Saló Internacional del Còmic de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona és un certamen anual d'autors, editors i lectors de còmic que se celebra anualment a Barcelona des de 1981, amb l'excepció de 1986 i 1987, anul·lat per motius pressupostaris. Constitueix una important referència per al còmic català i espanyol i des de 1988 és organitzat per FICOMIC, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius la difusió i promoció del còmic i manga.

El jurat del Saló del Còmic concedeix diversos premis, els més popular dels quals són el Gran Premi del Saló, el Premi a la Millor Obra, el Premi a l'autor revelació, el Premi al millor fanzine i el Premi a la Millor Obra Estrangera.

El 30è Saló del Còmic es va celebrar el 2012.

Història[modifica | modifica el codi]

Dècada del 1980[modifica | modifica el codi]

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona va néixer el 1981,[1] sumant-se al clima d'efervescència que el còmic adult havia assolit a Europa els anys 1970. A Itàlia, el Festival del Còmic de Lucca se celebrava de manera intermitent des de 1966 i a França, el Festival del Còmic d'Angulema s'havia fundat el 1974.

A nivell estatal, el final dels anys 1970 va estar marcat per l'eclosió de revistes i còmics destinats al públic adult i de gènere underground. Noves editorials com Toutain (1973), El Jueves (1977), La Cúpula (1979) o Norma (1981) veien la llum i inundaven el mercat amb publicacions com El Víbora (La Cúpula, 1979), Cimoc (San Román i Norma, 1979), Comix Internacional (Toutain, 1980), 1984 (Toutain, 1978), Cairo (Norma, 1981), Creepy (Toutain, 1979) o Rambla (Distrinovel, 1982).

Va ser sota aquest context d'auge del còmic que va sorgir el Saló del Còmic, que no per casualitat va tenir seu a Barcelona. La Ciutat Comtal allotjava 400 d'un total de 600 professionals amb els quals a l'època comptava el sector del còmic i la il·lustració a nivell estatal.[2] La primera edició s'anomenava encara Saló del Còmic i de la Il·lustració de Barcelona i no va ser fins al 1988, després d'una pausa de 2 anys sense celebrar-se, que el certamen barceloní del novè art va adquirir el nom definitiu de "Saló Internacional del Còmic de Barcelona", el qual ha prevalgut a llarg termini. La sisena edició, doncs, va posar fi a la inconstància en la denominació que havia presidit les 5 primeres edicions del festival. Els demés títols emprats havien sigut "Saló del Còmic i del Llibre il·lustrat" (1982) i "Saló del Còmic i la Il·lustració" (1983-1985), respectivament.

El procés constitutiu del Saló, que va cloure amb la primera edició de 1981, va durar aproximadament 2 anys. No obstant, les desavinences internes del comitè organitzador van desembocar en un cisme que gairebé va tenir com a conseqüència la celebració paral·lela de dos fires del còmic: el "1r Saló Internacional del Dibuixant de Còmic i Arts Gràfiques de Sitges" i el 1er Saló del Còmic i de la Il·lustració de Barcelona, ambós planificats pel maig, amb pocs dies de diferènica entre la seva celebració. La duplicitat només es va poder evitar a última instància, quedant suprimit el Saló de Sitges a favor del Saló amb seu a Fira de Barcelona. L'acord entre els dos municipis va incloure el repartiment de les activitats i, sobretot, de les exposicions, la meitat de les quals van estar ubicades a Sitges.[3][4]

El Saló es va plantejar com un aconteixement multifacètic. Aspirava a ser una fira professional amb l'objectiu de fomentar la contractació comercial entre els editors mundials, potenciar la indústria de les arts gràfiques i afavorir l'exportació d'obres originals i impreses. També, volia ser un lloc de trobada pels professionals del sector i una plataforma de llançament i comercialització pels artistes novells. Alhora, el Saló volia ser una manifestació cultural, expresada mitjançant l'organització de conferències, taules rodones, exposicions i projeccions cinematogràfiques entorn del món del còmic.[2]

Les 5 primeres edicions, sota la direcció de Jesús Blanco, es van celebrar a Fira de Barcelona. Inicialment, com a certamen independent i ja el 1985 com a activitat oficial incorporada en el marc de la Fira i gestionat directament per Fira de Barcelona. Fou precisament aquest darrer canvi que va generar una discòrdia entre els expositors i la Fira, propiciant la fi de la seva col·laboració. El darrer dia del certàmen, els expositors van publicar un comunicat de greuges contra la Fira, a la qual responsabilitzaven, entre d'altres, de manca de publicitat, d'una manca de segurerat que va permetre la desaparició d'originals, i de manca d'un acte d’inaguració i clausura oficials. El desig unànime per part dels professionals del còmic, molt decebuts amb la Fira, era de buscar una nova ubicació pel Saló i s'especulata amb locals alternatius com el mercat del Born.

