Saló Internacional del Còmic de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Saló Internacional del Còmic de Barcelona
Vista del Pavelló 1 de la Fira de Barcelona, actual seu del Saló del Còmic. Edició del 2016
Localització Barcelona
Fundació 1981
Dirigit per Carles Santamaría
Organització Ficomic
Data Principis de maig
Pàgina oficial
cronologia
Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2016 Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2017
Modifica dades a Wikidata

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona és un certamen anual d'autors, editors i lectors de còmic que se celebra anualment a Barcelona des de 1981, amb l'excepció de 1986 i 1987, anul·lat per motius pressupostaris. Constitueix una important referència per al còmic català i espanyol i des de 1988 és organitzat per FICOMIC, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius la difusió i promoció del còmic i manga.

El jurat del Saló del Còmic concedeix diversos premis, els més popular dels quals són el Gran Premi del Saló, el Premi a la Millor Obra, el Premi a l'autor revelació, el Premi al millor fanzine i el Premi a la Millor Obra Estrangera.

El 30è Saló del Còmic es va celebrar el 2012.

Història[modifica | modifica el codi]

Cartell promocional del 1er Saló del Còmic i la Il·lustració de Barcelona (1981), obra de Miguel Gallardo.
Joan Navarro, director del Saló entre 1988 i 1994. (Foto de 2012).
Carles Santamaría, actual director del Saló. (Foto de 2016).
Antoni Guiral, habitual comissari d'exposicions del Saló. (Foto de 2016).

Dècada del 1980[modifica | modifica el codi]

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona va néixer el 1981,[1] sumant-se al clima d'efervescència que el còmic adult havia assolit a Europa els anys 1970. A Itàlia, el Festival del Còmic de Lucca se celebrava de manera intermitent des de 1966 i a França, el Festival del Còmic d'Angulema s'havia fundat el 1974.

A nivell estatal, el final dels anys 1970 va estar marcat per l'eclosió de revistes i còmics destinats al públic adult i de gènere underground. Noves editorials com Toutain (1973), El Jueves (1977), La Cúpula (1979) o Norma (1981) veien la llum i inundaven el mercat amb publicacions com El Víbora (La Cúpula, 1979), Cimoc (San Román i Norma, 1979), Comix Internacional (Toutain, 1980), 1984 (Toutain, 1978), Cairo (Norma, 1981), Creepy (Toutain, 1979) o Rambla (Distrinovel, 1982).

Va ser en aquest context d'auge del còmic que va sorgir el Saló del Còmic, que no per casualitat va tenir seu a Barcelona. La Ciutat Comtal allotjava 400 d'un total de 600 professionals amb els quals a l'època comptava el sector del còmic i la il·lustració a nivell estatal.[2] La primera edició s'anomenava encara Saló del Còmic i de la Il·lustració de Barcelona i no va ser fins al 1988, després d'una pausa de 2 anys sense celebrar-se, que el certamen barceloní del novè art va adquirir el nom definitiu de "Saló Internacional del Còmic de Barcelona", el qual ha prevalgut a llarg termini. La sisena edició, doncs, va posar fi a la inconstància en la denominació que havia presidit les 5 primeres edicions del festival. Els altres títols emprats havien sigut "Saló del Còmic i del Llibre il·lustrat" (1982) i "Saló del Còmic i la Il·lustració" (1983-1985), respectivament.

El procés constitutiu del Saló, que va cloure amb la primera edició de 1981, va durar aproximadament 2 anys. No obstant, les desavinences internes del comitè organitzador van desembocar en un cisme que gairebé va tenir com a conseqüència la celebració paral·lela de dos fires del còmic: el "1r Saló Internacional del Dibuixant de Còmic i Arts Gràfiques de Sitges" i el 1r Saló del Còmic i de la Il·lustració de Barcelona, ambós planificats pel maig, amb pocs dies de diferènica entre la seva celebració. La duplicitat només es va poder evitar a última instància, quedant suprimit el Saló de Sitges a favor del Saló amb seu a Fira de Barcelona. L'acord entre els dos municipis va incloure el repartiment de les activitats i, sobretot, de les exposicions, la meitat de les quals van estar ubicades a Sitges.[3][4]

El Saló es va plantejar com un aconteixement multifacètic. Aspirava a ser una fira professional amb l'objectiu de fomentar la contractació comercial entre els editors mundials, potenciar la indústria de les arts gràfiques i afavorir l'exportació d'obres originals i impreses. També, volia ser un lloc de trobada pels professionals del sector i una plataforma de llançament i comercialització pels artistes novells. Alhora, el Saló volia ser una manifestació cultural, expressada mitjançant l'organització de conferències, taules rodones, exposicions i projeccions cinematogràfiques entorn del món del còmic.[2]

Les 5 primeres edicions, sota la direcció de Jesús Blanco, es van celebrar a Fira de Barcelona. Inicialment, com a certamen independent i ja el 1985 com a activitat oficial incorporada en el marc de la Fira i gestionat directament per Fira de Barcelona. Fou precisament aquest darrer canvi que va generar una discòrdia entre els expositors i la Fira, propiciant la fi de la seva col·laboració. El darrer dia del certamen, els expositors van publicar un comunicat de greuges contra la Fira, a la qual responsabilitzaven, entre d'altres, de manca de publicitat, d'una manca de segurerat que va permetre la desaparició d'originals, i de manca d'un acte d’inauguració i clausura oficials. El desig unànime per part dels professionals del còmic, molt decebuts amb la Fira, era de buscar una nova ubicació pel Saló i s'especulava amb locals alternatius com el mercat del Born.

