Bicing

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióBicing
Bicing logo.svg
Estacio bicing bcn.jpg
Dades base
Tipus entitat Servei de bicicletes públiques
Història
Fundació 2007

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Bicing és un servei de bicicletes públiques de la ciutat de Barcelona inaugurat a inicis del 2007. El primer any va arribar als 130.000 abonats i l'any següent va superar els 190.000 socis.[1]

El Bicing és finançat amb part dels ingressos de l'Àrea verda, les zones de regulació d'aparcament del centre de Barcelona, i els abonaments dels usuaris.[2] L'àrea d'implantació del Bicing cobreix tota la superfície contínua de Barcelona, malgrat que s'ha proposat en diverses ocasions expandir-lo a localitats veïnes com l'Hospitalet de Llobregat o Badalona.

L'empresa municipal B:SM (Barcelona de Serveis Municipals) en gestiona el servei.

Història[modifica | modifica el codi]

El servei es va adjudicar el 2007 a l'empresa estatunidenca Clear Channel per un període de 10 anys i un cost de 22,3 milions d'euros, la qual, al seu torn, va subcontractar el servei a l'empresa Delfin Group.[3]

El període d'inscripció al servei es va obrir el 16 de març del 2007 tot i que no va començar a funcionar oficialment fins al 22 de març, el desplegament va tenir les següents fases:

Fase Inici Estacions Bicicletes Observacions
Fase 1 Etapa 1 22 de març de 2007 14 200 Estacions al voltant del Parc de la Ciutadella
Etapa 2 1 de maig de 2007 50 750 Estacions a la part dreta de l'Eixample i Ciutat Vella
Etapa 3 1 de juliol de 2007 94 1.500
Fase 2 Setembre del 2007-Desembre del 2007 196 3.000
Fase 3 Desembre del 2007-Primavera 2008 400 6.000 El servei es va estendre a tots els districtes de la ciutat
Evolució dels usuaris del Bicing durant els primers mesos de funcionament

Pel que fa als usuaris, l'Ajuntament de Barcelona en preveia 15.000 a finals de l'any 2007, però aquesta xifra es va superar àmpliament. El primer mes es van donar d'alta 5.000 persones, el segon se superaven els 25.000 el tercer mes s'arribava als 50.000 usuaris[4] i al final de la promoció de 6 eur/any es va arribar als 80.000 usuaris. Un cop acabada la promoció, l'alta d'usuaris es normalitza a uns 100 nous usuaris nous al dia.[5]

El febrer del 2011 comptava amb més de 120.000 abonats, tot i que en alguns moments va arribar fins als 190.000.[6][7][8] Durant el mes de març de 2012 es va anunciar que abans de final d'any el sistema incorporaria publicitat per ajudar a fer el projecte autosostenible.[9] L'acord però, es va allargar fins que el març de 2014 Xavier Trias va anunciar que seria la companyia de telefonia mòbil Vodafone qui n'assumiria l'explotació comercial publicitària durant 3 anys, amb una aportació econòmica de 4 milions d'euros entre 2014 i 2017.[10]

Es preveu que a finals de 2014 s'implanti el bicing elèctric amb prop de 300 bicicletes repartides en dues fases, la primera amb 150 bicicletes al desembre de 2014 i la segona al gener de 2015 amb 150 bicicletes més, repartides en 45 estacions per la ciutat, 32 d’elles en aparcaments de BSM, 8 en aparcaments privats i 5 estacions més en superfície.[11][12]

Estadístiques d'ús[modifica | modifica el codi]

D'acord amb la informació proporcionada per B:SM el 27 de març de 2008 les dades d'ús són les següents:[13]