No obstant, va ser per motius pressupostàris que durant els dos següents anys, entre 1986 i 1987, el Saló no es va celebrar. Les negociacions amb la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona per tal d'assumir el finançament del Saló van permetre que la celebració del certamen barceloní del 9è art es pogués reeditar a partir de 1988, amb un pressupost de 30 milions de pts. dels 46 inicialment previstos.[5]

El nou Saló post-firal, sota les regnes de Joan Navarro, que s'estrenava com a coordinador, va aportar aire fresc al Saló, que per fi es va dotar de le senyes d'identitat que l'han caracteritzat a llarg termini. D'una banda, el certamen de la vinyeta es va desprendre del terme "il·lustració" i, a partir de la sisena edició, va adoptar el nom definitiu de "Saló Internacional del Còmic de Barcelona". D'altra banda, el nou Saló de 1988 va perdre el seu comitè organitzador per passar a ser exclusivament organitzat per Ficomic, una institutició que venia de néixer. El nou Saló va arraconar els efímers Premis Ciutat de Barcelona, que s'havien entregat desde 1984 a 1986, i va instaurar els guardons que han prevalgut a llarg termini: el Gran Premi del Saló, el Premi a la Millor Obra i el Premi a l'Autor Revelació. Un any més tard, el 1989, s'hi afegirien també el Premi a la Millor Obra estrangera i el Premi al Millor fanzine.

El renascut Saló es va passar a celebrar a les Drassanes de Barcelona, on hi va restar 3 anys abans de mudar-se al mercat del Born. Joan Navarro, per altra banda, va coordinar el Saló al llarg de 6 edicions, fins el 1993, la darrera edició al Born.

Dècada del 1990[modifica | modifica el codi]

Els principis dels anys 1990 van estar marcats per la inestabilitat del Saló pel que fa a la seva ubicació. La 7a edició (1990) encara tingué lloc a les Drassanes, per mudar-se seguidament al mercat del Born, recinte que va acollir les tres edicions següents, de 1991 a 1993.[6] No fou fins a l'arribada de la 12a edició, el 1994, que per fi el Saló es va desprendre del seu caràcter nòmada i va restar onze edicions seguides a l'Estació de França, fins el 2004.[7]

Paulatinament, el Saló dels anys 1990 va anar introduint eixos temàtics o fils conductos a cada una de les seves edicions. Les més destacades fóren sens dubte la commemoració del primer centenari del cinema[8] (1995) i la del naixement del còmic[9] (1996), respectivament. L'exposició "Comicfilm" exhibida al 13è Saló va mostrar la relació entre cinema i còmic, fent un repàs a populars personatges que han passat d'un medi a l'altre. Entre els protagonistes hi figuraven Batman, Superman, Terminator, Astèrix, Lucky Luke, Tintin o Mortadel·lo i Filemó. El 1996, en plena polèmica sobre el pare del còmic,[10] títol disputat entre Rodolphe Töpffer i Richard Felton Outcault, el 14è Saló va organitzar l'exposició "100 tebeos per a un centenari" per commemorar la renyida efemèride del 9è art.[11] L'exposició mostrà 100 portades procedens de diversos països i indispesnables per entendre la història del còmic.[12]

Així mateix, el 1991 el Saló va estrenar la figura de país invitat, la qual es va mantenir de forma intermitent al llarg de la dècada. El primer hoste fou el còmic britànic, exhibit a l'exposició "God save the còmics".[13] Alemanya fou la invitada a la següent edició, el 1992, amb una exposició dedicada a 15 dels seus dibuixants més vanguardistes.[14] Amb França el 1994, la 12a edició va recuperar el país convidat. A les exposicions "Couleur directe" i "Le París de Tardí" s'hi van poder veure els autors més destacats del país gal, amb originals d'Enki Bilal, Varenne, Moebius o Jacques Tardi, entre d'altres.[15]