No obstant, va ser per motius pressupostaris que durant els dos següents anys, entre 1986 i 1987, el Saló no es va celebrar. Les negociacions amb la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona per tal d'assumir el finançament del Saló van permetre que la celebració del certamen barceloní del 9è art es pogués reeditar a partir de 1988, amb un pressupost de 30 milions de pts. dels 46 inicialment previstos.[5]

El nou Saló post-firal, sota les regnes de Joan Navarro, que s'estrenava com a coordinador, va aportar aire fresc al Saló, que per fi es va dotar de le senyes d'identitat que l'han caracteritzat a llarg termini. D'una banda, el certamen de la vinyeta es va desprendre del terme "il·lustració" i, a partir de la sisena edició, va adoptar el nom definitiu de "Saló Internacional del Còmic de Barcelona", que ha prevalgut a llarg termini. D'altra banda, el nou Saló va perdre el seu comitè organitzador per passar a ser exclusivament organitzat per Ficomic, una institutició que venia de néixer. El Saló de Navarro va arraconar els efímers Premis Ciutat de Barcelona, que s'havien entregat desde 1984 a 1986, i va instaurar els guardons que es continuen entregant fins avui dia: el Gran Premi del Saló, el Premi a la Millor Obra i el Premi a l'Autor Revelació. Un any més tard, el 1989, s'hi afegirien també el Premi a la Millor Obra estrangera i el Premi al Millor fanzine.

El renascut Saló va abandonar Fira de Barcelona per passar-se a celebrar a les Drassanes, on hi va restar 3 anys, fins al 1990. Joan Navarro, per altra banda, va coordinar el Saló al llarg de 7 edicions, fins al 1994, la primera edició a l'Estació de França.

Dècada del 1990[modifica | modifica el codi]

Els principis dels anys 1990 van estar marcats per la inestabilitat del Saló pel que fa a la seva ubicació. La 7a edició (1990) encara tingué lloc a les Drassanes de Barcelona, per mudar-se seguidament al mercat del Born, recinte que va acollir les tres edicions següents, de 1991 a 1993.[6] No fou fins a l'arribada de la 12a edició, el 1994, que per fi el Saló es va desprendre del seu caràcter nòmada i va restar onze edicions seguides a l'Estació de França, fins al 2004.[7]

A partir de 1991 el Saló va estrenar la figura de país invitat. El primer hoste fou el còmic britànic, exhibit a l'exposició "God save the còmics".[8] Alemanya fou la invitada a la següent edició, el 1992, amb una exposició dedicada a 15 dels seus dibuixants més vanguardistes.[9] La va seguir Japó el 1993, que fou el país invitat de la 11a edició. Les exposicions "Couleur directe" i "Le París de Tardí" van exhibir els autors més destacats del còmic francès, com Enki Bilal, Varenne, Moebius o Jacques Tardi, entre d'altres.[10] No obstant, per motius pressupostaris, l'edició de 1995 va haver de posar fi a la figura de país invitat, la qual ja no es va tornar a recuperar.

Un dels grans protagonista del Saló de la dècada dels anys 1990 fou el manga, que progressivament havia anant assolint popularitat amb còmics com Akira o Gon i amb animes com Dr. Slump o Bola de Drac, emesa des de 1990 per TV3 i esdevinguda un fenomen social a Catalunya.[11] La sèrie d'Akira Toriyama va ser la gran estrella del 10è Saló, celebrat el 1992. Gràcies a l'exposició sobre Bola de Drac, dedicada a analitzar el fenomen social originat a Catalunya, l'organització comptava fins i tot amb assolir un rècord històric d'assistència i arrivar als 100.000 visitants.[12] Malgrat la bona entrada, però, l'estació de França no va ser mai capaç de congregar a més de 92.000 persones[7] i per superar la barrera dels 100.000 visitants el Saló s'hauria d'esperar encara 15 anys, quan fou reubicat de nou als pavellons de Fira de Barcelona a partir de l'edició de 2007.[13]

L'imparable increment de l'interès pel manga va derivar en el naixement d'un pròpi certamen que es va independitzar del Saló del Còmic. Organitzat també per Ficomic, la primera edició del Saló del Manga de Barcelona va tenir lloc el 1995.[14]

Joan Navarro va abandonar el Saló el 1994, després d'haver-lo estat coordinant al llarg de 7 edicions.[15] El llegat de Navarro fou un Saló consolidat i convertit en un fenomen de masses, que en qüestió d'una dècada havia aconseguit passar dels 20.000 visitants de 1983 als 80.000 de l'edició de 1994.[16][17] Algunes exposicions destacades de l'era Navarro foren la dedicada a The Spirit o a Bugs Bunny. D'una banda, la 8a edició va retre homenatge a l'antiheroi de Will Eisner, creat el 1940, i que celebrava el seu 50è aniversari.[18] De l'altra, el 9è Saló no va passar per alt l'efemèride de Bugs Bunny, que el 1991 celebrava també 50 anys. L'exposició per celebrar l'aniversari s'anomenà "Bugs Bunny: 50 anys molt animats".[8]

