Miguel Gallardo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiguel Gallardo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Miguel Gallardo Paredes Modifica el valor a Wikidata
27 desembre 1955 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 2022 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tumor cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióEscola Massana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCòmic, caricatura i il·lustració Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióartista de còmics, il·lustrador, autor de còmics, publicista, dissenyador, caricaturista Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc webmiguel-gallardo.com Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 3372696 Modifica el valor a Wikidata

Miguel Gallardo (Lleida i Ciutat de Lleida, 27 de desembre de 1955 - Barcelona, 21 de febrer de 2022),[1] nom de ploma de Miguel Ángel Gallardo i Paredes, fou un dibuixant i guionista de còmic català, i també dissenyador, publicista i il·lustrador.[2] El seu personatge més popular i emblemàtic és Makoki, que forma part del còmic underground de la dècada del 1980.[3] El 2014 va guanyar el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona per la seva llarga trajectòria professional en el món del còmic.[4]

Biografia[modifica]

Aficionat als còmics des de petit,[5] d'adolescent ja volia ser ninotaire. Influït per revistes com El Globo o Zeppelín, que publicaven còmics d'autors com Breccia, Crepax, Mordillo o Pratt, i autors estatunidencs de diversos estils, finalment va decidir traslladar-se a Barcelona a estudiar a l'Escola Massana d'Arts i Oficis.[6] Allà la seva primera feina va ser en un estudi d'animació publicitària, on va conèixer Juan Mediavilla, amb qui va fer les primeres passes professionals i amb qui va moure's per l'ambient contracultural de la ciutat del final de la dictadura franquista.[7] A la revista mensual Star és on va publicar les seves primeres pàgines l'any 1974.[8]

L'any 1977 va començar a treballar com a ninotaire amb la creació de Makoki, un quinqui que s'havia fugat d'una sessió d'electroxocs en un frenopàtic,[6] i va dirigir la primera etapa de la revista de còmic Makoki (1982). Juntament amb Mediavilla va participar en la fundació i desenvolupament de la revista El Víbora (1979-2005), amb la que es va donar a conèixer durant la dècada del 1980. A mitjans de la dècada següent[8] va deixar una mica de banda l'humor i va començar a dedicar-se a la il·lustració de manera quasi exclusiva; publica la seva obra en diaris com La Vanguardia, Herald Tribune, The New York Times, The New Yorker, The Washington Post o El País, i els seus últims còmics són de caràcter autobiogràfic, com Un largo silencio (1998), a partir de les memòries del seu pare, un excombatent republicà,[8] o Maria i jo (2007), que tracta el tema de l'autisme a través de la seva filla Maria,[9] del qual se'n van vendre 20.000 exemplars, es va traduir a una desena d'idiomes i se'n va fer un documental homònim el 2010.[6]

L'any 2008 va guanyar el Premi Nacional de Còmic per Maria i jo,[10] i el 2013 va rebre el Premi Gràffica, juntament amb l'editorial Astiberri.[11] El Nadal del 2013 va ser acomiadat de La Vanguardia, juntament amb altres companys.[12] La història de Maria i jo va comptar amb una segona entrega, Maria fa 20 anys.[6]

L'any 2019 va il·lustrar el llibre Rubianes, solamente: Los mejores monólogos ilustrados, nene, una recopilació de monòlegs de l'actor Pepe Rubianes.[13]

Miguel Gallardo, va morir a Barcelona a l'edat de seixanta-sis anys víctima d'un tumor cerebral diagnosticat des del 2020.[14][15] Havia relatat la seva convivència amb la malaltia a l'obra Algo extraño me pasó camino de casa.[6]

L'organització del festival Animac, que tenia previst guardonar-lo amb el Premi Trajectòria 2022, va decidir rendir-li un homenatge en el marc de la seva 26a edició, que se celebrà a Lleida del 3 al 6 de març. A més, juntament amb el Museu d'Art Jaume Morera, li dedicà una exposició a La Llotja amb una part representativa de la col·lecció d'originals i reproduccions que l'artista va donar el 2020 a la Paeria, amb destí als fons del museu.[16] En el Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2022 se li dedicà una exposició d'homenatge,[17] i el 9 de juny de 2022, l'Ajuntament de Barcelona li lliurà la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a títol pòstum.[18]

Obra publicada[modifica]

Àlbums, comic-books i llibres d'historietes publicats per Gallardo:[3]