Altres exposicions destacades de la dècada foren la dedicada a The Spirit. L'edició de 1990 va retre homenatge al 50è aniversari de l'antiheroi de Will Eisner, creat el 1940.[16] El 9è Saló, pera altra banda, no va passar per alt l'efemèride de Bugs Bunny, que el 1991 va cumplir 50 anys. L'exposició per celebrar l'aniversari s'anomenà "Bugs Bunny: 50 anys molt animats".[13]

El 1993, Joan Navarro va abandonar el Saló després d'haver-lo estat coordinant al llarg de 6 edicions.[17] El llegat de Navarro fou un Saló consolidat i convertit en un fenòmen de masses, que en qüestió d'una dècada havia aconseguit passar dels 20.000 visitans de 1983 als més de 80.000 de l'edició de 1993.[18] A partir de 1994, amb l'augment de superfície disponible que va suposar la mudança a l'estació de França, aquesta xifra inclús va poder augmentar, fins assolir els 92.000 visitants.[7]

Un dels grans protagonista del Saló de la dècada dels anys 1990 fou el manga, que progressivament havia anant assolint popularitat amb còmics com Akira o Gon i amb animes com Dr. Slump o Bola de Drac, emesa des de 1990 per TV3 i esdevinguda un fenòmen social a Catalunya.[19] La sèrie d'Akira Toriyama va ser la gran estrella del 10è Saló, celebrat el 1992. Gràcies a l'exposició sobre Bola de Drac, dedicada a analitzar el fenòmen social originat a Catalunya, l'organització comptava fins i tot amb assolir un rècord històric d'assistència i l'organització parlava obertament d'assolir els 100.000 visitants.[20] Malgrat la bona entrada, però, l'estació de França no va ser mai capaç de congregar a més de 92.000 persones[7] i per assolir la simbòlica xifra de 100.000 visitants el Saló s'hauria d'esperar encara 15 anys, quan fou reubicat de nou als pavellons de Fira de Barcelona a partir de l'edició de 2007.[21]

L'imparable increment de l'interès pel manga va derivar en el naixement d'un pròpi certamen que es va independitzar del Saló del Còmic. Organitzat també per Ficomic, la primera edició del Saló del Manga de Barcelona va tenir lloc el 1995.[22]

Amb l'edició de 1997, sota la nova coordinació encapçalada per Jordi Sánchez Navarro, el Saló va voler retonrar als seus orígens i atorgar un toc més alternatiu al certamen. L'exposició "Qué Joven Te Veo, nous valors de la historieta espanyola", va estar enfocada al còmic marginal i als autors joves i autòctons, desconeguts pel gran públic.[23]

La següent edició, de 1998, va estar marcada pel dol del món del còmic, que plorava per la mort de Josep Toutain el 1997. L'editor català havia sigut un gran impulsor del Saló i hi havia estat present des del seu naixement el 1981. El 16è Saló li va retre homenatge a través d'una exposició que va mostrar les seves diverses facetes, com a il·lustrador, com a editor i com a gran impulsor i referent del còmic nacional.[24] Coincidències del destí, l'altra exposició del Saló fou dedicada a dibuixants autòctons que triumfaven al mercat nordamericà il·lustrant còmics de superherois. Fou gràcies a Josep Toutain que aquesta gesta havia assolit un apogeu els anys 1970, per la seva frenètica activitat com a promotor de dibuixants i exportador de còmics als Estats Units.[24] També en homenatge a Toutain, el Premi a l'Autor Revelació va passar a denominar-se Premi Josep Toutain.[25]

El 1998 és també recordat per la gran expectació que com sempre va causar l'arribada a Barcelona de Stan Lee, el mític creador de superherois com Spiderman, Hulk, Thor o Iron Man, que de nou feia acte de presència al Saló.[26]

En el 17è Saló, el 1999, la periodista Pilar Gutiérrez es va estrenar com a coordinadora, en una edició que va destacar per l'homenatge a Víctor Mora, guanyador del Gran Premi de 1998; i l'exposició amb originals de Peter Bagge, guanyador del Premi a la Millor obra estrangera també en l'anterior edició.[27] Pilar Gutiérrez, va posar així fi a una dècada en la qual el Saló va veure passar a un total de 7 coordinadors diferents: Joan Navarro (1990-1993),[n. 1] Marta Sierra i Antoni Guiral (amdós el 1994), Carles Santamaría (1995-1996), Jordi Sánchez Navarro (1997-1998) i la pròpia Pilar Gutiérrez, que encara restaria al capdavant del Saló fins el 2004.