El 1995 Carles Santamaría va assumir la direcció del Saló, encara que de manera molt breu: només es va mantenir en el càrrec al llarg de dues edicions, fins al 1996. No obstant, Santamaría retornaria a la direcció 9 anys més tard, a partir de l'edició de 2005. La breu primera etapa de Santamaría destaca per haver acollit dues de les exposicions més entranyables de la dècada, aprofitant dues grans i esperades efemèrides: la commemoració del primer centenari del cinema, a l'edició de 1995,[19] i la commemoració del naixement del còmic, a l'edició de 1996,[20] per bé que aquesta darrera fou molt renyida.[21] Pel que fa al cinema, l'exposició "Comicfilm" va mostrar la relació entre cinema i còmic, fent un repàs a populars personatges que han passat d'un medi a l'altre. Entre els protagonistes, hi figuraven Batman, Superman, Terminator, Astèrix, Lucky Luke, Tintin o Mortadel·lo i Filemó. Pel que fa fa al còmic, en plena polèmica sobre la data de naixement del 9è art,[22] personificada amb la disputa entre Rodolphe Töpffer i Richard F. Outcault, el 14è Saló va aprofitar l'ocasió per organitzar l'exposició "100 tebeos per a un centenari". La mostra, al marge del debat, va exhibir 100 portades procedens de diversos països i indispesnables per entendre la història del còmic.[23]

A partir de l'edició de 1997, sota la nova coordinació encapçalada per Jordi Sánchez, el Saló va voler retornar als seus orígens, atorgant un toc més alternatiu al certamen. L'exposició "Qué Joven Te Veo, nous valors de la historieta espanyola", va estar enfocada al còmic marginal i als autors joves i autòctons, desconeguts pel gran públic.[24]

La següent edició, de 1998, va estar marcada pel dol del món del còmic, que plorava per la mort de Josep Toutain el 1997. L'editor català havia sigut un gran impulsor del Saló i hi havia estat present des del seu naixement el 1981. El 16è Saló li va retre homenatge a través d'una exposició que va mostrar les seves diverses facetes, com a il·lustrador, com a editor i com a gran impulsor i referent del còmic nacional.[25] Coincidències del destí, l'altra exposició del Saló fou dedicada a dibuixants autòctons que triumfaven al mercat nord-americà il·lustrant còmics de superherois. Fou gràcies a Josep Toutain que aquesta gesta havia assolit un apogeu els anys 1970, per la seva frenètica activitat com a promotor de dibuixants i exportador de còmics als Estats Units.[26] També en homenatge a Toutain, el Premi a l'Autor Revelació va passar a denominar-se Premi Josep Toutain.[27]

El 1998 és també recordat per la gran expectació que com sempre va causar l'arribada a Barcelona de Stan Lee, el mític creador de superherois com Spiderman, Hulk, Thor o Iron Man, que de nou feia acte de presència al Saló.[28]

En el 17è Saló, el 1999, la periodista Pilar Gutiérrez es va estrenar com a coordinadora, en una edició que va destacar per l'homenatge a Víctor Mora, guanyador del Gran Premi de 1998; i l'exposició amb originals de Peter Bagge, guanyador del Premi a la Millor obra estrangera també en l'anterior edició.[29] Pilar Gutiérrez, va posar així fi a una dècada en la qual el Saló va veure passar a un total de 6 coordinadors diferents: Joan Navarro (1990-1994),[n. 1] Marta Sierra i Antoni Guiral (amdós el 1994), Carles Santamaría (1995-1996), Jordi Sánchez (1997-1998) i la pròpia Pilar Gutiérrez, que encara restaria al capdavant del Saló fins al 2004.

Dècada del 2000[modifica | modifica el codi]

Apartat en construcció

La 33a edició del Saló se celebrà del 16 al 19 d'abril de 2015. La mostra va homenatjar "Charlie Hebdo" i va entregar el Premi d'Humor Gat Perich.[30]

Premis[modifica | modifica el codi]

Premis votats per professionals[modifica | modifica el codi]

Els premis del Saló s'atorguen a les obres més destacades, en les diferents categories, amb la condició que hagin estat editades a Espanya en el curs de l'any anterior al de la realització del Saló. L'única excepció és el Gran Premi del Saló, que es pot concedir a qualsevol artista destacat del món del còmic. Els premis tenen per objectiu promocionar els autors de còmic nacionals i recolzar els seus editors, així com pretenen posar de manifest la diversitat i riquesa del panorama nacional pel que fa a la producció i publicació de còmics i fanzines.

El jurat encarregat d'elegir les obres nominades i premiades a cada edició del Saló està format per un grup de professionals del novè art que inclou a autors, editors, distribuïdors, llibrers, fanzines, crítics i periodistes especialitzats. Aquest jurat elegeix les nominacions i els guanyadors de les següents categories: Gran Premi del Saló, el premi a la millor obra, millor obra estrangera, l'autor revelació i millor fanzine.

Premis vigents[modifica | modifica el codi]

Els premis més rellevants són:

  • Gran Premi del Saló. Es concedeix anualment a un autor de còmics destacat i pretén ser un homenatge i reconeixement a la seva trajectòria professional i conjunt de la seva obra. Aquest premi, tal com estableixen les normes del jurat, només es pot guanyar un cop i l'autor cal que sigui espanyol i estigui viu.
  • Premi a la millor obra. És el premi anual concedit a la millor obra d'autor espanyol publicada l'any anterior a la celebració del Saló. El 2013 el premi estava dotat amb un import de 10.000 euros.
  • "Premi Josep Toutain" a l'Autor revelació. És el premi anual reservat a una jove promesa del novè art. Per poder optar a aquest guardó, els autors cal que hagin vist publicada la seva primera o segona obra l'any precedent. El premi compta amb una remuneració econòmica, inferior a premis majors com el Gran Premi del Saló o el Premi a la millor obra.
  • Premi a la millor obra estrangera. És el premi anual destinat recompensar la millor obra d'autor estranger publicada a Espanya l'any precedent. El 2013 el premi no comptava amb cap dotació econòmica.
  • Premi al millor fanzine. És el premi anual concedit al millor fanzine publicat a Espanya l'any anterior del festival. Els guanyadors del premi no poder tornar a competir en aquesta categoria durant un període de 5 anys.

