Josep Maria Ballarín i Monset

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Maria Ballarín i Monset
Artur Mas i Josep Maria Ballarin.jpg
Mossèn Ballarin al col·legi Sant Ignasi de Sarrià, a Barcelona.
Biografia
Naixement8 febrer 1920 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 2016 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Berga Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Gósol 
Activitat
Ocupacióescriptor, sacerdot Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1736138 Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Ballarín i Monset (Barcelona, 8 de febrer de 1920 - Berga, 18 de març de 2016)[1][2] fou un capellà i escriptor català.

Popular i singular, controvertit i prolífic, va construir una obra literària extensa, amb títols d'una gran repercussió en vendes com Mossèn Tronxo i Santa Maria, pa cada dia.

Biografia[modifica]

Placa del carrer destinat a Josep Maria Ballarín a Gósol.

Estudià batxillerat als Escolapis. Va militar a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, i posteriorment visqué l'inici de la Guerra Civil i formà part de la lleva del biberó.[3] Acabada la guerra va ser deportat a un camp de concentració franquista, on agafà la tisi i fou destinat a Zamora. Visqué sis anys de greu malaltia a Matadepera.[4] L'any 1946, quan tenia 26 anys, entrà a l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia.[5] Els Felipons l'enviaren a estudiar Teologia al seminari de Solsona,[3] on hi estudià entre 1947 i 1950.[6] El 4 de març de 1951 va ser ordenat com a capellà.[6] Després, fou prefecte i formador del seminari durant sis anys més.[3] De tots aquests anys ens diu: «Només estudiava i pregava. Pregava i estudiava. Necessitava aquells anys dintre meu per deixar-hi reposar tantes marors, per salvar-hi per sempre més els silencis de Matadepera». El 1953, esdevingué el capellà de Santa Maria de Queralt.[7] A partir d'aleshores, escriure es convertí en bona part de la seva tasca pastoral. El 1988 fou traslladat a la parròquia de Gósol, on exercí com a vicari.[8]

Va col·laborar a diverses publicacions periòdiques com l'Avui, Serra d'Or, Qüestions de Vida Cristiana, Saó, Xarxa, Cop d'Ull, L'erol i a diversos programes de ràdio i televisió de TV3, Catalunya Ràdio i Ràdio Estel. El 2010 va participar en el programa El Convidat amb Albert Om.[9]

El 2015 va tancar la llista de la circumscripció de Lleida de la coalició independentista Junts pel Sí de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.[10]

Fins al 7 de març de 2016 va publicar un breu pensament cada dia al diari El Matí Digital, una activitat que va haver de suspendre degut a la seva delicada salut.[11] Els últims versos de Ballarín en aquest mitjà deien: «Passaran segles i encara hi haurà cristians creient que la fe no és una cançó fresca»..[12][13]

Des del 2018, l'Arxiu Comarcal del Berguedà custodia i conserva tot el seu fons personal bibliogràfic i documental.[6] El 2020 es van celebrar a Gósol tot un seguit d'actes en commemoració del centenari del seu naixement.[14]

Obres [15][modifica]

Narrativa breu[modifica]

Novel·la[5][modifica]

  • Francesco. Barcelona: Edicions 62, 1967
  • Ai Francesc, si aneu a les valls d'Andorra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1982
  • Mossèn Tronxo. Barcelona: Club Editor, 1989
  • Tronxo, m'hi torno. Barcelona: Club Editor, 1994
  • Santa Maria, pa cada dia. Barcelona: Planeta, 1996
  • L'illa del Guacamai. Barcelona: Dèria, 2006
  • Pluja neta, bassals bruts. El Papiol: Efadós, 2013

Prosa de no ficció[modifica]

  • Queralt i Rasos de Peguera. Berga: L'Albí, 1988
  • Mil anys i més d'un dia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989
  • Més d'un dia de mil anys. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989
  • Mn. Ballarín: retrat d'una vida (amb Maria Teresa Pous Mas). Barcelona: Columna Edicions, 1993
  • Terra Santa i torna a Gósol. Barcelona: Planeta, 1997[5]
  • Catalunya, terra de mar menuda. Barcelona: Planeta, 1998[5]
  • Poblet: monjos. Poblet, 2002[5]
  • L'Església amb cabres i tot : signes dels temps. Barcelona: Columna, 2004[5]
  • La Flor de l'esperança. Berga: L'Albí, 2009[5]
  • Carta de Nadal: sense més mots. Abadia de Montserrat, 2012

