Museu de la Vida Rural

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu de la Vida Rural
MVR
Logotip Museu de la Vida Rural.png
Logotip del Museu de la Vida Rural
Dades
Tipusmuseu etnològic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1988 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitMuseu etnològic
Superfícieexposició: 3.300 m² Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals18.433 (2019)
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorGemma Carbó
Propietat deFundació Carulla
Part deXarxa de Museus Etnològics
Altres
Transport públicEstació de l'Espluga de Francolí
(Ca4 de RENFE)

Lloc webmuseuvidarural.cat Modifica el valor a Wikidata

El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí és una institució cultural privada creada l'any 1988 per la Fundació Carulla que pretén mostrar totes les característiques de la vida tradicional a les viles i pobles de Catalunya, fent especial esment a la pagesia com a element primordialment destacat del món rural. Conté un variat fons de peces en exposició permanent relacionades amb la vida tradicional, la cultura, la pagesia, les arts i oficis artesanals. Les col·leccions del MVR estan dividides en diverses seccions instal·lades museogràficament per recórrer a través del temps i fins a l'actualitat el coneixement del món rural català.

La funció del MVR és conservar aquest fons de peces, autèntic pòsit cultural de la nostra societat. Engloba també la difusió i divulgació de tot el que es troba relacionat amb la vida rural, fomenta la recerca etnològica i participa en investigacions i publicacions d'aquest caire amb tasques de conservació, restauració, documentació i difusió. El Museu forma part de la Fundació Carulla[1] i ocupa la casa pairal que la família Carulla tenia a l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà), on diverses generacions de la qual hi van exercir com a apotecaris des de començaments del segle xvii.[2]

A nivell de publicacions edita conjuntament amb l'Editorial Barcino, la Col·lecció Museu Vida Rural, dirigida per Jordi Llavina. El 2004 va publicar, en la sèrie de contes infantils Petites Històries (il·lustrada per Pilar Bayés), un volum dedicat a la història i evolució del museu.[3]

A inicis del 2008 el Museu de la Vida Rural es va sotmetre a una ampliació que el dotà amb un nou edifici, duplicant l'espai per a l'exposició permanent i dotant-lo de noves infraestructures museístiques així com d'una moderna museografia. Aquesta ampliació, fou dissenyada per l'arquitecte Dani Freixes l'any 2009.[4][5] L'estiu de 2012 va obrir un tercer edifici destinat en part a l'exposició permanent, amb una nova sala dedicada a la col·lecció de carros de museu i, en la seva planta superior diverses dependències polivalents destinades a activitats pedagògiques, la sala d'exposicions Maria Font i una cafeteria. Aquest edifici compta amb una teulada ajardinada ecològica que dota d'aigua els subministraments no potables de l'edifici i es climatitza, igual que l'edifici principal, a través d'un sistema d'energia geotèrmica.

Al març del 2009, el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí va entrar a formar part de la Xarxa de Museus Etnològics.[6]

El 2018 el la Fundació Carulla va iniciar un procés de transformació del MVR amb el nomenament de Gemma Carbó com a Directora, en substitució de Ramon Rosich, que va liderar el projecte des de la seva creació i que va passar a realitzar les feines de conservador del museu.[7]

Al 2019, el MVR va presentar la seva nova estratègia, amb un eix molt marcat cap a la sostenibilitat i l'educació, amb la cultura com a eix vertebrador i element de transformació. Seguint amb aquesta línia, al setembre va iniciar el Festival d'Educació per la Sostenibilitat va servir com a presentació de la nova línia estratègica del museu, sent alhora un espai de diàleg amb l'entorn de la Conca de Barberà.[8] Seguint amb la nova estratègia, també es va presentar aquell any el projecte "Propostes singulars",[9] encaminat a generar experiències pel conjunt del territori comarcal. També es van obrir noves línies d'exposicions temporals i accions vinculades amb la ciència ciutadana.[10]

Visió i valors[modifica]

Els tres edificis del Museu de la Vida Rural. A la dreta l'edifici històric del MVR (s. XVIII, rehabilitat el 1988), a l'esquerra l'edifici nou del museu (2009); al mig l'edifici annex (2012).

