Estació de França
 Estació de França  | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Informació general | ||||
| Zona tarifària | 1 | |||
| Adreça | Av. Marqués de l'Argentera, 6- | |||
| Municipi | Barcelona  | |||
| Serveis |  | |||
| Operador | Renfe Operadora | |||
| Propietari | Administrador de Infraestructuras Ferroviarias | |||
| Data obertura | 1848 | |||
| Passatgers | 2339367 (2018) | |||
| Línies i serveis | ||||
| Rodalies Renfe |  | |||
| Regionals |       | |||
| Llarga Distància | Talgo | |||
| Enllaços | ||||
| Intercanvis | Barceloneta | |||
| Altres transports | bicing | |||
| ||||
| Epònim | França | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Bé Cultural d'Interès Local | ||||
| Identificador | 40429 | |||
L'estació de França és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Barcelona. Aquesta estació terminal de la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de la línia R2 Sud dels serveis de rodalia de Barcelona, diversos serveis regionals i Llarga Distància, operats per Renfe Operadora.
Aquesta estació de la línia de Granollers, Girona o França va entrar en servei l'any 1929 substituint l'anomenada estació de Granollers o Barcelona Término construïda el 1854 quan va entrar en servei el tram construït per la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers entre Barcelona i Granollers Centre.[1][2]
És la segona estació més important de Barcelona després de Barcelona-Sants per ser capçalera dels trens de Llarga Distància que es dirigeixen cap a França i ser capçalera de bona part dels regionals que provenen del sud i l'est de Catalunya. Hi passa la Línia 200 (Madrid-Barcelona) i la Línia 270 (Barcelona-Portbou).
L'any 2016 l'estació va registrar l'entrada de 1.207.000 passatgers.[3]
Història[modifica]
El nom d'Estació de França era usat anteriorment a la construcció de l'actual edifici de 1929. L'empresa Camins de Ferro de Barcelona a Girona, fundada el 1862, es fusionà l'any 1875 amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona per a crear la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 20 de gener del 1878 va inaugurar el tram fins a Portbou creant la connexió internacional amb França.
L'actual Estació de França fou projectada per l'arquitecte basc Pedro Muguruza amb la col·laboració de Raimon Duran i Reynals i, per a l'estructura de cobertura de les andanes, de Pelai Martínez. Fou construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant i inaugurada per Alfons XIII l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional. Els edificis envolten les vies en forma d'"U" i en ells s'usen materials luxosos com marbre, bronze, vidrieres decoratives, etc. Les dotze vies i set andanes situades dins la "U" estan cobertes per dues marquesines metàl·liques de 29 metres d'alt i 195 metres de longitud que a més en bona part descriuen una corba a l'esquerra. Completen les instal·lacions de l'estació dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i diverses vies d'estacionament. A més a més, a la sortida de l'estació i a l'esquerra del túnel de la línia general hi ha un altre túnel per al manteniment dels trens.
Antigament l'Estació de França disposava d'un segon edifici anomenat Estació de les Rodalies on hi paraven trens de la línia 1 de la línia de Mataró que connectaven amb les antigues estacions de Bogatell i Poblenou i amb l'estació de Sant Adrià via ramal Marina, l'antic ramal originari que fou destruït per adequar la zona de Poblenou per als Jocs Olímpics de 1992, al destruir aquest ramal es connectà l'estació de Sant Adrià amb el Clot-Aragó deixant de circular els trens de Rodalies per l'Estació de França i no fou fins a la creació de la línia 10 que tornaren a parar trens de Rodalies en aquesta estació.
Actualment l'Estació de França ha recuperat serveis ferroviaris i hi surten trens regionals que van cap al sud i l'oest de Catalunya i els trens de rodalia a Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders.
El 28 de juliol de 2017, un tren de rodalies va accidentar-se a l'estació al xocar contra el topall de l'andana, provocant una cinquantena de ferits de diversa consideració.
