Plaça de Tetuan
| ||||
| Tipus | plaça parc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Tetuan | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) i Fort Pienc (Barcelonès) | |||
| ||||
| Connecta amb | Gran Via de les Corts Catalanes passeig de Sant Joan | |||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Monument al Doctor Robert | ||||
| Id. IPAC | 41224 | |||
| Id. Barcelona | 1598 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Monument al Doctor Robert | ||||
| Identificador | 2032-1 | |||
|
| ||||
| Art públic de Barcelona | ||||
| font de la Sardana | ||||
| Identificador | 2816-1 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| font de la Sardana | ||||
| Id. IPAC | 51040 | |||
| Història | ||||
| Creació | 1863 | |||
La plaça de Tetuan es troba a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Sant Joan, al nord-oest de l'Arc de Triomf de Barcelona, com una mena d'oasi emmig del trànsit.
Història i descripció
[modifica]
_Monument_al_Doctor_Robert_-_Josep_Llimona_i_Bruguera.jpg)
Fou anomenada així pels volts del 1863 en record de la batalla de Tetuan (febrer del 1860), quan l'exèrcit espanyol comandat pel general Leopoldo O'Donnell[1] va llançar a l'atac el batalló de Voluntaris Catalans que formava part, entre altres batallons, de la divisió de reserva comandada pel general Prim; arran d'aquesta feta es conquerí la ciutat de Tetuan, que va ser tornada al cap de dos anys al Marroc, previ pagament d'una indemnització de 100 milions de francs-or. El 1913, gairebé mig segle més tard, Tetuan seria de nou ocupada per l'exèrcit espanyol i esdevindria la capital del protectorat espanyol del Marroc fins a l'acord d'independència del 7 d'abril del 1956.[2] Com a curiositat, cal destacar que en amazic, Tittāwīn vol dir «ulls» o «fonts», i la plaça, mirant-la en projecció azimutal, es pot veure com realment té forma d'ull.
El novembre del 1874, l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per a homenatjar els voluntaris catalans en aquest episodi de la guerra d'Àfrica. S'hi van presentar 24 projectes, dels quals va guanyar el de l'arquitecte August Font i Carreras, amb escultures de Joan Roig i Solé.[3] El monument, però, no es va arribar a construir mai.
La plaça va canviar de nom entre durant la Segona República (1931-1939), quan estigué dedicada al pedagog andalús Hermenegildo Giner de los Ríos.[4] Més recentment, les associacions de veïns de la Dreta de l'Eixample i del Fort Pienc han demanat en diverses ocasions que es canviï el nom de Tetuan, perquè que consideren que exalta l'ocupació d'aquesta ciutat del Marroc i que enalteix un passat colonial.[5]
Actualment inclou la font de la Sardana, obra de Frederic Marès (1923), i el monument al Doctor Robert, de Josep Llimona (1910), situat originalment a la plaça de la Universitat i traslladat el 1985 a la plaça de Tetuan.
Transport i serveis
[modifica]A la plaça hi ha l'estació de Tetuan de la L2 del metro, com també diverses parades d'autobús.
Referències
[modifica]- ↑ «Plaça de Tetuan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Enciclopèdia Espasa. vol. 6, 2002, p. 4650.
- ↑ Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle xix a Catalunya: Del romanticisme al realisme. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, p. 131.
- ↑ «Tetuan, plaça de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Demanen canviar el nom de la plaça de Tetuan perquè enalteix el passat colonial». betevé, 21-02-2022.
