Museu de la Vida Rural

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu de la Vida Rural
MVR
Logotip Museu de la Vida Rural.png
Logotip del Museu de la Vida Rural
Dades base
Tipus entitat museu etnològic
Història
Fundació 1988
Activitat
Àmbit Museu etnològic
Espai exposició 3.300 m2
Núm. visites 21.043 (2012)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Ramon Rosich
És propietat de Fundació Lluís Carulla
Afiliacions Xarxa de Museus Etnològics
Altres dades
Transport públic Estació de l'Espluga de Francolí
(Ca4 de RENFE)

Web www.museuvidarural.cat

Modifica dades a Wikidata

El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí és una institució cultural privada creada l'any 1988 per la Fundació Lluís Carulla que pretén mostrar totes les característiques de la vida tradicional a les viles i pobles de Catalunya, fent especial esment a la pagesia com a element primordialment destacat del món rural. Conté un variat fons de peces en exposició permanent relacionades amb la vida tradicional, la cultura, la pagesia, les arts i oficis artesanals. Les col·leccions del MVR estan dividides en diverses seccions instal·lades museogràficament per recórrer a través del temps i fins a l'actualitat el coneixement del món rural català.

La funció del MVR és conservar aquest fons de peces, autèntic pòsit cultural de la nostra societat. Engloba també la difusió i divulgació de tot el que es troba relacionat amb la vida rural, fomenta la recerca etnològica i participa en investigacions i publicacions d'aquest caire amb tasques de conservació, restauració, documentació i difusió. El Museu forma part de la Fundació Lluís Carulla[1] i ocupa la casa pairal que la família Carulla tenia a l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà), on diverses generacions de la qual hi van exercir com a apotecaris des de començaments del segle XVII.[2]

A nivell de publicacions edita conjuntament amb l'Editorial Barcino, la Col·lecció Museu Vida Rural, dirigida per Jordi Llavina. El 2004 va publicar, en la sèrie de contes infantils Petites Històries (il·lustrada per Pilar Bayés), un volum dedicat a la història i evolució del museu.[3]

A inicis del 2008 el Museu de la Vida Rural es va sotmetre a una ampliació que el dotà amb un nou edifici, duplicant l'espai per a l'exposició permanent i dotant-lo de noves infraestructures museístiques així com d'una moderna museografia. Aquesta ampliació, fou dissenyada per l'arquitecte Dani Freixes l'any 2009.[4][5] L'estiu de 2012 va obrir un tercer edifici destinat en part a l'exposició permanent, amb una nova sala dedicada a la col·lecció de carros de museu i, en la seva planta superior diverses dependències polivalents destinades a activitats pedagògiques, la sala d'exposicions Maria Font i una cafeteria. Aquest edifici compta amb una teulada ajardinada ecològica que dota d'aigua els subministraments no potables de l'edifici i es climatitza, igual que l'edifici principal, a través d'un sistema d'energia geotèrmica.

Al març del 2009, el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí va entrar a formar part de la Xarxa de Museus Etnològics.[6]

Valors del Museu[modifica | modifica el codi]

Els tres edificis del Museu de la Vida Rural. A la dreta l'edifici històric del MVR (s. XVIII, rehabilitat el 1988), a l'esquerra l'edifici nou del museu (2009); al mig l'edifici annex (2012).

Els valors que exposen el MVR volen demostrar la importància que tenen la Matèria, el Temps i l'Esforç com a valors fonamentals per fer un Món més sostenible, i en contrast amb la vida actual. Així doncs, des d'aquesta concepció del món es reflexiona sobre aquest valors per facilitar l'anàlisi, preservació i transmissió de tots aquests valors, i per poder-los integrar a la vida quotidiana i social.

Matèria[modifica | modifica el codi]

La Matèria és l'element que s'utilitza per aportar als visitants un nou paradigma de la realitat allunyat de les concepcions més modernes i evocades al progrés i creixement infinit. La matèria no és infinita, és limitada i s'ha d'aprofitar i transformar. El món material és físic i tangible, per això el MVR necessita ésser un museu real i no pas un museu virtual. Tanmateix, s'afegeix l'audiovisual a les seues exposicions. El MVR pretén que el visitant s'apropi en aquest món material, que el pugui tocar i que coneguin el valor i la utilitat de les peces exposades.

