Màrius Serra i Roig
![]() Màrius Serra (2015) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r maig 1963 ![]() Barcelona ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Ficció literària, periodisme i traducció literària ![]() |
Ocupació | periodista, presentador de televisió, escriptor, traductor ![]() |
Membre de | |
Participà en | |
28 març 2022 | Defensem l'escola en català ![]() |
Premis | |
Lloc web | mariusserra.net ![]() |
![]() ![]() |

Màrius Serra i Roig (Barcelona, 1 de maig de 1963) és un escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l'anglès i enigmista català, llicenciat en Filologia anglesa a la Universitat de Barcelona.
Tot i que ja tenia algunes obres publicades, es va donar a conèixer l'any 1994 amb la novel·la Mon oncle. Va presentar el programa sobre llibres Alexandria al Canal 33. Ha exercit de columnista en els diaris Avui i La Vanguardia. Estudiós i col·leccionista d'enigmes, jocs de paraules i tots els fenòmens de la ludolingüística, és el responsable dels mots encreuats en català de La Vanguardia des de l'1 de juliol de 1990, quan va substituir Tísner,[1] i de l'espai «L'Enigmàrius» d'El matí de Catalunya Ràdio.[2] A més, va col·laborar amb el magazín diari Divendres de TV3, en la revista digital Esguard[3] i amb el programa de RNE No es un día cualquiera, amb un espai de mots encreuats. Des del febrer de 2013 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans.[4]
Obra[modifica]
Narrativa breu[modifica]
- Línia (Columna, 1987)
- Amnèsia (Pòrtic, 1988) premi El Brot
- Tres és massa (Columna, 1991)
- Contagi (Cafè Central, 1993)
- La vida normal (Proa, 1998) premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana
Novel·la[modifica]
- L'home del sac (Columna, 1990)
- Mon oncle (Proa, 1996) premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa.
- Ablanatanalba (Edicions 62, 1999)
- Monocle (Mòbil Books-La Vanguardia, 2003)
- Farsa (Planeta, 2006)
- La veritable història de Harald Bluetooth, novel·la curta escrita i enregistrada per ser descarregada al telèfon mòbil. (2007)
- Quiet (Empúries, 2008)
- Plans de futur (Proa, 2013) premi Sant Jordi.
- Res no és perfecte a Hawaii (Proa, 2016)
- La novel·la de Sant Jordi (Amsterdam, 2018)
- Jugar-s'hi la vida (Amsterdam, 2019)
- La dona més pintada (Proa, 2023)[5]
Literatura infantil[modifica]
- La llegenda de Sant Jordi, adaptació de la llegenda clàssica (Estrella Polar, 2016 )
Assaig[modifica]
- De com s'escriu una novel·la (Empúries, 2004)
- Enviar i rebre (Columna, 2007) recull d'articles publicades a La Vanguardia i l'Avui
- D'on trec el temps (Empúries, 2017)
Enigmística i mots encreuats[modifica]
- Manual d'enigmística (Columna Edicions, 1991)
- Verbàlia (jocs de paraules i esforços de l'enginy literari) (Editorial Empúries, 2000, 2a edició 2001) Premis Octavi Pellissa, Serra d'Or i Lletra d'Or.
- Verbàlia.com (jugar, llegir, tal vegada escriure) (Empúries, 2002)
- Els 100 millors crucigrames de Màrius Serra i Pau Vidal, amb Pau Vidal (Empúries, 2004)
- Els 50 millors crucigrames amb enigma, amb Pau Vidal (Empúries, 2004)
- Els 65 millors crucigrames per tenir sort, amb Pau Vidal (Empúries, 2005)
- Els 66 crucigrames més lletrats (més 3 de lletruts), amb Pau Vidal (Empúries, 2005)
- Dicciomàrius (labutxaca, 2010)
- Verbàlia 2.0 (Empúries, 2010).
- Per què soc… enigmista? (ClarBooks, 2022).
Traduccions[modifica]
De l'anglès[modifica]
- 1987 — Banquet de meuques (Whore Banquets) de Matthew Kneale.
- 1988 — Vies ràpides (Fast Lanes) de Jayne Anne Phillips.
- 1988 — Wilt, més que mai (Wilt on high) de Tom Sharpe.
- 1989 — Groucho i Chico, advocats (Flywheel, Shyster & Flywheel) de Groucho i Chico Marx.
- 1990 — Memòries d'un amant sarnós (Memoirs of a mangy lover) de Groucho Marx.
- 1990 — Tot oblidant Elena (Forgetting Elena) d'Edmund White.
- 1994 — Zona de guerra (The war zone) d'Alexandre Stuart.
- 1995 — Tribus (Tribes) d'Alexandre Stuart.
- 2005 — Groucho Marx fa l'article de Groucho Marx.
- 2007 — Arcàdia (Arcadia) de Tom Stoppard.
- 2012 — Els dolents (Shakespeare Villains) de Steven Berkoff.
Del castellà[modifica]
- 2003 — Si la natura és la resposta, quina era la pregunta? de Jorge Wagensberg.
Premis i reconeixements[modifica]
- 1986 — Premi Ciutat d'Elx pel conte «Lletra menuda», inclòs dins el seu recull de narrativa breu, Línia.
- 1987 — Premi El Brot per Amnèsia.
- 1994 — Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa per Mon oncle.
- 1999 — Premi Ciutat de Barcelona per La vida normal.
- 1999 — Premi Octavi Pellissa per Verbàlia.
- 2001 — Premi Crítica Serra d'Or d'estudi literari per Verbàlia.
- 2001 — Premi Lletra d'Or per Verbàlia.
- 2006 — Premi Ramon Llull de novel·la per Farsa.
- 2011 — Premi Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla.
- 2012 — Premi Sant Jordi de novel·la per Plans de futur.
Referències[modifica]
- ↑ Isern, Joan Josep. «Sobre com Màrius Serra va rellevar Tísner en l'encreuat de La Vanguardia.». Vilaweb, 06-09-2007. [Consulta: 1r juliol 2020].
- ↑ «"El lector existeix"» (en castellà). [Consulta: 1r juliol 2020].
- ↑ «La revista per a pissarretes Esguard fa el salt a Android». VilaWeb, 02-01-2013.
- ↑ «Màrius Serra, Vicent Pascual, Ramon Gomis i Jordi Salas-Salvadó, nous membres de l'IEC». web. IEC, febrer 2013. [Consulta: 26 febrer 2013].
- ↑ «Què es publicarà el 2023? Obres monumentals per a l’any de la consolidació». [Consulta: 2 gener 2023].
Bibliografia[modifica]
- Biel Barnils: L'orgia verbal. Converses amb Màrius Serra (Barcelona: Edicions Dau, 2010)
Enllaços externs[modifica]
- Persones vives
- Novel·listes barcelonins contemporanis en català
- Periodistes barcelonins
- Premis Ramon Llull de novel·la
- Membres de la Secció Filològica de l'IEC
- Traductors de l'anglès al català
- Traductors del castellà al català
- Premis Sant Jordi de novel·la
- Traductors barcelonins
- Traductors catalans del sud contemporanis
- Naixements del 1963
- Columnistes
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona