Màrius Carol i Pañella

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMàrius Carol i Pañella
Marius Carol.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 1 de desembre de 1953 (63 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptor i periodista
Ocupador La Vanguardia
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Màrius Carol i Pañella (Barcelona, 1953[1]) és un periodista i escriptor català.

Ha treballat per diaris com El Noticiero Universal, El Correo Catalán, El Periódico, El País i La Vanguardia, on es va incorporar el 1988 i ha exercit de columnista, corresponsal reial i responsable de Comunicació del Grup Godó fins que el 2013 va esdevenir director La Vanguardia. També ha col·laborat amb diversos programes de ràdio i televisió i ha publicat diverses novel·les, havent guanyat el premi Ramon Llull l'any 2002 i el Premi Prudenci Bertrana el 2009.[2]

Biografia[modifica]

Crescut al barri del Poblenou, va ingressar a l'Escola Oficial de Periodisme on es va titular en Filosofia i Lletres i Periodisme. Va començar a treballar redactant cròniques d'estiu a El Noticiero Universal, per encàrrec de Manuel Tarín.[2]

ha format part de les redaccions de El Noticiero Universal, El Correo Catalán, El Periódico, El País i La Vanguardia.[1] Ha estat director de comunicació del Grupo Godó i columnista habitual de La Vanguardia, diari on va entrar el 1988 i on es va especialitzar en temes de la Casa Reial espanyola.[3][1] Entre els anys 1993 i 2002 va ser corresponsal de la Família Reial Espanyola, sobre la qual ha escrit quatre llibres: A la sombra del rey (1999), Las anécdotas de don Juan Carlos (2000), Condición de príncipe (2004) i Un té en el Savoy (2012).[1][4]

Durant dos anys va ser un dels redactors de les «súpepreguntes» del concurs televisiu El tiempo es oro.[5] Ha col·laborat en alguns programes de ràdio a Catalunya Ràdio, RAC 1, 8tv i Onda Cero, i en programes de televisió com El club de TV3 o Ruedo Ibérico d'Antena 3. També ha presentat alguns programes de divulgació històrica a TV3, com Classificació ACR o Nexes.

També coordina el projecte del Museu de la Premsa de Catalunya, conjuntament amb Antoni Dalmau i Josep Caminal, i que està previst que s'ubiqui en un futur a l'edifici de la Igualadina Cotonera, a Igualada.[6]

Des del desembre de 2013 és director de La Vanguardia, en substitució de José Antich.[7] És aficionat del FC Barcelona.[2]

Obres[modifica]

Ha publicat nombrosos llibres com Contra Periodistas, Tipos de interés o Catalans o "polacos". Ha escrit algunes monografies sobre Salvador Dalí com Dalí, el final oculto de un exhibicionista o L'enigma Dalí. Com a novel·lista, destaca Les seduccions de Júlia, que va guanyar el premi Ramon Llull el 2002.[8]

Novel·la[modifica]

Prosa no de ficció[modifica]

Altres col·laboracions[modifica]

  • 2011 - Cent amanides i entrants freds (Catxipanda) amb Joan Pallarés Oliva (Autor), Màrius Carol (col·laborador), Marta Raïch (fotògrafa), Ramon Gabriel (fotògraf) ISBN 9788497793841

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Gutiérrez, Àlex «Màrius Carol, un nou director per a ‘La Vanguardia'». Ara, 12-12-2013, p. 48.
  2. 2,0 2,1 2,2 Escolán, Esther «Entrevista a Màrius Carol, director de La Vanguardia» (en es-es). Mundo Empresarial, 31-10-2015.
  3. Masó, Sara «Dia a dia». Capçalera, 163, març 2014, p. 94.
  4. «El conde de Godó cambia al director de La Vanguardia por el moderado Màrius Carol. Noticias de Cataluña» (en es). El Confidencial.
  5. Carol, Màrius «La superpregunta». La Vanguardia, 05-06-2015.
  6. 'La Vanguardia' impulsa un museo para la prensa en Igualada
  7. «'La Vanguardia' anuncia oficialment que Màrius Carol serà el nou director en substitució de José Antich». Ara, 12-12-2013.
  8. Obiols, Isabel «Màrius Carol fabula sobre su Barcelona en 'Les seduccions de Júlia'» (en es). EL PAÍS, 06-03-2002.
  9. País, Ediciones El «Màrius Carol recrea el frustrado robo de los restos de Jaume I» (en es). EL PAÍS, 01-03-2003.
  10. País, Ediciones El «El periodista Màrius Carol sitúa una historia de amor y espías en la Barcelona de 1915» (en es). EL PAÍS, 01-04-2006.
  11. Obiols, Isabel «Màrius Carol gana el Premio Ramon Llull» (en es). EL PAÍS, 31-01-2002.
  12. Carranco, Rebeca «Màrius Carol gana el Prudenci Bertrana» (en es). EL PAÍS, 09-10-2009.