Maria Font i Bernaus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMaria Font i Bernaus Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement Maria Font i Bernaus
1919
Mort 13 de març de 2016
Es coneix per Fundació Lluís Carulla
Activitat professional
Ocupació Promotora cultural
Dades familiars
Cònjuge Lluís Carulla i Canals
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Maria Font i Bernaus, o Maria Font de Carulla (1919 - 13 de març de 2016),[1] va ser una promotora cultural catalana.

Biografia[modifica]

Amb el seu marit, Lluís Carulla i Canals, va crear el 1973 la Fundació Jaume I, que posteriorment s'anomenà Fundació Lluís Carulla, i que va dur a terme una tasca força rellevant de promoció i mecenatge de la cultura catalana, com el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, l'Editorial Barcino i concedí ajuts a la investigació a partir de diferents premis com el Premi d'Honor Lluís Carulla, els Premis Baldiri Reixac, el Premi Sanchis Guarner i el Premi Francesc Candel. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2006 deixà la presidència de la Fundació Lluís Carulla a la seva filla, Montserrat Carulla i Font.

També fou una empresària. Els primers daus de brou concentrat, genuïnament catalans, van néixer el 1937 en plena Guerra Civil. Maria Font i el seu marit iniciaren la producció en una fàbrica situada al passeig de Gràcia de Barcelona i comercialitzaren el seu producte a través de la marca Gallina de Oro. El mateix any, l'empresa adoptà el nom de Gallina Blanca i de bon principi ja es destacà per un concepte innovador de la publicitat.[2]

Referències[modifica]

  1. «S’ha mort als 97 anys la mecenes cultural Maria Font, vídua de Carulla» (en català). Vilaweb, 13-03-2016. [Consulta: 13 març 2016].
  2. Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 28. ISBN 978-84-7246088-1. 

Enllaços externs[modifica]