Cauterització

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Cauterització[1][2] és un terme clínic usat per descriure la cremada del cos usada per extreure o tractar una part d'ell. Les principals formes de cauterització usades avui dia són: electrocauterització i cauterització química. La cauterització pot també ser usada per marcar un humà, ja sigui de manera recreacional o forçada. Les cremades quirúrgiques accidentals també són considerades com a cauteritzacions, en aquest cas iatrogèniques.[3]

Cauterització en el passat[modifica]

Cauteritzadors calents eren aplicats a teixits o artèries per aturar el sagnat.

El verb cauteritzar es deriva del mot cauteri, el qual al seu torn prové del llatí cauterium[4]"cremar o marcar amb ferro" i aquesta al seu torn del grec kauteriazein; de kauter "cremar o marcar amb ferro", de kaiein "cremar". La cauterització era usada per detenir hemorràgies, especialment durant alguna amputació.[5]

Aulus Corneli Cels, a l'obra De Medicina recomanava fer servir el cauteri en les ferides pustuloses, les hemorroides[6] i el tracoma.[7] Hi ha diversos paràgrafs sobre la cauterització vascular tèrmica i química al tractat aiurvèdic Suśruta Saṃhitā, redactat pel llegendari metge hindú Sushruta (ca. 500 aC.).[8] A la crònica Jami at-Tawàrikh, escrita pel metge i visir persa Raixid-ad-Din, es troben explicacions detallades sobre els usos i mètodes de la cauterització que practicaven els mongols khitans de l'Il-kanat.[9] Ja en el segle xiv, Lisaneddin Mohàmmed-Ben-Abdal·là (polígraf de l'Espanya musulmana), descriu el procediment en el seu tractat: "Qüestions mèdiques, de la producció de la triaca, llibre de veterinària, de la sagnia i del cauteri", obra de la qual se'n conserva encara un exemplar a la Biblioteca Nacional de París.

El procediment era simple: una peça de metall era escalfada sobre el foc i aplicada a la ferida.[10] Això provocaria que els teixits amb vasos sanguinis elevessin la seva temperatura de manera extrema ocasionant la coagulació de la sang i així controlar el sagnat, a costa d'un dany extens en el teixit. Temps després, instruments quirúrgics especials van ser usats per a cauteritzar artèries o lesions traumàtiques.[11] Abulcasis, qui considerava el cauteri un últim recurs terapèutic,[12] i després Ambroise Paré van introduir la tècnica de lligadura d'artèries en lloc de la cauterització.[13] Paré considerava inapropiat i cruel el mètode de cauteritzar les ferides per arma de foc amb oli bullent,[14] promogut en aquella època per Giovanni da Vigo.[15] Durant el regnat d'Elisabet I d'Anglaterra, el cirurgià naval William Clowes preconitzava evitar la cauterització i tractar les ferides desbridar-les i extraient els cossos estranys.[16] Martín Martínez (1684-1734), metge de cambra de Felip V i president de la Règia Societat de Medicina de Sevilla, emprava un petit cauteri per operar les fístules lacrimals.[17] A la campanya de Waterloo (1815) es van fer més de dues mil amputacions i el cauteri fou aplicat molt poques vegades, majoritàriament pels cirurgians de les tropes franceses en casos de ferides penetrants,[18] Quan va començar la Guerra Civil Estatunidenca la cauterització era encara un dels mètodes per controlar les hemorràgies, però a mesura que els metges militars adquirien més experiència quirúrgica, la lligadura vascular es convertí en el principal procediment hemostàtic de les ferides del camp de batalla.[19] El metge parisenc Joseph Rivere fou qui emprà l'electricitat per primera vegada en cirurgia l'any 1900, per tractar la mà d'un pacient amb una úlcera carcinomatosa.[20] Durant la dècada de 1920, Harvey Cushing va introduir l'ús de l'electrocauteri en la neurocirurgia.[21]

Electrocauterització[modifica]

L'electrocauterització és el procés de destruir teixit amb electricitat i és àmpliament usat en els diferents camps de la cirurgia contemporània.[22] El mètode serveix per fer incisions estèrils,[23] aturar l'hemorràgia de petits vasos sanguinis (els vasos de major grandària són lligats preferentment) o per tallar a través de teixit suau; per exemple el greix abdominal en una laparotomia[24] i el teixit mamari en una mastectomia.[25] El fum produït pels electrocauteris dins del quiròfan pot ser perillós[26] i cal adoptar les mesures adequades per evitar la seva inhalació.[27]

Generador electroquirúrgic[modifica]

Les fonts d'energia per a un sistema electroquirúrgic requereixen que el voltatge, la impedància i la freqüència d'ona es corresponguin amb els tipus de tall i coagulació requerits.[28]

Freqüència[modifica]

Per prevenir el risc de xoc elèctric, s'utilitza corrent altern d'alta freqüència. La freqüència dels endolls domèstics és de 50 a 60 Hertzs depenent del país en què ens trobem, i a causa del seu alt amperatge causa greus danys en teixits i provoca una estimulació dels nervis més dolorosa. No obstant això l'estimulació en els nervis i músculs cessa als 100,000 Hertz, a causa que les variacions són massa ràpides perquè les cèl·lules puguin ser estimulades. El corrent aplicat en aquesta pràctica és d'alta freqüència, superior a 100 KHz.