  • Fuga en La Modelo (La Cúpula, 1981)
  • La juventú de Makoki (Laertes, 1982)
  • El Niñato (La Cúpula, 1983)
  • Chuchita y Marilyn, alterne de postín (La Cúpula, 1984)
  • Pepito Magefesa (Complot, 1984)
  • Makoki en Niu Yors (Laertes, 1985)
  • Buitre Buitaker: No hay color (La Cúpula, 1985)
  • Otan Sí, Otan No (La Cúpula, 1986)
  • Historia del Tío Emo (La Cúpula, 1986)
  • Los sueños del Niñato (La Cúpula, 1986)
  • Makoki (Laertes, 1979; reedició: Complot, 1990)
  • Yonquis del Espacio (La Cúpula, 1989)
  • Perro Nick (Casset, 1991)
  • Buitre Buitaker (El Pregonero, 1994)
  • La muerte de Makoki (Glénat, 1995)
  • Perico Carambola (Glénat, 1995)
  • Héroes Modernos (Ediciones Glénat, 1998)
  • Un largo silencio (Edicions de Ponent, 1997)
  • El Informe G (Edicions de Ponent, 2000)
  • Makoki Integral (Ediciones Glénat, 2003)
  • Què li passa a aquest nen? Una guia per a conèixer els nens amb discapacitat. Amb Àngels Ponce. Barcelona: Serres, 2005. ISBN 84-8488-204-7.
  • Maria i jo (La Galera, 2008)
  • Emotional World Tour (Astiberri, 2009, amb Paco Roca)
  • María cumple 20 años (Astiberri, 2015)
  • Turista accidental (Astiberri, 2016)
  • Maria fa 20 anys. Barcelona: Bridge, 2016. ISBN 978-84-16528-12-7.
  • Rubianes, solamente: Los mejores monólogos ilustrados, nene (Random Comics, 2019)
  • Algo extraño me pasó camino de casa. Astiberri: 2020. ISBN 978-84-18215-33-9.
  • El gran libro de los perros (Astiberri, 2022, amb Karin du Croo), publicada pòstumament.[6] [19]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Mor als 66 anys el dibuixant Miguel Gallardo, pare de Makoki». CCMA, 21-02-2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
  2. ↑ «Dibujar cómics es un no parar de sufrir y un veneno que se apodera de tu cuerpo, una vez que has empezado», 01-12-2013. [Consulta: 22 febrer 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 Miguel Gallardo a Guía del cómic (castellà)
  4. ↑ «Miguel Gallardo, Paco Roca i Osamo Tezuka, premis del Saló del Còmic». Ara, 16-05-2014 [Consulta: 19 maig 2014].
  5. ↑ Antes había delincuentes con ética, no como los de Bankia a Jot Down, maig de 2013 (castellà)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Koch, Tommaso. «Muere el dibujante Miguel Gallardo, creador de Makoki y de ‘María y yo’» (en castellà), 21-02-2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
  7. ↑ Crespo, Borja. «Entrevista a Miguel Gallardo». Guía del cómic, 17-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-17. [Consulta: 22 febrer 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Autores de cómic (3). Miguel Gallardo a l'Institut Cervantes (castellà)
  9. ↑ El mundo del cómic, entre bambalinas a El Mundo, 17/5/2009 (castellà)
  10. ↑ El poeta Joan Margarit és guardonat amb el Premi Nacional de Literatura a Diari de Girona, 1/7/2008
  11. ↑ Premis Gràffica 2013 a Gràffica, 16/12/2013 (castellà)
  12. ↑ He sido despedido de La Vanguardia a Gràffica, 30/12/2013 (castellà)
  13. ↑ Seria ridícul il·lustrar els acudits de Rubianes a El País - Catalunya, 24/11/2019
  14. ↑ Xavi Serra. «Mor Miguel Gallardo, pare del Makoki i la María». Ara, 22-02-2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
  15. ↑ «Muere el ilustrador de cómics Miguel Gallardo y creador de Makoki» (en castellà). RTVE, 22-02-2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
  16. ↑ «Animac lamenta la mort del dibuixant Miguel Gallardo i l'homenatjarà en l'edició d'enguany del certamen». CCMA, 22-02-2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
  17. ↑ Comic Barcelona
  18. ↑ Ajuntament de Barcelona
  19. ↑ El gran libro de los perros, Astiberri

Bibliografia[modifica]

  • Vidal-Folch, Ignacio «El artista de la clase obrera Miguel Gallardo, el creador de Makoki, presenta en la sala Vinçon 15 años de trabajo como ilustrador» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 30-04-1993, pàg. 34.

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miguel_Gallardo&oldid=31512051»