Estació de França

Infotaula estacióEstació de França
Estació de França Barcelona Catalonia.jpg
Informació general
Zona tarifària1
AdreçaAvinguda del Marquès de l'Argentera, 6-20 i Ocata, 1-3 Modifica el valor a Wikidata
MunicipiSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
ServeisFeature parking.svg Male and female toilets symbol-Wuhan Metro.svg Bikerental inv.svg Modifica el valor a Wikidata
Propers trens79400 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1848 Modifica el valor a Wikidata
Passatgers2339367 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Línies i serveis
Rodalies RenfeR2S barcelona.svg
RegionalsR13 Rodalies de Catalunya.svg R14 Rodalies de Catalunya.svg R15 Rodalies de Catalunya.svg R16 Rodalies de Catalunya.svg R17 Rodalies de Catalunya.svg Logo, Renfe Media distancia.PNG
Llarga Distànciano
Enllaços
IntercanvisL4 barcelona.svg Modifica el valor a Wikidata
Altres transportsbicing
 41° 23′ 02″ N, 2° 11′ 10″ E / 41.384°N,2.186°E / 41.384; 2.186
EpònimFrança Modifica el valor a Wikidata
Dades (Edifici)
ArquitectePedro Muguruza Otaño
Raimon Duran i Reynals Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1926 – 1929construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicacademicisme
arquitectura del ferro Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Identificador40429
Fitxa del Catàleg de Patrimoni de Barcelona
Identificador3048

L'estació de França és una estació d'Adif situada a la ciutat de Barcelona, capçalera de la línia 200 (Madrid-Barcelona) i la 270 (Barcelona-Portbou). És l'estació terminal de la línia R2 Sud (Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders) dels serveis de Rodalia de Barcelona, així com de bona part dels serveis regionals que provenen del sud i l'est de Catalunya. Fins al 2020, també ho era dels trens de Larga Distància de Renfe Operadora al País Valencià, Regió de Múrcia i Andalusia.

L'any 2016 va registrar l'entrada de 1.207.000 passatgers.[1] El 28 de juliol de 2017, un tren de rodalies va accidentar-se a l'estació al xocar contra el topall de l'andana, provocant una cinquantena de ferits de diversa consideració.

Història[modifica]

Primera estació: línia de Mataró[modifica]

El 28 d'octubre del 1848 es posà en servei la primera línia de ferrocarril a la Peninsula Ibèrica entre Barcelona i Mataró, el que suposà la construcció de la primera estació de tren a Barcelona entre les muralles i les cases de la Barceloneta, just al costat del Portal de Mar.[2]

Segona estació: línia de Granollers[modifica]

El 1854 va entrar en funcionament la línia de Granollers, de la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, l'estació terminal de la qual era més propera a la Ciutadella i a l'interior de les muralles.[2]

L'any 1865, la societat Camins de Ferro de Barcelona a Girona, fundada el 1862, es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona per a crear la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 20 de gener del 1878 es va inaugurar el tram fins a Portbou creant la connexió internacional amb França. Fet que suposà que l'estació passès a denominarse Estació de França.

Remodelació per l'Exposició Universal del 1929[modifica]

L'estació actual fou construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA) i inaugurada per Alfons XIII l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional. El projecte fou de l'arquitecte basc Pedro Muguruza, amb la col·laboració de Raimon Duran i Reynals, i de Pelai Martínez per a la coberta de les andanes.

Desmantellament de la línia de Mataró pel litoral pels JJOO de 1992[modifica]

El 1989, l'estació va tancar per a la seva remodelació, fet que va comportar l'enderroc de l'estació de Rodalies annexa. L'antiga línia de Mataró, que comprenia les antigues estacions del Bogatell i Poblenou, fou desmantellada per a la urbanització de la Vila Olímpica dels Jocs Olímpics de 1992.

