Estació de Poblenou (MZA)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Poblenou
Pueblo Nuevo
Desmantellada
Municipi: Barcelona (Sant Martí)
Informació general:
Transports:

Poblenou (oficialment anomenada Barcelona Pueblo Nuevo) va ser una estació de ferrocarril propietat de RENFE, i anteriorment de MZA, situada a la població de Barcelona al barri del Poblenou entre la Riera d'Horta i el Bogatell. L'estació es trobava a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet, al ramal de Marina que va ser desmantellat.

La construcció de l'estació s'incloïa en el marc d'actuacions del Pla de diversificació del trànsit ferroviari plantejat per l'empresa MZA per descongestionar l'Estació de França i l'estació del Clot, que entre d'altres plantejava la construcció del baixador del Poblenou, l'estació de mercaderies de Bogatell, la construcció de Sagrera Mercaderies i la reforma del Clot.[1]

L'any 1886, quatre anys després de la fundació de Can Girona, es va inaugurar una primera estació al barri del Poblenou. L'estació sembla que es va construir al costat de l'empresa per la influència del financer Manuel Girona, i era a la cruïlla del que actualment és el carrer de Provençals amb el passeig de Garcia Faria, però l'any 1907 se n'edificaria una de nova, obra dels enginyers Eduard Maristany i Rafel Coderch.[2]

Aquesta estació de la línia de Mataró va entrar en servei entre l'any 1906 i 1907,[3] sent una de les noves estacions d'una línia que s'havia inaugurat el 28 d'octubre de 1848 quan es va obrir el ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica.[4] A Barcelona es va construir la terminal entre la Barceloneta i la Ciutadella, a la vora del Torín a l'inici de la desapareguda avinguda del Cementiri,[nota 1] que posteriorment seria substituïda per l'Estació de les Rodalies. La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.[5]

Per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 es va construir l'Estació de França, i l'Estació de Poblenou va ser dotada amb un gran parc de vies destinat a l'estacionament de les composicions de l'Estació de França. També es va construir un dipòsit de màquines i un taller.

Antigament la línia de Mataró circulava totalment per la costa, el ramal de Marina connectava Sant Adrià del Besòs i l'Estació de les Rodalies, annexa a l'Estació de França.[6] Amb l'elictrificació de la línia, a partir del 1948, va començar a declinar el dipòsit del Poblenou que va acabar com a base de desguàs de locomotores i cotxes de viatgers. Des del 1967, l'estacio va ser cotxera dels trens Talgo Barcelona-Ginebra.

L'últim tren va passar per l'estació l'any 1989 i l'estació es va començar a desmantellar a partir del 31 de maig del 1989, juntament amb la resta del ramal per a cedir el sòl per a construir la Vila Olímpica del Poblenou per als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 i permetent l'obertura de la ciutat al mar.[7][5] On hi havia hagut l'estació i les vies, el 1990 s'inaugurà la Ronda Litoral.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya. Arqueologia de la Comunicació. Marcombo, 2001, p. 620. ISBN 8426712487. 
  2. DDAA. Enciclopèdia, El Poblenou en 135 veus. Arxiu Històric del Poblenou, 2005, p. 57
  3. «Cronologia». Arxiu Històric del Poblenou. [Consulta: 15 agost 2010].
  4. «Conegueu la línia R1». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 agost 2010].
  5. 5,0 5,1 Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  6. Coderch Serra, Rafael. «Estación de Pueblo Nuevo» (en castellà). Revista de Obras Públicas, 1907, 55, tomo I (1638): 78. [Consulta: 12 agost 2010].
  7. «Barcelona convierte hoy en realidad la aspiración de eliminar la barrer de hiero que la separa del mar» (en castellà). La Vanguardia, 13-02-1986. [Consulta: 12 agost 2010].

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. On actualment hi ha el carrer del Doctor Aiguader, la platja de vies de l'Estació de França, el Passeig de Circumval·lació, i proseguint per l'Avinguda d'Icària.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 24′ 12.7″ N, 2° 12′ 49.56″ E / 41.403528°N,2.2137667°E / 41.403528; 2.2137667