Vés al contingut

Pau Vidal Gavilán

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pau Vidal i Gavilán)
Aquest article tracta sobre l'escriptor i traductor. Per al cantant d'òpera, vegeu: Pau Vidal i Guinovart
Plantilla:Infotaula personaPau Vidal Gavilán
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, filòleg, traductor Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Pau Vidal Gavilán (català) Modifica el valor a Wikidata

Pau Vidal Gavilán (Barcelona, 21 de novembre de 1967) és un filòleg, traductor i escriptor català, autodidacte en correcció i sociolingüística.[1]

Se'l coneix sobretot pel fet de ser traductor de l'escriptor sicilià Andrea Camilleri.

Biografia

[modifica]

Va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1985 i 1990, on es llicencià en Filologia Catalana. Guanyà el premi Documenta 2002 amb la seva primera obra, Homeless (que originalment s'havia de dir Home les). Més endavant, gràcies a una altra novel·la –Aigua bruta–, va rebre el premi de Literatura Científica el 2006.[2] Fronts oberts li valgué el premi Marian Vayreda de prosa narrativa el 2011[3] i el 2015 va obtenir el premi d'assaig de la Fundació Josep Irla pel seu Manual del procés, anomenat inicialment Els termes del conflicte.[4]

El protagonista principal de les dues novel·les que ha escrit és el filòleg i detectiu Miquel Camiller (cognom en homenatge a Camilleri), fervent seguidor del lingüista Joan Coromines.[5]

També ha escrit nombrosos llibres sobre la situació del català a Catalunya, com Catanyol.es (2012), El bilingüisme mata (2015), Corregir mata (2020), o Nivell Ç (2021), on anima la gent a no tenir por de parlar el català col·loquial. El 2022 publica L'enxandallament del món, on no només parla de la llengua catalana, sinó de la degeneració de l'espècie en general.[5]

Pel que fa a la seva dedicació com a traductor, Pau Vidal tradueix sobretot prosa narrativa de l'italià al català. Amb traduccions de clàssics com El gattopardo, de Tomasi di Lampedusa, o Els virreis, de Federico De Roberto, un gran nombre de traduccions d'Andrea Camilleri –en particular, del cicle del comissari Montalbano–, també ha traduït llibres d'Antonio Tabucchi, Roberto Saviano i Erri De Luca.[6] La seva tasca es veié guardonada amb el premi Jaume Vidal Alcover de traducció 2011-2012 per la traducció de l'obra I viceré de Federico de Roberto.[7]

Es dedica també a l'enigmística i ha editat diversos llibres sobre aquesta temàtica amb Màrius Serra.[8] D'ençà del juny del 1992, es fa càrrec dels mots encreuats de l'edició catalana del diari El País.[9] El gener del 2017 va començar a publicar també uns encreuats diaris al digital El Nacional, per la qual cosa és el primer enigmista digital en català. Va ser presentador, amb l'Elisenda Roca, del programa de televisió de BTV Joc de paraules entre 2004 i 2005, abans de treballar com a guionista de Tot B, un altre joc del canal municipal televisiu barceloní, durant uns quants mesos entre 2005 i 2006.[10]

Ha sigut responsable de les seccions de llengua de diversos programes, com ara El matí de Catalunya Ràdio, o El Cafè de la República, de Joan Barril, a la mateixa emissora.[3] També ha participat en el programa El llenguado de TV3 (2019) com a assessor lingüista i fent la secció «El consultori del filòleg», a la secció de «La cobertura» de La transmissió d'en Torquemada (Latdt) de Catalunya Ràdio (2020), i al programa Fet a Mida de La Xarxa de Televisions Locals.[11] Escriu un article setmanal a VilaWeb sobre la llengua catalana.[12]

Vida personal

[modifica]

Separat i sense fills, és antinatalista. Considera «una de les manifestacions exasperants de la correcció política» que els homes i les dones es reparteixin la criança dels fills de manera equitativa.[13]

Reconeixements

[modifica]

