Najat El Hachmi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaNajat El Hachmi
Najat El Hachmi, Göteborg Book Fair 2014 1 (crop).jpg
Biografia
Naixement (es) Najat El Hachmi
2 juny 1979 (39 anys)
Nador
Educació Universitat de Barcelona . literatura àrab
Activitat
Camp de treball Assaig
Ocupació Assagista i escriptora
Premis

Facebook: sara.zara.9883 IMDB: nm2948225
Modifica les dades a Wikidata

Najat El Hachmi[1] (Nador, 2 de juliol de 1979)[2] és una escriptora catalana. Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona i presentà un informatiu setmanal en llengua amaziga a l'antiga emissora Catalunya Cultura. Va fer de mitjancera cultural a Vic i de tècnica d'acollida a Granollers. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del Premi Ramon Llull de novel·la amb la novel·la L'últim patriarca,[3] que ha estat traduïda a deu llengües.[4]

Vida i obra[modifica]

Va néixer a Beni Sidel, a la província marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a Vic gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d'esports... fins a ser mediadora a la Delegació d'Ensenyament de Vic.[5]

Najat El Hachmi en 2005.

Des de la publicació del seu primer llibre, Jo també sóc catalana, ha participat en diferents taules rodones i fet conferències a Catalunya i altres països.

Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, ha publicat articles al diari El 9 Nou de Vic, a la revista digital Esguard,[6] La Maleta de Portbou , L'Avenç o Letras Libres, i des del 2008 és col.laboradora del Periódico de Catalunya.

Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, Jo també sóc catalana (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia 8 anys. Un llibre que, en certa mesura, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí.

La novel·la que l'ha fet famosa, L'últim patriarca, ha estat la guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la. La novel·la exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu. A començaments de 2011 es publica La caçadora de cossos, també una novel·la en primera persona, en el qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta.[7] El 2015 va guanyar el premi BBVA Sant Joan per La filla estrangera, que també va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona en literatura catalana. El 2018 va publicar Mare de llet i mel.

L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor d'una solució federal i de prioritzar polítiques d'esquerres. El 2015 va donar suport a la confluència d'esquerres Catalunya Sí que es Pot.[8]

Bibliografia[modifica]

Bibliografia crítica[modifica]

Bueno Alonso, Josefina, 2010, “Del Magrib a Catalunya: veus de dones en català”, en Laia Climent (ed.). Desvelant secrets. Les dones de l’islam entre la tradició i la transgressió. València: Tres i Quatre, pp. 167-181. En línia: <http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/16651>

Guia Conca, Aitana, 2007, “Molts noms, una sola llengua. La narrativa en català escrita per immigrants”, en Quaderns de Filologia. Estudis literaris, vol. XII, pp. 229-248.

Osan O., 2009, ‘Najat El Hachmi. La vida després del Ramon Llull’, Benzina 37, 2009, pp. 30–35.

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Najat El Hachmi». Esadir. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 17 juny 2015].
  2. «Hachmi, Najat El». Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 13 febrer 2018].
  3. Najat El Hachmi guanya el Premi Ramon Llull de novel·la
  4. Nopca, Jordi «Quina literatura catalana es llegeix al món?». Diari Ara, 20-04-2014, p. 48-49 [Consulta: 24 abril 2014].
  5. «osona.com -». [Consulta: 17 desembre 2017].
  6. «'Esguard', la primera revista en català per a iPad». El Periódico de Catalunya, 12-09-2012.
  7. Empordà. «´La caçadora de cossos´, nou llibre de Najat El Hachmi - Empordà». [Consulta: 17 desembre 2017].
  8. «Catalunya Sí que es Pot s'erigeix en "alternativa" al "model d'Artur Mas"». Ara, 19-07-2015 [Consulta: 19 juliol 2015].
  9. «Najat El Hachmi guanya el 35è premi BBVA Sant Joan». Diari Ara. [Consulta: 17 juny 2015].
  10. «Najat El Hachmi apropa la seva obra «La filla estrangera» als sabadellencs». Nació Sabadell. [Consulta: 23 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Najat El Hachmi Modifica l'enllaç a Wikidata