Maria Font i Bernaus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMaria Font i Bernaus Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 1919
Mort 13 de març de 2016
Es coneix per Fundació Lluís Carulla
Activitat professional
Ocupació Promotora cultural
Dades familiars
Cònjuge Lluís Carulla i Canals
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Maria Font i Bernaus, o Maria Font de Carulla (1919 - 13 de març de 2016),[1] va ser una promotora cultural catalana.

Biografia[modifica]

Amb el seu marit, Lluís Carulla i Canals, va crear el 1973 la Fundació Jaume I, que posteriorment s'anomenà Fundació Lluís Carulla, i que va dur a terme una tasca força rellevant de promoció i mecenatge de la cultura catalana, com el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, l'Editorial Barcino i concedí ajuts a la investigació a partir de diferents premis com el Premi d'Honor Lluís Carulla, els Premis Baldiri Reixac, el Premi Sanchis Guarner i el Premi Francesc Candel. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2006 deixà la presidència de la Fundació Lluís Carulla a la seva filla, Montserrat Carulla i Font.

També fou una empresària. Els primers daus de brou concentrat, genuïnament catalans, van néixer el 1937 en plena Guerra Civil. Maria Font i el seu marit iniciaren la producció en una fàbrica situada al passeig de Gràcia de Barcelona i comercialitzaren el seu producte a través de la marca Gallina de Oro. El mateix any, l'empresa adoptà el nom de Gallina Blanca i de bon principi ja es destacà per un concepte innovador de la publicitat.[2]

Referències[modifica]

  1. «S’ha mort als 97 anys la mecenes cultural Maria Font, vídua de Carulla» (en català). Vilaweb, 13-03-2016. [Consulta: 13 març 2016].
  2. Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 28. ISBN 978-84-7246088-1. 

Enllaços externs[modifica]