Temps[modifica | modifica el codi]

El Temps és un dels altres valors bàsics que caracteritzen la voluntat i sentit d'aquest Museu. El Temps el podem administrar millor o pitjor, però no es pot inventar. La natura segueix el seu propi temps i manté uns cicles que es repeteixen any rere any. El MVR fa referència al valor del Temps mitjançant refranys i dites populars i referències tradicionals, que introdueixen conceptes com l'estalvi o la paciència tan importants. En aquest ambient es recupera un altre ritme de vida i del temps històric on el temps ens marca una lògica diferent de la vida frenètica contemporània.

Esforç[modifica | modifica el codi]

En la construcció i presentació de tot aquest món, cal recuperar la importància de l'Esforç, és indispensable per assegurar un domini responsable i merescut sobre el món. El MVR reflecteix la transformació que va patir el camp després de la Revolució Industrial, així com les conseqüències que comporten sobre el territori els canvis en la forma de vida i de treball. L'energia ha canviat i els models de relació amb la natura també. Per exemple, on hi havia un cavall ara hi trobem un tractor. Això no obstant, el MVR vol recuperar la transcendència que té l'esforç davant la terra, la vida i la natura per a reinventar el nostre propi horitzó actual.

Edificis[modifica | modifica el codi]

El pla de renovació del Museu de la Vida Rural ha comportat canvis importants, del qual cal destacar la construcció de dos nous edificis, obra de l'arquitecte Dani Freixes, que doblen l'espai expositiu del Museu. El Museu compta amb tres edificis de concepció i disseny molt diferents, però que es complementen per formar un sol museu.[7] Aquesta ampliació fa que el Museu ocupi 3.300 metres quadrats, més del doble del que el museu original.

La renovació del 2009 suposa l'adequació i modernització del discurs per possibilitar una comprensió més eficaç i completa del món rural.[8] Intentat que les eines ampliïn el seu discurs funcional, i els oficis estiguin explicats en el seu context i s'apreciï la seva importància en el sistema econòmic i de convivència dins la vida rural.

Aquesta renovació ha suposat el pas d'explicacions escrites a la preponderància dels audiovisuals, complementada per plafons explicatius a cada vitrina. Més enllà d'un conjunt de peces ordenades, el museu pretén que les peces expliquin la història de la ruralia a Catalunya. Es compta amb una nova il·luminació que ordena els recorreguts, hi ha entre 20-25 punts d'imatges audiovisuals que fan que les explicacions siguin més didàctiques, s'incorpora el so per disposar de testimonis orals, a més de sistemes interactius i les olors per reviure l'ambient de cuir, el ferro o el gra.[2]

Edifici antic[modifica | modifica el codi]

L'edifici històric és la casa pairal de la família Carulla des de 1690. La casa pairal des del segle XVII, és l'edifici antic del museu i va ser restaurat i remodelat interiorment durant els anys 80 per albergar les peces del Museu de la Vida Rural, que es va inaugurar l'any 1988. De cara a la reinauguració del Museu del 2009 l'edifici va viure importants modificacions per fer una posada al dia en la museografia, en la disposició d'algunes vitrines i es va adaptar per a la instal·lació de noves tecnologies.[9]

Edifici nou[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un edifici pensat per aprofitar el major nombre possible d'hores la llum natural. La seva estructura externa, en forma d'escala, té a cada graó claraboies que permeten l'entrada de llum directa. Gràcies a això l'edifici ha pogut renunciar, excepte en zones específiques, a les finestres. D'aquesta manera les parets es poden dedicar en la seva totalitat a l'exposició de les peces desitjades sense interrupcions físiques.

L'Edifici Nou té la intenció de simular un contenidor annex de l'Edifici Antic que alberga els continguts sobre la transformació que el camp ha viscut des de la introducció de la industrialització fins als nostres dies. La façana, per contra, fa un homenatge al vocabulari propi del món rural. Mots que es van perdent, paraules que fan referència a oficis i eines que ja no coneixem, que hem oblidat o que no sabem per a què serveixen.

Per tal de respectar i aprofitar el major nombre de recursos mediambientals possibles, el Nou Edifici fa servir un sistema de climatització d'energia geotèrmica.[10][11] Es tracta d'una font d'energia natural, renovable i no contaminant, que aprofita l'energia del subsòl per refredar o escalfar les sales de l'edifici.

