Josep Maria Ballarín i Monset
 Mossèn Ballarin al col·legi Sant Ignasi de Sarrià, a Barcelona. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
8 de febrer de 1920 Barcelona |
| Mort |
18 de març de 2016 (als 96 anys) Berga |
| Lloc d'enterrament | Cementiri de Gòsol |
| Activitat | |
| Ocupació | Capellà i escriptor |
| Premis | |
|
*Creu de Sant Jordi (1995)
| |
|
| |
 | |
 | |
Josep Maria Ballarín (Barcelona, 8 de febrer de 1920 - Berga, 18 de març de 2016)[1][2] fou un capellà i escriptor català.
Popular i singular, controvertit i prolífic, va construir una obra literària extensa, amb títols d'una gran repercussió en vendes com Mossèn Tronxo i Santa Maria, pa cada dia.[3]
Contingut
Biografia[modifica]
Estudià batxillerat als Escolapis. Després visqué l'inici de la Guerra Civil i formà part de la lleva del biberó. Acabada la guerra va ser deportat a un camp de concentració franquista, on agafà la tisi i fou destinat a Zamora. Visqué sis anys de greu malaltia a Matadepera. Als 26 anys, entrà a l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia.[4] Els Felipons l'enviaren a estudiar al seminari de Solsona. Després, en fou prefecte i formador sis anys més. De tots aquests anys ens diu: «Només estudiava i pregava. Pregava i estudiava. Necessitava aquells anys dintre meu per deixar-hi reposar tantes marors, per salvar-hi per sempre més els silencis de Matadepera». El 1953, esdevingué el capellà de Santa Maria de Queralt. A partir d'aleshores, escriure es convertí en bona part de la seva tasca pastoral.
Va col·laborar a diverses publicacions periòdiques com l'Avui, Serra d'Or, Qüestions de Vida Cristiana, Saó, Xarxa, Cop d'Ull, L'erol i a diversos programes de ràdio i televisió de TV3, Catalunya Ràdio i Ràdio Estel. El 2010 va participar en el programa El Convidat amb Albert Om.[5]
El 2015 va tancar la llista de la circumscripció de Lleida de la coalició independentista Junts pel Sí de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.[6]
Fins al 7 de març de 2016 va publicar un breu pensament cada dia al diari El Matí Digital, una activitat que va haver de suspendre degut a la seva delicada salut.[7] Els últims versos de Ballarín en aquest mitjà deien: «Passaran segles i encara hi haurà cristians creient que la fe no és una cançó fresca»..[8][9]
Obres[modifica]
Narrativa breu[modifica]
- El bon déu dels bolets. Barcelona: Editorial Planeta, 1999[4]
Novel·la[4][modifica]
- Francesco. Barcelona: Edicions 62, 1967
- Ai Francesc, si aneu a les valls d'Andorra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1982
- Mossèn Tronxo. Barcelona: Club Editor, 1989
- Tronxo, m'hi torno. Barcelona: Club Editor, 1994
- Santa Maria, pa cada dia. Barcelona: Planeta, 1996
- L'illa del Guacamai. Barcelona: Dèria, 2006
- Pluja neta, bassals bruts. El Papiol: Efadós, 2013
Prosa de no ficció[modifica]
- Queralt i Rasos de Peguera. Berga: L'Albí, 1988
- Mil anys i més d'un dia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989
- Més d'un dia de mil anys. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989
- Mn. Ballarín: retrat d'una vida (amb Maria Teresa Pous Mas). Barcelona: Columna Edicions, 1993
- Terra Santa i torna a Gósol. Barcelona: Planeta, 1997[4]
- Catalunya, terra de mar menuda. Barcelona: Planeta, 1998[4]
- Poblet: monjos. Poblet, 2002[4]
- L'Església amb cabres i tot : signes dels temps. Barcelona: Columna, 2004[4]
- La Flor de l'esperança. Berga: L'Albí, 2009[4]
- Carta de Nadal: sense més mots. Abadia de Montserrat, 2012
Prosa no de ficció (periodisme literari)[modifica]
- Pregària al vent. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978[4]
