Jaime Martín

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaime Martín
Jaime Martín, BD-FIL 2013, 13th September 2013 3.jpg
Jaime Martín
Biografia
Naixement 1966 (52/53 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació il·lustrador
Període d'activitat segle XX, segle XXI
Gènere artístic còmic
Obra
Primeres obres Sangre de Barrio, Los primos del Parque
Obres destacables
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Jaime Martín (Barcelona, 1966) és un il·lustrador i autor de còmic català.

Biografia[modifica]

Va començar la seva trajectòria professional l'any 1985 en revistes humorístiques com Caníbal, Bichos, Humor a Tope i Pulgarcito.

L'any 1987 va començar a col·laborar de forma regular amb la revista El Víbora, realitzant històries més personals com Sangre de Barrio (1989-2005), Los primos del Parque (1991-92) i La Memoria Oscura (1994-95). Totes aquestes històries aparegueren de forma seriada en la revista i es caracteritzaven per tenir un marcat component autobiogràfic i un component de crítica social.[1]

El 1990 va rebre el Premi a l'Autor Revelació del 8è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, per l'obra Sangre de barrio. L'any 1996 comença a treballar com a professor a l'Escola Josso,especialitzada en el món del còmic.

A partir dels anys 2000, en no trobar editor espanyol, inicià una col·laboració amb l'editorial franco-belga Dupuis, responsable de la publicació de treballs com Ce que le vent apporte (2007), Toute la poussière du chemin (2010), Les guerres silencieuses (2014) i Jamais je n'aurai 20 ans (2016). Tots els àlbums foren publicats posteriorment en castellà.[2]

El contingut autobiogràfic dels primers còmics de Martín, com Sangre de Barrio (1989) o Los primos del parque (1992) va deixar pas a partir dels anys 2010 a obres inspirades en les memòries familiars de l'autor. Les guerres silencieuses (2014), es basà en les memòries militars del seu pare al conflicte bèl·lic d'Ifni,[3] metre que Jamais je n'aurai 20 ans (2016), va prendre com a referència les memòries dels seus avis durant la Guerra Civil espanyola. La confrontació crítica de Martín amb ambdós conflictes bèl·lics, posen de manifest les inclinacions pacifistes i antiautoritàries de l'autor, que es va declarar objector de consciència perquè «sabia que no aniria bé això d'obeir sense opció a pensar i perquè sí»[3] i afirmava que «mai mataré per un polític o per una bandera. És ingenu anar de voluntari a l'iraq creient que ho fas per la pau del món».[3]

Obra[modifica]

  • La basca que más casca (La Cúpula, 1989)
  • Flores sobre el asfalto (La Cúpula, 1990)
  • Los primos del parque (La Cúpula, 1991)
  • Los cuentos de los primos del parque (La Cúpula, 1992)
  • Sangre de barrio (La Cúpula, 1994)
  • Sex games (La Cúpula, 1998)
  • La memoria oscura (La Cúpula, 2001)
  • Invisible (Edicions Ponent, 2004)
  • Ce que le vent apporte (Dupuis, 2007) / Lo que el viento trae (Norma, 2008)
  • Toute la poussière du chemin (Dupuis, 2010) / Todo el polvo del camino (Norma, 2010)
  • Les guerres silencieuses (Dupuis, 2013) / Las guerras silenciosas (Norma, 2014)
  • Jamais je n'aurai 20 ans (Dupuis, 2016) / Jamás tendré 20 años (Norma, 2016)

Referències[modifica]

  1. AGUILERA, Ricardo y DÍAZ, Lorenzo (1989). Gente de comic: De Flash Gordon a Torpedo. Madrid: Diario 16, suplemento de Gente.
  2. Andreu, Sergio «Jaime Martín novela la dura mili de su padre durante la "no guerra" de Ifni» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 15-05-2014.
  3. 3,0 3,1 3,2 Abella, Anna «Ifni: más que una mili. Jaime Martín relata la posguerra vivida por sus padres en 'Las guerras silenciosas'» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 13-05-2014.

Enllaços externs[modifica]