Betevé

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: BTV)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióBetevé
betevé
Logotip beteve.svg
Beteve edifici 2017 03.jpg
Estudi de ràdio de betevé 91fm
Dades base
Tipus entitat mitjà de comunicació de massa
Història
Fundació 3 novembre 1994
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Sergi Vicente
Societat matriu Informació i Comunicació de Barcelona, SA Spm
És propietat de Ajuntament de Barcelona

Web Lloc web oficial

Modifica dades a Wikidata

betevé, anteriorment anomenada BTV, és un mitja de comunicació públic gestionat per Informació i Comunicació de Barcelona, societat anònima municipal de l'Ajuntament de Barcelona.

El mitjà va iniciar les seves emissions el 3 de novembre de 1994 als estudis de Via Laietana de Barcelona, i després de gairebé 11 anys es va traslladar al districte tecnològic del 22@ al Poblenou l'any 2005. Els eixos estratègics dels continguts de Betevé són la cultura, la informació i la divulgació. Cultura en horari de prime time, informació amb anàlisi i profunditat, i divulgació de continguts a través de diferents suports: televisió, ràdio, web i perfils socials.

Des de l'any 2008, el director de betevé és escollit a través d'un concurs públic. L'actual director de betevé és el periodista Sergi Vicente, ex-corresponsal de Televisió de Catalunya a Pequín.[1]

Història[modifica]

Orígens[modifica]

betevé va iniciar les seves emissions l’any 1984 com a televisió de districte. A partir de 1989, s’inicien les emissions conjuntes de les 10 televisions de districte que componen la Coordinadora Barcelona Comunicació (CBC), i el 1993 es signa el primer conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la CBC per desenvolupar la televisió local a Barcelona.

A partir d’aleshores, l’Ajuntament assumeix la gestió del servei públic de televisió local a través de l’empresa municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB SA Spm), mantenint la col·laboració amb la Coordinadora.[cal citació]

1994 - Inici de les emissions[modifica]

BTV va iniciar les seves emissions el 3 de novembre de 1994 des dels estudis ubicats a la Via Laietana de Barcelona. Va néixer amb la voluntat de ser una televisió de proximitat, pensada per als barcelonins, amb una programació de qualitat i amb especial interès per la cultura i la participació ciutadana.

La informació local era la columna vertebral de la cadena i BTV va inaugurar la programació amb un informatiu de mitja hora conduït pels periodistes Enric Calpena, Josep Vilar i Isabel Gaset, que s’emetia a les 20 h, a les 21.30h i a mitjanit. Barcelona Notícies s’emetia en diverses franges de programació i oferia informació sobre la ciutat amb algunes peces que provenien de les televisions de districtes. La programació informativa es va completar ben aviat amb un debat setmanal i una entrevista realitzada pel periodista Joan Barril.

1997 - L’ull de BTV[modifica]

El setembre de 1997, amb Manuel Huerga, BTV va adoptar com a imatge corporativa de la cadena un ull. Es feien peces curtes d’uns cinc minuts de durada que es repetien al llarg del dia en un magazín de nou format, el qual va atorgar a la televisió l’entitat que la feia ser reconeguda per l’audiència. Tot això sense deixar de banda la informació ciutadana i cultural, que s’oferia mitjançant butlletins horaris, una agenda d’actualitat cultural i un informatiu que donava pas a un programa que aprofundia en un tema diferent cada dia, La Nit.[cal citació]

Els canvis en la programació de la cadena van coincidir amb l’aparició al mercat del format MiniDV, que oferia una qualitat millor a un cost relativament baix. L’aposta per la qualitat, la cultura alternativa, la proximitat i la participació van fer de l’emissora un referent de les televisions locals, reconegut per la crítica per la innovació en els formats. BTV va ser, per exemple, una de les primeres televisions que va emetre un xat en directe, moderat per un periodista de la cadena, en el qual podien participar els telespectadors.

L’emissora també va donar un nou sentit a la participació ciutadana amb el Videomaton, un programa que mostrava una selecció del minut de fama que aconseguien totes les persones que introduïen una moneda de 100 pessetes a les màquines instal·lades a diversos llocs de la ciutat. La carta d’ajust, en la qual participava El Tricicle, sovint reproduïa un aquari amb peixos, es va convertir en un tret distintiu de la cadena.

2001 - Més continguts[modifica]

A partir de l’any 2001, BTV va tornar a fer un pas endavant en l’aposta per la qualitat amb la producció de més programes propis centrats en el debat, sota la direcció de Joan Tapia. Els temes ciutadans, la política, la literatura, la ciència i l’esport van convertir-se en els eixos centrals d’una graella en la qual es van introduir algunes cares populars.

Alguns dels programes més destacats van ser Ciutat Oberta (Glòria Serra), TeleMonegal (Ferran Monegal), Saló de Lectura (Emilio Manzano), El temps del Picó (Alfred Rodríguez Picó) o el programa de ciència Einstein a la platja (Lluís Reales). També cal destacar l’estrena, el 3 de febrer de 2003, de l’informatiu Infonit, que llavors es feia conjuntament entre BTV i la Xarxa de Televisions Locals (XTVL).