- Torrent avall. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1982
- Vent sense paraules. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1982[4]
- De Nadal a Reis. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1984
- Vigília de Nadal. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1987
- Gent i ninots. Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1990
- Pauses (3 vol.). Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1992 - 1995
- Nadals i nadales. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995
- Un any i un altre : fins als vuitanta, que Déu n'hi do. Barcelona: Planeta, 2000[4]
Altres[4][modifica]
- Quaderns autobiogràfics : Santa Teresina de Lisieux. Barcelona: Edicions 62, 1964
- Sant Benet, mil cinc-cents anys. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1980
- Sant Francesc, vuit-cents anys. Barcelona: Comissió VIII Centenari Any Franciscà, 1982
- El Loiola i els seus. Barcelona: Columna, 1991
- Homenatge a Queralt. Berga: Columna - L'Albí, 1994
- La mainada del bon Déu: xerrada amb savis menuts. Barcelona: Columna, 2001
Altres (assaig no literari)[modifica]
- Paràbola dels retorns. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1980[4]
- "Logos", teologia i teòlegs. Barcelona: Institut de Teologia, 1989
- Barcelona. Barcelona: Columna, 1992
- Camins i silenci: de Queralt estant. Berga: L'Albí, 1995
Guardons[modifica]
- El 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària.
- El 1996 guanya el Premi Ramon Llull de novel·la amb l'obra Santa Maria, pa cada dia.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Morales, Aida. «Mor mossèn Ballarín als 96 anys». Nació Digital. [Consulta: 18 març 2016].
- ↑ Rafart, Benigne «Dietari». Erol, L': revista cultural del Berguedà, 0, 128, 2016, pàg. 66–68. ISSN: 2385-3492.
- ↑ Nopca, Jordi. «Mor Josep Maria Ballarín, autor de 'Mossèn Tronxo', als 96 anys». Diari Ara. [Consulta: 18 març 2016].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 «Josep Maria Ballarín i Monset». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Blog de "El Convidat"
- ↑ «Mossèn Ballarín tancarà la llista de Junts per Sí a Lleida». Ara.cat, 08-08-2015.
- ↑ «Pendents de la salut de mossèn Ballarín» (en català). CatalunyaReligió.cat, 13-03-2016. [Consulta: 13 març 2016].
- ↑ Ballarin, Josep Maria «Pensament del dia». El Matí Digital, 07-03-2016 [Consulta: 18 març 2016].
- ↑ «Mor mossèn Ballarín, el rector de Catalunya». CatalunyaReligió.cat. [Consulta: 18 març 2016].
Enllaços externs[modifica]
- «Josep Maria Ballarín i Monset». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
- IMDB (anglès)
- Petita biografia
- "El convidat" amb Mossèn Ballarín
- "L'adéu a mossèn Ballarín" Benigne Rafart
1981: Joan Perucho · 1982: Ramon Folch · 1983: Pere Gimferrer · 1984: Ignasi Riera · 1985: Miquel Ferrà · 1986: Olga Xirinacs · 1987: Valentí Puig · 1988: Pau Faner · 1989: Carme Riera · 1990: Sebastià Serrano · 1991: Lluís Romero · 1992: Terenci Moix · 1993: Jaume Fuster · 1994: Nèstor Luján · 1995: Albert Manent · 1996: Josep M. Ballarín · 1997: Joan Corbella · 1998: Joan Barril · 1999: Maria de la Pau Janer · 2000: Maria Mercè Roca · 2001: Baltasar Porcel · 2002: Màrius Carol · 2003: Gemma Lienas · 2004: Alfred Bosch · 2005: Lluís-Anton Baulenas · 2006: Màrius Serra · 2007: Gabriel Janer · 2008: Najat El Hachmi · 2009: Carles Casajuana · 2010: Vicenç Villatoro · 2011: Núria Amat · 2012: Imma Monsó · 2013: Sílvia Soler · 2014: Care Santos · 2015: Xavier Bosch · 2016: Víctor Amela · 2017: Pilar Rahola · 2018: Martí Gironell |
.svg)
