El Papus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesEl Papus
Tipus publicació periòdica, revista de còmics i revista
Llengua castellà
Fundació 1973
Lloc de publicació Barcelona
Editorial Ediciones Amaika
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata
Òscar Nebreda, un dels col·laboradors més prolífics del setmanari.

El Papus és el nom d'una revista d'humor mordaç i corrosiu editada a Barcelona durant la transició espanyola, que aparegué setmanalment entre 1972 i 1987.[1] Durant l'etapa de major èxit eren la cinquena revista més venuda a l'Estat Espanyol, amb 300.000 exemplars impresos, dels que se'n venien més de 250.000.[2] Devia el seu nom al Papus, personatge popular que espanta als més menuts.[3]

El seu subtítol era «Revista satírica y neurasténica», i s'hi practicava un humor agressiu i d'estètica lletgista, molt inspirada en la premsa satírica francesa de l'època, amb publicacions com Hara-Kiri, o la primera etapa de Charlie Hebdo,[3] i dibuixants com Siné, Reiser i Wolinski. En la seua maqueta hi participaren Maruja Torres, Antonio Franco i Manuel Vázquez Montalbán,[3] qui no participaria en la redacció de la revista per pressions de l'editor, Javier Godó, vetant al periodista per un article crític amb Richard Nixon escrit en altra publicació.[3]

Sota la direcció de Xavier de Echarri, i formant part de l'editorial que editava també la revista Barrabás, una revista satírica dedicada a l'esport), El Papus comptà amb la col·laboració de periodistes com Antonio Franco, Joan de Sagarra, Manuel Vázquez Montalbán i Maruja Torres, i dibuixants com Óscar Nebreda, Ivà, Ja, Garcia Lorente, Gin, Vives, L'Avi, Fer, Manel, Carlos Giménez, Ventura y Nieto, Joma, Calonge, Rafael Ramos o Manuel Vázquez Gallego (qui en aquesta publicació signava amb el pseudònim de Sappo) entre altres.[4]

Amenaçats per la dreta espanyola, el 20 de setembre de 1977 el grup feixista anomenat Triple A, envià una bomba a la redacció, que va provocar 17 ferits i matà al que era el conserge[3] ja no només de la revista, sinó de tot l'edifici.[5] A l'Audiència Nacional hi ha documents relatius al cas que en 2015 encara no es podien consultar.[3] La revista va rebre el suport de la professió (s'edità un àlbum de suport), i no va deixar d'editar-se fins a 1987, quan les vendes havien baixat molt. És, en certa manera, la instigadora d'El Jueves.


Sèries[modifica]

Anys Números Títol Autor Procedència
1973 1 La Papunovela
1973 1 Papudiario
1976 Encuesta Papus
1976-1977 España Una, Grande y Libre Ivá/Carlos Giménez
1977-07/1979 Sor Angut-tias de la Crú
1978 Manolo Manel Ferrer
Historias de esta España nuestra Carlos Giménez
Etarki and Jatch L'Avi
Vidas paralelas
1978-1980 225-400[6] Don Cornelio Ladilla y su señora María Sappo Nueva
Papu estufió allí
1981-1982 395-435 Robin & Sonia Sappo Can Can (4ª época)[6]
1982 436-465[6] Rufo Sappo Nueva
1982-1985[6] Romansero del tonto Sappo


Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Tubau, Ivan El humor gráfico en la prensa del franquismo. Barcelona: Mitre, 1987, p. 186-197
  2. "El Papus", anatomia d'un atemptat reportatge de TV3 del 12 de juny de 2014
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Vázquez Montalbán fue vetado por el conde de Godó: la historia secreta de 'El Papus'». Cultura Plaza, 06-10-2015.
  4. Marine Lopata Le journal humoristique El Papus (1973-1986). Contre-culture et transgression pendant la transition démocratique espagnole. Comicalités
  5. «Las incógnitas del atentado contra la revista 'El Papus', en 'El documental' de La 2». RTVE, 18-02-2011. [Consulta: 4 febrer 2014].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Enrique Martínez Fuentes. El Vázquez más sicalíptico en VARGAS (2011), pp. 261 a 269.

Bibliografia[modifica]

  • IRANZO, M. (2010). "Un golpe de risa. La gracia de un golpe. Análisis del golpe de Estado del 23 de febrero de 1981 por la revista El Papus".
  • A: BORDERIA, E.; MARTÍNEZ, F.A.; GÓMEZ, J.LL. (ed.). La risa periodística. Teoría, metodología e investigación en comunicación satírica. Valencia: Tirant Lo Blanch. p. 183-213.

Enllaços externs[modifica]