Najat El Hachmi

Najat El Hachmi

Biografia
Naixement	2 juliol 1979 (40 anys) Nador (Marroc)
Formació	Universitat de Barcelona . literatura àrab
Activitat
Camp de treball	Assaig
Ocupació	Assagista i escriptora
Participà en
17 octubre 2012	Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres
Premis (2015)  Premi Sant Joan de narrativa (2008)  premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull
Lloc web	Lloc web

Najat El Hachmi (Nador, 2 de juliol de 1979) és una escriptora catalana. Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona i presentà un informatiu setmanal en llengua amaziga a l'antiga emissora Catalunya Cultura. Va fer de mitjancera cultural a Vic i de tècnica d'acollida a Granollers. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del Premi Ramon Llull de novel·la amb la novel·la L'últim patriarca, que ha estat traduïda a deu llengües.

Vida i obra

Va néixer a Beni Sidel, a la província marroquina de Nador, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a Vic gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d'esports... fins a ser mediadora a la Delegació d'Ensenyament de Vic.

Najat El Hachmi el 2005.

Des de la publicació del seu primer llibre, Jo també soc catalana, ha participat en diferents taules rodones i fet conferències a Catalunya i altres països.

Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, ha publicat articles al diari El 9 Nou de Vic, a la revista digital Esguard, La Maleta de Portbou, L'Avenç o Letras Libres, i des del 2008 és col·laboradora d'El Periódico de Catalunya.

Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, Jo també soc catalana (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia vuit anys. Un llibre que, en certa manera, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí.

La novel·la que l'ha fet famosa, L'últim patriarca, ha estat la guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la. La novel·la exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu. A començaments de 2011 es publica La caçadora de cossos, també una novel·la en primera persona, en el qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta. El 2015 va guanyar el premi BBVA Sant Joan per La filla estrangera, que també va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona en literatura catalana. El 2018 va publicar Mare de llet i mel.

L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor d'una solució federal i de prioritzar polítiques d'esquerres. El 2015 va donar suport a la confluència d'esquerres Catalunya Sí que es Pot.

Bibliografia

• 2004: Jo també soc catalana. Columna Edicions. ISBN 84-664-0424-4.
• 2008: L'últim patriarca. Editorial Planeta. ISBN 978-84-9708-185-6.
• 2008: «L'home que nedava», relat dins el recull El llibre de la Marató: Vuit relats contra les malalties mentals greus. Columna Edicions. ISBN 9788466409643.
• 2011: La caçadora de cossos. Editorial Planeta. ISBN 978-84-08-09877-5.
• 2015: La filla estrangera. Edicions 62. ISBN 978-84-297-7468-9.
• 2018: Mare de llet i mel. Edicions 62. ISBN 978-84-297-7644-7.
• 2019: Sempre han parlat per nosaltres. Edicions 62. ISBN 978-84-297-7781-9.

Bibliografia crítica

• Bueno Alonso, Josefina (2010): «Del Magrib a Catalunya: veus de dones en català», en Laia Climent (ed.). Desvelant secrets. Les dones de l’islam entre la tradició i la transgressió. València: Tres i Quatre, pp. 167-181. En línia: <http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/16651>.
• Guia Conca, Aitana (2007): «Molts noms, una sola llengua. La narrativa en català escrita per immigrants», en Quaderns de Filologia. Estudis literaris, vol. XII, pp. 229-248.
• Osan, O. (2009): «Najat El Hachmi. La vida després del Ramon Llull», Benzina, número 37, 2009, pp. 30-35.

Premis i reconeixements

• 2008: Ramon Llull per L'últim patriarca.
• 2009: Prix Ulysse per L'últim patriarca.
• 2015: Premi Sant Joan de narrativa per La filla estrangera.
• 2015: Premi Ciutat de Barcelona per La filla estrangera.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Najat El Hachmi

• Najat El Hachmi - Lloc web oficial
• LletrA. «Najat El Hachmi». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.

• Najat El Hachmi al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
• Llibres de l'autora a les Biblioteques de Barcelona
• Entrevista de ràdio a l'escriptora Najat El Hachmi sobre el seu llibre 'Mare de llet i mel' - Itacat Ràdio