Edifici annex[modifica | modifica el codi]

La Fundació Lluís Carulla va decidir durant l'any 2010 dotar el Museu d'un nou edifici annex, situat entre els dos actuals, especialment pensat per a ús pedagògic i d'activitats a l'entorn del Museu. L'edifici, inaugurat l'estiu del 2012, compta amb dues aules, pensades per fer tallers, impartir-hi classes i realitzar activitats pedagògiques; també inclou la sala d'exposicions Maria Font i una cafeteria. A més, la construcció amplia l'exposició permanent del museu amb la nova Sala dels carros a la planta baixa. Compta també amb una nova sala per l'arxiu documental. Aquest edifici té una coberta ajardinada que realitza un aïllament natural a les sales i serveix també de recol·lector d'aigua de pluja que s'utilitza en els recs de les zones verdes i els sanitaris. La climatització es realitza a través d'energia geotèrmica.

Sala de Reserva "Maria Font i Bernaus"[modifica | modifica el codi]

La Sala de Reserva Maria Font, amb 500 m2 de superfície i 1.100 metres lineals de prestatgeries, conforma l'espai on s'emmagatzemen les més de 14.000 peces que contenen les reserves de la col·lecció del MVR. A més, la sala de reserva té espais destinats a la restauració i documentació de peces.

Seccions del museu[modifica | modifica el codi]

El museu ofereix un recorregut per les eines i estris d'una vida passada que s'estructura per àmbits de feines: les de l'agricultura, les dels oficis del poble (mossèn, mestre, cafeter, pastisser, filadora, apotecari, barber...) i les domèstiques.[12] L'exposició comença amb una anàlisi de la petjada de l'home en la transformació del territori i les relacions entre els seus habitants al llarg del temps, explicant les grans transformacions del camp dels darrers 90 anys. Després s'analitza la transcendència de la gent que treballa en el món rural: feines que han de permetre preservar la salut de la Terra, treballant amb respecte i cura, proporcionant els aliments d'una manera sana i sostenible. Per entendre el present es visita un espai on es parla de les bones pràctiques que avui en dia es coneixen i que són les llavors del nostre futur. Després d'un epíleg on es fa una mirada general a les dades globals del Món Rural, ens acomiadem del recorregut passant per un espai de reflexió i animació al voltant de la metàfora de la sembra, els adobs, el rec i les seves conseqüències.[13]

L'exposició del museu explica, a través de l'ajuda d'una trentena d'audiovisuals, la vida rural anterior a la industrialització del camp. Per tal de recuperar aquesta visió del món, el museu compta amb diferents seccions: la pagesia tradicional, la llar pairal, els oficis tradicionals, els destins de la collita, els oficis complementaris, la transformació del camp en l'era industrial[14]

Pròleg[modifica | modifica el codi]

El Museu de la Vida Rural s'obre fent atenció a un audiovisual que, a manera d'introducció, situa al visitant. L'audiovisual en primera persona, fa esment de tot el que conté el lema del museu: "Per saber on anem, cal saber d'on venim". Un cop acabat aquest pròleg el recorregut s'obre cap a una de les joies del museu, la Sala Traité.

Sala Traité[modifica | modifica el codi]

La Sala Traité d'etnografia rural, col·lecció "Tota una vida": exposa l'obra de l'artista olotí Josep Traité. Es tracta de figures individuals o de conjunts de temàtica etnogràfica elaborats en terracota, una forma d'art de gran tradició a Catalunya. S'hi pot veure l'esperit de la vida al medi rual al llarg d'un any, però també al llarg de la vida. Fills d'un delicat realisme, els petits grups escultòrics de Traité són capaços d'evocar moments que han quedat gravats en la memòria del país, però també molts altres que s'ha endut el vent de la història.

Homenatge al pessebrisme català[modifica | modifica el codi]

Entre les col·leccions del Museu hi ha un notable conjunt de diorames elaborats per agrupacions de pessebristes de tot Catalunya, sobretot dedicats al cicle nadalenc, però també a altres tradicions i costums.

