Saló Internacional del Còmic de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona és una reunió anual d'autors, editors i lectors de còmic, organitzat per FICOMIC. Se celebra anualment a Barcelona des de 1981 i constitueix una important referència per al còmic català i espanyol.

L'entitat organitzadora, FICOMIC és una entitat sense ànim de lucre. El seu principal objectiu és la difusió, promoció i defensa del còmic i del manga. Des del 1989, és l'única entitat organitzadora del Saló Internacional del Còmic de Barcelona i des del 1995 del Saló del Manga de Barcelona.

Història[modifica | modifica el codi]

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona va néixer el 1981, sumant-se al clima d'efervescència que el còmic adult havia assolit a Europa els anys 1970. A Itàlia, el Festival del Còmic de Lucques se celebrava ja des de 1966 (encara que de forma intermitent) i a França, el Festival del Còmic d'Angoulême s'havia fundat el 1974.

A nivell estatal, el final dels anys 1970 va estar marcat per l'eclosió de revistes i còmics de gènere underground i destinats al públic adult. Noves editorials com Toutain (1973), El Jueves (1977), La Cúpula (1979) o Norma (1981) veien la llum i inundarien el mercat amb publicacions com El Víbora (La Cúpula, 1979), Cimoc (San Román i Norma, 1979), Comix Internacional (Toutain, 1980), 1984 (Toutain, 1978) o Cairo (Norma, 1981).

La primera edició del Saló s'anomenava encara Saló del Còmic i la Il·lústració de Barcelona i no va ser fins al 1988 que el certàmen del novè art va canviar la seva denominació per a adquirir el nom definitiu de Saló Internacional del Còmic de Barcelona.

El naixement del certàmen va estar marcat per una disputa entre Barcelona i Sitges sobre la ubicació del Saló. Un acord d'última hora entre l'ajuntament de Sitges i la Fira de Barcelona, va impedir que se celebressin dos salons del còmic gairebé idèntics i amb escassos dies de diferència, l'un a Barcelona i l'altre a Sitges.[1]

El Saló es va acabar celebrant al Palau Alfons XIII de la Fira de Barcelona entre els dies 27 i 31 de maig, va ocupar una superfície de 7.000 m2 i va comptar amb 12.000 visitants,[2] una xifra que malgrat alts i baixos, ha anat generalment augmentant amb cada edició. El 2013, la 31a edició del Saló va rebre un total de 106.000 visitants.[3]

La segona edició del Saló es va passar a denominar "Saló del Còmic i del Llibre il·lustrat" amb l'objectiu de posar èmfasi en la il·lustració de llibres de text.[4] No obstant, les tres següents edicions van retornar al nom original de "Saló del Còmic i la Il·lustració". No va ser fins al 1988, després de 2 anys de pausa, que el certamen va retornar tot adoptant el seu nom definitiu i vigent fins al present: Saló Internacional del Còmic de Barcelona.

Malgrat la interrupció dels anys 1986 i 1987, la celebració del Saló s'ha fet amb regularitat malgrat el seu canvi d'ubicació. La celebració del Saló ha passat per les Drassanes en els seus inicis (1988-1990), el Born (1991-1993) i l'emblemàtica Estació de França (1994-2012). A partir del 2013 la Fira de Montjuïc va passar a acullir el Saló. El canvi d'ubicació al recinte de la Fira va suposar un notable increment de la seva superfície, que a l'edició de 2014 va assolir el seu rècord: 32.000 m2.[5]

La 33a edició del Saló se celebrarà del 16 al 19 d'abril de 2015. La mostra homenatjarà "Charlie Hebdo" recuperant el Premi d'Humor Gat Perich.[6]

Premis[modifica | modifica el codi]

Premis votats per professionals[modifica | modifica el codi]

Els premis del Saló s'atorguen a les obres més destacades, en les diferents categories, amb la condició que hagin estat editades a Espanya en el curs de l'any anterior al de la realització del Saló. L'única excepció és el Gran Premi del Saló, que es pot concedir a qualsevol artista destacat del món del còmic. Els premis tenen per objectiu promocionar els autors de còmic nacionals i recolzar els seus editors, així com també pretenen posar de manifest la diversitat i riquesa del panorama nacional pel que fa a la producció i publicació de còmics i fanzines.

