Cau del Duc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Cau del Duc d'Ullà».
Infotaula de geografia físicaCau del Duc
Cau del Duc 193.JPG
Tipologia jaciment arqueològic i cova
Ubicació
País Catalunya Catalunya
Localització Torroella de Montgrí
Característiques
Cronologia Mosterià (Glaciacions würmianes)
Altitud 250 m
Intervencions
Arqueòlegs Lluís Pericot i Matías Pallarés (1922)
Troballes Una cinquantena de peces d'indústria lítica[1] i restes animals[2]

42° 03′ 05″ N, 3° 07′ 52″ E / 42.0513°N,3.13105°E / 42.0513; 3.13105
Modifica dades a Wikidata

El cau del Duc[3] és una cova càrstica al vessant sud de la muntanya de santa Caterina, al massís del Montgrí. Hi ha diferents maneres d'arribar-hi, ja que l'austeritat d'aquest vessant de la muntanya limita el creixement de la vegetació, però la més accessible prové del coll de Santa Caterina o de la Creu, seguint per les "roques planes". Hi ha una gran obertura a la cara sud que és visible des de la vila de Torroella de Montgrí, a uns pocs metres sota el cim. El sostre té uns quants metres d'alçada i el terra fa un lleuger pendent cap enfora. Es tracta d'un abric rocós que fou ocupat per homínids durant el paleolític. Dins de la cova es va trobar el pic del Montgrí.

Història arqueològica[modifica | modifica el codi]

En les primeres excavacions paleontològiques realitzades per Lluís Pericot i Matías Pallarés, el 1922, es recolliren una cinquantena de peces d'indústria lítica i foren dipositades al Museu Arqueològic de Barcelona.[1] La simplicitat de les troballes feren que Pericot demanés consell a Hugo Obermaier sobre el tipus de cultura de què es tractava, el qual les va classificar com de tipus asturià (mesolític), llavors recentment caracteritzada.[1] No obstant això, el 1956, Pericot, a la llum de les troballes realitzades a les coves de Serinyà, canvià d'opinió considerant que els objectes tindrien una edat superior, i s'enquadrarien en un període mosterià més antic, situant-lo a l'inici de les glaciacions würmianes (fa uns 80.000 anys). El 1965, Henry de Lumley i Eduard Ripoll estudiaren les peces trobades per Pericot i Pallarés a la dècada de 1920, que eren al Museu Arqueològic. L'anàlisi dels estris realitzada per Lumley i Ripoll concloïa que aquests pertanyien al mosterià i no pas a l'asturià, i que havien estat elaborats per neandertals.

Una tesi doctoral recent (2005) situa l'ocupació dels caus del Duc (tant el de Torroella com el d'Ullà) per datacions indirectes entre el 150.000 i els 350.000 anys BP, fent esment que Carbonell i altres autors consideren l'ocupació simultània dels dos llocs i els consideren un centre d'explotació del territori proper.[2] Les restes òssies identificades inclouen sobretot restes de conills (Oryctolagus cuniculus), cabra (Capra sp. i Capra pyrenaica), cérvols (Cervus elaphus), cavalls (Equus caballus i Equus sp.) i isards (Rupicapra rupicapra), però també, menys esporàdiques, restes de carnívors (Vulpes vulpes, Canis lupus) i de grans herbívors (Bos primigenius, Elephas meridionalis, Dicerorhynus) i altres espècies com el senglar (Sus scrofa) o les tortugues (Emys caspica).[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Canal Roquet, Josep. «una excursió al «cau del duc» de Torroella de Montgrí (Baix Empordà)». Revista de Girona Núm.: 103, 1983. [Consulta: 15 juliol 2010].
  2. 2,0 2,1 Garcia i Garriga, Joan. «Complex càrstic del Cau del Duc d'Ullà-Cau del Duc de Torroella de Montgrí». A: Universitat Rovira i Virgili. Tecnologia lítica i variabilitat de les indústries del plistocè mitjà i superior inicial del nord-est de la península Ibèrica i sud-est de França: nivell G de la caune de l'Aragó, la Selva i Conques del Rosselló, Ter i Lacustre de Banyoles (pdf), 30-05-2005 (data de defensa), pàgs. 306- 313. ISBN 8468984949 [Consulta: 5 desembre del 2011]. «Tesi doctoral» 
  3. «cau del Duc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. La tesi de Joan Garcia i Garriga cita a Jordi Estévez Escalera «La fauna del Pleistoceno catalán» Tesi de 1979 a la UAB

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]