Jardí[modifica | modifica el codi]

La volta dels carros

L'actual jardí del museu és l'espai on antigament hi havia hagut els horts de la casa pairal. A l'exterior del Museu hi ha una col·lecció d'esgrafiats realitzats per Llucià Navarro (dibuix) i Joan Solé (esgrafiat), entre els quals destaquen el del Monestir de Santa Maria de Poblet, el del Celler Cooperatiu de l'Espluga (edifici modernista obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner), i els de festes i tradicions populars com el Corpus Christi, el ball de bastons, la Pasqua, la benedicció dels camps, etc. Al jardí hi ha una reproducció de la Creu de l'Horta, destruïda a començament del segle XX. Les restes de la creu gòtica original es conserven a l'interior del Museu. A la volta dels carros, es poden trobar diversos mitjans de transport usats antigament: una tartana, un carro de trabuc, un d'escales i un carro de torn, destinat, aquest darrer, al transport de grans bótes de vi. Sota la volta hi ha un fris dedicat a treballs i oficis tradicionals, obra de Llucià Navarro.

La sala dels carros[modifica | modifica el codi]

Situada en l'edific annex però amb accés a partir del jardí, la Sala dels carros presenta la col·lecció de carros del Museu de la Vida Rural. Aquesta col·lecció no es va presentar en públic, per un tema de volums, fins a l'estiu de 2012. Hi destaca el carro d'escales, la tartana, una carrossa fúnebre, donació de l'Ajuntament de Santa Coloma de Queralt i, entre d'altres, una sèrie de carros particulars com un carro de torn, un carro de trabuc, un faetó, una jardinera, un carro de pastor i, també un tractor de la marca Hanomag-Barreiros.

La pagesia tradicional i la collita[modifica | modifica el codi]

El Museu de la Vida Rural s'obre fent atenció a la pagesia, l'activitat tradicionalment més important de la Conca de Barberà. La vinya, els cereals i l'olivera són els cultius més estesos. Aquestes activitats estan representades a la primera planta del Museu amb les eines, les màquines i els sistemes de producció més importants. Hi destaquen els cups originals de la casa, destinats a la fermentació del most, juntament amb les dues grans premses de raïm, i el molí i una premsa d'oli del segle XVI. Un dels majors atractius és un tríptic audiovisual que compila en un quart d'hora tot un any de treball al camp; el tríptic mostra com es compatibilitza blat, vinya i olivera en l'arc mediterrani i com encaixa en el calendari tradicional català,

Els destins de la collita, la llar pairal i els costums familiars[modifica | modifica el codi]

La quarta planta de l'edifici històric del museu engloba la secció dedicada als destins de la collita, fent gran incís en la conservació dels aliments, el comerç d'excedents i la configuració de la casa amb seccions com el corral, el rebost i una acurada escenografia de la cuina. La casa contenia tot el necessari per a la vida quotidiana: el mobiliari, el vestit, els estris casolans, diferents estris per a la il·luminació, etc., aspectes que cal relacionar amb els costums familiars, festius i religiosos, i els treballs domèstics.

Oficis tradicionals[modifica | modifica el codi]

Donar a conèixer els oficis, les tècniques i les eines dels antics artesans és un dels objectius del Museu de la Vida Rural. L'exposició de la tercera planta inclou eines i objectes dels principals oficis tradicionals, des del baster, el carreter, el corder, el fuster o el boter, fins al sabater i l'espardenyer, passant per les diverses especialitats generades a partir de l'ofici de ferrer, com ara la de serraller o forjador, la de ferrador de cavalls o la de clavetaire.

La vida al poble[modifica | modifica el codi]

L'audiovisual que dóna la benvinguda aquesta secció passa revista a una sèrie d'estampes d'un any en el medi rural: jocs festes (festa major), celebracions religioses (Corpus, Setmana Santa, Nadal), el cap de setmana (fer el vermut), els esports (ciclistes, banyistes, futbolistes), alguns oficis... En aquesta planta s'hi troben també seccions claus en els anomenats oficis complementaris com el barber, el músic, el mestre o el pastisser de tradició molt arrelada a l'Espluga de Francolí. En aquesta planta s'hi conserva també la secció de la farmàcia amb la col·lecció de pots d'apotecari i una selecció d'estris de l'ofici com gramataris, balances de precisió o alambics per a extreure essències.

El medi natural[modifica | modifica el codi]

Ja a l'edifici nou el discurs del museu prossegueix amb una acurada presentació del medi natural. Després d'una maqueta física i d'una de virtual de la Conca de Barberà s'obren tres de les col·leccions més acurades del museu, l'herbari, la col·lecció d'animals naturalitzats i la col·lecció de més de setanta tipologies de bolets realitzats en acurada reproducció ceràmica.

