Màrius Serra i Roig

Màrius Serra i Roig

Màrius Serra (2015)
Biografia
Naixement	1r maig 1963 (60 anys) Barcelona
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Camp de treball	Ficció literària, periodisme i traducció literària
Ocupació	periodista, presentador de televisió, escriptor, traductor
Membre de	Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (2013–)
Participà en
28 març 2022	Defensem l'escola en català
Premis (1998)  Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana  Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig  Premi Lletra d'Or
Veu de Màrius Serra i Roig
Lloc web	mariusserra.net

Màrius Serra, el 2009

Màrius Serra i Roig (Barcelona, 1 de maig de 1963) és un escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l'anglès i enigmista català, llicenciat en Filologia anglesa a la Universitat de Barcelona.

Tot i que ja tenia algunes obres publicades, es va donar a conèixer l'any 1994 amb la novel·la Mon oncle. Va presentar el programa sobre llibres Alexandria al Canal 33. Ha exercit de columnista en els diaris Avui i La Vanguardia. Estudiós i col·leccionista d'enigmes, jocs de paraules i tots els fenòmens de la ludolingüística, és el responsable dels mots encreuats en català de La Vanguardia des de l'1 de juliol de 1990, quan va substituir Tísner, i de l'espai «L'Enigmàrius» d'El matí de Catalunya Ràdio. A més, va col·laborar amb el magazín diari Divendres de TV3, en la revista digital Esguard i amb el programa de RNE No es un día cualquiera, amb un espai de mots encreuats. Des del febrer de 2013 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Obra

Conferència de Màrius Serra a Cardedeu amb motiu del seu llibre Quiet.

Màrius Serra signant un exemplar de Plans de futur a la diada de Sant Jordi de 2013

Narrativa breu

• Línia (Columna, 1987)
• Amnèsia (Pòrtic, 1988) premi El Brot
• Tres és massa (Columna, 1991)
• Contagi (Cafè Central, 1993)
• La vida normal (Proa, 1998) premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana

Novel·la

• L'home del sac (Columna, 1990)
• Mon oncle (Proa, 1996) premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa.
• Ablanatanalba (Edicions 62, 1999)
• Monocle (Mòbil Books-La Vanguardia, 2003)
• Farsa (Planeta, 2006)
• La veritable història de Harald Bluetooth, novel·la curta escrita i enregistrada per ser descarregada al telèfon mòbil. (2007)
• Quiet (Empúries, 2008)
• Plans de futur (Proa, 2013) premi Sant Jordi.
• Res no és perfecte a Hawaii (Proa, 2016)
• La novel·la de Sant Jordi (Amsterdam, 2018)
• Jugar-s'hi la vida (Amsterdam, 2019)
• La dona més pintada (Proa, 2023)

Literatura infantil

• La llegenda de Sant Jordi, adaptació de la llegenda clàssica (Estrella Polar, 2016 )

Assaig

• De com s'escriu una novel·la (Empúries, 2004)
• Enviar i rebre (Columna, 2007) recull d'articles publicades a La Vanguardia i l'Avui
• D'on trec el temps (Empúries, 2017)

Enigmística i mots encreuats

• Manual d'enigmística (Columna Edicions, 1991)
• Verbàlia (jocs de paraules i esforços de l'enginy literari) (Editorial Empúries, 2000, 2a edició 2001) Premis Octavi Pellissa, Serra d'Or i Lletra d'Or.
• Verbàlia.com (jugar, llegir, tal vegada escriure) (Empúries, 2002)
• Els 100 millors crucigrames de Màrius Serra i Pau Vidal, amb Pau Vidal (Empúries, 2004)
• Els 50 millors crucigrames amb enigma, amb Pau Vidal (Empúries, 2004)
• Els 65 millors crucigrames per tenir sort, amb Pau Vidal (Empúries, 2005)
• Els 66 crucigrames més lletrats (més 3 de lletruts), amb Pau Vidal (Empúries, 2005)
• Dicciomàrius (labutxaca, 2010)
• Verbàlia 2.0 (Empúries, 2010).
• Per què soc… enigmista? (ClarBooks, 2022).

Traduccions

De l'anglès

• 1987 — Banquet de meuques (Whore Banquets) de Matthew Kneale.
• 1988 — Vies ràpides (Fast Lanes) de Jayne Anne Phillips.
• 1988 — Wilt, més que mai (Wilt on high) de Tom Sharpe.
• 1989 — Groucho i Chico, advocats (Flywheel, Shyster & Flywheel) de Groucho i Chico Marx.
• 1990 — Memòries d'un amant sarnós (Memoirs of a mangy lover) de Groucho Marx.
• 1990 — Tot oblidant Elena (Forgetting Elena) d'Edmund White.
• 1994 — Zona de guerra (The war zone) d'Alexandre Stuart.
• 1995 — Tribus (Tribes) d'Alexandre Stuart.
• 2005 — Groucho Marx fa l'article de Groucho Marx.
• 2007 — Arcàdia (Arcadia) de Tom Stoppard.
• 2012 — Els dolents (Shakespeare Villains) de Steven Berkoff.

Del castellà

• 2003 — Si la natura és la resposta, quina era la pregunta? de Jorge Wagensberg.

Premis i reconeixements

• 1986 — Premi Ciutat d'Elx pel conte «Lletra menuda», inclòs dins el seu recull de narrativa breu, Línia.
• 1987 — Premi El Brot per Amnèsia.
• 1994 — Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa per Mon oncle.
• 1999 — Premi Ciutat de Barcelona per La vida normal.
• 1999 — Premi Octavi Pellissa per Verbàlia.
• 2001 — Premi Crítica Serra d'Or d'estudi literari per Verbàlia.
• 2001 — Premi Lletra d'Or per Verbàlia.
• 2006 — Premi Ramon Llull de novel·la per Farsa.
• 2011 — Premi Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla.
• 2012 — Premi Sant Jordi de novel·la per Plans de futur.

Bibliografia

• Biel Barnils: L'orgia verbal. Converses amb Màrius Serra (Barcelona: Edicions Dau, 2010)

Enllaços externs

• Pàgina de l'autor
• Pàgina a Verbàlia
• «Màrius Serra i Roig». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
• Màrius Serra i Roig al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
• LletrA. «Màrius Serra i Roig». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.