Dècada del 2000[modifica | modifica el codi]

La 33a edició del Saló se celebrarà del 16 al 19 d'abril de 2015. La mostra homenatjarà "Charlie Hebdo" recuperant el Premi d'Humor Gat Perich.[28]

Premis[modifica | modifica el codi]

Premis votats per professionals[modifica | modifica el codi]

Els premis del Saló s'atorguen a les obres més destacades, en les diferents categories, amb la condició que hagin estat editades a Espanya en el curs de l'any anterior al de la realització del Saló. L'única excepció és el Gran Premi del Saló, que es pot concedir a qualsevol artista destacat del món del còmic. Els premis tenen per objectiu promocionar els autors de còmic nacionals i recolzar els seus editors, així com també pretenen posar de manifest la diversitat i riquesa del panorama nacional pel que fa a la producció i publicació de còmics i fanzines.

El jurat encarregat d'elegir les obres nominades i premiades a cada edició del Saló està format per un grup de professionals del novè art que inclou a autors, editors, distribuïdors, llibrers, fanzines, crítics i periodistes especialitzats. Aquest jurat elegeix les nominacions i els guanyadors de les següents categories: Gran Premi del Saló, el premi a la millor obra, millor obra estrangera, l'autor revelació i millor fanzine.

Premis vigents[modifica | modifica el codi]

Els premis més rellevants són:

  • Gran Premi del Saló. Es concedeix anualment a un autor de còmics destacat i pretén ser un homenatge i reconeixement a la seva trajectòria professional i conjunt de la seva obra. Aquest premi, tal com estableixen les normes del jurat, només es pot guanyar un cop i l'autor cal que sigui espanyol i estigui viu.
  • Premi a la millor obra. És el premi anual concedit a la millor obra d'autor espanyol publicada l'any anterior a la celebració del Saló. El 2013 el premi estava dotat amb un import de 10.000 euros.
  • "Premi Josep Toutain" a l'Autor revelació. És el premi anual reservat a una jove promesa del novè art. Per poder optar a aquest guardó, els autors cal que hagin vist publicada la seva primera o segona obra l'any precedent. El premi compta amb una remuneració econòmica, inferior a premis majors com el Gran Premi del Saló o el Premi a la millor obra.
  • Premi a la millor obra estrangera. És el premi anual destinat recompensar la millor obra d'autor estranger publicada a Espanya l'any precedent. El 2013 el premi no comptava amb cap dotació econòmica.
  • Premi al millor fanzine. És el premi anual concedit al millor fanzine publicat a Espanya l'any anterior del festival. Els guanyadors del premi no poder tornar a competir en aquesta categoria durant un període de 5 anys.

Premis desapareguts[modifica | modifica el codi]

  • Premi al millor guió. Fou un premi anual concedit al millor guió de còmic de publicació estatal. Va començar a concedir-se el 1995 i la darrera entrega va tenir lloc a la 29a edició del festival, l'any 2011, amb Paco Roca com a guanyador.
  • Premi al millor dibuix. Fou un guardó anual destinat a premiar els millors gràfics i dibuixos d'un còmic de producció estatal. Es va atorgar del 2006 al 2011.
  • Premi a la millor revista de o sobre còmics. Fou un premi que es va atorgar per primer cop el 2003 i només es va entregar en nou edicions del Saló abans de desaparèixer el 2012.
  • Premi a la llibreria especialitzada. Fou un premi que només es va atorgar del 2009 al 2011. Els tres privilegiats guanyadors que reberen el guardo foren la llibreria barcelonina Continuarà (2009), l'Espacio Sins Entido (2010) i Madrid Comics (2011).
  • Premi a la divulgació. Fou un guardó efímer que només va existir durant cinc anys abans de desaparèixer el 2011. Els guanyadors foren Toni Guiral (2007), Manuel Darias (2008), Álvaro Pons (2009), Entrecomics (2010) i Santiago García Fernández (2011).
  • Premi a la millor pel·lícula basada en un còmic. Aquest premi fou el més efímer de tots i es va concedir només una vegada, el 2011. La pel·lícula guanyadora va ser María y yo de Félix Fernández de Castro que es va imposar a les nominades Kick ass de Matthew Vaughn, El gran Vázquez d'Óscar Aibar i Scott Pilgrim contra el... d'Edgar Wright.