La transformació del camp en l'era industrial[modifica | modifica el codi]

El Museu de la Vida Rural no s'acaba amb la presentació del món rural antic, les dues últimes seccions fan un pont entre aquesta vida rural i l'actual món rural. Fa incís en totes les transformacions que ha sofert el camp amb l'arribada de l'era industrial. La industrialització del camp va representar un canvi radical per al pagès, tant pel que fa al treball com a la productivitat. La mecanització de les feines agrícoles va provocar un augment espectacular de la productivitat per hora del treball humà. L'evolució de mètodes cap a tècniques modernes de producció també va comportar una nova organització del treball. Amb aquestes premisses s'obre la reflexió de les últimes sales del museu que ens porten al món rural actual.

La vida rural, avui[modifica | modifica el codi]

L'última de les seccions del Museu de la Vida Rural és un ampli espai audiovisual, ideat per mantenir-se actualitzat. Tracta d'una sèrie d'aspectes col·laterals de la pagesia de gran importància. Parla de reptes. Presenta l'opinió i l'estat de la qüestió del món rural català, avui.

Les pintures murals de Llucià Navarro[modifica | modifica el codi]

El museu compta amb molts metres quadrats de pintures murals dutes a terme per l'artista barceloní Llucià Navarro repartides per diferents sales i seccions, que exemplifiquen diferents aspectes de la vida rural com ara feines, tradicions i costums, relacionables amb les peces conservades al Museu, i que també fan referència a edificis i institucions de l'Espluga i de la Conca de Barberà.[15] L'il·lustre pintor va encarregar-se igualment de la decoració del nou presbiteri del temple parroquial de l'Espluga, i va pintar diversos murals del Casal, entre els quals cal destacar el mosaic romà de la façana principal, i de la Residència Jaume I.

Exposicions Temporals[modifica | modifica el codi]

Tot i ser un Museu eminentment etnogràfic la funció cultural del Museu de la Vida Rural ultrapassa aquesta temàtica a partir d'una extensa programació d'exposicions temporals a diferents nivells. El MVR actua com a centre cultural obert, programant exposicions temporals que, a banda de fer incís en la temàtica etnològica del Museu, s'obren a qualsevol representació artística, esdevenint una infraestructura cultural de naturalesa polivalent a la Conca de Barberà. Aquestes exposicions es programen periòdica i contínuament en tres sales, la Sala Lluís Carulla, la Sala Maria Font i la Sala Wataru. L'agenda del museu és plena de nombroses activitats, exposicions temporals, presentacions, conferències i altres actes.[16] En els últims anys per exemple, s'hi han pogut veure mostres artístiques de Joan Ponç i Bonet, Joan Brossa, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Perico Pastor, Antonio Hervás o Guillem Viladot entre d'altres.

Serveis[modifica | modifica el codi]

El museu compta amb una zona de lleure, aparcament d'autocars, cafeteria, una llibreria i una botiga, a més d'accés preparats per a persones amb mobilitat reduïda. El museu ofereix diferents propostes pedagògiques i visites guiades adreçades tant a alumnes d'escola com per a adults, entitats culturals, casals de gent gran interessada en l'etnografia rural.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

El Perxe[modifica | modifica el codi]

El Perxe és el butlletí digital del Museu de la Vida Rural. S'edita semestralment sent distribuït a través del correu electrònic després de subscripció gratuïta. El Perxe es pot consultar digitalment a través de l'hemeroteca on-line del Museu. El seu primer número va sortir el gener de 2010.

Col·lecció Museu de la Vida Rural[modifica | modifica el codi]

La Col·lecció Museu de la Vida Rural editada pel museu i per l'Editorial Barcino va iniciar-se l'any 2010 amb el primer volum titulat La força de la mà de l'home[17] que és el catàleg de la nova proposta museogràfica del MVR.

