Bisturí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula equipament informàticBisturí
Various scalpels.png
Tipus type of surgical instrument Tradueix
Dades bàsiques
Ús Eina de tall
Utilitzat per Estergit, cirurgia
Elements relacionats Lancet, cúter (eina), cirurgia làser
Característiques
Material acer
Modifica les dades a Wikidata
Bisturí

El bisturí o escalpel, també anomenat llanceta o ganivet de cirurgià, és un instrument en forma de ganivet petit, de fulla fina i punxeguda, d'un o dos talls, que s'usa en procediments de cirurgia, disseccions anatòmiques, una autòpsia o viviseccions.

També és un instrument molt usat en artesania, treballs manuals i en general en aquelles activitats o arts en què es requereixen talls fins i precisos.[1]

Alguns consideren que el terme bisturí es refereix específicament a l'instrument on la fulla és removible i intercanviable o retràctil respecte al mànec i que escalpel és aquell amb el full fix o amb la part tallant fent cos amb el mànec.[2][3]

Etimologia[modifica]

El terme escalpel ve del llatí scalpere que significa tallar o incidir. El terme bisturí s'usa en espanyol des del segle XV del francès provinent del terme francès bistourí usat per designar un punyal o petit ganivet i que al seu torn, segons alguns lingüistes, prové del nom de Pistorio (en francès) o Pistoia, ciutat italiana famosa per la seva fàbrica de punyals, escalpels o "pistorinos".[4]

Tipus de bisturí[modifica]

Diferents tipus de bisturí
  • Bisturí mèdic clàssic : La forma i mida dels bisturís quirúrgics tradicionals depenen de l'ús i del lloc anatòmic. Poden tenir una fulla fixa o un sol ús. Per ser instruments essencialment de tall o incisió es fabriquen amb fulles extremadament afilades. La fulla normalment és plana i recta, permetent realitzar fàcilment talls rectes o en línia i en cas dels de fulla fixa aquesta generalment es corba gradualment per a una major precisió. Les fulles intercanviables tenen una ranura central per encaixar en el mànec i es distingeixen amb números per la seva forma segons el tipus de tall que es vol fer. Els mànecs són lleugerament corrugats o amb molts solcs de subjecció i són igualment numerats de l'1 al 15, sent els més usats els No 3 (també anomenat Bard-Parker o estàndard), No 4 i No 7. Els mànecs de fulla intercanviable són metàl·lics però existeixen d'un sol ús de material plàstic.[5]
  • Bisturí de diamant creat pel científic i mèdic veneçolà Humberto Fernández Morán, la fulla fabricada amb diamant s'empra en microcirurgia com l'oftalmològica. També s'utilitza per a realitzar talls ultrafins en materials, des de teixits biològics fins a mostres lunars portades a la Terra per astronautes. Alguns orfebres l'utilitzen per seccionar trams necessaris de materials tous, com la plata.

A més dels bisturís metàl·lics convencionals hi ha altres instruments per tallar o fer dièresi o dissecció quirúrgica, i que per la tecnologia incorporada permeten fer hemostàsia mitjançant cauterització en forma simultània al tall, i són:

Bisturí de 22.5º, per microcirurgia
  • Bisturí elèctric : o electrobisturí que pot ser de modalitats: unipolar o bipolar segons els diferents tipus d'energia que aplica.
  • Bisturí de raigs gamma (Gamma-Knife), raigs X (X-Knife) o de protons: que pròpiament són formes de radioteràpia concentrada en dosis altes i úniques (Veure Radiocirurgia).[6]
  • Bisturí harmònic : usa ultrasò.
  • Bisturí làser : usa diferents tipus de làser: YAG, de CO₂, KTP.

Referències[modifica]

  1. Dalley, Terence. Guia completa de il·lustració i disseny: tècniques i materials. Arts, Tècniques I Mètodes. Edicions AKAL, Madrid 1992. ISBN 84-87756-21-2, 9788487756214
  2. Diccionari mèdic. Editor Elsevier Espanya, 1998. ISBN 84-458-0486-3, 9788445804865
  3. Chelius, Maximiliam Joseph. Tractat Complet de Cirurgia. Tom III. Traduït del francès per D.A. Sánchez de Bustamante. Publicat per Llibreria de Vídua de Callejas i fills. Madrid, 1844. C3% AD+o+escalpel & source = gbs_navlinks_s
  4. Pera, Cristobal. El cos ferit: Un diccionari filosòfic de la cirurgia. Volum 3 d'Estudi General Sèrie. Editor Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 84-8338-036-6, 9788483380369
  5. Arias, Jaume. Generalitats medicoquirúrgiques. Editorial Tebar, Madrid 2001. ISBN 84-95447-11-8, 9788495447111
  6. Madrazo Navarro i Col Radiocirurgia estereotàxica. Cirurgia i cirurgians. Acadèmia Mexicana de Cirurgia. Volum 73, No 2, març-abril, 2005. ISSN 0009-7411

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisturí