Enric Calpena i Ollé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnric Calpena i Ollé

Calpena al Museu d'Història de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1960 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Ramon Llull (2000–)
Televisió Valenciana
Catalunya Ràdio
Televisió de Catalunya
El País
Sàpiens Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Twitter: enriccalpena Modifica el valor a Wikidata

Enric Calpena (Barcelona, 3 d'agost del 1960)[1][2] és un periodista català. Ha treballat com a productor executiu, presentador, director, guionista, realitzador. Actualment dirigeix i presenta el programa de divulgació històrica En guàrdia, a Catalunya Ràdio.[3]

Trajectòria[modifica]

Després de llicenciar-se en dret (1981) i en Ciències de la Informació, treballà com a redactor de Cultura i Societat en el Diari de Barcelona. Col·laborà dos anys a la revista El Món portant la secció Homo Ludens. El 1982 va ser nomenat Cap de Premsa del Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. El 1983 va començar a treballar com a redactor per al diari El País i, al cap de poc va rebre una oferta per a col·laborar en un nou mitjà que s'estava gestant (Televisió de Catalunya). Fou un dels primers presentadors del Telenotícies de Televisió de Catalunya.[3] Presenta el Telenotícies vespre del 1984 al 1988. Del 1996 al 1998 dirigeix i presenta el concurs Setciències i el 1999, presenta el programa d'entreteniment Xou com sou. A TVE, és subdirector del programa Un día es un día d'Àngel Casas el 1990 i, el mateix any, dirigeix el concurs Pictionary presentat per Jordi Hurtado. El 2001, presenta a Telecinco el concurs Tiempo límite. Posteriorment va presentar documentals històrics al Canal 33 i sobre la Copa Amèrica a Televisió Valenciana. També ha col·laborat amb Canal Cocina, Televisió de Galícia, Canal Sur (concurs amb Pepe Rubianes).[3][2]

L'any 2000 va començar com a professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i va aprofitar per reorientar la seva carrera periodística cap a la divulgació històrica.[3] Des de llavors ha presentat diversos programes relacionats amb la història a diverses cadenes de televisió. També és un col·laborador habitual de la revista Sàpiens.[3]

El novembre de 2023 fou designat membre del consell assessor de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals pel Parlament de Catalunya, a proposta conjunta de PSC, ERC, Junts i En Comú Podem.[4]

Publicacions[modifica]

  • 1997 - El Llibre del Setciències de TV3 : 1000 preguntes i respostes sobre història de Catalunya... (La Magrana)
  • 2002 - Connexions : les millors preguntes i respostes (Pòrtic)
  • 2003 - Guerres dels catalans (Pòrtic)
  • 2007 - Històries de Catalunya (Cossetània)
  • 2014 - Memòria de sang (Ediciones B)
  • 2015 - Barcelona, una biografia (Destino)
  • 2018 - El dia que Barcelona va morir (Rosa dels Vents)
  • 2020 - El primer capità (Edicions 62)
  • 2023 - En guerra (Edicions 62)

Referències[modifica]

  1. «Biografia a Ediciones B». Web. Ediciones B. [Consulta: 27 febrer 2014].
  2. 2,0 2,1 «Qui és qui en pantalla». A: Televisió de Catalunya. Barcelona: Televisió de Catalunya, 1987, p. 123. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Castellví Roca, Albert «Entrevista a Enric Calpena». Diari Ara, 23-02-2014, pàg. 58.
  4. Redacció. «El Parlament renova el consell assessor de la CCMA». Comunicació21.cat, 22-11-2023. [Consulta: 24 novembre 2023].


Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Enric Calpena i Ollé