Josep Maria Ballarín i Monset

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria Ballarín i Monset Creu de Sant Jordi 1984
Artur Mas i Josep Maria Ballarin.jpg
Mossèn Ballarin al col·legi Sant Ignasi de Sarrià, a Barcelona.
Naixement 8 de febrer de 1920
Barcelona
Mort 18 de març de 2016(2016-03-18) (als 96 anys)
Berga
Ocupació Capellà i escriptor
Premis
Guardons

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Ballarín (Barcelona, 8 de febrer de 1920 - Berga, 18 de març de 2016)[1][2] fou un capellà i escriptor català.

Popular i singular, controvertit i prolífic, va construir una obra literària extensa, amb títols d'una gran repercussió en vendes com Mossèn Tronxo i Santa Maria, pa cada dia.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià batxillerat als Escolapis. Després visqué l'inici de la Guerra Civil i formà part de la lleva del biberó. Acabada la guerra va ser deportat a un camp de concentració franquista, on agafà la tisi i fou destinat a Zamora. Visqué sis anys de greu malaltia a Matadepera. Als 26 anys, entrà a l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia.[4] Els Felipons l'enviaren a estudiar al seminari de Solsona. Després, en fou prefecte i formador sis anys més. De tots aquests anys ens diu: «Només estudiava i pregava. Pregava i estudiava. Necessitava aquells anys dintre meu per deixar-hi reposar tantes marors, per salvar-hi per sempre més els silencis de Matadepera». El 1953, esdevingué el capellà de Santa Maria de Queralt. A partir d'aleshores, escriure es convertí en bona part de la seva tasca pastoral.

Va col·laborar a diverses publicacions periòdiques com l'Avui, Serra d'Or, Qüestions de Vida Cristiana, Saó, Xarxa, Cop d'Ull, L'erol i a diversos programes de ràdio i televisió de TV3, Catalunya Ràdio i Ràdio Estel. El 2010 va participar en el programa El Convidat amb Albert Om.[5]

El 2015 va tancar la llista de la circumscripció de Lleida de la coalició independentista Junts pel Sí de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.[6]

Fins al 7 de març de 2016 va publicar un breu pensament cada dia al diari El Matí Digital, una activitat que va haver de suspendre degut a la seva delicada salut.[7] Els últims versos de Ballarín en aquest mitjà deien: «Passaran segles i encara hi haurà cristians creient que la fe no és una cançó fresca»..[8][9]

Obres[modifica | modifica el codi]

Narrativa breu[modifica | modifica el codi]

Novel·la[4][modifica | modifica el codi]

  • Francesco. Barcelona: Edicions 62, 1967
  • Ai Francesc, si aneu a les valls d'Andorra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1982
  • Mossèn Tronxo. Barcelona: Club Editor, 1989
  • Tronxo, m'hi torno. Barcelona: Club Editor, 1994
  • Santa Maria, pa cada dia. Barcelona: Planeta, 1996
  • L'illa del Guacamai. Barcelona: Dèria, 2006
  • Pluja neta, bassals bruts. El Papiol: Efadós, 2013

Prosa de no ficció[modifica | modifica el codi]

  • Queralt i Rasos de Peguera. Berga: L'Albí, 1988
  • Mil anys i més d'un dia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989
  • Més d'un dia de mil anys. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989
  • Mn. Ballarín: retrat d'una vida (amb Maria Teresa Pous Mas). Barcelona: Columna Edicions, 1993
  • Terra Santa i torna a Gósol. Barcelona: Planeta, 1997[4]
  • Catalunya, terra de mar menuda. Barcelona: Planeta, 1998[4]
  • Poblet: monjos. Poblet, 2002[4]
  • L'Església amb cabres i tot : signes dels temps. Barcelona: Columna, 2004[4]
  • La Flor de l'esperança. Berga: L'Albí, 2009[4]
  • Carta de Nadal: sense més mots. Abadia de Montserrat, 2012

Prosa no de ficció (periodisme literari)[modifica | modifica el codi]

  • Pregària al vent. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978[4]
  • Torrent avall. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1982
  • Vent sense paraules. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1982[4]
  • De Nadal a Reis. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1984
  • Vigília de Nadal. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1987
  • Gent i ninots. Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1990
  • Pauses (3 vol.). Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1992 - 1995
  • Nadals i nadales. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995
  • Un any i un altre : fins als vuitanta, que Déu n'hi do. Barcelona: Planeta, 2000[4]

Altres[4][modifica | modifica el codi]

  • Quaderns autobiogràfics : Santa Teresina de Lisieux. Barcelona: Edicions 62, 1964
  • Sant Benet, mil cinc-cents anys. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1980
  • Sant Francesc, vuit-cents anys. Barcelona: Comissió VIII Centenari Any Franciscà, 1982
  • El Loiola i els seus. Barcelona: Columna, 1991
  • Homenatge a Queralt. Berga: Columna - L'Albí, 1994
  • La mainada del bon Déu: xerrada amb savis menuts. Barcelona: Columna, 2001

Altres (assaig no literari)[modifica | modifica el codi]

  • Paràbola dels retorns. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1980[4]
  • "Logos", teologia i teòlegs. Barcelona: Institut de Teologia, 1989
  • Barcelona. Barcelona: Columna, 1992
  • Camins i silenci: de Queralt estant. Berga: L'Albí, 1995

Guardons[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Morales, Aida. «Mor mossèn Ballarín als 96 anys». Nació Digital. [Consulta: 18 març 2016].
  2. Rafart, Benigne «Dietari». Erol, L': revista cultural del Berguedà, 0, 128, 2016, pàg. 66–68. ISSN: 2385-3492.
  3. Nopca, Jordi. «Mor Josep Maria Ballarín, autor de 'Mossèn Tronxo', als 96 anys». Diari Ara. [Consulta: 18 març 2016].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 «Josep Maria Ballarín i Monset». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Blog de "El Convidat"
  6. «Mossèn Ballarín tancarà la llista de Junts per Sí a Lleida». Ara.cat, 08-08-2015.
  7. «Pendents de la salut de mossèn Ballarín» (en català). CatalunyaReligió.cat, 13-03-2016. [Consulta: 13 març 2016].
  8. Ballarin, Josep Maria «Pensament del dia». El Matí Digital, 07-03-2016 [Consulta: 18 març 2016].
  9. «Mor mossèn Ballarín, el rector de Catalunya». CatalunyaReligió.cat. [Consulta: 18 març 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de Catalunya

Portal

Portal dels Països Catalans