Serveis ferroviaris[modifica]

És capçalera dels trens de la línia R2 Sud de rodalia que es dirigeixen cap a Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders. A més de rodalies també hi tenen capçalera part dels trens de les línies regionals R13 R14, R15, R16 ,R17 i Ca6 de Rodalies de Catalunya.

Rodalia i regionals[modifica]

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Rodalies de Catalunya símbol.svg Rodalia de Barcelona
Sant Vicenç de Calders
Vilanova i la Geltrú
Passeig de Gràcia R2S barcelona.svg terminal


Rodalies de Catalunya símbol.svg Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Lleida-Pirineus Passeig de Gràcia R13 Rodalies de Catalunya.svg R14 Rodalies de Catalunya.svg terminal
Reus
Móra la Nova
Flix
Riba-roja d'Ebre
R15 Rodalies de Catalunya.svg
Tortosa
Vinaròs
València-Nord
R16 Rodalies de Catalunya.svg
Port Aventura R17 Rodalies de Catalunya.svg
Casp
Saragossa-Delicias
Madrid-Chamartín
MD
  1. Aquest recorregut de la R2 és provisional fins al 2011 fruit de les obres a Sant Andreu Comtal, per veure quins són els canvis que hi ha hagut vegeu R2 i R10.

Llarga Distància[modifica]

Tots els serveis de llarga distància que antany servien l'Estació de França han estat absorbits per Sants, atès que, o bé han estat reconduïts per la nova línia d'alta velocitat entre Catalunya i Madrid (com és el cas del tren "Torre del Oro", que uneix Barcelona amb Cadis[3] i els Euromed entre Barcelona, València i Alacant), o bé les expedicions continuen circulant per la línia convencional, si bé la terminal passa a ser Sants (com és el cas dels trens Intercity que uneixen Barcelona i Tarragona amb València, Alacant, Múrcia i Cartagena).

Antigament el Trenhotel Joan Miró amb destinació a París-Austerlitz, així també com el Pau Casals amb destinació Zuric i el Salvador Dalí amb destinació Milà també iniciaven el recorregut en aquesta estació.

Actualment, l'únic tren que es pot considerar de llarga distància és el que uneix Barcelona amb Madrid passant per Tarragona, Casp, Saragossa i Guadalajara, si bé aquest servei és considerat de mitjana distància per Renfe Operadora.

Tipus de Tren Destí Parades Intermèdies Observacions
Regional Exprés Madrid-Chamartín-Clara Campoamor Barcelona-Estació De França · Barcelona-Passeig De Gràcia · Barcelona-Sants · Sant Vicenç De Calders · Torredembarra · Altafulla-Tamarit · Tarragona · Vila-seca · Reus · Les Borges del Camp · Marçà-Falset · Capçanes · Móra La Nova · Ascó · Flix · Riba-Roja d'Ebre · Faió - la Pobla de Massaluca · Nonasp · Casp · Samper · La Puebla de Híjar · La Zaida-Sástago · Quinto · Saragossa Miraflores · Saragossa Goya · Saragossa Portillo · Saragossa-Delicias · Calatayud · Ariza · Arcos de Jalón · Medinaceli · Torralba · Sigüenza · Baides · Matillas · Jadraque · Carrascosa de Henares · Espinosa de Henares · Humanes de Mohernando · Yunquera de Henares · Guadalajara 1 tren diari en cada sentit

Edifici de l'estació[modifica]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Estació de França
Imatge de l'interior
maig 2016
Imatge
EpònimFrança Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEstació de ferrocarril, estació en superfície i estació en atzucac Modifica el valor a Wikidata
Part deRodalia de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ArquitectePedro Muguruza Otaño
Raimon Duran i Reynals Modifica el valor a Wikidata
Obertura1848 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1926 – 1929construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicacademicisme
arquitectura del ferro Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAvinguda del Marquès de l'Argentera, 6-20 i Ocata, 1-3 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Identificador40429
Fitxa del Catàleg de Patrimoni de Barcelona
Identificador3048
Activitat
Propietat deAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
Passatgers2.339.367 (2018) Modifica el valor a Wikidata