Premis del públic[modifica | modifica el codi]

A partir de 2003 el Saló va incorporar també un repertori de premis del públic, els quals són elegits per votació popular i tothom té dret a votar mitjançant la pàgina web de FICOMIC. Les categories dels premis populars han sigut irregulars al llarg de la història del certamen i han anat canviant. Aquestes categories han inclòs un premi a la millor obra (2003-fins al present), un premi al millor guió (2003-2011), un premi al millor dibuix (2007-2011), un premi a l'autor revelació (2003-2011), un premi a la millor obra estrangera (2003-2011), un premi a la millor revista de/o sobre còmic (2003-2011), un premi al millor fanzine (2003-2011) i un premi a la divulgació del còmic (2007-2011). Després de la gran supressió dels premis populars el 2011, actualment l'únic premi que segueix vigent és el premi a la millor obra, pel qual el públic pot votar tant per una obra estatal com estrangera.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El 2010, Joan Navarro afirmava al seu blog personal que a l'edició de 1994 hi havia estat i alhora no hi havia estat: «[...] pel que fa al Saló, hi vaig treballar de 1987 a 1994, sent responsable dels tres salons de "Les Drassanes" (1988-1989 y 1990) i dels tres del "Born" (1991-1992-1993). El 1986 i 1987 no hi va haver salons. El 1994 es va fer un pedaç en el qual hi vaig estar i no hi vaig estar, amb Marta Sierra i Toni Guiral, a la primera edició a l'Estació de França». Font: navarrobadia.blogspot.de, 21 de febrer de 2010.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Salón del Cómic en el recinto ferial. Se abrirá el día 27 y reunirá a quinientos dibujantes». La Vanguardia, 11 d'abril de 1981, pàg. 21.
  2. 2,0 2,1 «1 Salón del Cómic y la Ilustración en Barcelona». La Vanguardia, 5 de maig de 1981, pàg. 44.
  3. Martín, Antonio. «Ante el Salón del Cómic y la ilustración. Un certamen para todos» (en castellà). La Vanguardia, 27 de maig de 1981, pàg. 45.
  4. Ayuso, Mariano. «La feria de las vanidades». Sunday Comics, nr. 9, Gener de 1981, pàg. 63.
  5. «Generalitat y Ayuntamiento de Barcelon financiarán el próximo Salón del Cómic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 29 de maig de 1986, pàg. 48.
  6. «Satisfacció general pel nou emplaçament. "L’Estació de França ha estat el més encertat [...] quin millor lloc que una estació de ferrocarril per a substituir un mercat [en referència a l'antic mercat del Born, seu de les darreres edicions]..."».Manzano, Emilio. «El Saló del Cómic abre sus puertas en la estación de Franca» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 5 de maig de 1994, pàg. 41.
  7. 7,0 7,1 7,2 «El 23è Saló Internacional del Còmic de Barcelona ha obert avui les portes al recinte firal de Montjuic amb el repte de superar el nombre de visitants assolits el 2004 a l'Estació de França, on va congrar a 92.000 persones». «El Salón del Cómic de Barcelona abre sus puertas con el reto de superar el éxito del año pasado» (en castellà). El País [Barcelona], 5 de juny de 2005.
  8. Capilla, Antoni. «El Salón del Cómic rendirá homenaje al cine. La estación de França acogerá de nuevo el certamen» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 6 d'abril de 1995.
  9. Rimbau, Boris. «El Saló del Còmic tendrá este año como tema central el centenario de la historieta» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 28 de març de 1996, pàg. 45.
  10. «[...] L'editor Joan Navarro –comissari d'aquesta mostra- considera [...]] que l'inventor del còmic és Topffer i afegeix que el suís n'era conscient i que així ho confessava en una carta a Goethe. La veritat és que un grup d'experts ha decidit que el còmic és un art "made in USA", que va néixer a la tardor de 1896 de la mà de Richard F. Outcault, amb el personatge Yellow Kid».Bufill, Joan. «A Goethe le gustaban los tebeos» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 14 de maig de 1996, pàg. 43.
  11. «Dos especialistes francesos, Benoit Peeters [...] i Thierry Groensteen [...] acaben de presentar un volum, "Töpffer. L'invention de la bande dessinée" que obligarà a reformular les teories sobre el naixement de l'art de la narració dibuixada».Manzano, Emilio. «Dos franceses reivindican al suizo Töpffer como inventor del cómic en el siglo XIX» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 29 de gener de 1994, pàg. 36.