Antiga Estació de França en època de la TBF. Anterior de l'actual construïda per la Xarxa Catalana de la MSA
L'estació entre el 1878 i el 1929
Estació adjunta corresponent a l'inici de la línia Barcelona-Mataró enderrocada el 1989
Serveis ferroviaris[modifica]
És capçalera dels trens de la línia R2 Sud de rodalia que es dirigeixen cap a Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders. A més de rodalies també hi tenen capçalera part dels trens de les línies regionals R13 R14, R15, R16 ,R17 i Ca6 de Rodalies de Catalunya.
Rodalia i regionals[modifica]
| Procedència/Destinació | < | Línia | > | Procedència/Destinació |
|---|---|---|---|---|
 Rodalia de Barcelona
| ||||
| Sant Vicenç de Calders Vilanova i la Geltrú |
Passeig de Gràcia |  |
terminal
| |
| Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
| ||||
| Lleida-Pirineus | Passeig de Gràcia |   |
terminal | |
| Reus Móra la Nova Flix Riba-roja d'Ebre |
| |||
| Tortosa Vinaròs València-Nord |
| |||
| Port Aventura | 
| |||
| Casp Saragossa-Delicias |
| |||
- Aquest recorregut de la R2 és provisional fins al 2011 fruit de les obres a Sant Andreu Comtal, per veure quins són els canvis que hi ha hagut vegeu R2 i R10.
Llarga Distància[modifica]
A l'Estació de França inicien i acaben el seu recorregut el Talgo entre Barcelona i Sevilla. Antigament el Trenhotel Joan Miró amb destinació a París-Austerlitz, així també com el Pau Casals amb destinació Zuric i el Salvador Dalí amb destinació Milà també iniciaven el recorregut en aquesta estació. Entre el 2013 i el 2020 hi circulà l'Euromed entre Barcelona i Alacant
| Tipus de Tren | Destí | Parades Intermèdies | Observacions |
|---|---|---|---|
| Talgo Torre del Oro |
Sevilla-Santa Justa | Barcelona-Sants · Vilanova i la Geltrú · Tarragona · Salou · L'Aldea-Amposta-Tortosa · Vinaròs · Benicarló-Peníscola · Castelló de la Plana · València-Estació del Nord · Xàtiva · Albacete-Los Llanos · Villarrobledo · Socuéllamos · Alcázar de San Juan · Manzanares · Valdepeñas · Vilches · Linares-Baeza · Espeluy · Andújar · Còrdova · Estació de Sevilla - Santa Justa | 1 tren diari en cada sentit. |
Edifici de l'estació[modifica]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | França | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Estació de ferrocarril i estació en superfície | |||
| Part de | Rodalia de Barcelona i Rodalies de Catalunya | |||
| Arquitecte | Pedro de Muguruza; Raimon Duran i Reynals; Andreu Montaner i Serra | |||
| Obertura | 1848 | |||
| Construcció | 1926-29 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Academicisme, arquitectura del ferro | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona | |||
| Localització | Av. Marqués de l'Argentera, 6-20 - c. Ocata, 1-3 | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 40429 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Administrador de Infraestructuras Ferroviarias | |||
| Gestor/operador | Renfe Operadora | |||
| Passatgers | 2.339.367 (2018) | |||
Es troba a l'avinguda del Marquès de l'Argentera, el qual era Eduard Maristany, que fou l'impulsor de l'actual estació monumental.[4] És al districte de Ciutat Vella, a prop de la Barceloneta i del Parc de la Ciutadella i no gaire lluny de La Vila Olímpica del Poblenou. A menys de 500 m hi ha l'estació de Barceloneta de Metro de Barcelona, on es pot agafar la línia 4. L'Estació de França -també coneguda històricament com a Barcelona-Término- es localitzada a la Avinguda Marqués de l'Argentera i és fruit d'un llarg projecte dut a terme en tre 1924 i 1929.[5]
