El Víbora

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesEl Víbora
Tipus revista de còmics i revista
Fitxa
Llengua castellà
Data de publicació desembre 1979
Data de dissolució 2005
Estat Espanya
Característiques
Editorial La Cúpula
Modifica les dades a Wikidata

El Víbora va ser una revista de còmics espanyola, de periodicitat mensual, orientada especialment al còmic underground, que va començar a publicar-se el desembre de 1979 i va desaparèixer el gener del 2005, després d'haver-ne publicat més de 300 exemplars i diversos especials.[1]

Història[modifica]

El Víbora va néixer amb una sèrie d'autors que s'havien iniciat al món del còmic a les publicacions underground de mitjans dels anys 70, com Nazario (autor de la primera portada i del detectiu transvestit Anarcoma), Max (creador de Peter Pank), Gallardo i Mediavilla, Alfredo Pons, Martí i Sento.

A mitjans dels anys 80, es varen afegir al projecte altres autors, com Jaime Martín, Calonge i, ja en els 90, es varen incorporar signatures com les de Mauro Entrialgo, Miguel Ángel Martín, Álvarez Rabo o Hernán Migoya.

Va ser la introductora a l'estat espanyol dels autors clau del còmic underground nord-americà, com Robert Crumb, creador del còmic underground, Gilbert Shelton, Peter Bagge i els germans Jaime i Beto Hernández, i va publicar autors francesos com Martin Veyron o René Petillon.

El seu estil irreverent li va permetre abordar sense embuts temes com la llibertat sexual, el consum de drogues, la lluita contra les centrals nuclears o la vida als baixos fons.[2] Entre els nombrosos especials publicats per la revista, en destaca el dedicat a l'intent colpista del 23-F (1981), en el qual El Víbora es va atrevir a fer l'humor més negre en una situació realment difícil.

La tirada del primer número, segons l'editor, va ser de 24.000 exemplars i, en el seu millor moment, les tirades van arribar als 80.000 exemplars. Però es calcula que les vendes havien caigut en els últims anys fins als 6.000 exemplars mensuals, fet que va acabar per fer-ne inviable la continuïtat econòmica.

Molts dels còmics publicats a El Víbora han sigut recollits en àlbums per la seva empresa editorial, Ediciones La Cúpula.

L'any 2019, coincidint amb el 40è aniversari del seu primer número, el Museu Nacional d'Art de Catalunya va voler homenatjar-la dedicant-li l'exposició monogràfica «El Víbora. Comix contracultural» tot preparant la integració del còmic en tant que novè art dins de les col·leccions del museu. La mostra es centrà en la primera dècada de la revista, la que marcà la seva filosofia, i reuneix un centenar de portades, 38 originals, fotografies i documents.[3]

Dibuixants[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.294. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 
  2. «‘El Víbora’, cuarenta años de una revista rupturista, callejera e irreverente», 19-06-2019. [Consulta: 23 juny 2019].
  3. «El MNAC exposa "El Víbora. Comix contracultural"». betevé, 20-06-2019. [Consulta: 23 juny 2019].