  12. «El Saló celebra enguany el centenari [del còmic], el naixement del qual s'ha convingut a fixar el 24 d'octubre de 1896, quan va apareixer la primera historieta del personatge Yellow Kid. [...] Destaca l'exposició "Cente tebeos per a un centenari", composada per cent portades de revistes espanyoles, franceses, nortamericanes, belgues, italianes i japoneses».Vidal-Folch, Ignacio. «El Saló de Còmic celebra el centenario de los tebeos con escasa participación internacional» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 8 de maig de 1996, pàg. 42.
  13. 13,0 13,1 «[...] l'exposició "God save the còmics" [...] descriu l'evolució de la historieta britànica des dels seus més venerables clàssics fins a l'impacte internacional de "Watchmen", les tires diaries de "Jeff Hawke" o "Modesty blase", els espectaculars originals de Dave McKean per la incompresa "Arkham asylum" o l'amanerat ús del color d'obres com "L'imperi Trigono" o "Dan Dare" podran ser contemplades en aquesta exposició que inagura la modalitat de país invitat al Saló de Barcelona».C, D. «Bugs Bunny, un golpe de suerte en el Salón del Cómic» (en castellà). ABC [Barcelona], 9 de maig de 1991, pàg. 76-77.
  14. «[...] els afeccionats a la historieta tindran una sorpresa amb l'estand dedicat als dibuixants alemanys que mostrarà l'obra d'una quinzena dels seus creadors més vanguardistes i també d'alguns que són totalment desconeguts per pertànyer a l'Europa de l'Est».Cuadrado, Nuria. «El Salón de Barcelona quiere acabar con "la basura y la pornografia" en el cómic» (en castellà). ABC [Barcelona], 6 de maig de 1992, pàg. 43.
  15. Vidal, Jaume. «Francia, país invitado del 12º Salón del Cómic de Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 24 de març de 1994.
  16. «En motiu de la seva presència [Will Eisner] a Barcelona i del cinquantenari de The Spirit, la seva creació més cèlebre, el Saló, juntament amb Norma Editorial presenta una mostra d'originals d’una de les poques llegendes vives del còmic mundial».Vidal, Jaume. «Los héroes de la ficción se dan cita en Barcelona» (en castellà). Fin de semana (La Vanguardia) [Barcelona], 17 de maig de 1990, pàg. 8.
  17. Sanchez Navarro, Jordi. «Navarro deja la dirección del Saló del Cómic para dirigir una filial de Glénat» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 11 de febrer de 1993, pàg. 34.
  18. «[El Saló] ha passat de 20.000 a les 80.000 persones que esperem aquest any, y que és el màxim que admet el Born en quatre dies de Saló» [entrevista a Joan Navarro].Vidal-Folch, Ignacio. «"Barcelona ya tiene el salón internacional del cómic más importante del mundo". Entrevista a Joan Navarro, director del Saló del Còmic de Barcelona y de Glénat editores» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 9-10 d'abril de 1993, pàg. 28.
  19. «[...] "Bola de Drac" –que edita a Espanya "Cómics Fórum" i que ha constituit tot un fenòmen sociològic- fou l'estrella del darrer Saló del Còmic de Barcelona. La "febre Dragonball", en retrocès ara a Catalunya, es trova en el seu zenit a la resta d'Espanya, on el "virus" va arrivar uns mesos més tard». «Las editoriales de cómics toman nuevas iniciativas para afrontar la crisis del sector» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 31 de juliol de 1992, pàg. 30.
  20. Manzano, Emilio. «El Saló del Cómic espera 100.000 visitantes en su décima edición, abierta hoy en el Born» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 6 de maig de 1992, pàg. 34.
  21. «El 25è Saló Internacional del Còmic de Barcelon ha batut el seu rècord d'assistència amb 100.000 visitants durant els quatre dies del certamen, 5.000 més que en l'edició anterior, segons ha informat l'organització». «El Saló del Còmic bate su récord de asistencia con 100.000 visitantes» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 2007.
  22. «Ja són aquí. Els japonesos han desembarcat per conquerir el nostre imaginari col·lectiu. I ho fan oferint un món de lluirta i passions que convertirà Barcelona, a partir del dia 27, en la capital del l'imperi del manga. [...] serà a l'Estació de França [...] en el primer festival del manga anime i videojoc organitzat per Ficomic».Baños, Antonio. «Manga mania» (en català). Suplement Vang de La Vanguardia [Barcelona], 20 d'octubre de 1995, pàg. 8-9.