El jurat encarregat d'elegir les obres nominades i premiades a cada edició del Saló està format per un grup de professionals del novè art que inclou a autors, editors, distribuïdors, llibrers, fanzines, crítics i periodistes especialitzats. Aquest jurat elegeix les nominacions i els guanyadors de les següents categories: Gran Premi del Saló, el premi a la millor obra, millor obra estrangera, l'autor revelació i millor fanzine.

Premis vigents[modifica | modifica el codi]

Els premis més rellevants són:

  • Gran Premi del Saló. Es concedeix anualment a un autor de còmics destacat i pretén ser un homenatge i reconeixement a la seva trajectòria professional i conjunt de la seva obra. Aquest premi, tal com estableixen les normes del jurat, només es pot guanyar un cop i l'autor cal que sigui espanyol i estigui viu.
  • Premi a la millor obra. És el premi anual concedit a la millor obra d'autor espanyol publicada l'any anterior a la celebració del Saló. El 2013 el premi estava dotat amb un import de 10.000 euros.
  • "Premi Josep Toutain" a l'Autor revelació. És el premi anual reservat a una jove promesa del novè art. Per poder optar a aquest guardó, els autors cal que hagin vist publicada la seva primera o segona obra l'any precedent. El premi compta amb una remuneració econòmica, inferior a premis majors com el Gran Premi del Saló o el Premi a la millor obra.
  • Premi a la millor obra estrangera. És el premi anual destinat recompensar la millor obra d'autor estranger publicada a Espanya l'any precedent. El 2013 el premi no comptava amb cap dotació econòmica.
  • Premi al millor fanzine. És el premi anual concedit al millor fanzine publicat a Espanya l'any anterior del festival. Els guanyadors del premi no poder tornar a competir en aquesta categoria durant un període de 5 anys.

Premis desapareguts[modifica | modifica el codi]

  • Premi al millor guió. Fou un premi anual concedit al millor guió de còmic de publicació estatal. Va començar a concedir-se el 1995 i la darrera entrega va tenir lloc a la 29a edició del festival, l'any 2011, amb Paco Roca com a guanyador.
  • Premi al millor dibuix. Fou un guardó anual destinat a premiar els millors gràfics i dibuixos d'un còmic de producció estatal. Es va atorgar del 2006 al 2011.
  • Premi a la millor revista de o sobre còmics. Fou un premi que es va atorgar per primer cop el 2003 i només es va entregar en nou edicions del Saló abans de desaparèixer el 2012.
  • Premi a la llibreria especialitzada. Fou un premi que només es va atorgar del 2009 al 2011. Els tres privilegiats guanyadors que reberen el guardo foren la llibreria barcelonina Continuarà (2009), l'Espacio Sins Entido (2010) i Madrid Comics (2011).
  • Premi a la divulgació. Fou un guardó efímer que només va existir durant cinc anys abans de desaparèixer el 2011. Els guanyadors foren Toni Guiral (2007), Manuel Darias (2008), Álvaro Pons (2009), Entrecomics (2010) i Santiago García Fernández (2011).
  • Premi a la millor pel·lícula basada en un còmic. Aquest premi fou el més efímer de tots i es va concedir només una vegada, el 2011. La pel·lícula guanyadora va ser María y yo de Félix Fernández de Castro que es va imposar a les nominades Kick ass de Matthew Vaughn, El gran Vázquez d'Óscar Aibar i Scott Pilgrim contra el... d'Edgar Wright.