Premis desapareguts[modifica | modifica el codi]

  • Premi al millor guió. Fou un premi anual concedit al millor guió de còmic de publicació estatal. Va començar a concedir-se el 1995 i la darrera entrega va tenir lloc a la 29a edició del festival, l'any 2011, amb Paco Roca com a guanyador.
  • Premi al millor dibuix. Fou un guardó anual destinat a premiar els millors gràfics i dibuixos d'un còmic de producció estatal. Es va atorgar del 2006 al 2011.
  • Premi a la millor revista de o sobre còmics. Fou un premi que es va atorgar per primer cop el 2003 i només es va entregar en nou edicions del Saló abans de desaparèixer el 2012.
  • Premi a la llibreria especialitzada. Fou un premi que només es va atorgar del 2009 al 2011. Els tres privilegiats guanyadors que reberen el guardó foren la llibreria barcelonina Continuarà (2009), l'Espacio Sins Entido (2010) i Madrid Comics (2011).
  • Premi a la divulgació. Fou un guardó efímer que només va existir durant cinc anys abans de desaparèixer el 2011. Els guanyadors foren Toni Guiral (2007), Manuel Darias (2008), Álvaro Pons (2009), Entrecomics (2010) i Santiago García Fernández (2011).
  • Premi a la millor pel·lícula basada en un còmic. Aquest premi fou el més efímer de tots i es va concedir només una vegada, el 2011. La pel·lícula guanyadora va ser María y yo de Félix Fernández de Castro que es va imposar a les nominades Kick ass de Matthew Vaughn, El gran Vázquez d'Óscar Aibar i Scott Pilgrim contra el... d'Edgar Wright.

Premis del públic[modifica | modifica el codi]

A partir de 2003 el Saló va incorporar també un repertori de premis del públic, els quals són elegits per votació popular i tothom té dret a votar mitjançant la pàgina web de FICOMIC. Les categories dels premis populars han sigut irregulars al llarg de la història del certamen i han anat canviant. Aquestes categories han inclòs un premi a la millor obra (2003-fins al present), un premi al millor guió (2003-2011), un premi al millor dibuix (2007-2011), un premi a l'autor revelació (2003-2011), un premi a la millor obra estrangera (2003-2011), un premi a la millor revista de/o sobre còmic (2003-2011), un premi al millor fanzine (2003-2011) i un premi a la divulgació del còmic (2007-2011). Després de la gran supressió dels premis populars el 2011, actualment l'únic premi que segueix vigent és el premi a la millor obra, pel qual el públic pot votar tant per una obra estatal com estrangera.

El Saló en dades[modifica | modifica el codi]