El MVR en el marc de l'elaboració d'una nova estratègia va redefinir a 2019 la seva visió i valors.[11]

Visió:

"Des del coneixement que ens aporta el passat, contribuïm a imaginar entorns de futur més sostenibles on la cultura i l’educació esdevinguin elements centrals de transformació social."

Valors:

"Apostem per la cultura i la sostenibilitat".

"Inspirem curiositat i mirades crítiques".

"Treballem pel compromís i la participació social".

Edificis[modifica]

El pla de renovació del Museu de la Vida Rural ha comportat canvis importants, del qual cal destacar la construcció de dos nous edificis, obra de l'arquitecte Dani Freixes, que doblen l'espai expositiu del Museu. El Museu compta amb tres edificis de concepció i disseny molt diferents, però que es complementen per formar un sol museu.[cal citació] Aquesta ampliació fa que el Museu ocupi 3.300 metres quadrats, més del doble del que el museu original.

La renovació del 2009 suposa l'adequació i modernització del discurs per possibilitar una comprensió més eficaç i completa del món rural.[12] Intentat que les eines ampliïn el seu discurs funcional, i els oficis estiguin explicats en el seu context i s'apreciï la seva importància en el sistema econòmic i de convivència dins la vida rural.

Aquesta renovació ha suposat el pas d'explicacions escrites a la preponderància dels audiovisuals, complementada per plafons explicatius a cada vitrina. Més enllà d'un conjunt de peces ordenades, el museu pretén que les peces expliquin la història de la ruralia a Catalunya. Es compta amb una nova il·luminació que ordena els recorreguts, hi ha entre 20-25 punts d'imatges audiovisuals que fan que les explicacions siguin més didàctiques, s'incorpora el so per disposar de testimonis orals, a més de sistemes interactius i les olors per reviure l'ambient de cuir, el ferro o el gra.[2]

Edifici antic[modifica]

L'edifici històric és la casa pairal de la família Carulla des de 1690. La casa pairal des del segle xvii, és l'edifici antic del museu i va ser restaurat i remodelat interiorment durant els anys 80 per albergar les peces del Museu de la Vida Rural, que es va inaugurar l'any 1988. De cara a la reinauguració del Museu del 2009 l'edifici va viure importants modificacions per fer una posada al dia en la museografia, en la disposició d'algunes vitrines i es va adaptar per a la instal·lació de noves tecnologies.[13]

Edifici nou[modifica]

Es tracta d'un edifici pensat per aprofitar el major nombre possible d'hores la llum natural. La seva estructura externa, en forma d'escala, té a cada graó claraboies que permeten l'entrada de llum directa. Gràcies a això l'edifici ha pogut renunciar, excepte en zones específiques, a les finestres. D'aquesta manera les parets es poden dedicar en la seva totalitat a l'exposició de les peces desitjades sense interrupcions físiques.

L'Edifici Nou té la intenció de simular un contenidor annex de l'Edifici Antic que alberga els continguts sobre la transformació que el camp ha viscut des de la introducció de la industrialització fins als nostres dies. La façana, per contra, fa un homenatge al vocabulari propi del món rural. Mots que es van perdent, paraules que fan referència a oficis i eines que ja no coneixem, que hem oblidat o que no sabem per a què serveixen.

Per tal de respectar i aprofitar el major nombre de recursos mediambientals possibles, el Nou Edifici fa servir un sistema de climatització d'energia geotèrmica.[14][15] Es tracta d'una font d'energia natural, renovable i no contaminant, que aprofita l'energia del subsòl per refredar o escalfar les sales de l'edifici.

Edifici annex[modifica]

La Fundació Carulla va decidir durant l'any 2010 dotar el Museu d'un nou edifici annex, situat entre els dos actuals, especialment pensat per a ús pedagògic i d'activitats a l'entorn del Museu. L'edifici, inaugurat l'estiu del 2012, compta amb dues aules, pensades per fer tallers, impartir-hi classes i realitzar activitats pedagògiques; també inclou la sala d'exposicions Maria Font i una cafeteria. A més, la construcció amplia l'exposició permanent del museu amb la nova Sala dels carros a la planta baixa. Compta també amb una nova sala per l'arxiu documental. Aquest edifici té una coberta ajardinada que realitza un aïllament natural a les sales i serveix també de recol·lector d'aigua de pluja que s'utilitza en els recs de les zones verdes i els sanitaris. La climatització es realitza a través d'energia geotèrmica.

