Toni Soler i Guasch

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
«Toni Soler» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Antoni Soler».
Infotaula de personaToni Soler i Guasch
Toni Soler i Guasch - 001.jpg
Toni Soler, el 2008
Dades biogràfiques
Naixement Antoni Soler i Guasch
4 de juny de 1965 (1965-06-04) (52 anys)
Figueres, Alt Empordà
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Alma mater Universitat de Barcelona
Es coneix per Director dels programes Minoria absoluta, Polònia i Crackòvia
Activitat professional
Ocupació Periodista i productor de televisió
Ocupador Ara
Dades familiars
Mare Carme Guasch i Darné
Germans

Twitter: soler_toni IMDB: nm1577958
Modifica dades a Wikidata
Toni Soler a l'acte de presentació dels nominats dels IV premis Gaudí de Cinema

Toni Soler i Guasch (Figueres, 4 de juny de 1965) és un periodista, productor de televisió i escriptor català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de l'escriptora Carme Guasch, Soler es va criar a Badalona, i va començar de ben jove a col·laborar en els mitjans de comunicació locals, compaginant la feina amb els seus estudis d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. Després va treballar als diaris Avui i El Observador, sempre com a redactor de política catalana.

Després de fer de periodista i guionista ocasional en diversos mitjans, el 1995 es va incorporar a l'equip del programa El Terrat, de Ràdio Barcelona, com a guionista. La seva col·laboració amb Andreu Buenafuente va continuar a TV3 ("Sense Títol", "Bonic Vespre"), primer com a guionista, després com a director del seu propi programa ("Malalts de Tele", 1997-2000), un espai de paròdia i actualitat televisiva, que li va valer el Premi Ondas 98 al programa més innovador.

Després de tancar l'etapa de "Malalts de tele", Soler va orientar la seva carrera cap als programes d'humor més àcid i relacionat amb l'actualitat. El 2000 va començar a l'emissora RAC 1 el programa Minoria absoluta,[1] que el 2002 esdevindria diari, i que ha obtingut el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Ondas al millor programa de ràdio d'Espanya, i el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En televisió, després de diverses temptatives de traslladar l'humor polític de Minoria absoluta ("Set de Notícies" i "Set de Nit" a TV3, "MinAb" a CityTV, els espais d'humor de "Las Cerezas", a TVE, i el setmanal "Mire Usté", a Antena 3), Toni Soler dirigeix i presenta l'exitós Polònia, un recull de gags de paròdia política que ha obtingut una gran resposta per l'audiència. Aquest programa ha estat guardonat amb el premi Ondas 2007 en la Categoria de millor programa d'una televisió local.

És director de la productora Minoria Absoluta, responsable dels programes Polònia i Crackòvia a TV3, i d'altres productes audiovisuals,[2] entre les quals les TV movies 14 d'abril, Macià contra Companys, del qual en va ser guionista (Premi Gaudí 2012), i Descalç sobre la terra vermella' (2013).

És un dels impulsors del diari Ara, nascut el 2010, i hi escriu regularment. Ha col·laborat també en altres mitjans, sobretot a La Vanguardia, i és autor de llibres de gèneres diversos. Des del 2016, també és el director de la revista El món d'ahir.

Obres[modifica | modifica el codi]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • 1994: Pretèrit Imperfecte
  • 2009: L'última carta de Companys

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • 1996: Els mals moments
  • 1997: Diccionari poc útil
  • 1998: Història de Catalunya (modèstia a part)
  • 2003: Vota'm inútil
  • 2003: Objectiu la pau: 34 dies inoblidables
  • 2011: 14 d'abril. Macià contra Companys

Biografies[modifica | modifica el codi]

  • 1996: Roca, l'últim segon (amb Andreu Farràs)

Recull d'articles[modifica | modifica el codi]

  • 2008: Amb llengua o sense

Descripció i viatges[modifica | modifica el codi]

  • 1998: Badalona davant del mirall
  • 2005: La Penya en 75 paraules

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Emotiva y divertida despedida de 'Minoria Absoluta' en el Tívoli de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 24-07-2009.
  2. Palmer, Jordi «Polònia, en campanya». Presència [Barcelona], núm. 2021, 19-11-2010, p. 6-11. GI-143-1965.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]