Any Ubicació Superfície Visitants Pressupost Director Referències
1981 Fira de Barcelona 7.000 m2 12.000 - Jesús Blasco
Carlos de Tejada
[31][32][1]
1982 Fira de Barcelona 4.000 m2 - - Jesús Blasco
Carlos de Tejada
[33][34]
1983 Fira de Barcelona 5.100 m2 - - Jesús Blasco [35][36]
1984 Fira de Barcelona 5.750 m2 25.000 - Jesús Blasco [37][38]
1985 Fira de Barcelona - 20.000 - Jesús Blasco [39]
1986-87
El Saló del Còmic no es va celebrar
1988 Drassanes de Barcelona 4.000 m2 - 30 milions de pts. Joan Navarro [40][41]
1989 Drassanes de Barcelona - - >30 milions de pts. Joan Navarro [42][43][44]
1990 Drassanes de Barcelona - >50.000 44 milions de pts. Joan Navarro [45][46][47]
1991 Mercat del Born 8.000 m2 50.000-70.000 46 milions de pts. Joan Navarro [48][49][50]
1992 Mercat del Born - - 62 milions de pts. Joan Navarro [51]
1993 Mercat del Born - 80.000 - Joan Navarro [15][52][53]
1994 Estació de França 8.000 m2 80.000 72 milions de pts. Marta Sierra
Antoni Guiral
Joan Navarro
[54][10][16]
1995 Estació de França 6.500 m2 85.000 65 milions de pts. Carles Santamaría [55][56][57][58]
1996 Estació de França 6.500 m2 90.000 60-65 milions de pts. Carles Santamaría [59][60][61][57][58]
1997 Estació de França - 85.000 60 milions de pts. Jordi Sánchez Navarro [62][63]
1998 Estació de França - - 50 milions de pts. Jordi Sánchez Navarro [64]
1999 Estació de França 6.500 m2 - 50 milions de pts. Pilar Gutiérrez [65]
2000 Estació de França 7.000 m2 80.000 50 milions de pts. Pilar Gutiérrez [66]
2001 Estació de França 7.000 m2 80.000 - Pilar Gutiérrez [66]
2002 Estació de França - 87.000 336.560 euros Pilar Gutiérrez [67][68]
2003 Estació de França 7.200 m2 92.000 - Pilar Gutiérrez [69][70][71][72]
2004 Estació de França 8.200 m2 >92.000 560.000 euros Pilar Gutiérrez [72][73]
2005 Fira de Barcelona 13.000 m2 90.000 Carles Santamaría [74]
2006-13
Les dades pertanyents a aquest període estan pendents de processar
2014 Fira de Barcelona 32.000 m2 106.000 672.200 euros Carles Santamaría [75][76][77]
2015 Fira de Barcelona - 113.000 726.000 euros Carles Santamaría [78][78]
2016 Fira de Barcelona 45.000 m2 118.000 786.500 euros Carles Santamaría [79][77]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El 2010, Joan Navarro afirmava al seu blog personal que a l'edició de 1994 hi havia estat i alhora no hi havia estat: «[...] pel que fa al Saló, hi vaig treballar de 1987 a 1994, sent responsable dels tres salons de "Les Drassanes" (1988-1989 y 1990) i dels tres del "Born" (1991-1992-1993). El 1986 i 1987 no hi va haver salons. El 1994 es va fer un pedaç en el qual hi vaig estar i no hi vaig estar, amb Marta Sierra i Toni Guiral, a la primera edició a l'Estació de França». Font: navarrobadia.blogspot.de, 21 de febrer de 2010.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Salón del Cómic en el recinto ferial. Se abrirá el día 27 y reunirá a quinientos dibujantes». La Vanguardia, 11-04-1981, pàg. 21.
  2. 2,0 2,1 «1 Salón del Cómic y la Ilustración en Barcelona». La Vanguardia, 05-05-1981, pàg. 44.
  3. Martín, Antonio «Ante el Salón del Cómic y la ilustración. Un certamen para todos» (en castellà). La Vanguardia, 27-05-1981, pàg. 45.
  4. Ayuso, Mariano «La feria de las vanidades». Sunday Comics, nr. 9, Gener 1981, pàg. 63.
  5. «Generalitat y Ayuntamiento de Barcelon financiarán el próximo Salón del Cómic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 29-05-1986, pàg. 48.
  6. «Satisfacció general pel nou emplaçament. "L’Estació de França ha estat el més encertat [...] quin millor lloc que una estació de ferrocarril per a substituir un mercat [en referència a l'antic mercat del Born, seu de les darreres edicions]..."».Manzano, Emilio «El Saló del Cómic abre sus puertas en la estación de Franca» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 05-05-1994, pàg. 41.
  7. 7,0 7,1 «El 23è Saló Internacional del Còmic de Barcelona ha obert avui les portes al recinte firal de Montjuic amb el repte de superar el nombre de visitants assolits el 2004 a l'Estació de França, on va congrar a 92.000 persones». «El Salón del Cómic de Barcelona abre sus puertas con el reto de superar el éxito del año pasado» (en castellà). El País [Barcelona], 05-06-2005.
  8. 8,0 8,1 «[...] l'exposició "God save the còmics" [...] descriu l'evolució de la historieta britànica des dels seus més venerables clàssics fins a l'impacte internacional de "Watchmen", les tires diaries de "Jeff Hawke" o "Modesty blase", els espectaculars originals de Dave McKean per la incompresa "Arkham asylum" o l'amanerat ús del color d'obres com "L'imperi Trigono" o "Dan Dare" podran ser contemplades en aquesta exposició que inaugura la modalitat de país invitat al Saló de Barcelona».C, D «Bugs Bunny, un golpe de suerte en el Salón del Cómic» (en castellà). ABC [Barcelona], 09-05-1991, pàg. 76-77.
  9. «[...] els afeccionats a la historieta tindran una sorpresa amb l'estand dedicat als dibuixants alemanys que mostrarà l'obra d'una quinzena dels seus creadors més vanguardistes i també d'alguns que són totalment desconeguts per pertànyer a l'Europa de l'Est».Cuadrado, Nuria «El Salón de Barcelona quiere acabar con "la basura y la pornografia" en el cómic» (en castellà). ABC [Barcelona], 06-05-1992, pàg. 43.
  10. 10,0 10,1 Vidal, Jaume «Francia, país invitado del 12º Salón del Cómic de Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 24-03-1994.
  11. «[...] "Bola de Drac" –que edita a Espanya "Cómics Fórum" i que ha constituït tot un fenomen sociològic- fou l'estrella del darrer Saló del Còmic de Barcelona. La "febre Dragonball", en retrocès ara a Catalunya, es troba en el seu zenit a la resta d'Espanya, on el "virus" va arribar uns mesos més tard». «Las editoriales de cómics toman nuevas iniciativas para afrontar la crisis del sector» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 31-07-1992, pàg. 30.
  12. Manzano, Emilio «El Saló del Cómic espera 100.000 visitantes en su décima edición, abierta hoy en el Born» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 06-05-1992, pàg. 34.