  • El 26,36% dels usuaris resideixen a l'Eixample, 12,68% a Sant Martí, Ciutat Vella l'11,59%, Gràcia el 10,17%, Sants el 8,63%, Les Corts el 5,09%, Sant Andreu el 4,74%, Horta el 2,68%, Sarrià el 2,57%, Nou Barris l'1,85%, i altres el 13,64%.
  • 51% d'homes i 49% de dones.
  • El 44,53% dels abonats tenen entre 25 i 35 anys.
  • Les estacions amb més ús durant els 3 primer mesos i mig (amb 82 estacions) van ser Plaça Tetuán, Plaça de Catalunya, Plaça Universitat, Plaça Antonio López, Passeig de Lluís Companys, La Rambla, Arc de Triomf, carrer Sant Oleguer, carrer Rosa Sensat, i Carrer Comerç.
  • El rècord d'usos en un dia es va produir el 30 de maig de 2012 amb 64.677 usos fets amb bicicletes del Bicing.[14]

Preu[modifica | modifica el codi]

El servei funciona amb un abonament anual, encara que inicialment estava planificat que també hi hagués abonaments setmanals. Per abonar-se al Bicing és necessari el DNI o NIE, qualsevol persona que disposi d’un d’aquests dos documents, sigui quina sigui la seva nacionalitat o lloc de residència dins l’àmbit estatal, pot accedir-hi.. L'abonament setmanal i l'accés universal no s'han arribat a aplicar per les queixes del sector de les empreses de lloguer de bicicletes, agrupades sota la marca Bicitours.[15]

Actualment el preu de l'abonament anual és de 47,16 euros.[16] Durant els dos primers anys el preu era de 24 euros[5] exceptuant els quatre primers mesos (16 de març - 6 de juliol de 2007) de la primera fase del desplegament, que valia 6 euros gràcies a la promoció que es va aplicar.

mar-jul
2007
jul-des
2007
2008 2009 2010 [17] 2011 [17]2012 set
20121
2013 [16] 2014[16]
Abonament 6,00 24,00 24,00 24,00 30,51 35,00 44,00 44,11 46,46 47,16
Recàrrec
> 30 minuts
0,30 0,30 0,30 0,30 0,51 0,60 0,70 0,71 0,73 0,74
Recàrrec
> 2 hores
3,00 3,00 3,00 3,00 3,06 3,60 4,20 4,30 4,43 4,49
Duplicat targeta 4,07 4,12 4,25 4,35 4,46 4,54

L'abonament permet fer trajectes de 30 minuts sense recàrrec i si se supera aquest temps es paguen 0,74 cèntims d'euro per cada mitja hora extra fins a un màxim de dues hores. Si s'excedeixen les dues hores, l'usuari ha de pagar una penalització de 4,49 euros per hora o fracció d'hora.[18] Si en 24 hores no es retorna la bicicleta, s'ha de pagar una penalització de 150 euros.[19]

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Furgoneta de redistribució i manteniment del Bicing

Per poder utilitzar el servei cal donar-se d'alta per Internet o bé presencialment a l'oficina de Bicing, i és necessari presentar una targeta de crèdit juntament amb el document d'identitat. Aquest servei està prohibit als menors de 16 anys. Els joves entre 16 i 18 anys necessiten una autorització signada pel seu pare/mare o tutor legal que hauran d'entregar a l'oficina Bicing.

Les bicicletes es poden trobar arreu de les estacions de la ciutat, situades a punts propers d'estacions de metro, tren, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i aparcaments públics.[20] La distància entre les estacions és d'uns 400 metres.[21]

Per agafar una bicicleta, s'ha d’acostar la targeta al lector i un cop el sistema dóna un número d’ancoratge, ja es pot retirar la bicicleta. Es disposa de tres minuts per comprovar el seu correcte estat (frens, rodes, ajustar el seient,...) de no ser així, es pot retornar dins d'aquests tres minuts i el sistema en donarà una altra. Les estacions disposen d'un lector de targetes, una pantalla que mostra informació de diferent tipus referent al servei, i un mapa adhesiu de les estacions més properes. En el moment de retornar una bicicleta, si una estació està plena i l'usuari no pot deixar la bicicleta, es pot apropar la targeta al terminal de l'estació i la pantalla indicarà quina és l'estació més propera amb llocs lliures, proporcionant 10 minuts extres sense recàrrec. Des del 15 de juliol de 2007, a més, quan es deixa una bici a una estació, l'usuari no en pot agafar una altra fins passats 10 minuts des de l'últim ús. D'altra banda, si una mateixa bicicleta s'agafa i es retorna a la mateixa estació en menys de 2 minuts, el sistema interpreta que aquesta no està en condicions de ser utilitzada i la deixa bloquejada a l'estació fins que el servei de manteniment la revisi, sense que a l'usuari se li apliqui la penalització dels 10 minuts.[15]

