Andreu Carranza i Font

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAndreu Carranza i Font
Naixement 19 de juny de 1957
Ascó
Ocupació Escriptor
Premis
Gènere conte novel·la poesia
Obra
Primeres obres La tinta de la immortalitat, El desert de l'oblit, Trilogia del deliri
Obres notables El desert de l'oblit, Anjub. Confessions d'un bandoler, El poeta del poble,
Guardons
Recull-Francesc Puig i Llensa de narració, Premi Ribera d'Ebre de narrativa, Sebastià Juan Arbó de novel·la de Sant Carles de la Ràpita, Sant Joan, Vila d'Ascó de narrativa, Josep Pla de narrativa

Twitter andreucarranza
Modifica dades a Wikidata

Andreu Carranza i Font (Ascó, 19 de juny del 1957)[1] és un escriptor català.[2] Va néixer a Ascó, el van batejar a Móra la Nova i actualment viu a Flix.[3] Professionalment, fa de conserge a l'Institut de Flix.[3] Ha practicat el conte, la novel·la i la poesia. Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals el Sant Joan i el Josep Pla. Toca la guitarra des dels 14 anys i als 17 va formar el grup Els Esquellots. Durant un temps es va dedicar al blues[1] i avui forma part del conjunt Lo Gitano Blanc, que defensa la rumba ebrenca.[3] Col·labora regularment a mitjans com La VanguardiaEl PuntLa Veu de l'Ebre o La Veu de Flix, entre altres; i en tertúlies radiofòniques a la Cadena Ser o Catalunya Ràdio. També condueix el programa coproduït per la Xarxa de Televisions Locals i el Canal Terres de l'Ebre «La barca de l'Andreu», de divulgació sobre el món de la pesca.[4]

Llibres publicats[modifica | modifica el codi]

Narrativa breu[modifica | modifica el codi]

  • La tinta de la immortalitat. Barcelona: Pòrtic, 1991
  • Aigua de València. Barcelona: Columna, 1993
  • Riu avall. Tarragona: El Mèdol, 1996

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • El desert de l'oblit. Tarragona: El Mèdol, 1993
  • Llibre de les set xibeques: la riuada. Tarragona: El Mèdol, 1997
  • Anjub. Confessions d'un bandoler. Barcelona: Edicions 62, 2000
  • La filla de la memòria. Tarragona: El Mèdol, 2001
  • El que l'herbolària sap. Barcelona: Planeta, 2002
  • L'hivern del Tigre. Barcelona: Planeta, 2004
    • El invierno del Tigre. Valls: Lectio, 2006
  • La Clau Gaudí. Barcelona: Rosa dels Vents, 2007 (escrit junt amb Esteban Martín)[5]
  • Imprenta Babel. Editorial Temas de Hoy, 2009
  • El poeta del poble. Destino, 2015

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Trilogia del deliri. Calaceit: Sisalls, 1993
  • A mumpare. Tarragona: El Mèdol, 2000

Premis literaris[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Andreu Carranza i Font». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Andreu Carranza i Font al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  3. 3,0 3,1 3,2 Piñol, Núria. «Andreu Carranza: “Tots som còmics que ballem al son que toca, deia Shakespeare”». Surtdecasa.cat. [Consulta: 7 gener 2015].
  4. «Andreu Carranza Font». [Consulta: 26 gener 2017].
  5. Haro, Manel. «Entrevista a Andreu Carranza y Esteban Martín». Anika Entre Libros. [Consulta: 7 gener 2015].
  6. «Andreu Carranza guanya el Josep Pla amb una novel·la sobre Verdaguer». VilaWeb/ACN, 06-01-2015. [Consulta: 6 gener 2015].

Enllaços externs[1][modifica | modifica el codi]

  1. «Andreu Carranza» (en català). [Consulta: 26 gener 2017].