  13. «El 25è Saló Internacional del Còmic de Barcelon ha batut el seu rècord d'assistència amb 100.000 visitants durant els quatre dies del certamen, 5.000 més que en l'edició anterior, segons ha informat l'organització». «El Saló del Còmic bate su récord de asistencia con 100.000 visitantes» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 2007.
  14. «Ja són aquí. Els japonesos han desembarcat per conquerir el nostre imaginari col·lectiu. I ho fan oferint un món de lluirta i passions que convertirà Barcelona, a partir del dia 27, en la capital del l'imperi del manga. [...] serà a l'Estació de França [...] en el primer festival del manga anime i videojoc organitzat per Ficomic».Baños, Antonio «Manga mania» (en català). Suplement Vang de La Vanguardia [Barcelona], 20-10-1995, pàg. 8-9.
  15. 15,0 15,1 Sanchez Navarro, Jordi «Navarro deja la dirección del Saló del Cómic para dirigir una filial de Glénat» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 11-02-1993, pàg. 34.
  16. 16,0 16,1 Vidal, Jaume «Los jóvenes ven en el 'comic' el complemento de su pasión por las series televisivas. El festival de la historieta de Barcelona fue visitado por un total de 80.000 personas» (en castellà). El País [Barcelona], 09-05-1994.
  17. Vidal-Folch, Ignasi «"Barcelona ya tiene el salón internacional del cómic más importante del mundo". Entrevista a Joan Navarro, director del Saló del Còmic de Barcelona i de Glénat» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 9-10 abril 1993, pàg. 28. «[El Saló] ha passat de 20.000 a les 80.000 persones que esperem aquest any, i que és el màxim que admet el Born en quatre dies de Saló»»
  18. Vidal, Jaume «Los héroes de la ficción se dan cita en Barcelona» (en castellà). Fin de semana (La Vanguardia) [Barcelona], 17-05-1990, pàg. 8. «Amb motiu de la seva presència [Will Eisner] a Barcelona i del cinquantenari de The Spirit, la seva creació més cèlebre, el Saló, juntament amb Norma Editorial presenta una mostra d'originals d’una de les poques llegendes vives del còmic mundial.»
  19. Capilla, Antoni «El Salón del Cómic rendirá homenaje al cine. La estación de França acogerá de nuevo el certamen» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 06-04-1995.
  20. Rimbau, Boris «El Saló del Còmic tendrá este año como tema central el centenario de la historieta» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 28-03-1996, pàg. 45.
  21. Manzano, Emilio «Dos franceses reivindican al suizo Töpffer como inventor del cómic en el siglo XIX» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 29-01-1994, pàg. 36. «Dos especialistes francesos, Benoit Peeters [...] i Thierry Groensteen [...] acaben de presentar un volum, "Töpffer. L'invention de la bande dessinée" que obligarà a reformular les teories sobre el naixement de l'art de la narració dibuixada.»
  22. Bufill, Joan «A Goethe le gustaban los tebeos» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 14-05-1996, pàg. 43. «[...] L'editor Joan Navarro –comissari d'aquesta mostra- considera [...]] que l'inventor del còmic és Topffer i afegeix que el suís n'era conscient i que així ho confessava en una carta a Goethe. La veritat és que un grup d'experts ha decidit que el còmic és un art "made in USA", que va néixer a la tardor de 1896 de la mà de Richard F. Outcault, amb el personatge Yellow Kid»
  23. Vidal-Folch, Ignacio «El Saló de Còmic celebra el centenario de los tebeos con escasa participación internacional» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 08-05-1996, pàg. 42. «El Saló celebra enguany el centenari [del còmic], el naixement del qual s'ha convingut a fixar el 24 d'octubre de 1896, quan va aparèixer la primera historieta del personatge Yellow Kid. [...] Destaca l'exposició "Cente tebeos per a un centenari", composta per cent portades de revistes espanyoles, franceses, nortamericanes, belgues, italianes i japoneses»
  24. Vidal-Folch, Ignacio «El Salón del Cómic apuesta por los autores jóvenes y marginales» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 07-05-1997, pàg. 42.
  25. «L'any passat va morir Josep Toutain, figura capital en el desenvolupament del còmic espanyol pel seu talent com a autor, afinat caçatalents, editor i impulsor de revistes de culte com "El Víbora". [...] El certamen de l'estació de França vol rendir-li en la seva 16a edició un rèquiem particular, montant una exposicó que recorrerà no només la seva obra com a il·lustrador, sinó el seu exercici com a editor i mecenes».Navarro, Núria «El Saló del Còmic captura a Stan Lee. El creador de Spiderman y La Masa será la estrella de la 16° edición» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 02-04-1998.
  26. «El Saló [...] montarà una exposició especial als autors espanyols de superherois als Estats Units, centrada en els dibuixants ibèrics que triomfen al mercat nord-americà, una gesta que va tenir el seu apogeu als anys 1970, gràcies a l'activitat febril del propi Josep Toutain».Navarro, Núria «El Saló del Còmic captura a Stan Lee. El creador de Spiderman y La Masa será la estrella de la 16° edición» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 02-04-1998.
  27. «Els candidats al premi a l'autor revelació són María Colino, Juaco Vicente i Sergio Bleda. Aquest premi es denomina Josep Toutain a partir d'enguany, en memòria de l'editor mort fa unos mesos, al qual el Saló dedica una exposició per la seva gran contribució al desenvolupament del còmic espanyol».Vidal, Jaume «El Salón del Cómic organizará un congreso sobre el futuro de la profesión. Stan Lee, creador de Spiderman, asistirá al certamen» (en castellà). El País [Barcelona], 06-05-1998.
  28. Manzano, Emilio «Spiderman va a los toros. Stan Lee, creador de superhéroes y presidende de Marvel, alborota el Saló del Còmic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 09-05-1998, pàg. 44.
  29. «Pilar Gutiérrez debuta enguany al capdavant del Saló del Còmic. És la primera dona que es fica al paradís dels freaks i els malalts del tebeo». «Barcelona vuelve a vestirse de tebeo. El Saló del Còmic abre mañana sin sorpresas y con homenaje a Víctor Mora» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 05-05-1999.