Obres

[modifica]
  • El parevostre (Edicions La Magrana, 2000)[13]
  • Màxima audiència [publicat sota «Anònim»] (Edicions La Magrana, 2002)
  • Homeless (Empúries, 2003), recull de relats. Premi Documenta 2002.[16]
  • Joc de paraules (Empúries, 2004), amb Elisenda Roca.
  • Aigua bruta (Empúries, 2006). Premi de Literatura Científica 2005; novel·la negra amb el detectiu Miquel Camiller.
  • RodaMots: Deu anys fent 'Cada dia un mot' (Empúries, 2009), amb Jordi Palou.
  • En perill d'extinció: 100 paraules per salvar (Empúries, 2009).
  • Fronts oberts (Empúries, 2011), premi Marian Vayreda 2011; novel·la negra amb el detectiu Miquel Camiller.
  • Catanyol.es. El catanyol es cura. Interferències castellà-català (Barcanova, 2012).
  • 100 insults imprescindibles (Cossetània, 2014).
  • El bilingüisme mata (Pòrtic, 2015).[17]
  • Manual del procés: Vocabulari imprescindible de combat (Angle, 2015).[18] Premi d'assaig Josep Irla 2015.
  • Corregir mata (Viena Edicions, 2020).
  • Molt a favor: 57 propostes i un pacte per la llengua [amb altres autors] (Eumo Editorial, 2021)
  • Nivell Ç (Pòrtic Edicions, 2021)
  • L'enxandallament del món (Viena Editorial, 2022)
  • El llibre del Paraulògic [amb Jordi Palou] (Ara Llibres, 2022)
  • 100 mots curiosos del català (Cossetània, 2023)
  • Sortir a guanyar (Llibres de Vilaweb, 2026)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Solivellas, I. «Pau Vidal: "El català del segle XXII no tindrà pronoms febles"». Núvol, 8 juny 2020. [Consulta: 27 agost 2025].
  2. ↑ Article de Vilaweb del 25 de gener de 2007
  3. 1 2 3 «El filòleg Pau Vidal guanya el Premi Marian Vayreda d'Olot amb "Fronts oberts"». Diari de Girona, 10-04-2011 [Consulta: 11 setembre 2026].
  4. ↑ «Pau Vidal, guanyador del Premi d'assaig Josep Irla». Vilaweb, 9 maig 2015 [Consulta: 21 juny 2017].
  5. 1 2 Bennasar, Sebastià «Pau Vidal: “La narrativa camilleriana són ‘Les mil i una nits’ en segle XX i en europeu”». VilaWeb, 10-10-2022 [Consulta: 11 setembre 2026].
  6. ↑ «Breu biografia de l'autor a Catalunya Ràdio». Arxivat de l'original el 2014-02-27. [Consulta: 7 juliol 2012].
  7. 1 2 «Pau Vidal guanya el premi Vidal Alcover de traducció 2011-2012». Ajuntament de Tarragona, 20-04-2012 [Consulta: 11 setembre 2026].
  8. ↑ «66 crucigrames de Marius Serra i Pau Vidal». Grup 62. [Consulta: 11 setembre 2026].
  9. ↑ «Pau Vidal». Escritores.org. [Consulta: 11 setembre 2026].
  10. ↑ «Pau Vidal guanya el premi Vidal Alcover de traducció 2011-2012». Ajuntament de Tarragona, 20-04-2012. [Consulta: 11 setembre 2026].
  11. ↑ Furest, Gerard. «Pau Vidal: «No puc entendre això de delegar la batalla en l’administració. Si tu t’estimes una cosa, deixes que la defensi algú altre?»». L'Europeu, 14-06-2021. [Consulta: 11 setembre 2026].
  12. ↑ «Pau Vidal». Autors 2023. Creixell Crims. [Consulta: 11 setembre 2026].
  13. 1 2 «Pau Vidal publica un manual humorístico contra la paternidad» (en castellà). El País, 16-11-2000. [Consulta: 29 abril 2025]. «Sin embargo, en los últimos tiempos una de las manifestaciones exasperantes de la corrección política consiste en hacernos creer que el hijo es cosa de la madre y del padre al 50%.»
  14. ↑ «Pau Vidal. Escriptor i traductor». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). [Consulta: 11 setembre 2026].
  15. ↑ «Pau Vidal guanya el Premi de Literatura Científica amb la novel·la negra ‘Aigua bruta’. És una barreja d'intriga, ciència i fins i tot lingüística». VilaWeb, 14-11-2006 [Consulta: 11 setembre 2026].
  16. ↑ «Pau Vidal gana el Premio Documenta con una crítica a la especulación» (en castellà). El País, 22 novembre 2002. [Consulta: 1 març 2022].
  17. ↑ «OPINIÓ. Albert Ventura: El bilingüisme mata», 27-01-2015. Arxivat de l'original el 2015-02-20.
  18. ↑ «Manual del procés». Angle Editorial.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pau_Vidal_Gavilán&oldid=38652365»