Sala de Reserva "Maria Font i Bernaus"[modifica]

La Sala de Reserva Maria Font, amb 500 m2 de superfície i 1.100 metres lineals de prestatgeries, conforma l'espai on s'emmagatzemen les més de 14.000 peces que contenen les reserves de la col·lecció del MVR. A més, la sala de reserva té espais destinats a la restauració i documentació de peces. El nom de la sala és un homenatge a la dona de Lluís Carulla i Canals.[16]

Àmbits del Museu[17][modifica]

El museu ofereix un recorregut per les eines i estris d'una vida passada que s'estructura per àmbits de feines: les de l'agricultura, les dels oficis del poble (mossèn, mestre, cafeter, pastisser, filadora, apotecari, barber...) i les domèstiques.[18] L'exposició comença amb una anàlisi de la petjada humana en la transformació del territori i les relacions entre els seus habitants al llarg del temps, explicant les grans transformacions del camp dels darrers 90 anys. Després s'analitza la transcendència de la gent que treballa en el món rural: feines que han de permetre preservar la salut de la Terra, treballant amb respecte i cura, proporcionant els aliments d'una manera sana i sostenible. Per entendre el present es visita un espai on es parla de les bones pràctiques que avui en dia es coneixen i que són les llavors del nostre futur. Després d'un epíleg on es fa una mirada general a les dades globals del Món Rural, ens acomiadem del recorregut passant per un espai de reflexió i animació al voltant de la metàfora de la sembra, els adobs, el rec i les seves conseqüències.[19]

L'exposició del museu explica, a través de l'ajuda d'una trentena d'audiovisuals, la vida rural anterior a la industrialització del camp. Per tal de recuperar aquesta visió del món, el museu compta amb diferents seccions: la pagesia tradicional, la llar pairal, els oficis tradicionals, els destins de la collita, els oficis complementaris, la transformació del camp en l'era industrial[20]

Espai Pròleg[modifica]

El Museu de la Vida Rural s'obre fent atenció a un audiovisual que, a manera d'introducció, situa al visitant a partir de la transformació que ha tingut el món rural durant el segle XX.

Col·lecció Traité d'etnografia rural[modifica]

La Sala Traité d'etnografia rural, col·lecció "Tota una vida": exposa l'obra de l'artista olotí Josep Traité. Són conjunts escultòrics de terra cuita, una forma d’art molt freqüent a Catalunya, que constitueixen un resum de tot el que mostra el museu: oficis, treballs domèstics, feines al camp, costums i festes tradicionals, la vida a la llar, etc.

Els pessebres[modifica]

A la sala dels pessebres hi ha instal·lats 11 diorames que constitueixen un magnífic exemple de la tradició pessebrística del país.

La sala dels carros[modifica]

Els carros que s’exhibeixen en aquesta sala ens recorden que, fins fa poques dècades, aquest va ser el mitjà de transport preferent del camp i arreu.

L'hort ecològic[modifica]

La volta dels carros

L’hort de l’MVR està pensat per ser treballat amb el mètode de parades en crestall. Una parada en crestall és un sistema ideat per aconseguir la màxima producció utilitzant la mínima superfície de terra i el mínim consum d’aigua i de treball de sembra, i sense emprar productes químics ni llavors genèticament modificades. És un mètode ideat pel mallorquí Gaspar Caballero de Segovia.

L'agricultura[modifica]

Les projeccions mostren tots els cicles dels cultius, des de la preparació de la terra per a la sembra fins a la recol·lecció dels fruits.

Els destins de la collita[modifica]

Durant segles, la cultura del món rural es va fonamentar en l’estalvi, la conservació i l’autosuficiència. Només si hi havia sobrants, el destí de la collita era el mercat. El mercat era l’espai propici per adquirir els béns que es necessitaven i no es tenien, a més d’un lloc on es mantenien converses, tractes, encontres i relacions.

