Dinamo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
No s'ha de confondre amb Dynamo.

La dinamo va ser el primer generador elèctric capaç de produir potència elèctrica per a la indústria, i és encara el generador més important pel que fa al seu ús durant el segle XXI. La dinamo és una màquina elèctrica que utilitza l'electromagnetisme per convertir la rotació mecànica en electricitat, en forma de corrent continu.[1]

Història[modifica]

Antecedents. El disc de Faraday[modifica]

Disc de Faraday.

Durant 1831 i 1832, Michael Faraday va descobrir que un conductor elèctric movent-se perpendicularment a un camp magnètic generava una diferència de potencial. Aprofitant això, va construir el primer generador electromagnètic, el disc de Faraday, un generador homopolar, emprant un disc de coure que girava entre els extrems d'un imant amb forma de ferradura, generant-se un petit corrent continu.

Dinamo de Pixii[modifica]

Il·lustració de la màquina de Pixii

Hippolyte Pixii, un fabricant d'instruments francès, l'any 1832 va construir la primera dinamo basada en els principis de Michael Faraday. Utilitzava un imant permanent que feia girar una excèntrica. L'imant giratori estava col·locat de manera que els seus pols passaven per una peça de ferro amb un conductor enrotllat al seu voltant. Pixii va trobar que l'imant giratori produïa un corrent oscil·lant al conductor cada vegada que un pol passava pel rotlle. A més, els pols nord i sud de l'imant induïen corrents en direccions oposades. Afegint-hi un commutator, Pixii podia convertir el corrent altern en corrent continu pulsant.

Dinamo de Gramme[modifica]

Generador de Gramme construït per fer proves en laboratori

Aquests dos dissenys patien un problema similar: provocaven "puntes" de corrent i a continuació no produïen cap corrent en absolut. Antonio Pacinotti, un científic italià, ho va solucionar reemplaçant el rotllo de fil per una bobina toroidal, que preparava embolicant un anell de ferro. Això feia que una part del rotllo passés contínuament pels imants, allisant el corrent. Zénobe Gramme va reinventar aquest disseny uns quants anys després en dissenyar les primeres centrals elèctriques comercials, que van operar a París l'any 1870. El seu disseny es coneix ara com la Dinamo de Gramme. Des de llavors se n'han fet diverses versions i millores, però el concepte bàsic d'un bucle de fil sense fi que gira, roman al cor de totes les dinamos modernes.

Desenvolupament del Generador Unipolar[modifica]

Molt després que el disc original de Faraday s'havia abandonat com a generador pràctic, es va desenvolupar una versió modificada que combina l'imant i el disc en una única peça giratòria (el rotor). De vegades el nom generador homopolar està reservat per a aquesta configuració. Una de les primeres patents sobre el tipus general de generadors homopolars va ser aconseguida per A. F. Delafield[2]

Altres patents inicials per a generadors homopolars van ser adjudicats a S. Z. De Ferranti i C. Batchelor per separat. Nikola Tesla estava interessat en el disc Faraday i va realitzar treballs amb generadors homopolars[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinamo Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «dinamo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Delafield, A. Floyd. «Google Patents -Dynamo-electric machine» (en anglès). Google. [Consulta: 6 novembre 2018].
  3. Tesla, Nikola. «NOTES ON AN UNIPOLAR DYNAMO» (en anglès). The Electrical Engineer, 02-09-1891. [Consulta: 6 novembre 2018].