Premis del públic[modifica | modifica el codi]

A partir de 2003 el Saló va incorporar també un repertori de premis del públic, els quals són elegits per votació popular i tothom té dret a votar mitjançant la pàgina web de FICOMIC. Les categories dels premis populars han sigut irregulars al llarg de la història del certamen i han anat canviant. Aquestes categories han inclòs un premi a la millor obra (2003-fins al present), un premi al millor guió (2003-2011), un premi al millor dibuix (2007-2011), un premi a l'autor revelació (2003-2011), un premi a la millor obra estrangera (2003-2011), un premi a la millor revista de/o sobre còmic (2003-2011), un premi al millor fanzine (2003-2011) i un premi a la divulgació del còmic (2007-2011). Després de la gran supressió dels premis populars el 2011, actualment l'únic premi que segueix vigent és el premi a la millor obra, pel qual el públic pot votar tant per una obra estatal com estrangera.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Martín, Antonio. «Un certamen para todos» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 27 de maig de 1981, pàg. 45.
  2. Arroyo, Francesc. «Los mejores dibujantes españoles y extranjeros están presentes en el Salón del 'Comic' abierto en Barcelona» (en castellà). El País, 13 de maig de 1982.
  3. Andreu, Sergio. «El Salón de Barcelona muestra los 'senderos de gloria' del cómic bélico» (en castellà). El País, 15 de maig de 2014. [Consulta: 15 de maig de 2014].
  4. «Salón del cómic y del libro ilustrado» (en castellà). La Vanguardia, 24 de febrer de 1982, pàg. 26.
  5. «El 32 Salón Internacional del Cómic de Barcelona tendrá lugar en los Palacios 1 y 2 de Fira Barcelona Montjuïc. El acceso se realizará por Avenida Reina María Cristina. El recinto del certamen contará con aproximadamente 32.000 m2.» (en català). Ficomic, 15 de maig de 2014. [Consulta: 15 de maig de 2014].
  6. Ribas Tur, Antoni. «El Saló del Còmic crida a la llibertat d'expressió.». Diari Ara, 28/01/2015, pàg. 35.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Martín, Antonio. «Un certamen para todos» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 27 de maig de 1981, pàg. 45.
  • Coma, Javier. «Los cómics, un are narrativo» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 27 de maig de 1981, pàg. 45.
  • Manuel Costa, José. «Caos e ilusión en el primer ensayo» (en castellà). El País, 7 de juny de 1981, pàg. 45.
  • «Salón del Còmic en el recinto ferial» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 11 d'abril de 1981, pàg. 21.
  • «I Salón del Cómic y la Ilustración en Barcelona» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 5 de maig de 1981, pàg. 44.
  • «Las carcajadas de Richard Corben» (en castellà). El País, 7 de juny de 1981.
  • Costa, Jose Manuel. «Will Eisner: "Hay tanta fantasía en las ciudades como para crear miles de comics"» (en castellà). El País, 7 de juny de 1981.
  • «Las historietas son una buena fuenta de divisas. En mayo se abrirá el II Salón del Cómic y del Libro Ilustrado» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 30 d'abril de 1982, pàg. 26.
  • Manso, Sara. «Hoy se clausura el II Salón en Barcelona. El comic: España exporta mil millones en derechos de autor» (en castellà). ABC, 15 de maig de 1982, pag. 46.
  • «Inauguración del II Salón del Cómic y del libro ilustrado» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 12 de maig de 1982.
  • «Salón del Cómic y del Libro Ilustrado» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 24 de febrer de 1982, pàg. 26.
  • «Trescientos creadores en el Salón del Cómic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 12 de maig de 1983, pàg. 26.
  • «Barcelona, centro mundial del cómic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 13 de maig de 1983, pàg. 20.
  • «El Tercer Salón del Cómic y la llustración ocupará 5.100 metros cuadrados» (en castellà). El País [Barcelona], 5 de maig de 1983.
  • «Finalizan en Barcelona los salones del 'Comic' y los Anticuarios» (en castellà). El País [Barcelona], 16 de maig de 1983.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saló Internacional del Còmic de Barcelona