Bruno Oro i Pichot

Bruno Oro i Pichot
	;
Biografia
Naixement	4 juny 1978 (46 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	actor, cantant
Instrument	Veu
Lloc web	brunooro.com

Bruno Oro i Pichot (Barcelona, 4 de juny del 1978) és un actor i cantant català, de mare catalana i pare amb arrels napolitanes; és net d'una família d'artistes de l'Empordà.

Biografia

Bruno Oro és net del pintor Ramon Pichot i Soler, a través de la seva mare Sara, i nebot del també pintor Antoni Pitxot.^[1]^[2]^[3] Té dos germans petits: una germana (Andrea) i un germà (Abel).^[4]

Va estudiar a l'Escola Costa i Llobera i després art dramàtic a l'Institut del Teatre, on es va llicenciar el 1998 i posteriorment a la Rose Bruford College of Drama de Londres. Va començar la seva carrera professional a principis dels anys 2000. En aquesta mateixa època realitzà alguns papers secundaris a la televisió i al cinema. El 2000 es va incorporar a l'equip del Minoria absoluta de RAC 1 com a imitador.^[5] Aquest programa radiofònic de sàtira política va guanyar el Premi Ondas el 2006.^[6] Més endavant va participar en les adaptacions televisives del programa: Las cerezas a TVE, Miré usté a Antena 3 i Polònia a TV3. Aquest últim programa va assolir un èxit d'audiència que li van merèixer un altre Premi Ondas, entre altres reconeixements. Gràcies a les seves imitacions com la d'Artur Mas, María Teresa Fernández de la Vega o la seva obra mestra com a imitador fent d'Ángel Acebes es va donar a conèixer entre el gran públic.^[7]

Teatralment destaca la seva vinculació al món de la comèdia, formant parella artística amb Clara Segura. Durant dos anys va tenir un paper en el serial de TV3 El cor de la ciutat, i el 2008 estrena Vinagre a TV3, un programa amb Clara Segura on es mostren gags de diverses parelles de personatges, tots interpretats pel duet d'actors. Un d'ells, que ja feia temps que havia estat caracteritzat per Bruno Oro, se li podran veure aparicions com a Caçadors de bolets de TV3, entre altres.

Durant el 2008 també s'incorpora a El matí de Catalunya Ràdio, amb la secció setmanal «Petits remeis per a gran histèries», i a finals d'aquest mateix any debuta com a cantant i compositor musical amb l'estrena del seu primer disc, Napoli, on quasi totes les cançons són cantades en italià, la seva llengua paterna. En els diferents concerts que ofereix durant el 2009 també se'l pot veure cantant en català, però utilitza l'italià en la majoria de cançons.^[8] El 2011 va sortir el seu segon disc Tempus Fugit, on canta en català, castellà i italià i on es poden trobar cançons com «Messi» (pel jugador del Barça Leo Messi) o «Cadaqués». El seu tercer disc, Viatge de l'home que esternuda, es presentà el 2014.^[6] L'any 2016 guanyà el premi Zapping en la categoria de millor actor.^[9] La nit de cap d'any de 2017 a TV3 fou presentada per ell.^[10] Al 2019 publica la seva primera novel·la "Tu busques amor i jo cobertura".^[11]

Actualment, està focalizat en el món del teatre, amb l'obra de Cobertura realitzada amb la seva parella artística Clara Segura.^[12]

Obra

Cinema

2003: Defectos secundarios de Matilde Obradors (curtmetratge)
2003: El tránsfuga de Jesús Font
2006: Chuecatown de Juan Flahn

2007: Sing for Darfur
2008: Sense límits (Little Ashes), de Paul Morrison
2019: Los Lunnis y el libro mágico

Televisió

1999: Plats Bruts Tinc una edat (cameo)
2002: Majoria absoluta (TV3)
2003: El comisario (Telecinco)
2003–2004: Operación Triunfo (TVE)
2004: Minoria absoluta (8tve)
2004: Amb Manel Fuentes (TV3)
2004: Las cerezas (TVE)
2005: Mire usté (Antena 3)
2005–2016: Polònia (TV3)^[13]
2005–2007: El cor de la ciutat (TV3)
2008: Vinagre (TV3)^[14]
2009: Caçadors de bolets (TV3)
2009–2016: Crackòvia (TV3)
2010: La escobilla nacional (Antena 3)
2012: Hotel 13 esterllas, 12 uvas (La 1)
2017: La peluquería (La 1)
2017: El ministerio del Tiempo (La 1)
2019: Hanna (Amazon Prime)
2020: La monja guerrera (episodi 9, Netflix)