L'estació ferroviària de França es caracteritza per la gran monumentalitat de la seva fàbrica. Es tracta d'un edifici de grans dimensions amb planta en forma de "U" per tal d'envoltar les vies i organitzat en tres cossos, corresponent-se el central al vestíbul de l'estació. Aquest espai es configura com un àmbit de planta rectangular molt ampli i diàfan gràcies a la seva coberta amb tres voltes de quatre punts cassetonades que recupera les grandiloqüents formes classicistes. La seva estructura de maó queda amagada pels revestiments de marbre policrom que donen monumentalitat a l'espai i que contrasten amb el blancor de les cúpules. Destaca també l'ús de pedra artificial en nombrosos elements compositius del conjunt.[5]
La gran diafanitat de l'espai es deu principalment a les tres grans arcades que ocupen tota l'alçada de la façana del vestíbul. Aquestes arcades a la part inferior (zona dels muntants) es configuren com grans portes que presenten a l'exterior tres voladissos de ferro de grans dimensions que permeten donar ombra a la zona d'accés a l'edifici. Per contrari, els arcs pròpiament dits es configuren com grans finestrals amb una tanca de ferro a manera de reixa calada i decorada.[5]
El vestíbul queda emmarcat per dos edificis i en planta, es troba lleugerament desplaçat respecte del plom de la façana. L'edifici de la dreta està habilitat com cafeteria- restaurant i va ser recentment reformat (2011), tot presentant avui dia una decoració colorista que ha conservat en certa manera l'estructura original amb grans pilars daurats. Destaca la façana interior que dóna a la zona de vies -de marbre- amb portes amb arc de mig punt i pilastres adossades de capitell daurat, tot rematat per un gran entaulament que es corona al tram central per un frontó triangular.[5]
Les vies es troben cobertes per una gran estructura de ferro que al moment de la seva construcció va suposar una gran novetat pels avanços tècnics que incorporava. Es tracta de dues naus d'arcs metàl·lics de 29 metros t'alçaria i 195 de llargària que a més es troben lleugerament desplaçades cap a l'esquerra. Aquesta estructura va ser construïda per la Sociedad Material para Ferrocarriles y Construcciones, S.A., coneguda com a Can Girona. Les façanes obertes a l'espai on es localitzen les vies destaquen pel classicisme emprat tant en la composició com als seus elements; amb tres nivells d'alçat, l'inferior presenta uns arcs de mig punt que configuren les portes de comunicació entre les vies i el vestíbul. Dites portes es troben flanquejades per ulls de bou i emmarcades per pilastres jòniques de fust llis. El segon pis queda clarament delimitat per una línia de cornisa que a manera d'entaulament permet desenvolupar un seguit de finestres amb arc de mig punt i balustrada de pedra que generen un espai a manera de galeria. La façana principal es remata amb una mena de frontó corb de grans dimensions al centre del qual es disposa un rellotge i un gran finestral amb reixa de ferro.[5]
Actualment l'estació disposa de nombrosos espais destinats a venda de billetes, atenció al client, punt d'informació i lavabos.[5]
Vestíbul de l'estació
Façana interior
Vies i andanes amb l'edifici de l'estació al fons
Trens de rodalia i regionals estacionats a l'estació
La marquesina cobreix la major part de l'estació
.jpg)
Vegeu també[modifica]
- Llista d'estacions d'Adif a Catalunya
- Xarxa ferroviària de Catalunya
- Estació del Nord (Barcelona)
- Biblioteca Central de Barcelona
Referències[modifica]
- ↑ «Conegueu la línia R11». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 gener 2012].
- ↑ Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
- ↑ «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.
- ↑ Nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona. Data de Consulta: 22 de maig de 2008 (català)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Estació de França». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de França |
- «Estació de França». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Imatges de l'Estació de França a Wefer.com
- L'Estació de França a Trenscat.cat
- Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Estació de França
