Màrius Serra i Roig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMàrius Serra
Màrius Serra 2015.JPG
Màrius Serra, el 2015
Dades biogràfiques
Naixement Màrius Serra i Roig
1 de maig de 1963 (1963-05-01) (54 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptor i periodista
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm1981626
Modifica dades a Wikidata
Màrius Serra, el 2009

Màrius Serra i Roig (Barcelona, 1 de maig de 1963) és un escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l'anglès i enigmista català, llicenciat en filologia anglesa a la Universitat de Barcelona.

Tot i que ja tenia algunes obres publicades, es va donar a conèixer l'any 1994 amb la novel·la Mon oncle. Va presentar el programa sobre llibres Alexandria al Canal 33. Ha exercit de columnista en els diaris Avui i La Vanguardia. Estudiós i col·leccionista d'enigmes, jocs de paraules i tots els fenòmens de la ludolingüística, és el responsable dels mots encreuats en català de La Vanguardia i responsable de l'espai L'enigmàrius d'El matí de Catalunya Ràdio. A més, col·labora en el magazín diari Divendres de TV3, en la revista digital Esguard[1] i amb el programa de RNE No es un día cualquiera, amb un espai de mots encreuats. Des del febrer de 2013 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans.[2]

Obres[modifica]

Conferència de Màrius Serra a Cardedeu amb motiu del seu llibre Quiet.
Màrius Serra signant un exemplar de Plans de futur a la diada de Sant Jordi de 2013

Narrativa breu[modifica]

  • Línia (Columna, 1987)
  • Amnèsia (Pòrtic, 1988) premi El Brot
  • Tres és massa (Columna, 1991)
  • Contagi (Cafè Central, 1993)
  • La vida normal (Proa, 1998) premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana

Novel·la[modifica]

  • L'home del sac (Columna, 1990)
  • Mon oncle (Proa, 1996) premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa.
  • Ablanatanalba (Edicions 62, 1999)
  • Monocle (Mòbil Books-La Vanguardia, 2003)
  • Farsa (Planeta, 2006)
  • La veritable història de Harald Bluetooth, novel·la curta escrita i enregistrada per ser descarregada al telèfon mòbil. (2007)
  • Quiet (Empúries, 2008)
  • Plans de futur (Proa, 2013) premi Sant Jordi.
  • Res no és perfecte a Hawaii (Proa, 2016)

Literatura infantil[modifica]

  • La llegenda de Sant Jordi, adaptació de la llegenda clàssica (Estrella Polar, 2016 )

Assaig[modifica]

  • De com s'escriu una novel·la (Empúries, 2004)
  • Enviar i Rebre (Columna, 2007) recull d'articles publicades a La Vanguardia i l'Avui
  • D'on trec el temps (Empúries, 2017)

Enigmística i mots encreuats[modifica]

  • Manual d'enigmística (Columna Edicions, 1991)
  • Verbàlia (jocs de paraules i esforços de l'enginy literari) (Editorial Empúries, 2000, 2a edició 2001) Premis Octavi Pellissa, Serra d'Or i Lletra d'Or.
  • Verbàlia.com (jugar, llegir, tal vegada escriure) (Empúries, 2002)
  • Els 100 millors crucigrames de Màrius Serra i Pau Vidal, amb Pau Vidal (Empúries, 2004)
  • Els 50 millors crucigrames amb enigma, amb Pau Vidal (Empúries, 2004)
  • Els 65 millors crucigrames per tenir sort, amb Pau Vidal (Empúries, 2005)
  • Els 66 crucigrames més lletrats (més 3 de lletruts), amb Pau Vidal (Empúries, 2005)
  • Dicciomàrius (labutxaca, 2010)
  • Verbàlia 2.0 (Empúries, 2010).

Traduccions[modifica]

De l'anglès[modifica]

  • 1987 Banquet de meuques (Whore Banquets) de Matthew Kneale.
  • 1988 Vies ràpides (Fast Lanes) de Jayne Anne Phillips.
  • 1988 Wilt, més que mai (Wilt on high) de Tom Sharpe.
  • 1989 Groucho i Chico, advocats (Flywheel, Shyster & Flywheel) de Groucho i Chico Marx.
  • 1990 Memòries d'un amant sarnós (Memoirs of a mangy lover) de Groucho Marx.
  • 1990 Tot oblidant Elena (Forgetting Elena) d'Edmund White.
  • 1994 Zona de guerra (The war zone) d'Alexandre Stuart.
  • 1995 Tribus (Tribes) d'Alexandre Stuart.
  • 2005 Groucho Marx fa l'article de Groucho Marx.
  • 2007 Arcàdia de Tom Stoppard.
  • 2012 Els dolents (Shakespeare Villains) de Steven Berkoff.

Del castellà[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Biel Barnils: L'orgia verbal. Converses amb Màrius Serra (Barcelona: Edicions Dau, 2010)

Enllaços externs[modifica]