Títols de la Col·lecció Museu de la Vida Rural[modifica | modifica el codi]

  1. VVAA - La força de la mà de l'home - Catàleg del Museu de la Vida Rural
  2. Jordi Llavina, Carme Martí, Albert Carreras - Cròniques rurals
  3. Roger Vilà i Padró - Marges, 2013


Catàlegs del Museu de la Vida Rural[modifica | modifica el codi]

Relació de catàlegs d'exposicions temporals del Museu de la Vida Rural

  1. Antonio Hervás Amezcua - Vestigis (2009)
  2. Joaquim Espuny - De terra, de riu, de fang (2011)
  3. Quico Estivill - Origen/ubicació (2011)
  4. Miquel Ferrà i Jaume Vallverdú - Terra i Vida (2011)
  5. Santiago Rusiñol - La campanya de Poblet de 1889 (2012)
  6. Ramon Calsina - Calsina i els oficis (2012)
  7. Jordi Vidal - Salvat pel Rock'n'Roll (2012)
  8. Enric Adserà Riba - Les parets del meus tallers a l'Espluga de Francolí (2013)

El Museu de la Vida Rural a Internet[modifica | modifica el codi]

El Museu de la Vida Rural ha destacat per ser un dels museus pioners en el treball col·lectiu a les xarxes socials, blogs i Internet en general. Té oberts i actualitzats perfils en la majoria de xarxes socials, que utilitza com a element participatiu, no només de difusió sinó amb projectes en relació a l'anomenada audiència creativa. Ha promogut projectes que han esdevingut només a la xarxa o en altres casos en vincle amb intervencions físiques. Promou una relació amb els usuaris del museu en termes de dinamitzadors d'un coneixement que es deriva en tots els sentits.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Oliver, Conxita «Museu de la vida rural, la saviesa ancestral del camp català». Bonart [Girona], núm. 119, setembre 2009, p.64-65. ISSN: 1885-4389.
  2. 2,0 2,1 Casalé, Gemma «El nou Museu de la Vida Rural». Diari de Tarragona [Tarragona], 08-10-2009 [Consulta: 23 octubre 2009].
  3. Carreras i Ballart, Albert; Bayés i de Luna, Pilarín. Petita història del Museu de la Vida Rural. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2004 (Petites Històries). ISBN 84-8334-575-7. 
  4. «El Museu de la Vida Rural». Cova Museu de la Font Major. [Consulta: 23 octubre 2009].
  5. «El bon ritme de les obres del museu de la vida rural de l'espluga de francolí fa preveure que es podrà inaugurar la tardor vinent». Bonart [Girona], núm. 116, juny 2009, p.23. ISSN: 1885-4389.
  6. «El Museu de la Vida Rural s'incorpora a la Xarxa de Museus d'Etnologia». Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 05-03-2009. [Consulta: 23 octubre 2009].
  7. «Els edificis» (PDF). Museu de la Vida Rural - Dossier de Premsa. Museu de la Vida Rural. [Consulta: 26 octubre 2009].
  8. El MVR incorpora el format digital: Vida rural en format digital Comunicat de Patrimoni.gencat del 9 d'octubre de 2009
  9. «Reabre el Museo de la Vida Rural de Espluga de Francolí». Barcelona: Europa Press, 07-10-2009. [Consulta: 26 octubre 2009].
  10. «Museo con energía geotérmica». www.nrenovables.com, 29-06-2009. [Consulta: 29 octubre 2009].
  11. Geòtics Innova SL. «Climatització ecològica al Museu de la Vida Rural». www.geotics.net, 13-10-2009. [Consulta: 29 octubre 2009].
  12. Turisme a l'Espluga de Francolí: que visitar?
  13. Fortuny, M. «MUSEU DE LA VIDA RURAL», 19-05-1999. Arxivat de l'original el 2005-05-11. [Consulta: 26 octubre 2009].
  14. Oficina de Turisme. «Museu de la Vida Rural» (en castellà). Club Rural. www.clubrural.com, 07-03-2008. [Consulta: 26 octubre 2009].
  15. «Llucià Navarro (1924-2007)». museuvidarural.blogspot.com. Museu de la Vida Rural, 11-04-2008. [Consulta: 26 octubre 2009].
  16. «Museu Vida Rural (Agenda)» (en català). Museu de la Vida Rural. MVR, 2011. [Consulta: 24 març 2011].
  17. Llavina, Jordi; Jordi Vidal, Albert Carreras. La força de la mà de l'home - Catàleg del Museu de la Vida Rural. Barcelona, 2010: Editorial Barcino. ISBN 978-84-7226-937-8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de la Vida Rural Modifica l'enllaç a Wikidata