Estadi Olímpic Lluís Companys

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Estadi Olímpic Lluís Companys
Estadi Olímpic Lluís Companys.JPG
Dades bàsiques
Tipus estadi
Arquitecte Pere Domènech i Roura
Construït 1926-29; 1985-90
Característiques
Estil Eclecticisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització Pl. Nemesi Ponsati - av. Estadi

41° 21′ 54″ N, 2° 09′ 18″ E / 41.36491°N,2.15495°E / 41.36491; 2.15495
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 39655
Propietari Barcelona
Capacitat 55.926
Club usuari Jocs Olímpics d'estiu de 1992
Modifica dades a Wikidata

L'Estadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, està situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

Quan el Govern de Primo de Rivera aprovà incloure en el marc de l'Exposició una secció dedicada a l'esport, va ser necessari construir-hi una piscina i un estadi de dimensions olímpiques.[1]

L'estadi fou encarregat a l'arquitecte Pere Domènech i Roura i es va situar a la part alta de la plaça de Sant Antoni (avui més o menys equivalent a la de Nemesi Ponsati) i al costat de l'avinguda de l'Estadi. Comptava amb una superfície de 66.075 m2, dels quals 20.575 van ser destinats a camp d'esports, i el central era destinat a camp de futbol. Per les seves dimensions i la gran capacitat (era de 60.000 persones), el 1929 l'estadi barceloní era considerat el segon més gran del món. Disposava també de pistes per a salts i llançaments, d'un camp de rugbi, una pista de curses per a set atletes i una longitud total de 1.500 m. També tenia instal·lacions subterrànies per a la pràctica d'altres esports, com la boxa, l'esgrima, la gimnàstica i disposava de pista de tennis i de piscina.[1]

Les graderies tenien un perfil aproximadament parabòl·lic. Distribuïdes en dos zones, una al mateix nivell de la pista d'atletisme, i la segona sustentada per un podi que les separava, pel qual la tribuna tenia visibilitat completa i quasi completa des dels extrems de les graderies.[1]

A la porta de marató hi ha un frontó decorat amb un grup escultòric, obra de Vicente Navarro, de composició acadèmica. La decoració escultòrica es repetiria a l'interior de l'estadi on, coronant la porta de marató, es van col·locar dues escultures eqüestres, Genets fent la salutació olímpica, obra de Pau Gargallo, foses en bronze.[1]

Història[modifica]

Estadi Olímpic de Montjuïc després de ser remodelat pels Campionats d'Europa d'Atletisme Barcelona 2010

Fou projectat per l'arquitecte Pere Domènech i Roura i inaugurat l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona. L'any 1957 va acollir l'única final de la Copa d'Espanya de futbol que ha enfrontat al Futbol Club Barcelona i al Reial Club Deportiu Espanyol, els dos equips més importants de la ciutat comtal. A la dècada dels seixanta fou infrautilitzat i les seves graderies començaren a evidenciar preocupants símptomes de ruïna.

El 1989 fou reinaugurat amb motiu de la Copa del Món d'Atletisme, tres anys abans dels Jocs, i va ser testimoni de les cerimònies d'inauguració i de cloenda dels Jocs Olímpics de 1992.

La celebració a Barcelona del Jocs Olímpics de 1992 permeteren la seva remodelació a càrrec de l'equip d'arquitectes Correa-Milà-Margarit-Buixadé i amb la participació de l'italià Gregotti. Va ésser renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92, conservant només la façana i les dues escultures de genets de Pau Gargallo. Fou buidat, i rebaixat el nivell de la pista i només se'n conservaren les façanes exteriors i s'alçaren unes noves graderies amb una capacitat total de 56.000 espectadors. Forma part l'Anella Olímpica que amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d'aquest estadi, s'hi aixecà al seu voltant, formada per les piscines Picornell, el Palau Sant Jordi i d'altres instal·lacions.

L'any 1997 el Reial Club Deportiu Espanyol hi passà a jugar els seus partits després d'abandonar el camp de Sarrià. Anteriorment, la Unió Esportiva Sant Andreu hi havia jugat la temporada 1991/92. L'any 1998 el Comitè d'Estadis de la UEFA va atorgar la categoria cinc estrelles a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, per la que es poden celebrar competicions de futbol del màxim nivell continental. Aquesta instal·lació està preparada per acollir grans esdeveniments esportius, culturals i socials amb una capacitat de 55.000 espectadors per als actes esportius i fins a 68.000 espectadors per a concerts.

Del 26 de juliol a l'1 d'agost de 2010 s'hi celebrà el 20è Campionat d'Europa d'atletisme, pel qual fou novament remodelat.

Cada any l'estadi celebra alguna edició de la festa dels súpers (Festa del Club Super3).

Restes arqueològiques[modifica]

Entorn de l'estadi, a tocar amb l'avinguda de l'Estadi i el passeig Olímpic, es troba un jaciment arqueològic. Durant la construcció de l'Estadi Municipal l'any 1929, es varen documentar 15 o 16 sitges d'uns 6 metres, algunes reutilitzades com a sepultures. El material més antic data del segle iii aC, perdurant fins a l'època romana. El jaciment arqueològic correspon a un camp de sitges d'època ibèrica datable als segles III-II aC, però la descripció d'aquests materials, resta inèdita. S'ha documentat a partir de la documentació gràfica un forn d'àmfores, a més de trobar una sèrie de retalls reblerts amb rebuigs de forn, i un possible dipòsit d'opus signinum. Actualment, les restes arqueològiques documentades l'any 1929 han estat destruïdes. A la part nord-est, hi ha un petit cim on s'ha suposat la ubicació d'un poblat ibèric, però per les obres urbanístiques que s'han portat a terme en el lloc, modificant la seva orografia, no s'ha pogut documentar cap resta de material arqueològic en aquest sector.[2]

Transport públic [cal citació][modifica]

Bus[modifica]

Les línies del Bus de Barcelona amb parada a l'avinguda de l'Estadi a l'altura de l'Estadi Olímpic Lluís Companys són:

Totes aquestes línies (a excepció de la 125) tenen parada en alguna de les estacions de metro i/o de funicular més properes a l'estadi.

Ferrocarril[modifica]

Les estacions del Metro de Barcelona més properes a l'estadi són la de Poble Sec (L3) i la d'Espanya (L1 i L3), aquesta última també amb parada de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

També està molt a prop de l'estadi l'estació de Parc de Montjuïc del Funicular de Montjuïc, que comunica amb l'estació de Paral·lel del metro (L3).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Estadi Olímpic Lluís Companys». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2017].
  2. «Estadi Municipal de Montjuïc». Pat.mapa: jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estadi Olímpic Lluís Companys Modifica l'enllaç a Wikidata