La bicicleta[modifica | modifica el codi]

La bici del Bicing

La bicicleta té un disseny diferenciat del de les bicicletes comercials, per tal d'impedir el seu robatori i posterior venda en el mercat negre.[22] Tanmateix, cal dir que el disseny és compartit amb alguns dels serveis de compartició de bicicleta que gestiona l'empresa Clear Channel (la de Barcelona és ben igual que la del mateix servei a Estocolm, encara que allà són pintades de color blau). La bicicleta també està dissenyada per a la màxima durabilitat, tenint en compte que està les 24 hores a la intempèrie.

La bicicleta és de color vermell, amb parafangs de color blanc. El quadre és de ferro i alumini, amb un pes de 16,8 kg. Les dues rodes porten pneumàtics gruixuts, la de davant és de 20 polzades i la de darrere és més gran, de 26. La bicicleta disposa d'un llum vermell al darrere i d'un llum blanc al davant, tots dos fixos. L'energia per al seu funcionament prové d'una dinamo que es carrega quan la bici es posa en moviment. La bicicleta també disposa d'un canvi intern Shimano Nexus de tres marxes, amb fre intern incorporat. La maneta del canvi és de tipus Grift Shift. El fre de davant és un fre estàndard de tipus V-Brake. El manillar té una forma especial amb porta bosses inclòs, i porta el timbre (que és obligatori segons el Reglament de Trànsit). També disposa d'un peu plegable per mantenir-la dreta. Cada bicicleta té un número i és identificada pel sistema informàtic cada cop que s'ancora a una estació. D'aquesta manera es controla el temps del trajecte, així com el seu manteniment.

Demandes dels usuaris[modifica | modifica el codi]

El fet que hi hagi pocs precedents d'aquest tipus de serveis o que també es trobin en fases similars ha provocat una sèrie de problemes al voltant del servei i alguns usuaris i algunes associacions d'amics de la bicicleta, entre altres, han demanat algunes millores en el servei com:[21]

  • Ampliar la xarxa urbana de carrils bici, millorar el traçat existent i la connectivitat dels carrils. Com també els punts d'incorporació, els creuaments, graons laterals, etc.
  • La creació de carrils multifuncionals de 3,5 metres d'amplada i que permetin la compartició entre autobusos, taxis, motocicletes i bicicletes.
  • Polítiques de pacificació del trànsit amb la generalització de les zones 30.
  • Estendre el Bicing més enllà de l'àrea d'implantació projectada, encara que sigui incloure zones de pendent superior al 3%.
  • Ampliar l'horari del bicing les 24 hores, ja que actualment només dissabtes, diumenges i vigilies de festiu funciona sense interrupcions.
  • Eliminar el bloqueig de 10 minuts per poder canviar de bicicleta.

A més de posar solució a problemes com:[23]

  • Càrrecs incorrectes a la targeta.
  • Parades plenes a certes hores.
  • Problemes d'ancoratge en moltes de les 400 estacions.
  • Problemes tècnics de la bicicleta.

L'augment de ciclistes en poc temps, alguns d'ells amb poca experiència en la circulació urbana, i el nombre limitat de quilòmetres de carril bici ha originat problemes de convivència entre vianants i ciclistes, ja que els usuaris tendeixen a circular per les voreres.[5] Igualment, entre ciclistes veterans i alguns ciclistes novells, poc conscients d'algunes regles de circulació que faciliten la convivència, que circulen fent esses entrant i sortint dels carrils bici, que van contradirecció en passos estrets, que no respecten les prioritats de creuament, que no indiquen els girs inconscients de si tenen un altre ciclista darrere, o que adelanten per la dreta altres ciclistes.

