Miguel Gallardo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiguel Gallardo
Presentació del Manifest de Suport (17270347063).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Miguel Gallardo Paredes Modifica el valor a Wikidata
27 desembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAutor de còmics Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webmiguel-gallardo.com Modifica el valor a Wikidata

Miguel Gallardo (Lleida, 27 de desembre de 1955), pseudonim de Miguel Ángel Gallardo i Paredes, és un dibuixant i guionista de còmic català, i també dissenyador, publicista i il·lustrador.[1] El seu personatge més popular i emblemàtic és Makoki, pertanyent al còmic underground de la dècada del 1980.[2] El 2014 va guanyar el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona per la seva llarga trajectòria professional en el món del còmic.[3]

Trajectòria professional[modifica]

Miguel Gallardo, el 2014

Aficionat als còmics des de petit,[4] d'adolescent ja volia ser historietista. Influit per revistes com El Globo o Zeppelín, que publicaven còmics d'autors com Breccia, Crepax, Mordillo o Pratt, i autors nord-americans de diversos estils, finalment va decidir traslladar-se a Barcelona a estudiar a l'Escola Massana d'Arts i Oficis. Allà la seva primera feina va ser en un estudi d'animació publicitària, on va conèixer a Juan Mediavilla, amb qui va donar les primeres passes i amb qui va moure's per l'ambient contracultural de la ciutat del final de la dictadura franquista. A la revista mensual Star és on va publicar les seves primeres pàgines l'any 1974.[5]

L'any 1977 va començar a treballar com a historietista amb la creació de Makoki, el seu personatge més emblemàtic,[6] i va dirigir la primera etapa del còmic Makoki (1982).[1] Juntament amb Mediavilla va participar en la fundació i desenvolupament de la revista El Víbora (La Cúpula, 1979-2005), amb la que es va donar a conèixer durant la dècada del 1980.[6] A mitjans de la dècada següent[5] va deixar una mica de banda l'humor i va començar a dedicar-se a la il·lustració de manera quasi exclusiva; publica la seva obra en diaris com La Vanguardia, Herald Tribune o The New York Times, i els seus últims còmics són de caràcter autobiogràfic,[6] com Un largo silencio (1998), a partir de les memòries del seu pare, un excombatent republicà,[5] o María y yo (2007), que tracta el tema de l'autisme a través de la seva filla María[7] i de la qual se'n va fer un documental homònim el 2010.

L'any 2008 va guanyar el Premi Nacional de Còmic per Maria i jo,[8] i el 2013 va rebre el Premi Gràffica, juntament amb l'editorial Astiberri.[9] El nadal del 2013 va ser acomiadat de La Vanguardia, juntament amb altres companys.[10]

L'any 2019 va il·lustrar el llibre Rubianes, solamente: Los mejores monólogos ilustrados, nene, una recopilació de monòlegs de l’actor Pepe Rubianes.[11]

Obra publicada[modifica]

Àlbums, comic-books i llibres d'historietes publicats per Gallardo:[2]

  • Fuga en La Modelo (La Cúpula, 1981)
  • La juventú de Makoki (Laertes, 1982)
  • El Niñato (La Cúpula, 1983)
  • Chuchita y Marilyn, alterne de postín (La Cúpula, 1984)
  • Pepito Magefesa (Complot, 1984)
  • Makoki en Niu Yors (Laertes, 1985)
  • Buitre Buitaker: No hay color (La Cúpula, 1985)
  • Otan Sí, Otan No (La Cúpula, 1986)
  • Historia del Tío Emo (La Cúpula, 1986)
  • Los sueños del Niñato (La Cúpula, 1986)
  • Makoki (Laertes, 1979; reedició: Complot, 1990)
  • Yonquis del Espacio (La Cúpula, 1989)
  • Perro Nick (Casset, 1991)
  • Buitre Buitaker (El Pregonero, 1994)
  • La muerte de Makoki (Glénat, 1995)
  • Perico Carambola (Glénat, 1995)
  • Héroes Modernos (Ediciones Glénat, 1998)
  • Un largo silencio (Edicions de Ponent, 1997)
  • El Informe G (Edicions de Ponent, 2000)
  • Makoki Integral (Ediciones Glénat, 2003)
  • María y yo (Astiberri, 2007)
  • Emotional World Tour (Astiberri, 2009)
  • María cumple 20 años (Astiberri, 2015)
  • Turista accidental (Astiberri, 2016)
  • Rubianes, solamente: Los mejores monólogos ilustrados, nene (Random Comics, 2019)

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Vidal-Folch, Ignacio «El artista de la clase obrera Miguel Gallardo, el creador de Makoki, presenta en la sala Vinçon 15 años de trabajo como ilustrador» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 30-04-1993, pàg. 34.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miguel Gallardo