Jaime Martín

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJaime Martín
Jaime Martín, BD-FIL 2013, 13th September 2013 3.jpg
Jaime Martín
Biografia
Naixement 1966 (51/52 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació il·lustrador
Període d'activitat segle XX, segle XXI
Gènere artístic còmic
Obra
Primeres obres Sangre de Barrio, Los primos del Parque
Obres destacables Sangre de barrio (1989)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Jaime Martín (Barcelona, 1966) és un il·lustrador i autor de còmic català.

Biografia[modifica]

Va començar la seva trajectòria professional l'any 1985 en revistes humorístiques com Caníbal, Bichos, Humor a Tope i Pulgarcito.

L'any 1987 va començar a col·laborar de forma regular amb la revista El Víbora, realitzant històries més personals com Sangre de Barrio (1989-2005), Los primos del Parque (1991-92) i La Memoria Oscura (1994-95). Totes aquestes històries aparegueren de forma seriada en la revista i es caracteritzaven per tenir un marcat component autobiogràfic i un component de crítica social.[1]

El 1990 va rebre el Premi a l'Autor Revelació del 8è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, per l'obra Sangre de barrio. L'any 1996 comença a treballar com a professor a l'Escola Josso,especialitzada en el món del còmic.

A partir dels anys 2000, en no trobar editor espanyol, inicià una col·laboració amb l'editorial franco-belga Dupuis, responsable de la publicació de treballs com Ce que le vent apporte (2007), Toute la poussière du chemin (2010), Les guerres silencieuses (2014) i Jamais je n'aurai 20 ans (2016). Tots els àlbums foren publicats posteriorment en castellà.[2]

El contingut autobiogràfic dels primers còmics de Martín, com Sangre de Barrio (1989) o Los primos del parque (1992) va deixar pas a partir dels anys 2010 a obres inspirades en les memòries familiars de l'autor. Les guerres silencieuses (2014), es basà en les memòries militars del seu pare al conflicte bèl·lic d'Ifni,[3] metre que Jamais je n'aurai 20 ans (2016), va prendre com a referència les memòries dels seus avis durant la Guerra Civil espanyola. La confrontació crítica de Martín amb ambdós conflictes bèl·lics, posen de manifest les inclinacions pacifistes i antiautoritàries de l'autor, que es va declarar objector de consciència perquè «sabia que no aniria bé això d'obeir sense opció a pensar i perquè sí»[3] i afirmava que «mai mataré per un polític o per una bandera. És ingenu anar de voluntari a l'iraq creient que ho fas per la pau del món».[3]

Obra[modifica]

  • La basca que más casca (La Cúpula, 1989)
  • Flores sobre el asfalto (La Cúpula, 1990)
  • Los primos del parque (La Cúpula, 1991)
  • Los cuentos de los primos del parque (La Cúpula, 1992)
  • Sangre de barrio (La Cúpula, 1994)
  • Sex games (La Cúpula, 1998)
  • La memoria oscura (La Cúpula, 2001)
  • Invisible (Edicions Ponent, 2004)
  • Ce que le vent apporte (Dupuis, 2007) / Lo que el viento trae (Norma, 2008)
  • Toute la poussière du chemin (Dupuis, 2010) / Todo el polvo del camino (Norma, 2010)
  • Les guerres silencieuses (Dupuis, 2013) / Las guerras silenciosas (Norma, 2014)
  • Jamais je n'aurai 20 ans (Dupuis, 2016) / Jamás tendré 20 años (Norma, 2016)

Referències[modifica]

  1. AGUILERA, Ricardo y DÍAZ, Lorenzo (1989). Gente de comic: De Flash Gordon a Torpedo. Madrid: Diario 16, suplemento de Gente.
  2. Andreu, Sergio «Jaime Martín novela la dura mili de su padre durante la "no guerra" de Ifni» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 15-05-2014.
  3. 3,0 3,1 3,2 Abella, Anna «Ifni: más que una mili. Jaime Martín relata la posguerra vivida por sus padres en 'Las guerras silenciosas'» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 13-05-2014.

Enllaços externs[modifica]