  23. Vidal-Folch, Ignacio. «El Salón del Cómic apuesta por los autores jóvenes y marginales» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 7 de maig de 1997, pàg. 42.
  24. 24,0 24,1 «L'any passat va morir Josep Toutain, figura capital en el desenvolupament del còmic espanyol pel seu talent com a autor, afinat caçatalents, editor i impulsor de revistes de culte com "El Víbora". [...] El certamen de l'estació de França vol rendir-li en la seva 16a edició un rèquiem particular, montant una exposicó que recorrerà no només la seva obra com a il·lustrador, sinó el seu exercici com a editor i mecenes».Navarro, Núria. «El Saló del Còmic captura a Stan Lee. El creador de Spiderman y La Masa será la estrella de la 16° edición» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 2 d'abril de 1998.
  25. «Els candidats al premi a l'autor revelació són María Colino, Juaco Vicente i Sergio Bleda. Aquest premi es denomina Josep Toutain a partir d'enguany, en memòria de l'editor mort fa unos mesos, al qual el Saló dedica una exposició per la seva gran contribució al desenvolupament del còmic espanyol».Vidal, Jaume. «El Salón del Cómic organizará un congreso sobre el futuro de la profesión. Stan Lee, creador de Spiderman, asistirá al certamen» (en castellà). El País [Barcelona], 6 de maig de 1998.
  26. Manzano, Emilio. «Spiderman va a los toros. Stan Lee, creador de superhéroes y presidende de Marvel, alborota el Saló del Còmic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 9 de maig de 1998, pàg. 44.
  27. «Pilar Gutiérrez debuta enguany al capdavant del Saló del Còmic. És la primera dona que es fica al paradís dels freaks i els malalts del tebeo». «Barcelona vuelve a vestirse de tebeo. El Saló del Còmic abre mañana sin sorpresas y con homenaje a Víctor Mora» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 5 de maig de 1999.
  28. Ribas Tur, Antoni. «El Saló del Còmic crida a la llibertat d'expressió.». Diari Ara, 28/01/2015, pàg. 35.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Martín, Antonio. «Un certamen para todos» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 27 de maig de 1981, pàg. 45.
  • Coma, Javier. «Los cómics, un are narrativo» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 27 de maig de 1981, pàg. 45.
  • Manuel Costa, José. «Caos e ilusión en el primer ensayo» (en castellà). El País, 7 de juny de 1981, pàg. 45.
  • «Salón del Còmic en el recinto ferial» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 11 d'abril de 1981, pàg. 21.
  • «I Salón del Cómic y la Ilustración en Barcelona» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 5 de maig de 1981, pàg. 44.
  • «Las carcajadas de Richard Corben» (en castellà). El País, 7 de juny de 1981.
  • Costa, Jose Manuel. «Will Eisner: "Hay tanta fantasía en las ciudades como para crear miles de comics"» (en castellà). El País, 7 de juny de 1981.
  • «Las historietas son una buena fuenta de divisas. En mayo se abrirá el II Salón del Cómic y del Libro Ilustrado» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 30 d'abril de 1982, pàg. 26.
  • Manso, Sara. «Hoy se clausura el II Salón en Barcelona. El comic: España exporta mil millones en derechos de autor» (en castellà). ABC, 15 de maig de 1982, pag. 46.
  • «Inauguración del II Salón del Cómic y del libro ilustrado» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 12 de maig de 1982.
  • «Salón del Cómic y del Libro Ilustrado» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 24 de febrer de 1982, pàg. 26.
  • «Trescientos creadores en el Salón del Cómic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 12 de maig de 1983, pàg. 26.
  • «Barcelona, centro mundial del cómic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 13 de maig de 1983, pàg. 20.
  • «El Tercer Salón del Cómic y la llustración ocupará 5.100 metros cuadrados» (en castellà). El País [Barcelona], 5 de maig de 1983.
  • «Finalizan en Barcelona los salones del 'Comic' y los Anticuarios» (en castellà). El País [Barcelona], 16 de maig de 1983.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saló Internacional del Còmic de Barcelona