  30. Ribas Tur, Antoni «El Saló del Còmic crida a la llibertat d'expressió.». Diari Ara, 28-01-2015, pàg. 35.
  31. Martín, Antonio «Ante el Salón del Cómic y la ilustración. Un certamen para todos» (en castellà). La Vanguardia, 27-05-1981, pàg. 45.
  32. Arroyo, Francesc «Los mejores dibujantes españoles y extranjeros están presentes en el Salón del 'Comic' abierto en Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 13-05-1982. «...La primera edició va registrar una assistència de 12.000 visitants»
  33. «Las novedades del 'comic' ocuparan 4.000 metros cuadrados de la Feria de Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 03-05-1982.
  34. LLorens Pascual, F. «Hoy, martes, se inaugura en el recinto ferial el II Salón del Cómic y del Libro Ilustrado» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 11-05-1982, pàg. 21.
  35. «El Tercer Salón del Comic y la llustración ocupará 5.100 metros cuadrados» (en castellà). El País [Barcelona], 05-05-1983, pàg. Cultura.
  36. «Barcelona, centro mundial del cómic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 13-05-1983, pàg. 20.
  37. «Cuarto Salón del Cómic y la Ilustración, del día 17 al 20» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 07-05-1984, pàg. 16.
  38. Carrasco, Bel «El argentino Breccia, ganador del Premio Barcelona de 'comics' por su obra completa» (en castellà). El País [Barcelona], 21-05-1984, pàg. Cultura.
  39. Navarro, Joan «El Cómic, descontento con la Feria» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 12-06-1985, pàg. 33.
  40. «El Saló Internacional del Còmic acoge en las Drassanes el homenaje del tebeo de Barcelona. Cincuenta expositores ofrecen las últimas novedades en 4.000 metros cuadrados» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 27-05-1988, pàg. 67.
  41. Santamaria, Carlos «El Salón del Comic de Barcelona se abre mañana con la presencia de más de 50 expositores» (en castellà). El País [Barcelona], 25-05-1988.
  42. Gasull, Bernat «El conseller de Cultura, Joan Guitart, inauguró ayer en las Drassanes el Séptimo Salón del Cómic de Barcelona al estilo de las películas de la Rank Organization: golpeando con fuerza un gong» (en castellà). El Periódico de Catalunya [Barcelona], 19-05-1989.
  43. «El dibujante Milo Manara prepara una historieta con un guión inédito de Federico Fellini» (en castellà). El País [Barcelona], 22-05-1989.
  44. Santamaria, Carles «Joan Navarro. La historia de un enamorado de los tebeos» (en castellà). El País [Barcelona], 27-05-1989.
  45. Vidal, Jaume «El Salón del Cómic tuvo más de 50.000 visitantes y ventas por 50 millones» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 21-05-1990, pàg. 38.
  46. «El pressupost és de 44 milions de pessetes que s'obtenen de la venda d'estands i l'aportació de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, el Ministeri de Cultura i l'Insitut de Comerç Exterior».
  47. Vidal, Jaume «El Salón del Cómic cerró sus puertas sin déficit» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 25-05-1990, pàg. 52.
  48. Guiral, Antoni «Más de 100 expositores participarán en el 9º Salón del Comic» (en castellà). El País [Barcelona], 15-02-1991.
  49. Manzano, Emilio «El Saló del Cómic espera 100.000 visitantes en su décima edición, abierta hoy en el Born» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 06-05-1992, pàg. 34. «[...] L'objectiu: superar els 70.000 visitants de l'edició anterior [1991] i arrivar als 100.000»
  50. Guiral, Antoni «Más de 50.000 personas visitaron el Salón del Comic de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 14-05-1991.
  51. «Salón del Cómic de Barcelona» (en castellà). ABC, 25-03-1992, pàg. 57.
  52. Cuadrado, Nuria «París toma la Estación de Francia. Hoy se inaugura el XII Salón del Cómic de Barcelona, dedicado a los autores capitaneados por Jacques Tardi» (en castellà). ABC [Barcelona], 05-05-1994, pàg. 80.
  53. Sanchez Navarro, Jordi «L'adéu de Joan Navarro» (en català). Set Dies (El Observador) [Barcelona], 72, 02-05-1993.
  54. Manzano, Emilio «Francia e Iva protagonizan el Saló Internacional del Cómic de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 24-04-1994, pàg. 62.
  55. Vidal-Folch, Ignacio «El Saló del Còmic, que abre hoy, confirma la decadencia del álbum y el auge del tebeo barato» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 04-05-1995, pàg. 43.
  56. Vidal-Folch, Ignacio «El Saló de Còmic celebra el centenario de los tebeos con escasa participación internacional» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 08-05-1996, pàg. 42. «Demà s'obre el 14è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, a l'Estació de França. Entre els 85.000 visitants que els organitzadors esperen rebre des del dijous al diumenge per igualar l'afluència de l'any passat [1995]...»
  57. 57,0 57,1 Vidal-Folch, Ignacio «El Saló de Còmic celebra el centenario de los tebeos con escasa participación internacional» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 08-05-1996, pàg. 42. «[...] la política d'austeritat i les retallades en diferents partides, amb manteniment del pressupost del passat exercici, que és de 65 milions de pessetes, contribueixen a sanejar l'endèmica precària economia del Saló...»
  58. 58,0 58,1 CUADRADO, Jesús (2000). Atlas espanyol de la cultura popular: De la historieta y su uso, 1873-2000. Madrid: Ediciones Contrasentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v. ISBN 84-89384-23-1.
  59. Vidal-Folch, Ignacio «El Saló de Còmic celebra el centenario de los tebeos con escasa participación internacional» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 08-05-1996, pàg. 42. «Demà s'obre el 14è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, a l'Estació de França.»
  60. «L'Estació de França ha ampliat el seu espai disponible, que aquest any arriva als 6.500 metres quadrats...»Massot, Dolors «La tira de años: el cómic celebra su centenario este fin de semana en Barcelona. El Salón dedica dos grandes exposiciones al tebeo y sus protagonistas» (en castellà). ABC [Barcelona], 08-05-1996, pàg. 57.
