Estadi Maracanã

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Estadi Jornalista Mário Filho
Imatge
Vista aèria de l'estadi
Dades
TipusEstadi, estadi només amb seients i estadi de futbol Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteRafael Galvão
Pedro Paulo Bernardes
Orlando Azevedo
Antônio Días
Construcció16 juny 1950 Modifica el valor a Wikidata
Obertura16 juny 1950 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Jocs Panamericans del 2007
Copa Amèrica de 2019
Mundial de Futbol 2014
Jocs Olímpics d'Estiu de 2016
Copa Confederacions 2013
Copa Amèrica de 1989
Mundial de Futbol 1950
Final de la Copa del Món de Futbol de 2014
Maracanaço
2 agost 1948 inici de construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
CostUS$ 78.995.455
Ubicació
Entitat territorial administrativaMaracanã (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRua Professor Eurico Rabelo, Maracanã, Rio de Janeiro - RJ Modifica el valor a Wikidata
 22° 54′ 44″ S, 43° 13′ 49″ O / 22.912166666667°S,43.230163888889°O / -22.912166666667; -43.230163888889Coord.: 22° 54′ 44″ S, 43° 13′ 49″ O / 22.912166666667°S,43.230163888889°O / -22.912166666667; -43.230163888889
Bé declarat patrimoni pel IPHAN
Data26 desembre 2000
Identificador1094
Activitat
Propietat deEstat de Rio de Janeiro
Gestor/operadorEstat de Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Capacitat78.838[1]
OcupantClube de Regatas do Flamengo
Fluminense FC Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment
Lloc websuderj.rj.gov.br… Modifica el valor a Wikidata

L'estadi Jornalista Mário Filho (més conegut com a Estadi Maracanã) és un estadi de futbol de la ciutat de Rio de Janeiro, Brasil. Actualment és l'estadi més gran del Brasil i va ser el més gran del món durant molts anys. Va ser la seu de la Copa del Món de Futbol 1950 celebrada al Brasil. És situat a la Rua Professor Eurico Rabelo, del barri de Maracanã.[2]

Història[modifica]

Després de la Segona Guerra Mundial, Europa no estava en condicions d'organitzar una competició com el Mundial de Futbol, i la seu escollida va ser el Brasil.[3] La capital, Rio, va haver de construir un gran estadi pel torneig i el projecte va ser responsabilitat del llavors alcalde, el mariscal Ângelo Mendes de Moraes.[4] El concurs públic obert el 1947 va ser guanyat per l'equip format per Miguel Feldman, Waldir Ramos, Raphael Galvão, Oscar Valdetaro, Orlando Azevedo, Pedro Paulo Bernardes Bastos i Antônio Dias Carneiro.[5]

Va ser inaugurat el 24 de juny de 1950[6] i, originalment, es va denominar Estadi Municipal, però l'any 1964 se li va donar el seu nom actual, Mário Filho, en honor de l'emblemàtic periodista esportiu Mário Leite Rodrigues Filho,[a] gran promotor de la construcció del recinte.[7] Però per als locals el nom més comú és el de Maracanã, el del barri de Rio on es troba, i que al seu temps prové del riu que el travessa i d'un ocell molt comú en aquella regió (Ara severus).[8]

En aquest estadi es va disputar la final del Mundial del 1950, entre les seleccions de Brasil i d'Uruguai, partit que ostenta el rècord de públic en partits oficials (més de 200.000 persones). El triomf de l'Uruguai, per 2 gols a 1, va passar a la història amb el nom de Maracanaço, i es considera una dels fites dels campionats del món de futbol. En el partit Fla-Flu, de 1963, es va produir el rècord d'assistència de públic en un partits de clubs: 194.603 (177.656 p.).

Per la seva gespa van passar grans ídols del món futbolístic: Pelé, Rivelino, Garrincha, Ademir, Zico, Tostão, Gérson, Jair, Obdulio Varela, Schiaffino, Maradona, Eusébio, entre altres. També van realitzar recitals importants figures musicals com Queen, Kiss, Aerosmith, Guns N' Roses, Frank Sinatra, Paul McCartney i altres.[9][10][11]

Així mateix, ací va succeir un fet vergonyós per al futbol, en un partit entre Brasil i Xile, quan Roberto Rojas, porter xilè, es va tallar la cella esquerra amb un bisturí amagat en el seu guant, per això el seu equip va ser castigat a no participar de les següents eliminatòries per a Itàlia 90, i Rojas va ser castigat per a tota la vida.

El 1999 va sofrir reformes per albergar el primer Mundial de Clubs de la FIFA el gener de 2000, guanyat pel SC Corinthians de São Paulo. En aquesta reforma la seva capacitat va passar de 140.000 a 103.022 persones.

Imatge de l'estadi durant la cerimònia d'obertura dels Jocs Panamericans el 2007.