Prosa no de ficció (periodisme literari)[modifica]

  • Pregària al vent. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978[5]
  • Torrent avall. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1982
  • Vent sense paraules. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1982[5]
  • De Nadal a Reis. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1984
  • Vigília de Nadal. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1987
  • Gent i ninots. Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1990
  • Pauses (3 vol.). Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1992 - 1995
  • Nadals i nadales. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995
  • Un any i un altre : fins als vuitanta, que Déu n'hi do. Barcelona: Planeta, 2000[5]

Teatre infantil i juvenil[modifica]

  • Els Pastorets de Gósol. Amb les cançons de l'àvia Teresa [text i dibuixos de Josep M. Ballarín]. Barcelona: Dèria, 2006.

Altres[5][modifica]

  • Quaderns autobiogràfics : Santa Teresina de Lisieux. Barcelona: Edicions 62, 1964
  • Sant Benet, mil cinc-cents anys. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1980
  • Sant Francesc, vuit-cents anys. Barcelona: Comissió VIII Centenari Any Franciscà, 1982
  • El Loiola i els seus. Barcelona: Columna, 1991
  • Homenatge a Queralt. Berga: Columna - L'Albí, 1994
  • La mainada del bon Déu: xerrada amb savis menuts. Barcelona: Columna, 2001

Altres (assaig no literari)[modifica]

  • Paràbola dels retorns. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1980[5]
  • "Logos", teologia i teòlegs. Barcelona: Institut de Teologia, 1989
  • Barcelona. Barcelona: Columna, 1992
  • Camins i silenci: de Queralt estant. Berga: L'Albí, 1995

Guardons[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Morales, Aida. «Mor mossèn Ballarín als 96 anys». Nació Digital. [Consulta: 18 març 2016].
  2. ↑ Rafart, Benigne «Dietari». Erol, L': revista cultural del Berguedà, 0, 128, 2016, pàg. 66–68. ISSN: 2385-3492.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Ballarín, el mosén que no era un 'tronxo'» (en castellà). El Periódico, 18-03-2016 [Consulta: 1r abril 2021].
  4. ↑ «Mor Mossèn Josep Maria Ballarín als 96 anys». Ajuntament de Matadepera, 19-03-2016. [Consulta: 1r abril 2021].
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 «Josep Maria Ballarín i Monset». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Berga rep aquest dissabte el fons bibliogràfic i documental de Josep Maria Ballarín». Aquí el Berguedà, 21-12-2018 [Consulta: 1r abril 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 Riu, Fermí «Mor Mossèn Josep Maria Ballarín». Revista Tasta, 18-03-2016 [Consulta: 1r abril 2021].
  8. ↑ «Muere el religioso y escritor catalán mossèn Ballarín» (en castellà). La Vanguardia, 18-03-2016 [Consulta: 1r abril 2021].
  9. ↑ «Blog de "El Convidat"». Arxivat de l'original el 2010-11-15. [Consulta: 3 novembre 2010].
  10. ↑ «Mossèn Ballarín tancarà la llista de Junts per Sí a Lleida». Ara.cat, 08-08-2015.
  11. ↑ «Pendents de la salut de mossèn Ballarín». CatalunyaReligió.cat, 13-03-2016. [Consulta: 13 març 2016].
  12. ↑ Ballarin, Josep Maria «Pensament del dia». El Matí Digital, 07-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-27 [Consulta: 18 març 2016].
  13. ↑ «Mor mossèn Ballarín, el rector de Catalunya». CatalunyaReligió.cat. [Consulta: 18 març 2016].
  14. ↑ Mor, Laura «Comença l’Any del Centenari de mossèn Ballarín». Catalunya Religió, 06-02-2020 [Consulta: 1r abril 2021].
  15. ↑ «Josep Maria Ballarín i Monset». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. ↑ «Muere el sacerdote y escritor Josep Maria Ballarín a los 96 años» (en castellà). El País, 18-03-2016 [Consulta: 1r abril 2021].

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Ballarín_i_Monset&oldid=31038255»