La llar pairal[modifica]

Les formes de vida de la pagesia van condicionar tant la distribució dels espais de l’habitatge com els usos de cada estança. La llar va ser sempre el centre de la casa pairal i, entorn seu, es desenvolupaven el treball diari de les dones, els jocs de la quitxalla, l’alimentació i la convivència familiar.

Els oficis complementaris[modifica]

El pagès no hauria pogut fer la seva feina sense el concurs de tot un seguit d’eines que l’acompanyaven al llarg de l’any. Aquestes eines eren el producte del treball acurat i rigorós de llenyataires, ferrers, corders, basters, terrissaires i esclopers. Es tracta només d’alguns dels representants dels oficis complementaris al de pagès.

La vida al poble[modifica]

Repàs per tots els oficis que es van desenvolupar en el poble pel benestar de les persones.

La transformació del camp en l'era industrial[modifica]

El Museu de la Vida Rural no s'acaba amb la presentació del món rural antic, les dues últimes seccions fan un pont entre aquesta vida rural i l'actual món rural. Fa incís en totes les transformacions que ha sofert el camp amb l'arribada de l'era industrial. La industrialització del camp va representar un canvi radical per al pagès, tant pel que fa al treball com a la productivitat. La mecanització de les feines agrícoles va provocar un augment espectacular de la productivitat per hora del treball humà. L'evolució de mètodes cap a tècniques modernes de producció també va comportar una nova organització del treball. Amb aquestes premisses s'obre la reflexió de les últimes sales del museu que ens porten al món rural actual.

El lloc[modifica]

Espai de reflexió sobre el moment actual de l'agricultura i l'entorn de la Conca de Barberà

Un camí fins al present[modifica]

Àmbit en el que es vol generar un pensament crític sobre la transició del món rural a l'urbà i la seva interdependència.

Recursos del present per afrontar el futur[modifica]

Espai de conclusions on les persones visitants es troben davant dels reptes de futur del món rural.

Exposicions Temporals[modifica]

Tot i ser un Museu eminentment etnogràfic la funció cultural del Museu de la Vida Rural ultrapassa aquesta temàtica a partir d'una extensa programació d'exposicions temporals a diferents nivells. El MVR actua com a centre cultural obert, programant exposicions temporals que, a banda de fer incís en la temàtica etnològica del Museu, s'obren a qualsevol representació artística, esdevenint una infraestructura cultural de naturalesa polivalent a la Conca de Barberà. Aquestes exposicions es programen periòdica i contínuament en tres sales, la Sala Lluís Carulla, la Sala Maria Font i la Sala Wataru. L'agenda del museu és plena de nombroses activitats, exposicions temporals, presentacions, conferències i altres actes.[cal citació] En els últims anys per exemple, s'hi han pogut veure mostres artístiques de Joan Ponç i Bonet, Joan Brossa, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Perico Pastor, Antonio Hervás o Guillem Viladot entre d'altres.

Des de 2019, ha focalitzat les exposicions temporals amb la línia estratègica creada des de l'arribada de Gemma Carbó a la direcció, així s'han realitzat exposicions com "Plàstics" per conscienciar sobre l'abús d'aquest material en el dia a dia de la societat i "Juagar amb Foc", una mirada crítica sobre les polítiques de gestió forestal i riscos derivats amb el canvi climàtic.[21] Ambdues exposicions han tingut una projecció pedagògica important, ja que han generat continguts pel projecte "Museu a l'Aula" dirigit a estendre les exposicions cap als centres educatius, alhora que reflecteixen la vocació d'utilitzar les expressions culturals per generar una sensibilització ecològica.

Projecte pedagògic[modifica]

Pel MVR el projecte pedagògic és un dels eixos de l'activitat. Segons xifres de 2019 representa el 25% del total de visitants. Al 2019 es va renovar el projecte de la mà de l'empresa Còdol Cultura, centrant-lo en la creació d'una cultura ecològica.[22]

Serveis[modifica]

El museu compta amb una zona de lleure, aparcament d'autocars, cafeteria, una llibreria i una botiga, a més d'accés preparats per a persones amb mobilitat reduïda. El museu ofereix diferents propostes pedagògiques i visites guiades adreçades tant a alumnes d'escola com per a adults, entitats culturals, casals de gent gran interessada en l'etnografia rural.

