Andreu Carranza i Font

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndreu Carranza i Font
Biografia
Naixement 19 juny 1957 (62 anys)
Ascó
Activitat
Ocupació Escriptor
Gènere Conte, novel·la i poesia
Obra
Obres destacables
El desert de l'oblit, Anjub. Confessions d'un bandoler, El poeta del poble,

Twitter: andreucarranza
Modifica les dades a Wikidata

Andreu Carranza i Font (Ascó, 19 de juny del 1957) és un escriptor català.[1][2] Va néixer a Ascó, el van batejar a Móra la Nova i actualment viu a Flix.[3] Professionalment, fa de conserge a l'Institut de Flix.[3] Ha practicat el conte, la novel·la i la poesia. Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals el Sant Joan i el Josep Pla. Toca la guitarra des dels 14 anys i als 17 va formar el grup Els Esquellots. Durant un temps es va dedicar al blues[1] i avui forma part del conjunt Lo Gitano Blanc, que defensa la rumba ebrenca.[3] Col·labora regularment a mitjans com La VanguardiaEl PuntLa Veu de l'Ebre o La Veu de Flix, entre altres; i en tertúlies radiofòniques a la Cadena Ser o Catalunya Ràdio. També condueix el programa coproduït per la Xarxa de Televisions Locals i el Canal Terres de l'Ebre «La barca de l'Andreu», de divulgació sobre el món de la pesca.[4]

Llibres publicats[modifica]

Narrativa breu[modifica]

  • La tinta de la immortalitat. Barcelona: Pòrtic, 1991
  • Aigua de València. Barcelona: Columna, 1993
  • Riu avall. Tarragona: El Mèdol, 1996

Novel·la[modifica]

  • El desert de l'oblit. Tarragona: El Mèdol, 1993
  • Llibre de les set xibeques: la riuada. Tarragona: El Mèdol, 1997
  • Anjub. Confessions d'un bandoler. Barcelona: Edicions 62, 2000
  • La filla de la memòria. Tarragona: El Mèdol, 2001
  • El que l'herbolària sap. Barcelona: Planeta, 2002
  • L'hivern del Tigre. Barcelona: Planeta, 2004
    • El invierno del Tigre. Valls: Lectio, 2006
  • La Clau Gaudí. Barcelona: Rosa dels Vents, 2007 (escrit junt amb Esteban Martín)[5]
  • Impremta Babel. Barcelona: Columna, 2009
    • Imprenta Babel. Madrid: Temas de Hoy, 2009.
    • De Woorden van Babel. Utrecht : A.W. Bruna Uitgevers, 2011
  • El poeta del poble. Barcelona: Destino, 2015
  • Ciutat de llops. Barcelona: Columna, 2017

Poesia[modifica]

  • Trilogia del deliri. Calaceit: Sisalls, 1993
  • A mumpare. Tarragona: El Mèdol, 2000

Premis literaris[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Andreu Carranza i Font». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Andreu Carranza i Font al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  3. 3,0 3,1 3,2 Piñol, Núria. «Andreu Carranza: “Tots som còmics que ballem al son que toca, deia Shakespeare”». Surtdecasa.cat. [Consulta: 7 gener 2015].
  4. «Andreu Carranza Font». [Consulta: 26 gener 2017].
  5. Haro, Manel. «Entrevista a Andreu Carranza y Esteban Martín». Anika Entre Libros. [Consulta: 7 gener 2015].
  6. «Andreu Carranza guanya el Josep Pla amb una novel·la sobre Verdaguer». VilaWeb/ACN, 06-01-2015. [Consulta: 6 gener 2015].

Enllaços externs[modifica]