Notes[modifica | modifica el codi]

Nota 1: L'increment del preu, a partir de l'1 de setembre de 2012, correspon a l'augment del tipus impositiu del 16 al 21% acordat pel Govern espanyol.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Márquez Daniel, Carlos «El bicing s'inclina per adaptar bicis elèctirques a partir del 2017». El Periodico, 01-04-2014 [Consulta: 23 maig 2014].
  2. VilaWeb, Els usuaris del Bicing de Barcelona poden obtenir un rebut electrònic després de tornar la bicicleta a l'estació.
  3. «CGT pacta con la empresa y desconvoca la huelga de trabajadores del Bicing» (en castellà). 8/4/2008. El País. [Consulta: 15 abril 2014].
  4. El Periódico, L'èxit imprevist del Bicing obliga a replantejar el servei.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Els usuaris del Bicing que no compleixin les normes seran donats de baixa del servei». Diari Avui, 29-08-2007. [Consulta: 25 novembre 2008].
  6. «L'evolució del Bicing en quatre anys». BTV, 18-03-2011. [Consulta: 18 març del 2011].
  7. «Notícies Bicing Número 20». Ajuntament de Barcelona, 28 setembre del 2009. [Consulta: 29 setembre 2009].
  8. «El Bicing deixa pel camí el 40 per cent dels abonats». Público, 11-10-2010. [Consulta: 2 novembre del 2010].
  9. «El Bicing tindrà patrocinador abans que acabi l'any». Diari Ara [Barcelona], 24-03-2012, p.21. ISSN: 2014-010X.
  10. Ortega, Xavi «Vodafone pagarà quatre milions en tres anys pel patrocini de bicing». , 02-03-2014 [Consulta: 23 març 2014].
  11. Martínez, Núria «El bicing elèctric s'implantarà a finals d'any amb 300 bicicletes». Diari ARA, 17-07-2014.
  12. «Project Bicing Elèctric 2015-2017» (pdf). Ajuntament de Barcelona - B:SM, juny 2014. [Consulta: 11 desembre 2016].
  13. «Primer aniversari del Bicing». Ajuntament de Barcelona, 27-03-2008. [Consulta: 7 març 2011].
  14. «NOU RÈCORD! EL BICING SUPERA ELS 58.000 USOS DIARIS!!». Bicing, 28-09-2011. [Consulta: 5 octubre 2011].
  15. 15,0 15,1 «El Bicing canvia per evitar que els turistes l'agafin». Diari Avui, 18-07-2007. [Consulta: 25 novembre 2008].
  16. 16,0 16,1 16,2 «Actualització tarifes Bicing 2014 (17/12/2013)». Bicing, 17-12-2013. [Consulta: 19 gener 2014].
  17. 17,0 17,1 «El Bicing subirá a 35 euros en 2011, casi un 15% más» (en castellà). La Vanguardia, 21-12-2010. [Consulta: 24 gener 2008].
  18. «Transports · Un usuari rep càrrecs injustificats a la Visa per l'ús del Bicing. BSM no en té constància, però es compromet a tornar els diners si hi ha hagut algun error». Diari Avui, 11 setembre del 2007. [Consulta: 25 novembre 2008].
  19. Bicing, tarifes.
  20. Bicing, què és.
  21. 21,0 21,1 Consell de la Joventut de Barcelona, Benvinguda al Bicing.
  22. El Periódico, El Bicing ha perdut 173 bicis per robatori o distracció de l'usuari.
  23. El Periódico, Els barcelonins posen bona nota al Bicing tot i les freqüents avaries. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Altres serveis de bicicletes públiques:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bicing Modifica l'enllaç a Wikidata