Publicacions[modifica]

El Perxe[modifica]

El Perxe és el butlletí digital del Museu de la Vida Rural. S'edita semestralment sent distribuït a través del correu electrònic després de subscripció gratuïta. El Perxe es pot consultar digitalment a través de l'hemeroteca on-line del Museu. El seu primer número va sortir el gener de 2010.

Col·lecció Museu de la Vida Rural[modifica]

La Col·lecció Museu de la Vida Rural editada pel museu i per l'Editorial Barcino va iniciar-se l'any 2010 amb el primer volum titulat La força de la mà de l'home[23] que és el catàleg de la nova proposta museogràfica del MVR.

Títols de la Col·lecció Museu de la Vida Rural[modifica]

  1. VVAA - La força de la mà de l'home - Catàleg del Museu de la Vida Rural
  2. Jordi Llavina, Carme Martí, Albert Carreras - Cròniques rurals
  3. Roger Vilà i Padró - Marges, 2013

Catàlegs del Museu de la Vida Rural[modifica]

Relació de catàlegs d'exposicions temporals del Museu de la Vida Rural

  1. Antonio Hervás Amezcua - Vestigis (2009)
  2. Joaquim Espuny - De terra, de riu, de fang (2011)
  3. Quico Estivill - Origen/ubicació (2011)
  4. Miquel Ferrà i Jaume Vallverdú - Terra i Vida (2011)
  5. Santiago Rusiñol - La campanya de Poblet de 1889 (2012)
  6. Ramon Calsina - Calsina i els oficis (2012)
  7. Jordi Vidal - Salvat pel Rock'n'Roll (2012)
  8. Enric Adserà Riba - Les parets del meus tallers a l'Espluga de Francolí (2013)

El Museu de la Vida Rural Digital[modifica]

El Museu de la Vida Rural ha destacat per ser un dels museus pioners en el treball col·lectiu a les xarxes socials, blogs i Internet en general. Té oberts i actualitzats perfils en la majoria de xarxes socials, que utilitza com a element participatiu, no només de difusió sinó amb projectes en relació a l'anomenada audiència creativa. Ha promogut projectes que han esdevingut només a la xarxa o en altres casos en vincle amb intervencions físiques. Promou una relació amb els usuaris del museu en termes de dinamitzadors d'un coneixement que es deriva en tots els sentits.

A partir de les fortes riuades que va patir la Conca de Berberà a novembre de 2019, el MVR es va implicar en un projecte innovador liderat per la Universitat de Barcelona denominat "Floodup" per estudiar mitjançant la ciència ciutadana els efectes de la riuada i mitigar possibles nous episodis. Dins del projecte va ser clau la utilització de la xarxes socials i les tecnologies digitals.[24]

Des del 2020, arran de la crisis sanitària creada pel coronavirus i la necessitat de tancar els equipaments culturals. El MVR va mantenir la seva activitat a través de l'audiogua[17] ubicada a l'aplicació Visitmuseum del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,[25] generant continguts a les xarxes socials i promovent entorns de debat digitals tant pel públic general i pel sector cultural, destacant la contribució al projecte Mûtâre, liderat per la Fundació Carulla.[26] Paral·lelament va iniciar un projecte de recopilació de la memòria de la pandèmia, aglutinant imatges facilitades per la població relatives a les vivències personals.[27]