Teatre

1998: Romeo and Juliet
1999: The Cherry Orchard
1999: Dark of the Moon
2000: El alcalde de Zalamea
2002: Don Juan
2002: Els ulls de l'etern Germà
2002: El cor de l'home és una mar

2002: Maca, per favor... les postres, escrita i dirigida per Bruno Oro i Clara Segura^[14]
2007: No et moguis, escrita i dirigida per Bruno Oro i Clara Segura
2007: Arcàdia
2007: Un roure
2013: La rosa tatuada, escrita per Tennessee Williams i dirigida per Carlota Subirós^[14]
2020: Cobertura, escrita per Bruno Oro i Alejo Levis i dirigida per Clara Segura^[14]

Ràdio

2000–2008: Minoria absoluta (RAC 1)
2007: 39+1 (Catalunya Ràdio)
2008 - : El matí de Catalunya Ràdio

Novel·les

2019: Tu busques amor i jo cobertura^[11]

Música

• 'Napoli (veu i lletra)^[15] (2008)
Napoli Gianni Si, si, si Calamari Don Tano Non mi piace Rocio Sogno Talla Georgina Francesco Chi mi capirà Mamma Fisgo i trasgo

• 'Tempus fugit (veu i lletra) (2011)
Messi Descalza por Paris New York Geloso Sr. silenci Quina mandra Cadaqués Sono incanzzato Buda s'ha enamorat Risotto en fa menor Narayama

• ' Viatge de l'home que esturnuda' (2014)
Introducció Jazz Viva l'amore Un cabello rubio Un piano se muere en La Havana Harpo Music Will Survive Wise Man In grapa veritas Si la vida te da la espalda tócale el culo Interludi Tinc un sopar amb el meu ego Esta canción es para ti Vine i sentirem el vent

'Mr Dream' (2017)

Referències

↑ Playà Maset, Josep. «La estirpe de los Pichot». La Vanguardia. [Consulta: 27 febrer 2016].
↑ Darder, Clara «Gemma Pichot: “A l'Àfrica valoren la vida perquè tenen la mort a la cantonada”». L'Independent de Gràcia, 559, 05-12-2014, pàg. 16. Arxivat de l'original el 11 de març 2016 [Consulta: 26 febrer 2016]. Arxivat 11 de març 2016 a Wayback Machine.
↑ «L'actor Bruno Oro segons la seva mare». La Xarxa. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 26 febrer 2016].
↑ Escales, Carme «Bruno Oro: «Sarrià es el barrio de Barcelona que más se parece a Cadaqués»». El Periódico, 26-06-2011 [Consulta: 26 febrer 2016].
↑ «Emotiva y divertida despedida de 'Minoria Absoluta' en el Tívoli de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 24-07-2009.
↑ ^6,0 ^6,1 «"Porca misèria", "Minoria absoluta", "Salvador" i Bisbal, entre els premiats als Ondas 2006». 324.cat, 24-11-2006.
↑ Palmer, Jordi «Polònia, en campanya». Presència [Barcelona], núm. 2021, 19-11-2010, pp. 6 – 11. GI-143-1965.
↑ «Bruno Oro debuta aquesta nit cantant damunt dels escenaris». Enderrock, 28-11-2008.
↑ «TV3 obté cinc guardons en la 21a edició dels premis Zapping». 324.cat, 18-03-2016. [Consulta: 19 març 2016].
↑ «Bruno Oro presentarà el programa de Cap d'Any de TV3». CCMA.cat, 12-12-2016. Arxivat de l'original el 2016-12-12. [Consulta: 12 desembre 2016].
↑ ^11,0 ^11,1 Miguel Marco, Luis «La gent no perdona que vulguis fer dues coses». el Periódico, 13-02-2019.
↑ «Cobertura» (en espanyol europeu). [Consulta: 26 març 2021].
↑ Castellví, Albert. «Bruno Oro deixa 'Polònia'». Ara.cat, 11-01-2016. [Consulta: 11 gener 2016].
↑ ^14,0 ^14,1 ^14,2 ^14,3 Clara Segura: “Les bestieses que arribem a fer a l'escenari només les puc fer amb el Bruno” a Teatre Barcelona, gener de 2020
↑ Soriguera, Elisenda «Bruno Oro. Caos Harmònic». Enderrock [Barcelona], núm. 157, 11-2008, p.28. ISSN: 1136-7393.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bruno Oro i Pichot

