Jordi Llavina i Murgadas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Llavina i Murgadas
Jordi Llavina.jpg
Naixement 19 de març de 1968 (1968-03-19) (49 anys)
Ocupació escriptor, poeta, crític d'art, periodista i crític literari
Modifica dades a Wikidata

Jordi Llavina i Murgadas (Gelida, Alt Penedès, 19 de març de 1968) és un escriptor, poeta, crític literari i presentador de ràdio i televisió.[1][2][3]

Es va donar a conèixer l'any 2001 en guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la Nitrato de Chile. Col·labora al diari Avui, a El Mundo a La Vanguardia i a El 3 de vuit; i condueix el programa de televisió El book insígnia. A la ràdio, va presentar el programa Fum d'estampa a la desapareguda emissora Catalunya Cultura. També va col·laborar al programa L'ofici de viure de Catalunya Ràdio a la secció dels Mails d'amor.

A la seva maduresa, és quan comença a crear obres de distints gèneres, com el poètic o el narratiu. En el terreny de la poesia, el 2006 va guanyar el Ciutat de Mallorca gràcies al recull La Corda del Gronxador; i, l'any 2007, el Premi Alfons el Magnànim de poesia en llengua catalana amb l'obra Diari d'un setembrista. Amb aquesta mateixa obra també obté, un any més tard el Premi Crítica Serra d'Or de poesia. A aquests reconeixements li segueixen el Vicent Andrés Estellés de poesia per Entrada de fosc (2011) dels Premis Octubre i el Premi de la Crítica de la poesia catalana pel poemari Vetlla (2013).

El juny del 2013 va participar en la III Trobada de clubs de lectura de les Biblioteques de l’Alt Penedès i el Garraf,[4] de qui els lectors de tots els Clubs de lectura n’havien llegit les obres Ningú ha escombrat les fulles, Londres nevat i El llaütista i la captaire.[5][6]

El 2014 Llavina és el comissari de l’Any Vinyoli, per a commemorar el centenari del reconegut poeta català.[7][8]

Obres[modifica | modifica el codi]

Narrativa breu[modifica | modifica el codi]

  • 1999 La capa d'ozó
  • 2001 Dies de Galícia
  • 2009 Londres nevat

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • 1994 La matèria del temps
  • 1999 La mà tallada
  • 2001 Nitrato de Chile
  • 2008 Ningú ha escombrat les fulles
  • 2013 El llaütista i la captaire

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • 2006 La corda del gronxador. Mallorca: Editorial Moll. Barcelona: Proa
  • 2007 Diari d'un setembrista. Alzira: Bromera
  • 2011 País de vent. Palma: Lleonard Muntaner
  • 2012 Vetlla. Editorial 3i4
  • 2013 - Contrada[9]
  • 2015 Matí de la mort. Editorial 3i4

Traduccions[modifica | modifica el codi]

  • 2014 El pequeño trol MUMIN, Mymbla y la pequeña My. Barcelona: Coco Books.

Estudis literaris[modifica | modifica el codi]

  • 2014 Neu, fang, rosada, constel·lació : articles, treballs, apunts sobre la poesia de Joan Vinyoli, amb pròleg de Valentí Puig.
  • 2015 L'Expedició dels catalans a Orient, de Ramon Muntaner ; versió de Jordi Llavina.

Premis[modifica | modifica el codi]

  • 2012 Recull-Rafael Cornellà de retrat literari per L'home que encara fa servir barret.
  • 2013 Premi de la crítica - poesia catalana per Vetlla.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Jordi Llavina i Murgadas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jordi Llavina i Murgadas al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  3. «Núvol, digital de cultura: Jordi Llavina».
  4. «III Trobada de clubs de lectura».
  5. «III Trobada dels Clubs de lectura de l’Alt Penedès i Garraf» (en català). [Consulta: 22 gener 2016].
  6. «Llavina als clubs de lectura de l'Alt Penedès i Garraf» (en català), 19-06-2013. [Consulta: 22 gener 2016].
  7. «Centenari Joan Vinyoli».
  8. Barranca, Jordi «Jordi Llavina, comissari de l’Any Vinyoli». El 3 de Vuit, 08-08-2014, pàg. 1.
  9. Nopca, Jordi «El temps i l'espai caben en catorze versos». Diari Ara, 10-12-2013 [Consulta: 11 desembre 2013].