Actualment, aquest mític monument del futbol ha sofert reformes per complir amb les últimes normes de la FIFA per a estadis mundialistes, ja que Brasil serà novament amfitrió del major esdeveniment del futbol mundial l'any 2014. Amb això, la seva capacitat passa a ser de 78.838 persones assegudes, ja que es va posar seients en el sector d'entrades populars (la Geral) on abans es podien estrènyer fins a 30.000 persones dempeus.

El juliol del 2007 l'estadi va ser la seu de les cerimònies d'obertura i clausura dels Jocs Panamericans.

De cara a rebre la Copa Mundial de Futbol de 2014 l'estadi sofrirà una nova modernització a un cost de 300 milions de dòlars. La finalització dels treballs en l'estadi, inaugurat el 1950, està prevista per a desembre de 2012, es va precisar durant la presentació del projecte arquitectònic. El Maracanã conservarà la seva façana i color celeste original, però la seva forma oval de cinc pisos va a guanyar un sostre, la qual cosa li donarà un aire de modernitat. Els treballs de renovació respectaran escrupolosament les recomanacions de la FIFA. Així, reduí de 88.000 seients als actuals 78.838.[1]

El Maracanã va a equipar-se també amb una cuina industrial i restaurants. Les graderies de la part inferior seran demolides i modificades per permetre una millor visibilitat als espectadors. L'accés comptarà amb un nou túnel, es construiran noves rampes i dues escales mecàniques. Les zones destinades als jugadors (especialment els vestidors), a la premsa, als espectadors (seients, banys, restaurants) i el sector de tendes sofriran tots els canvis exigits per la FIFA. L'estacionament serà ampliat per rebre 16.000 vehicles (contra 10.000 actualment).

Arquitectura[modifica]

L'estadi té forma oval i ocupa gairebé 200 mil metres quadrats d'àrea total.

L'estadi té un perímetre de 800 metres, una altura màxima de 32 metres, i una el·lipse sense suports visibles en la part interior amb 300 metres d'eix major i 260 metres en el menor. Estava projectat per albergar 155.000 persones, convertint-lo en el major del món.[12] En les localitats populars cabien 30.000 espectadors dempeus, en les tribunes 93.000, en la llotja d'autoritats 1.500 i 30.000 més en els seients anomenats vitalicis. Aquests seients estaven disposats en 25 files al voltant del camp de joc es trobaven cobertes per les tribunes. Darrere d'aquestes files es trobaven els sectors connectats per ascensors exclusius, llotges per a cinc persones cadascun i la llotja oficial, un sector VIP que va ser el primer al món ofert en un estadi. En aquests funcionaven bars i restaurants i instal·lacions sanitàries, serveis que es repetien en el nivell superior. A una altura de 12 metres, sempre tenint en compte el zero del camp de joc, existien allotjaments per 130 esportistes, amb restaurants, cuines, una fàbrica de gelats i llocs d'esplai. A l'altre costat es trobaven les instal·lacions mèdiques, amb 130 llits i zona de jocs per a nens.

Foto panoràmica de l'estadi

Galeria d'imatges[modifica]

Notes[modifica]

  1. Mário Filho (Recife, 3 de juny de 1908 - Rio de Janeiro, 17 de setembre de 1966) va ser un periodista i escriptor brasiler. És considerat un dels millors periodistes esportius del Brasil.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Estadio Maracanã - Sedes del Mundial 2014» (en espanyol europeu). Marca. [Consulta: 2 juliol 2022].
  2. «Estadio de Maracaná» (en castellà). Arts and Culture. Google. [Consulta: 2 juliol 2022].
  3. Padilla, Toni. Brasil 50. Retratos Del Mundial Del Maracanazo (en castellà). Contra, 2014. ISBN 9788494216718. 
  4. Moñino, Ladislao J. «La historia de las historias» (en castellà). El País [Madrid], 25-06-2013. ISSN: 1134-6582.
  5. «Maracanã» (en portuguès brasiler). NetVasco, 2010. [Consulta: 2 juliol 2022].
  6. «El Maracaná, una historia gigante» (en castellà). EFE, 04-08-2016. [Consulta: 2 juliol 2022].
  7. 7,0 7,1 Machado, Sandro. «Mario Filho: futebol, carnaval e construção da alma carioca» (en portuguès brasiler). MultiRio, 07-06-2013. [Consulta: 2 juliol 2022].
  8. «Maracanã» (en portuguès brasiler). SUDERJ. Governo do Estado do Rio de Janeiro. [Consulta: 2 juliol 2022].
  9. «Era uma vez um mito chamado Frank Sinatra» (en portuguès). Duplipensar, 2005. Arxivat de l'original el 27/05/2009. [Consulta: 26 maig 2009].
  10. Jet, 73 (19), 08-02-1988, pàg. 60. ISSN: 0021-5996.
  11. «One Year Ago: Internet Gives McCartney All-Time Largest Album Promo» (en anglès). E-Commerce Times, 14-12-2000. [Consulta: 9 març 2010].
  12. «Maracanã 70 Anos» (en portuguès brasiler). ge. Globo, 2020. [Consulta: 2 juliol 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estadi Maracanã