Cova de la Font Major

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 23′ 54″ N, 01° 06′ 04″ E / 41.39833,1.10111

Museu Cova de la Font Major
Logotip Museu Cova de la Font Major.svg
Cova de la Font Major situat respecte Catalunya
Localització respecte Catalunya
Fundat 1994
Localització L'Espluga de Francolí, Tarragona
Àmbit Museu d'Arqueologia
N. de visitants 50.000
Superfície 3.590 m lineals
Transport públic Estació de l'Espluga de Francolí
(Ca4 de RENFE)
Lloc web www.covesdelespluga.info

La cova de la Font Major, de sistema càrstic binari amb riu subterrani, és una de les set coves més llargues del món[1] formades en conglomerat i una de les poques que s'estén, en gran part, pel subsòl del casc urbà. S'ubica a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) al llarg de 3.590 m. de corredors descoberts fins ara. Hi és ben palesa l'activitat humana des de temps prehistòrics. Una part de l'interior de la cova està habilitada com a museu, únic en el món d'aquestes característiques.


Història[modifica | modifica el codi]

Aquesta cova i d'altres que el subsòl amaga donaren nom al poble de l´Espluga de Francolí (del mot llatí spelunca). Les exploracions espeleològiques realitzades a partir del 1956, data en què fou redescoberta pels mitjans científics, fins a l'any 1990, han ultrapassat els 3.590 metres de galeries i han recorregut bona part d'un riu subterrani que sorgeix a l'exterior per la Font Major. Això fa que aquesta cova assoleixi l'estàndard internacional de "gran cavitat" i que, per les seves dimensions, sigui una de les coves més llargues del món, formades en conglomerats.

Tot i que va ser utilitzada fins a l'època romana, a partir de llavors, la cova de la Font Major va ser ignorada. L'any 1853 fou descoberta accidentalment quan un veí del Carrer de Sant Antoni, al centre de municipi, va obrir un pou a casa seva, i es va trobar amb la gran galeria. Llavors, una improvisada expedició remuntà el riu fins on els precaris mitjans i la gosadia els hi permeté. L'expedició descobrí també les grans galeries seques de l'actual entrada, llavors tapada pels sediments dipositats durant segles.

No seria fins al 28 d'agost de 1956 quan membres del Club Excursionista Pirenaic baixaren altre cop pel mateix pou (pou de la Biela) i recorregueren bona part de les galeries fins a un primer sifó que no pogueren flanquejar. Un any després s'obria l'entrada actual. Somiada ja durant els anys 50 pel mecenes espluguí Lluís Carulla, l'any 1992 s'inicià la reforma per convertir-la en l'actual Cova-Museu, inaugurada el 1994 sota projecte del Centre d'Estudis Locals amb l'historiador Antoni Carreras i Casanovas al cadavant, i l'impuls de l'Ajuntament de l'Espluga. La Cova està situada dins el casc urbà, compta amb un fàcil accés per gent de totes les edats i és visitada per 50.000 persones a l'any.

Durant el 2010 es va signar un conveni amb la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona per investigar a l'interior de la cova de la Font Major.[2]

La Cova-Museu[modifica | modifica el codi]

Entrada a les coves

El 1994 es va inaugurar un museu -únic en el món- ubicat sota les roques de la cova, actualment emparat en el complex museístic Coves de l'Espluga.[3] La visita esdevé un complet endinsament en la vida i costums de l'home primitiu, de la formació de la terra, del coneixement de les eines, dels oficis i de l'evolució de l'entorn en què vivim. Hi ha una restitució paleoambiental[4] i un muntage àudio-visual, que inclou fotografies, gràfics i explicacions. S'ha habilitat un recorregut d'aventura, que endinsa els visitants que ho desitgen per l'interior de galeries, tot remuntant un riu subterrani que al sortir a l'exterior rep el nom de Francolí. A més, escolars, famílies i grups varis poden fer rutes i visites, tallers sobre la prehistòria, entre moltes d'altres activitats.[5]

També hi ha la possibilitat de visitar, en una visita especial coordinada per guies i fent servir equipament adequat, la part més fosca i humida de la cova fins a arribar a la Sala del Pou de la Biela, on es troba el primer sifó, infranquejable sense respiració autònoma.

Durant el trajecte els visitants coneixen aspectes com:

  • La formació de la cavitat subterrània.
  • Els pous que van permetre el descobriment.
  • El circuit de l'aigua i la trajectòria del riu.
  • Les diàclasis, el procés de filtratge i l'escolament de l'aigua.
  • La galeria del Llac, lloc de culte i enterrament ibèric.

Formació geològica[modifica | modifica el codi]

Paratge de les muntanyes de Prades, al terme de Capafonts

El museu es troba ubicat dins mateix de les galeries de la Cova de la Vila i la Cova de la Font Major, cavitats que foren excavades per l'aigua en uns terrenys de conglomerats carbonatats per on discorre un corrent subterrani que, al sorgir a l'exterior per la Font Major de l'Espluga, forma el naixement del riu Francolí, després d'haver recorregut quilòmetres de galeries pel subsòl del vessant septentrional de les Muntanyes de Prades. Els darrers trams d'aquesta cavitat que travessen de llarg a llarg el poble de l'Espluga de Francolí, formen un conjunt de galeries que ultrapassen els 3.600 m. de cavitats descoberts fins ara.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Informació sobre les coves al Patronat de Turisme de la Conca de Barberà
  2. Diari Avui L'Espluga signa un conveni amb la SIET que permetrà investigar a l'interior de la cova de la Font Major
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 58. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. BALLESTEROS FERRANDIS, Anna,Restitució paleoambiental de l’entorn de la cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí) mitjançant la palinologia i els sistemes d’informació geogràfica
  5. Reportatge sobre la Cova de la Font Major emès a Canal Reus TV el dia 8 de maig de 2009

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]