Bruno Oro i Pichot - Lloc web oficial
Obres de teatre que ha interpretat a TeatreNacional Arxivat 2009-07-15 a Wayback Machine. (català)
La seva fitxa a LaHiguera (castellà)

[1] Playà Maset, Josep. «La estirpe de los Pichot». La Vanguardia. [Consulta: 27 febrer 2016].

[2] Darder, Clara «Gemma Pichot: “A l'Àfrica valoren la vida perquè tenen la mort a la cantonada”». L'Independent de Gràcia, 559, 05-12-2014, pàg. 16. Arxivat de l'original el 11 de març 2016 [Consulta: 26 febrer 2016]. Arxivat 11 de març 2016 a Wayback Machine.

[3] «L'actor Bruno Oro segons la seva mare». La Xarxa. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 26 febrer 2016].

[4] Escales, Carme «Bruno Oro: «Sarrià es el barrio de Barcelona que más se parece a Cadaqués»». El Periódico, 26-06-2011 [Consulta: 26 febrer 2016].

[lv-5] «Emotiva y divertida despedida de 'Minoria Absoluta' en el Tívoli de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 24-07-2009.

[324cat-6] 6,0 ^6,1 «"Porca misèria", "Minoria absoluta", "Salvador" i Bisbal, entre els premiats als Ondas 2006». 324.cat, 24-11-2006.

[7] Palmer, Jordi «Polònia, en campanya». Presència [Barcelona], núm. 2021, 19-11-2010, pp. 6 – 11. GI-143-1965.

[8] «Bruno Oro debuta aquesta nit cantant damunt dels escenaris». Enderrock, 28-11-2008.

[Zap16-9] «TV3 obté cinc guardons en la 21a edició dels premis Zapping». 324.cat, 18-03-2016. [Consulta: 19 març 2016].

[10] «Bruno Oro presentarà el programa de Cap d'Any de TV3». CCMA.cat, 12-12-2016. Arxivat de l'original el 2016-12-12. [Consulta: 12 desembre 2016].

[Ref-11] 11,0 ^11,1 Miguel Marco, Luis «La gent no perdona que vulguis fer dues coses». el Periódico, 13-02-2019.

[12] «Cobertura» (en espanyol europeu). [Consulta: 26 març 2021].

[polònia-13] Castellví, Albert. «Bruno Oro deixa 'Polònia'». Ara.cat, 11-01-2016. [Consulta: 11 gener 2016].

[TB-14] 14,0 ^14,1 ^14,2 ^14,3 Clara Segura: “Les bestieses que arribem a fer a l'escenari només les puc fer amb el Bruno” a Teatre Barcelona, gener de 2020

[15] Soriguera, Elisenda «Bruno Oro. Caos Harmònic». Enderrock [Barcelona], núm. 157, 11-2008, p.28. ISSN: 1136-7393.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

Col·laboradors de Polònia – programa de TV3
Actors/actrius recurrents	Agnès Busquets (2006–) Cesc Casanovas (2006–) Gemma Deusedas (2006–) Lara Díez (2015–) Alba Florejachs (2012–) Fermí Fernàndez (2009-) Manel Lucas (2006–) David Marcé (2014–) Judit Martín (2016–) Queco Novell (2006–) Pep Plaza (2008–) Marc Rodríguez (2009–) Xavi Serrano (2006–) Toni Albà (2006–19; 2020-)
Antics actors/actrius	Ivan Labanda (2013–20) Carlos Latre (2007–16) Sergi Mas (2006–15) Xavier Noms (2006–09) Bruno Oro (2006–16) Lulú Palomares (2006–11) Mireia Portas (2007–22) David Olivares (2006–22)
Altres col·laboradors	Xavier Ricart (productor) Toni Soler (productor)