El Papus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de publicacions periòdiquesEl Papus
Tipus publicació periòdica, revista de còmics i revista
Fitxa tècnica
Llengua castellà
Inici publicació 1973
Lloc de publicació Barcelona
Estat Espanya
Dades editorials i contingut
Editorial Ediciones Amaika
Modifica les dades a Wikidata
Òscar Nebreda, un dels col·laboradors més prolífics del setmanari.

El Papus és el nom d'una revista d'humor mordaç i corrosiu editada a Barcelona durant la transició espanyola, que aparegué setmanalment entre 1972 i 1987.[1] Durant l'etapa de major èxit eren la cinquena revista més venuda a l'Estat Espanyol, amb 300.000 exemplars impresos, dels que se'n venien més de 250.000.[2] Devia el seu nom al Papus, personatge popular que espanta als més menuts.[3]

Historia i trajectòria editorial[modifica]

El seu subtítol era «Revista satírica y neurasténica», i s'hi practicava un humor agressiu i d'estètica lletgista, molt inspirada en la premsa satírica francesa de l'època, amb publicacions com Hara-Kiri, o la primera etapa de Charlie Hebdo,[3] i dibuixants com Siné, Reiser i Wolinski. En la seua maqueta hi participaren Maruja Torres, Antonio Franco i Manuel Vázquez Montalbán,[3] qui no participaria en la redacció de la revista per pressions de l'editor, Javier Godó, vetant al periodista per un article crític amb Richard Nixon escrit en altra publicació.[3]

Sota la direcció de Xavier de Echarri, i formant part de l'editorial que editava també la revista Barrabás, una revista satírica dedicada a l'esport), El Papus comptà amb la col·laboració de periodistes com Antonio Franco, Joan de Sagarra, Manuel Vázquez Montalbán i Maruja Torres, i dibuixants com Óscar Nebreda, Ivà, Ja, Garcia Lorente, Gin, Vives, L'Avi, Fer, Manel, Carlos Giménez, Ventura y Nieto, Joma, Calonge, Rafael Ramos, Enric Cormenzana Bardas o Manuel Vázquez Gallego (qui en aquesta publicació signava amb el pseudònim de Sappo) entre altres.[4]

Amenaçats per la dreta espanyola, el 20 de setembre de 1977 el grup feixista anomenat Triple A, envià una bomba a la redacció, que va provocar 17 ferits i matà al que era el conserge[3] ja no només de la revista, sinó de tot l'edifici.[5] A l'Audiència Nacional hi ha documents relatius al cas que en 2015 encara no es podien consultar.[3][6] La revista va rebre el suport de la professió (s'edità un àlbum de suport), i no va deixar d'editar-se fins a 1987, quan les vendes havien baixat molt. És, en certa manera, la instigadora d'El Jueves.


Sèries[modifica]

Anys Números Títol Autor Procedència
1973 1 La Papunovela
1973 1 Papudiario
1976 Encuesta Papus
1976-1977 España Una, Grande y Libre Ivá/Carlos Giménez
1977-07/1979 Sor Angut-tias de la Crú
1978 Manolo Manel Ferrer
Historias de esta España nuestra Carlos Giménez
Etarki and Jatch L'Avi
Vidas paralelas
1978-1980 225-400[7] Don Cornelio Ladilla y su señora María Sappo Nueva
Papu estufió allí
1981-1982 395-435 Robin & Sonia Sappo Can Can (4ª época)[7]
1982 436-465[7] Rufo Sappo Nueva
1982-1985[7] Romansero del tonto Sappo


Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • IRANZO, M. (2010). "Un golpe de risa. La gracia de un golpe. Análisis del golpe de Estado del 23 de febrero de 1981 por la revista El Papus".
  • A: BORDERIA, E.; MARTÍNEZ, F.A.; GÓMEZ, J.LL. (ed.). La risa periodística. Teoría, metodología e investigación en comunicación satírica. Valencia: Tirant Lo Blanch. p. 183-213.

Enllaços externs[modifica]