Riera d'Horta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La Riera d'Horta és una de les antigues rieres del barri d'Horta, de Barcelona.

Fins al 1904, aquest barri era un municipi independent de Barcelona, amb el nom de Sant Joan d'Horta. La riera d'Horta recollia els torrents de Valldaura, de Duran i dels Agudells, continuava per terres de Sant Andreu de Palomar, entrava a Sant Martí de Provençals per la Sagrera i corria paral·lelament al riu Besòs fins a desembocar al mar. Les torrenteres que alimenten la vall d'Horta davallen dels vessants de la serra de Collserola i de la Muntanya Pelada.

Actualment, Riera d'Horta és el nom d'un carrer de Barcelona que delimita els districtes de Sant Andreu i Nou Barris.

Història[modifica | modifica el codi]

Era el curs d'aigua més important del sistema hidrogràfic del pla de Barcelona, format pels torrents i rieres que baixaven principalment de la serra de Collserola.

Els torrents que baixaven del vessant de la serra confluïen a actual carrer Lisboa amb l'avinguda de l'Estatut i allí es reunien les aigües que engrossien el cabal de la riera, que passava per sota l'antic pont (avui l'encreuament del carrer Tajo i passeig Maragall). Una mica més avall també hi anava a parar el torrent de Mariner. La riera seguia pel carrer Cartellà i encara rebia a la dreta el torrent de Carabassa (que baixava del turó del Carmel recollint petits torrents que baixaven d'aquest turó i del de la Rovira), per on avui conflueixen els carrers Pitàgores i Cartellà.

El curs continuava pel carrer que encara s'anomena Riera d'Horta (a Sant Andreu i Nou Barris), pels carrers de Rovira i Virgili i del pare Manyanet (antigament paral·lel a la riera de Sant Andreu), travessava les vies del ferrocarril, amb una llera elevada sobre els terrenys veïns, i per la rambla de Prim s'abocava al mar (en aquest últim tram era paral·lel al riu Besòs). Tots aquests torrents regaven, abans de l'edificació massiva, un espai on hi havia des de cases senyorials, a grans masies i explotacions agràries i jardins d'esbarjo, bòbiles, teuleries i diverses indústries que requerien molta aigua.

La Clota i Horta, que rebien part d'aquestes aigües, es van convertir en un dels indrets més ben regats del terme i es van omplir d'hortes, safareigs, jardins senyorials i torres residencials. Per això la riera d'Horta va ser un element molt important per l'economia rural i indústries i oficis que necessitava molta aigua (ferrers, bugaderia, pellaires, bòbiles, fabricació de midó, etc.). La riera era un element molt important per la gent d'Horta i està en l'imaginari de les persones que la van viure i estimar.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 56′ 14.77″ N, 02° 34′ 22.77″ E / 41.9374361°N,2.5729917°E / 41.9374361; 2.5729917