  61. «Ficomic, l'entitat organitzadora, espera repetir els 90.000 visitants de l'any anterior [1996] i els 150 expositors. El pressupost es mantè a 60 milions...»Badia, Carme «El Saló del Còmic apostará este año por los nuevos autores» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 19-03-1997, pàg. 45.
  62. «El director del saló, Jordi Sánchez, va mostrar ahir la seva confiança en superar els 85.000 visitants de l'any passat, [1997].»Navarro, Núria «El Saló del Còmic captura a Stan Lee. El creador de Spiderman y La Masa será la estrella de la 16° edición» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 02-04-1998.
  63. «Aquest any el Saló presenta algunes novetats. Entre elles, el director. Jordi Sánchez Navarro, barceloní de 1959, dirigeix aquesta edició del saló per primera vegada, després d'haver treballat durant uns anys com a periodista a diferents editorials de còmics i al diare El País».Vidal-Folch, Ignacio «El Salón del Cómic apuesta por los autores jóvenes y marginales» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 07-05-1997, pàg. 42.
  64. «El que no ha variat respectge a l'anterior edició és el pressupost assignat, 50 milions de pessetes».Navarro, Núria «El Saló del Còmic captura a Stan Lee. El creador de Spiderman y La Masa será la estrella de la 16° edición» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 2 d’abril 1998.
  65. Redacció «Burns y König, estrellas del Saló del Còmic de Barcelona que abre mañana» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 05-05-1999, pàg. 48.
  66. 66,0 66,1 «Avui comença el XIX Saló Internacional del Còmic de Barcelona» (en català). Vilaweb [Barcelona], 03-05-2001.
  67. «El Saló del Còmic de Barcelona fa vint anys» (en català). Vilaweb [Barcelona], 09-05-2002.
  68. «El XX Saló del Còmic no farà activitats especials per celebrar aquesta edició, que homenatjarà a Spiderman» (en català). Vilaweb [Barcelona], 10 d’abril 2002.
  69. Vidal, Jaume «Récord de visitantes en el Salón del Cómic de Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 12-05-2003.
  70. «El Saló del Còmic de Barcelona vol batre el rècord de visitants. L'any passat n'hi van acudir 92.000. El català, pràcticament inexistent en aquesta indústria» (en català). Vilaweb [[[Barcelona]]], 06-05-2004.
  71. Vidal, Jaume «Abre la edición más optimista del Salón del Cómic» (en castellà). El País [Barcelona], 09-05-2003.
  72. 72,0 72,1 Vidal, Jaume «Editors internacionals visitaran el Saló del Còmic de Barcelona a la recerca de nous dibuixants». Vilaweb [[[Barcelona]]], 01-04-2004 [Consulta: 5 juny 2016]. «Aquest any [2014], el Saló augmentarà la seva superfície en mil metres quadrats, fins a arribar als 8.200.»
  73. Obiols, Isabel «Más de 92.000 personas han visitado el Salón del Cómic de Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 10-05-2004.
  74. Obiols, Isabel «Ralf König, Manu Larcenet y Gilbert Shelton, invitados al Salón del Cómic. El encuentro deja la estación de Francia para instalarse en la Fira» (en castellà). El País [Barcelona], 04-05-2005. «Amb el canvi d'escenari, els assistents comptaran amb un espai de 13.000 metres quadrats, 5.000 més que el 2004»
  75. Pérez, Marta «El Salón del Cómic de Barcelona se clausura con 106.000 visitantes» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 18-05-2014.
  76. «El Salón del Cómic vuelve a convocar a 106.000 visitantes» (en castellà). El País [Barcelona], 18-05-2014.
  77. 77,0 77,1 Abella, Anna «Salón del Cómic, a todo gas. El festival afronta su edición más "ambiciosa" en un ambiente de recuperación del sector» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 04-05-2016 [Consulta: 15 maig 2016].
  78. 78,0 78,1 Abella, Anna «Salón del Cómic, a todo gas. El festival afronta su edición más "ambiciosa" en un ambiente de recuperación del sector» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 04-05-2016 [Consulta: 15 maig 2016].
  79. «El 34 Salón del Cómic de Barcelona logra un récord con 118.000 visitantes» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 08-05-2016 [Consulta: 15 maig 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Martín, Antonio «Un certamen para todos» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 27-05-1981, pàg. 45.
  • Coma, Javier «Los cómics, un are narrativo» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 27-05-1981, pàg. 45.
  • Manuel Costa, José «Caos e ilusión en el primer ensayo» (en castellà). El País, 07-06-1981, pàg. 45.
  • «Salón del Còmic en el recinto ferial» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 11-04-1981, pàg. 21.
  • «I Salón del Cómic y la Ilustración en Barcelona» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 05-05-1981, pàg. 44.
  • «Las carcajadas de Richard Corben» (en castellà). El País, 07-06-1981.
  • Costa, Jose Manuel «Will Eisner: "Hay tanta fantasía en las ciudades como para crear miles de comics"» (en castellà). El País, 07-06-1981.
  • «Las historietas son una buena fuenta de divisas. En mayo se abrirá el II Salón del Cómic y del Libro Ilustrado» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 30-04-1982, pàg. 26.
  • Manso, Sara «Hoy se clausura el II Salón en Barcelona. El comic: España exporta mil millones en derechos de autor» (en castellà). ABC, 15-05-1982, pag. 46.
  • «Inauguración del II Salón del Cómic y del libro ilustrado» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 12-05-1982.
  • «Salón del Cómic y del Libro Ilustrado» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 24-02-1982, pàg. 26.
  • «Trescientos creadores en el Salón del Cómic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 12-05-1983, pàg. 26.
  • «Barcelona, centro mundial del cómic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 13-05-1983, pàg. 20.
  • «El Tercer Salón del Cómic y la llustración ocupará 5.100 metros cuadrados» (en castellà). El País [Barcelona], 05-05-1983.
  • «Finalizan en Barcelona los salones del 'Comic' y los Anticuarios» (en castellà). El País [Barcelona], 16-05-1983.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saló Internacional del Còmic de Barcelona