Motor de bola calenta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Motor de bola calenta (dos-temps)1.Bola calenta 2.Cilindre 3.Pistó 4.Càrter

El motor de bola calenta  o semi-diesel,[1] és un motor de combustió interna el combustible del qual s'encén per contacte amb una superfície metàl·lica calenta (bola calenta) mentre l'aire es comprimeix amb l'ascens del pistó.Tot i que hi ha alguna ignició quan s'introdueix el combustible, s'esgota ràpidament l'oxigen disponible a la bola, de manera que l'encesa “real” es produeix quan entra suficient oxigen a la bola.

La majoria dels motors de bola calenta es fabriquen sota el format de motor de dos temps i d'un sol cylindre.[2]

Història[modifica]

Un motor de bola calenta Hornsby-Akroyd, construït segons un disseny de cylindre horitzontal.

El concepte del motor va ser desenvolupat a finals del segle XIX per Herbert Akroyd Stuart. Els primers prototips es van construir el 1886 i la producció es va iniciar el 1891 a l'empresa Richard Hornsby & Sons[3] amb el nom de Hornsby Akroyd Patent Oil Engine.[4] El concepte va ser adoptat més tard als Estats Units pels immigrants alemanys Mietz i Weiss, que el van combinar amb el motor de dos temps desenvolupat per Joseph Day.

Motors similars van ser desenvolupats per a usos agrícoles i marins per JV Svensons Automobilfabrik, Bolinders, Lysekils Mekaniska Verkstad, Pythagoras Engine Factory i algunes altres empreses sueques.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «moteur à boule chaude».
  2. «Marine & other Hot-Bulb Oil Engines».
  3. (anglès)Herbert Akroyd Stuart, Improvements in Engines Operated by the Explosion of Mixtures of Combustible Vapour or Gas and Air, brevet britannique No 7146, mai 1890
  4. Biographical dictionary of the history of technology (en anglès), 1996.