Can Cortada (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | Segle XI; 1994 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Horta (Barcelonès) | |||
| Localització | C. Campoamor - av. Estatut de Catalunya, 57-71 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40328 | |||
| Id. IPAPC | 15688 | |||
| Id. Barcelona | 2727 | |||
Can Cortada és una masia del districte Horta-Guinardó de Barcelona protegida com a bé cultural d'interès local. L'origen d'habitatge en aquest indret ve de l'època romana. La vil·la romana es va trobar en el subsòl de les seves terres el 1987. Sobre aquesta vila romana s'edificà una torre medieval de defensa, la torre dels senyors d'Horta, una fortificació per a vigilància de la zona, de la que encara se'n conserven restes.[1] A l'Edat mitjana era un casal fortificat que es va convertir en mas al segle xvi. Era una de les zones hortícoles més importants d'Horta per la gran quantitat d'aigua que tenia (mina, torrent...) i fins als anys noranta es van vendre els seus productes al mercat d'Horta. Actualment és un restaurant.[2]
Descripció[modifica]
Situada al districte d'Horta-Guinardó, la Masia de Can Cortada es troba en l'extrem nord de la parcel·la delimitada per les avingudes de l'Estatut de Catalunya i de Can Marcet i la Ronda de Dalt. En tractar-se d'un edifici aïllat presenta quatre façanes envoltades de jardins, als quals s'accedeix des de l'Avinguda de l'Estatut.[3]
De planta quadrangular, l'estructura en alçat de la masia comprèn planta baixa, dos pisos i coberta de vessants.[3]
Les seves façanes, configurades per mitjà de carreuons i pedres de forma irregular (amb algunes franges en opus spicatum) només presenten acabats de pedra tallada en els carreus d'angle i en els muntants, llindes i dovelles de les obertures. Pel que fa la planta baixa, hi destaca el gran portal adovellat que dona accés a l'edifici i les finestres quadrangulars que proporcionen llum i ventilació. Pel que fa al pis principal, el primer, mostra un conjunt variat d'obertures, que van des de les finestres geminades a les finestres coronelles passant per finestres quadrangulars de llinda polilobulada. El segon pis o golfes presenta nombroses finestres de mig punt, configurant autèntiques galeries sota la coberta.[3]
Pel que fa als interiors, a la planta baixa es presenten coberts amb voltes de mig punt al sardinell, mentre que a la planta principal es cobreixen amb forjats de biga de fusta i revoltons i la segona planta deixa a la vista una notable encavallada de fusta. En el subsòl es conserva una molt antiga fresquera excavada directament al terra.[3]
La part que encara resta de la torre de defensa té un diàmetre exterior d'uns 8 metres i se'n conserva dins la casa la quarta part del diàmetre, a tota l'alçada del mas, 13,80 metres. El gruix del mur és d'uns 2 metres, i es pot apreciar la construcció de pedra en 'opus spicatum'.[1]
Història[modifica]
Les primeres referències que es tenen de Can Cortada parlen de l'existència d'una vil·la romana en funcionament des de la meitat del s. I d.C. Les excavacions arqueològiques realitzades l'any 1987 arran de la remodelació urbanística de la zona posaren al descobert diferents dependències lligades a l'activitat agrària de la citada vil·la, per bé que no es localitzà cap edifici d'ús residencial. A més d'aquestes notícies, les construccions conservades fins a l'actualitat mostren clarament tres grans períodes d'actuació corresponents, a la vegada, a les diferents funcions de l'edifici al llarg del temps: la defensiva, la residencial i la productiva. Efectivament, d'un primer moment datable entre els segles XI i XIV, són les restes d'un conjunt fortificat del qual destaquen les parts conservades d'una torre de guaita de planta circular (datada entre 1055 i 1085). Aquesta estructura defensiva propietat de la família Horta va ser radicalment modificada cap a la segona meitat del segle xv, moment en què l'edifici es transformà en residència d'alguns ciutadans honrats barcelonins. Arribant al segle xvi en estat ruïnós, el ciutadà Jaume Fiella contractà, l'any 1505, el mestre de cases Mateu Capdevila per remodelar l'edifici. El seu caràcter residencial es mantingué fins ben entrat el segle xvii. La configuració definitiva de Can Cortada com a masia es produí cap a la segona meitat del segle xvii, després de la seva destrucció parcial per l'assalt dels bandolers l'any 1614. Aquest fet determinà la construcció de noves dependències i l'arranjament de les antigues.[3]
L'any 1711 la masia i les terres del seu voltant foren adquirides pel coronel austriacista d'origen vigatà Joan Baptista Cortada, la família del qual l'habità fins al 1786. Aquests Cortada ostenten el títol de comtes de la Vall de Merlès. El seu fons documental, que inclou documentació sobre Can Cortada, es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[4] D'aquest període daten els porxos de la façana meridional. En el decurs del segle xix Can Cortada fou residència habitual de Marià d'Oriola-Cortada, comte de la Vall de Merlès i alcalde de Vic. En aquest període es configurà de forma definitiva la masia actual, ja que s'enderrocà part de la torre medieval i es construïren noves dependències al voltant (est i nord) de les antigues estructures.[3]
El 1920, aquesta propietat fou comprada per Miquel Puig Martí i la seva esposa Felícia Martisella Ribó. La terra ha estat treballada per una filla d'aquest matrimoni fins fa poc, quan la zona s'urbanitzà.[3]
L'últim quart del segle xx l'edifici passà a ésser propietat municipal i, l'any 1994 fou transformat en restaurant.[3]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Quarta edició. Barcelona: El tinter, SAL, abril 2003, p. 58-63.
- ↑ Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Can Cortada». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2017].
- ↑ Arxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-169 / LLINATGE ORIOLA-CORTADA, COMTES DE LA VALL DE MERLÈS
Bibliografia[modifica]
- Bou i Roura, Lluís. Ajuntament de Barcelona. Itineraris Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona, 2002. Dipòsit legal B.22.877-2002. ISBN 84-7609-991-6.
- QUINTANA, C., 1967. Can Cortada (Horta), Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, desembre, Barcelona, pp. 216-218.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Cortada |
- «Can Cortada». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- «Can Cortada». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.