Antonio Franco Estadella

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2006 Antonio Franco Estadella
Antonio Franco Acte Medalla Enric Truñó 8632.jpg
A l'acte de lliurament de la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona a Enric Truñó
Dades biogràfiques
Naixement 1947
Barcelona, Barcelonès
Es coneix per Director d'El Periódico de Catalunya
Activitat professional
Ocupació Periodista i professor d'universitat
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Antonio Franco Estadella (Barcelona, 1947) és un periodista català. Ha estat director d'El Periódico de Catalunya en dues etapes.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Barcelona, tot i que la seva família és lleidatana, els seus pares el van induir a estudiar Econòmiques, però no va arribar a acabar aquests estudis.[2] El 1968 es llicencià en periodisme a l'Escola de Periodisme de l'Església i l'any 1969 fou director del setmanari El Maresme, nascut el 21 de novembre d'aquell any, que va ser tancat pel règim franquista.[3] De 1969 a 1978 treballà, entre d'altres, al Diari de Barcelona (del que en fou sotsdirector el 1976) i a Destino (sota les ordres de Nèstor Luján), i col·laborà a les revistes satíriques Barrabás i El Papus. Durant el franquisme fou membre actiu del Grup Democràtic de Periodistes.

Començà en l'edició per a Catalunya del diari El País (1982) i del 1978 al 1982 Antonio Asensio li encarregà la direcció d'El Periódico de Catalunya. Tornà a ser director d'aquest diari del 1988 al 2006. Un infart de miocardi el va obligar a apartar-se de la primera línia del diari.[2] És assessor de la presidència del Grup Zeta.

Antonio Franco ha estat professor de disseny de diaris a la Universitat Autònoma de Barcelona. El febrer de 2010 fou nomenat president de l'Associació d'Amics de la UAB.[4] És membre de l'Institut Internacional de Defensa de la Llibertat de Premsa, encarregat de defensar la llibertat d'expressió. Fou un dels redactors del codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Contribuí a consolidar l'edició en català d'El Periódico de Catalunya, raó per la qual el 2006 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra la independència de Catalunya.[5] El 2015 va donar suport a la confluència d'esquerres Catalunya Sí que es Pot.[6]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Deporte y sociedad (1973)

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Navarro, Núria. «Antonio Franco: «EL PERIÓDICO neix roig»». El Periódico de Catalunya, 27-10-2013.
  2. 2,0 2,1 Suma, Publicació per als socis d'Aliança, desembre de 2006, Antonio Franco: “He descobert que hi ha vida a les set de la tarda”
  3. Las revistas de la Periferia (la prensa local y local-nacional) a tebeosfera.com, pàg. 782
  4. Antonio Franco, nou president de l'Associació d'Amics de la UAB
  5. «Un centenar de professionals d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència». Vilaweb.cat, 17-10-2012. [Consulta: 17 octubre 2012].
  6. «Catalunya Sí que es Pot s'erigeix en "alternativa" al "model d'Artur Mas"». Ara, 19-07-2015 [Consulta: 19 juliol 2015].
  7. «Antonio Franco, Fernán-Gómez y Daniel García, premios 'Abc'» (en castellà). Elpais.com, 12-04-2000. [Consulta: 21 juliol 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Franco Estadella Modifica l'enllaç a Wikidata