Jordi Llavina i Murgadas
 (2014)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 març 1968 (56 anys) Gelida (Alt Penedès) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ficció literària, literatura infantil i juvenil, poesia, crítica literària, radiodifusió, televisió i emissió de ràdio |
| Ocupació | escriptor, crític literari, professor de català, locutor de ràdio, periodista, poeta, crític d'art, presentador de televisió |
| Ocupador | Televisió Espanyola |
| Premis | |
| |
Jordi Llavina i Murgadas (Gelida, Alt Penedès, 19 de març de 1968) és un escriptor, poeta, crític literari, professor de llengua Catalana i presentador de ràdio i televisió.[1][2][3]
És llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona.
Ha treballat en el món editorial, en l'ensenyament i, des de fa vint anys, exerceix com a periodista cultural.
Es va donar a conèixer l'any 2001 en guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la Nitrato de Chile. Col·labora al diari Avui, a El Mundo a La Vanguardia, TV3 i a El 3 de vuit; i condueix el programa de televisió El book insígnia. A la ràdio, va presentar el programa Fum d'estampa a la desapareguda emissora Catalunya Cultura. També va col·laborar al programa L'ofici de viure de Catalunya Ràdio a la secció dels Mails d'amor.
A la seva maduresa, és quan comença a crear obres de distints gèneres, com el poètic o el narratiu. En el terreny de la poesia, el 2006 va guanyar el Ciutat de Mallorca gràcies al recull La Corda del Gronxador; i, l'any 2007, el Premi Alfons el Magnànim de poesia en llengua catalana amb l'obra Diari d'un setembrista. Amb aquesta mateixa obra també obté, un any més tard el Premi Crítica Serra d'Or de poesia. A aquests reconeixements li segueixen el Vicent Andrés Estellés de poesia per Entrada de fosc (2011) dels Premis Octubre i el Premi de la Crítica de la poesia catalana pel poemari Vetlla (2013).
El juny del 2013 va participar en la III Trobada de clubs de lectura de les Biblioteques de l'Alt Penedès i el Garraf, de qui els lectors de tots els Clubs de lectura n'havien llegit les obres Ningú ha escombrat les fulles, Londres nevat i El llaütista i la captaire.[4][5]
El 2014 Llavina va ser el comissari de l'Any Vinyoli, per a commemorar el centenari del reconegut poeta català.[6][7]
El 2022 va guanyar el 64è Premi Carles Riba de poesia amb l'obra Un llum que crema.[8]
Obres
[modifica]Narrativa breu
[modifica]Novel·la
[modifica]- 1994 La matèria del temps
- 1999 La mà tallada
- 2001 Nitrato de Chile
- 2008 Ningú ha escombrat les fulles
- 2013 El llaütista i la captaire
Poesia
[modifica]- 2006 La corda del gronxador. Mallorca: Editorial Moll; Barcelona: Proa
- 2007 Diari d'un setembrista. Alzira: Bromera
- 2011 País de vent. Palma: Lleonard Muntaner
- 2012 Vetlla. València: Edicions 3i4
- 2013 Contrada València: Edicions 3i4
- 2015 Matí de la mort. València: Edicions 3i4
- 2017 Ermita. Barcelona: Meteora
- 2020 El magraner. Valls: Cossetània
- 2021 L'anell. Barcelona: Meteora[9]
- 2022 Un llum que crema. Barcelona: Proa
Assaig
[modifica]- 2022 100 Llibres catalans que fan de bon llegir. Valls: Cossetània[10]
Traduccions
[modifica]- 2014 El pequeño trol MUMIN, Mymbla y la pequeña My. Barcelona: Coco Books.
Estudis literaris
[modifica]- 2014 Neu, fang, rosada, constel·lació : articles, treballs, apunts sobre la poesia de Joan Vinyoli, amb pròleg de Valentí Puig.
- 2015 L'Expedició dels catalans a Orient, de Ramon Muntaner; versió de Jordi Llavina.
Premis
[modifica]- 2001 Josep Pla per Nitrato de Chile
- 2006 Ciutat de Mallorca per La corda del gronxador
- 2007 Premi Alfons el Magnànim de poesia per Diari d'un setembrista
- 2008 Premi Crítica Serra d'Or de poesia per Diari d'un setembrista
- 2010 Premi Vila de Martorell de poesia per País de Vent
- 2011 Premi Vicent Andrés Estellés de poesia per Entrada de fosc
- 2012 Recull-Rafael Cornellà de retrat literari per L'home que encara fa servir barret.
- 2013 Premi de la crítica - poesia catalana per Vetlla.
- 2018 Premi Lletra d'Or per Ermita.
- 2019 43è Premi Marià Manent per El magraner.
- 2022 Premi Carles Riba per Un llum que crema.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Jordi Llavina i Murgadas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Jordi Llavina i Murgadas al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ «Núvol, digital de cultura: Jordi Llavina».
- ↑ «III Trobada dels Clubs de lectura de l'Alt Penedès i Garraf». [Consulta: 22 gener 2016].
- ↑ «Llavina als clubs de lectura de l'Alt Penedès i Garraf», 19-06-2013. [Consulta: 22 gener 2016].
- ↑ «Centenari Joan Vinyoli». Arxivat de l'original el 2016-01-11. [Consulta: 22 gener 2016].
- ↑ Barranca, Jordi «Jordi Llavina, comissari de l'Any Vinyoli». El 3 de Vuit, 08-08-2014, pàg. 1.[Enllaç no actiu]
- ↑ 8,0 8,1 «Jordi Llavina guanya el Carles Riba a la Nit de Santa Llúcia», 14-12-2022. [Consulta: 14 febrer 2023].
- ↑ Nopca, Jordi. «"No oblides de la mateixa manera les persones que has estimat"», 18-04-2021. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ Redacció. «Jordi Llavina presenta dijous la seva selecció de literatura catalana», 07-03-2022. [Consulta: 24 abril 2023].
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Cèlia Sànchez-Mústich On no sabem |
Premi Vicent Andrés Estellés de poesia 2011 |
Succeït per: Josep Antón Soldevila El mur de Planck |
- Persones vives
- Premis Josep Pla de narrativa
- Gelidencs
- Escriptors de l'Alt Penedès contemporanis en català
- Novel·listes catalans en català
- Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia
- Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
- Locutors de radio catalans del sud
- Novel·listes catalans del sud
- Naixements del 1968
- Crítics literaris catalans del sud contemporanis
- Presentadors de televisió catalans del sud
- Poetes catalans del sud contemporanis en català
- Professors de català catalans del sud