L'Estació de França, durant molt de temps coneguda oficialment com a Barcelona-Término, es troba a l'avinguda del Marquès de l'Argentera, títol atorgat a l'enginyer de la MZA Eduard Maristany, que en fou l'impulsor entre 1924 i 1929.[4][5]

Es tracta d'un edifici de grans dimensions amb planta en forma d'"U" per tal d'envoltar les vies i organitzat en tres cossos, corresponent-se el central al vestíbul. Aquest espai es configura com un àmbit de planta rectangular molt ampli i diàfan gràcies a la seva coberta amb tres voltes de quatre punts cassetonades que recupera les grandiloqüents formes classicistes. La seva estructura de maó queda amagada pels revestiments de marbre policrom que donen monumentalitat a l'espai i que contrasten amb el blancor de les cúpules. Destaca també l'ús de la pedra artificial en nombrosos elements compositius del conjunt.[4]

Les dotze vies i set andanes situades dins l'"U" estan cobertes per dues marquesines metàl·liques de 29 metres d'alt i 195 metres de longitud que a més en bona part descriuen una corba a l'esquerra. Completen les instal·lacions dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i diverses vies d'estacionament. A més a més, a la sortida i a l'esquerra del túnel de la línia general hi ha un altre túnel per al manteniment dels trens.

La gran diafanitat de l'espai es deu principalment a les tres grans arcades que ocupen tota l'alçada de la façana del vestíbul. Aquestes arcades a la part inferior (zona dels muntants) es configuren com grans portes que presenten a l'exterior tres voladissos de ferro de grans dimensions que permeten donar ombra a la zona d'accés a l'edifici. Per contrari, els arcs pròpiament dits es configuren com grans finestrals amb una tanca de ferro a manera de reixa calada i decorada.[4]

El vestíbul queda emmarcat per dos edificis i en planta, es troba lleugerament desplaçat respecte del plom de la façana. L'edifici de la dreta està habilitat com cafeteria- restaurant i va ser recentment reformat (2011), tot presentant avui dia una decoració colorista que ha conservat en certa manera l'estructura original amb grans pilars daurats. Destaca la façana interior que dona a la zona de vies -de marbre- amb portes amb arc de mig punt i pilastres adossades de capitell daurat, tot rematat per un gran entaulament que es corona al tram central per un frontó triangular.[4]

Les vies es troben cobertes per una gran estructura de ferro que al moment de la seva construcció va suposar una gran novetat pels avanços tècnics que incorporava. Es tracta de dues naus d'arcs metàl·lics de 29 metros t'alçaria i 195 de llargària que a més es troben lleugerament desplaçades cap a l'esquerra. Aquesta estructura va ser construïda per la societat Material para Ferrocarriles y Construcciones, S.A., coneguda com a Can Girona.

Les façanes obertes a l'espai on es localitzen les vies destaquen pel classicisme emprat tant en la composició com als seus elements; amb tres nivells d'alçat, l'inferior presenta uns arcs de mig punt que configuren les portes de comunicació entre les vies i el vestíbul. Dites portes es troben flanquejades per ulls de bou i emmarcades per pilastres jòniques de fust llis. El segon pis queda clarament delimitat per una línia de cornisa que a manera d'entaulament permet desenvolupar un seguit de finestres amb arc de mig punt i balustrada de pedra que generen un espai a manera de galeria. La façana principal es remata amb una mena de frontó corb de grans dimensions al centre del qual es disposa un rellotge i un gran finestral amb reixa de ferro.[4]

Actualment l'estació disposa de nombrosos espais destinats a venda de billetes, atenció al client, punt d'informació i lavabos.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.
  2. 2,0 2,1 Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  3. «Renfe ajusta el horario del Intercity Sevilla- Barcelona y reduce 1 hora y 15 minutos su tiempo de viaje». Renfe. [Consulta: 18 setembre 2022].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Estació de França». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].
  5. Nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona. Data de Consulta: 22 de maig de 2008 (català)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de França