Específicament pel sector educatiu i les families, el MVR disposa del joc digital "Sostenibilitat", per implicar als infants amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.[28]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Oliver, Conxita «Museu de la vida rural, la saviesa ancestral del camp català». Bonart [Girona], núm. 119, setembre 2009, p.64-65. ISSN: 1885-4389.
  2. 2,0 2,1 Casalé, Gemma «El nou Museu de la Vida Rural». Diari de Tarragona [Tarragona], 08-10-2009 [Consulta: 23 octubre 2009].[Enllaç no actiu]
  3. Carreras i Ballart, Albert; Bayés i de Luna, Pilarín. Petita història del Museu de la Vida Rural. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2004 (Petites Històries). ISBN 84-8334-575-7. 
  4. «El Museu de la Vida Rural». Cova Museu de la Font Major. Arxivat de l'original el 21 d’agost 2010. [Consulta: 23 octubre 2009].
  5. «El bon ritme de les obres del museu de la vida rural de l'espluga de francolí fa preveure que es podrà inaugurar la tardor vinent». Bonart [Girona], núm. 116, juny 2009, p.23. ISSN: 1885-4389.
  6. «El Museu de la Vida Rural s'incorpora a la Xarxa de Museus d'Etnologia». Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 05-03-2009. [Consulta: 23 octubre 2009].
  7. «Gemma Carbó: “No sempre cal inventar la sopa d’all”» (en català). [Consulta: 21 desembre 2020].
  8. «Gemma Carbó: "El Museu de la Vida Rural ha construït un espai de diàleg"» (en català), 26-08-2019. [Consulta: 21 desembre 2020].
  9. esplugaturisme. «El Museu de la Vida Rural presenta Propostes Singulars | TURISME A L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ» (en espanyol europeu). [Consulta: 29 desembre 2020].
  10. «El Museu de la Vida Rural i la UB presenten Floodup Francolí, un projecte d’experiència col·lectiva sobre la riuada de 2019». [Consulta: 29 desembre 2020].
  11. Amorós Albareda, Damià. «La resiliència, tema central del Festival d’Educació Sostenible al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí» (en català), 25-09-2020. [Consulta: 29 desembre 2020].
  12. El MVR incorpora el format digital: Vida rural en format digital Comunicat de Patrimoni.gencat del 9 d'octubre de 2009
  13. «Reabre el Museo de la Vida Rural de Espluga de Francolí». Barcelona: Europa Press, 07-10-2009. [Consulta: 26 octubre 2009].
  14. «Museo con energía geotérmica». www.nrenovables.com, 29-06-2009. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2009. [Consulta: 29 octubre 2009].
  15. Geòtics Innova SL. «Climatització ecològica al Museu de la Vida Rural». www.geotics.net, 13-10-2009. [Consulta: 29 octubre 2009].[Enllaç no actiu]
  16. I, Senyor. «El blog del senyor i.: Espluguí fins a la follia (1)», divendres, 20 juliol 2018. [Consulta: 29 desembre 2020].
  17. 17,0 17,1 «Visitmuseum. Museu de la Vida Rural» (en català). Departament de Cultura. [Consulta: 21 desembre 2020].
  18. Turisme a l'Espluga de Francolí: que visitar?
  19. Fortuny, M. «MUSEU DE LA VIDA RURAL», 19-05-1999. Arxivat de l'original el 11 de maig 2005. [Consulta: 26 octubre 2009].
  20. Oficina de Turisme. «Museu de la Vida Rural» (en castellà). Club Rural. www.clubrural.com, 07-03-2008. [Consulta: 26 octubre 2009].
  21. ACN. «El Museu de la Vida Rural presenta una exposición que reflexiona sobre el fuego» (en castellà), 11-02-2020. [Consulta: 21 desembre 2020].
  22. REDACCIÓ. «El Museu de la Vida Rural i l'educació cultural per la sostenibilitat» (en català), 24-09-2019. [Consulta: 29 desembre 2020].
  23. Llavina, Jordi; Jordi Vidal, Albert Carreras. La força de la mà de l'home - Catàleg del Museu de la Vida Rural. Barcelona, 2010: Editorial Barcino. ISBN 978-84-7226-937-8. 
  24. ACN. «La Conca de Barberà, sis mesos després del desbordament del Francolí: «Hem patit una segona riuada»» (en català), 19-04-2020. [Consulta: 21 desembre 2020].
  25. Manté, Àlex Font. «Viatjar pel patrimoni català a cop de clic» (en català), 17-04-2020. [Consulta: 21 desembre 2020].
  26. Redacció. «Arriba 'Mutare SOS' un cicle de tallers online per reflexionar sobre la nova societat» (en català), 25-05-2020. [Consulta: 21 desembre 2020].
  27. «Una nova exposició del Museu de la Vida Rural mostra la vida a l'Espluga abans de la riuada i de la covid-19» (en català). [Consulta: 29 desembre 2020].
  28. «Resiliència contra vent, marea i Covid-19» (en català). [Consulta: 29 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de la Vida Rural