Sílvia Soler i Guasch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSílvia Soler i Guasch

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1961 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAra
Catalunya Ràdio Modifica el valor a Wikidata
Família
MareCarme Guasch i Darné Modifica el valor a Wikidata
GermansToni Soler i Guasch Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): ssolerg Modifica el valor a Wikidata

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 5 d'octubre de 1961) és una periodista i escriptora catalana.[1]

Carrera periodística[modifica]

El 1985 es va llicenciar en Ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Exercí la seva primera feina a Ràdio Ciutat, de Badalona, on viu. Al llarg de la seva trajectòria laboral ha fet de redactora de programes de ràdio i de col·laboradora en diferents mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, entre els anys 1987-2003, Televisió de Catalunya i el diari Ara. Va ser guionista d'El matí de Josep Cuní de Catalunya Ràdio. Entre els programes en què ha treballat hi ha Diccionari dalinià, per commemorar l’Any Dalí; Estimada Rodoreda, Les Hores d’en Pla o Els Matins de TV3.[2][3]

Creació literària[modifica]

Ha compaginat l'acivitat periodística amb la creació literària i la seva obra novel·lística s'ha traduït a múltiples idiomes: anglès, castellà, italià, francès i portuguès.[4]

L’any 1984 va rebre el premi de narració Recull Francesc Puig i Llensa de Blanes, per l’obra Semblava de vidre. El 2003 obtingué el Premi andorrà Fiter i Rossell per l’obra Mira’m als ulls. Amb l’obra Petons de diumenge guanyà el 41è Premi Prudenci Bertrana de Novel·la l'any 2008.[3]

Vida personal[modifica]

És germana de Blanca i Toni Soler i Guasch i filla de la poeta Carme Guasch.[5]

Obres[1][4][modifica]

Investigació i divulgació
  • Àngel Casas Show: anecdotari secret (1983)
  • El gust de ser mare (2004)
Narrativa
  • Arriben els ocells de nit (1985)
  • Ramblejar (coautora,1992)
Novel·la
  • El centre exacte de la nit (1992)
  • El son dels volcans (1999)
  • L'arbre de Judes (2001)
  • Mira'm als ulls (2004)
  • 39+1 (2005)(adaptada en format sèrie a TV3 el 2014)[6]
  • 39+1+1: Enamorar-se és fàcil, si saps com (2007)
  • Petons de diumenge (2008)
  • Un família fora de sèrie (2010)
  • Un creuer fora de sèrie (2011)
  • L'estiu que comença (2013)
  • Un any i mig (2015)
  • Els vells amics (Columna, 2017)
  • El fibló (Columna, 2019)[7]
  • Nosaltres, després (2021)
  • Estimada Gris (2023)[8]

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Sílvia Soler i Guasch». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Soler, Toni. «El llarg part de Polònia». A: El llibre mediàtic de Polònia. Barcelona: Columna, 2007, p. 15. ISBN 978-84-664-0811-0. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. SOLER GUASCH, Sílvia. Girona: Diputació de Girona, setembre de 2009, pàg. 790 i 791. ISBN 978-84-96747-54-8. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Fitxa de Soler Guasch, Sílvia Arxivat 2012-03-13 a Wayback Machine. cultura.gencat.net
  5. ↑ 5,0 5,1 Dalmases, Irene «La figuerenca Sílvia Soler obté el Llull amb una de les seves novel·les serioses». Diari de Girona [Consulta: 13 maig 2014].
  6. ↑ Castellví Roca, Albert «"39+1", humor familiar a TV3». Ara, 09-05-2014 [Consulta: 13 maig 2014].
  7. ↑ «Sílvia Soler publicarà al febrer la nova novel·la ‘El fibló’ L'illa dels llibres -». [Consulta: 14 desembre 2018].
  8. ↑ «Estimada Gris». [Consulta: 3 gener 2024].


Premis i fites
Precedit per:
Alfred Bosch i Pascual
Inquisitio 		Premi Prudenci Bertrana de novel·la
2008 		Succeït per:
Màrius Carol i Pañella
L'home dels pijames de seda
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sílvia_Soler_i_Guasch&oldid=33195187»