 17 novembre 2018].
- LletrA. «Martí Gironell i Gamero». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.