Aquesta etapa va representar la combinació de dos models de televisió diferents: el creat en l’etapa anterior, d’una televisió que s’adreçava a un públic alternatiu (“per als que no miren la televisió”), i la d’un model més convencional, amb un reforç dels continguts.[2]

2004 - Trasllat al 22@[modifica]

Edifici de BTV el 2013

L’any 2004 BTV va començar una nova etapa amb l’inici de les emissions durant les 24 hores al dia i el trasllat, el setembre de 2005, a la nova seu del 22@, al Poblenou. Aquest trasllat va significar la culminació del procés de digitalització de BTV, iniciat l’any 2003. La nova infraestructura va permetre fer un important pas endavant en la producció i la realització de projectes més ambiciosos, en dotar-se de noves possibilitats tecnològiques.

En aquesta etapa, Ricard Domingo era el director de BTV, i es van estrenar programes com el magazín informatiu matinal diari Hola Barcelona (Olga Valencia i Ferran Vergés), el magazín d’entreteniment La Tarda (amb Elisenda Roca i Adam Martín), reportatges i documentals sobre diferents aspectes de la ciutat com Construint Barcelona, i les sèries destinades a la recuperació de la memòria històrica, com Barcelona: Ciutadans en temps de guerra, Barcelona sota el franquisme i El somni de Barcelona.

En l’àmbit cultural destacava Qwerty, que va prendre el relleu del Saló de Lectura, i programes que permetien la difusió cultural de la ciutat com B360º, És.a.BCN, La Cartellera i Èxit. Pel que fa al debat polític i ciutadà, l’aposta va ser Contrapunt (amb Josep Maria Balcells), que després va donar pas a Espai Públic (amb Antonio Franco).

També es van mantenir i consolidar els programes capaços de fidelitzar els seus segments d’audiència. Cal destacar Telemonegal (amb Ferran Monegal), per l’èxit inqüestionable que va assolir en una cadena local, El temps del Picó (amb Alfred Rodríguez Picó) o La porteria (amb Pitu Abril).

L’any 2005 també van començar les emissions de BTV amb la nova TDT, i es va convertir en la primera cadena local en tot l’estat espanyol en emetre en aquesta tecnologia.

La diversificació dels suports on podem veure els continguts de BTV també va ser una de les fites aconseguides en aquesta etapa. Així, a banda de l’emissió de BTV, l’edició digital del Diari de Barcelona i el Canal Metro (actualment Mou tv) van incorporar continguts produïts per BTV. També es va posar en marxa el servei de vídeo a la carta i d’emissió en streaming a través del web.[cal citació]

2008 - Els reptes de la TDT[modifica]

Aquesta etapa ve marcada per l’aprovació del Reglament d’organització i funcionament de la cadena i el nomenament d’un nou Consell d’Administració. Aquest Consell nomenà el periodista Àngel Casas i Mas nou director de BTV,[3] després de presentar-se a concurs públic. D’altra banda, aquesta etapa també es caracteritza per la transició de la televisió analògica a digital, les noves maneres de consumir televisió a través dels dispositius mòbils i la irrupció de les xarxes socials com a noves formes de comunicar-se i interactuar amb l’espectador.

En els inicis de la seva etapa com a director, Àngel Casas nomenà Xavier Muixí director d’informatius, i Miquel Terren director d’antena i continguts. Aquest equip es va afegir a la resta de l’equip directiu, format pel director tècnic, Jordi Colom; la directora econòmica, Carme Ponte; i el director comercial i de comunicació, Carlos Alonso-de-Porres.

En aquesta etapa neix la nova marca BTV Notícies, amb la qual s’impulsen més edicions informatives al llarg del dia, a més a més d’Infobarris, Les notícies de les 10 i el portal web BTVnotícies.cat.

La promoció dels informatius es complementa amb l’augment de programes de producció pròpia com per exemple el magazín Connexió Barcelona així com d’altres que reflecteixen l’actualitat social i cultural de la ciutat a través de l’oci i la cultura, amb El Pla B i Àrtic; el debat, amb La Rambla; les entrevistes, amb Terrícoles; la música, amb Música Moderna; i fins i tot la cuina, amb Taula reservada i La vida en dolç. I sempre mantenint la importància que BTV històricament ha donat al cinema, amb l’emissió de pel·lícules sense interrupcions publicitàries.

El gener de 2014 BTV assoleix un nou repte assumint la gestió de la ràdio municipal de Barcelona, Barcelona FM.[4] El periodista Rafael de Ribot és nomenat cap d’Antena i Continguts de la ràdio municipal.

2015 - El nou model transmèdia[modifica]

Sergi Vicente pren el relleu d’Àngel Casas al capdavant de BTV. El projecte de la nova direcció és la migració del model lineal clàssic de televisió i ràdio a un model transmèdia en què els continguts s’adapten als diferents canals/pantalles/suports i als múltiples tipus de consum que es consideren estratègics en cada moment. En aquesta línia, s’incorpora a BTV una direcció d’estratègia i participació liderada per Rosa Alba Roig.[5]

2017 - betevé[modifica]

Plató informatius betevé

El 31 de gener de 2017 es va presentar la nova identitat corporativa del mitjà, realitzada per Folch Studio, Norte i Goroka. BTV passa a ser betevé, una nova identitat que unifica sota una marca única un univers de continguts i una certa manera de tractar-los, sigui quin sigui el suport: televisió, ràdio, web o xarxes socials.[6]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Betevé Modifica l'enllaç a Wikidata