Eduard Ripoll i Perelló

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Eduard Ripoll)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduard Ripoll i Perelló
Museo Arqueológico Nacional - 2001-4-956 - Eduardo Ripoll Perelló.jpg
Nom original (es) Eduardo Ripoll Perelló
Biografia
Naixement 1923
Tarragona
Mort 28 de març de 2006
Barcelona
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Director de tesi Lluís Pericot i Garcia
Ocupació Arqueòleg, historiador, escriptor, catedràtic i director del Museu Monogràfic d'Empúries i del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
Ocupador Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Nacional d'Educació a Distància
Família
Fills Sergio Ripoll López
Modifica les dades a Wikidata

Eduard Ripoll i Perelló (Tarragona, 1923 - Barcelona, 28 de març de 2006) fou un arqueòleg i historiador català. Estudià a l'Institut de Paléontologie Humaine de París el 1950-1951 amb l'abat Breuil, i es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1956, on fou deixeble de Lluís Pericot. Va ser conservador adjunt del Museu Arqueològic de Barcelona de 1947 a 1952, per després ser-ne conservador i director de 1961 a 1980. Va dirigir també el Museu Monogràfic d'Empúries i el Museo Arqueológico Nacional, des del 1981 al 1986.[1][2]

Biografia professional[modifica]

Va treballar a les excavacions d'Empúries i la cova d'Ambrosio a Vélez-Blanco, i s'especialitzà en les cultures paleolítiques i en la pintura rupestre de la zona cantàbrica i de la catalana, encara que també es dedicà als ibers i a les colònies gregues a Catalunya. Fou professor agregat de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968-1980 i catedràtic de la UNED des del 1981. Fou president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona de 1996 a 2006. També ha estat membre del Deutsches Archäologisches Institut, de la Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Va ser el pare del també prehistoriador, Sergio Ripoll López,[1][3] qui va continuar el seu treball a la cova d'Ambrosio, fins a la descoberta de pintures rupestres paleolítiques que van poder ser datades per la seva singularitat arqueològica en estar cobertes per estrats datables.

Obres[modifica]

Eduardo Ripoll té una extensa obra, tant d'articles de revistes científiques com d'obres pròpies i col·lectives:[4][5]

  • Miscelánea en homenaje al Abate Henri Breuil (1964 i 1965)
  • El paleolítico medio en Cataluña, amb H. de Lumley (1965)
  • La cueva de las Monedas de Puente Viesgo (Santander) (1972)
  • Miscelánea Arqueológica. XXV aniversario de los Cursos de Prehistoria y Arqueología de Ampurias (1974), amb M. Llongueras
  • Olèrdola: història de la ciutat i guia del conjunt monumental i Museu monogràfic (1977)
  • Els orígens de la ciutat romana d'Empúries (1978)
  • Sobre els orígens i significat de l'art paleolític (1981)
  • Els grecs a Catalunya (1983)
  • El abate Henri Breuil (1877-1961) (1995)
  • El arte de los cazadores paleolíticos (2002)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Eduardo Ripoll Perelló, último eslabón de una generación». El País [Consulta: 8 gener 2016].
  2. «Eduardo Ripoll Perelló» (en castellà). Museo Arqueológico Nacional. [Consulta: 8 gener 2016].
  3. (en castellà) elalmeria.es, 14-08-2014 [Consulta: 8 gener 2016].
  4. «Bibliografía: Eduardo Ripoll Perelló» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 8 gener 2016].
  5. «Bibliografía del doctor Eduardo Ripoll Perelló». A: Prehistoria y Arqueología volumen=t. 1. UNED, 2008, p. 369-385. 

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Martín Almagro Basch
Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
19811986
Succeït per:
José Alfonso Moure Romanillo
Precedit per:
Antoni Griera i Gaja
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXIV

1978-2006
Succeït per:
Pilar Vélez Vicente