Tall contra coagulació[modifica]

En la pràctica quirúrgica es pot fer servir l'electrocauterització amb diferents propòsits modificant el voltatge o el corrent; així com el patró de polsos elèctrics.[29] Quan s'usa un baix voltatge de corrent altern, la calor generada és tan intensa que el teixit es vaporitza a la punta de la sonda. L'efecte és anomenat tall. Quan s'incrementa a mode de coagulació el voltatge en forma de polsos en molts instruments d'electrocirurgia, la calor produïda és menys intensa i la taxa és més baixa, el dany al teixit és més extens (a pocs mil·límetres de la sonda) i la sang es coagula.[30] Això també és emprat per l'ablació momentània induïda nodal atrioventricular, en casos d'arrítmies supraventriculars reiterades i resistents als fàrmacs.[31]

Monopolar contra bipolar[modifica]

Habitualment s'utilitzen dos tipus d'electrocauterització, la monopolar i la bipolar (també conegudes com a monotérmica i diatèrmica). Tots dos procediments involucren l'ús de corrents alterns d'alta freqüència i un parell d'elèctrodes, un anomenat actiu i l'altre de retorn. La diferència rau en la col·locació de tots dos.

  • Monopolar: El corrent viatja de la sonda (actiu) on la cauterització ocorre i el cos del pacient actua com a "terra". Un coixinet de "terra" (retorn) és col·locada en el cos de la persona, usualment a la cuixa i condueix el flux elèctric cap a la màquina.[32] L'aplicació acurada de l'elèctrode de retorn és imprescindible per evitar cremades extenses que poden produir-se si el posicionament és inadequat o els paràmetres elèctrics són incorrectes.[33]
  • Bipolar: La sonda (actiu) i el "retorn" tots dos són col·locats en el lloc de la cauterització, usualment la sonda té l'aspecte d'un fòrceps en el qual cada extrem és un elèctrode, i cauteritza únicament els teixits entre els elèctrodes.

Sondes[modifica]

S'utilitzen diversos tipus de sondes i per a diversos propòsits; una de les més comunes té l'aspecte d'una ploma però amb una terminació en forma d'espàtula o escalpel esvelt d'uns 5 x 30 mm. Aquest pot servir com a coagulador i com a bisturí elèctric. La sonda bipolar típica s'assembla a un parell de pinces que agafen i cauteritzen una petita secció de teixit. S'utilitzen variants d'aquestes sondes en cirurgia oberta i en la cirurgia moderna mínimament invasiva.[34] El cirurgià opera la sonda pressionant un botó col·locat en el cos d'aquesta o accionant un pedal amb el peu.

Cremades amb corrent altern d'alta freqüència[modifica]

Quan s'usa un electrocauterizador monopolar és important que el coixinet de connexió a la presa de terra sigui l'únic camí per on el corrent passi a través del cos. El corrent elèctric sempre segueix la ruta de menor resistència, i si aquesta troba via en alguna peça connectada a terra que toqui el cos del pacient per casualitat, és possible que això resulti en una cremada en aquesta zona o a la punta de la sonda cauteritzadora. S'ha de tenir en compte que el pacient estigui completament aïllat del terra i que la presa de terra s'ajusti al pacient.[35] A vegades, els defectes en l'aïllament de l'instrument monopolar i l'acoblament capacitiu[36] poden causar un traumatisme tissular de manera aleatòria.[37]

Cauterització química[modifica]

Moltes reaccions químiques poden destruir teixit i algunes són usades de manera rutinària en medicina, comunament per remoure petites lesions a la pell o teixit mort en l'hemostàsia. Alguns agents cauteritzants són:

Cauterització nasal[modifica]

Si una persona presenta sagnat nasal (epistaxi) freqüentment,[49] és possible que tingui vasos sanguinis exposats en el seu nas.[50] Fins i tot si el nas no presenta un sagnat actiu, hi ha vegades en les quals està indicada la cauterització per prevenir una hemorràgia futura,[51] com ara quan l'individu pateix una telangièctasi hemorràgica hereditària.[52] Els diferents mètodes de cauterització inclouen cremar l'àrea afectada amb àcid, metall calent, làser,[53] o nitrat d'argent.[54] En casos d'epistaxis anteriors persistents, l'otorrinolaringòleg pot controlar la gran majoria de les hemorràgies satisfactòriament (entre el 78 i el 88 per cent d'elles) amb cauterització química o elèctrica.[55] Les persones freqüentment troben dolorosos aquests procediments. Algunes vegades s'empra el propranolol[56] o la crioteràpia com alternatives menys doloroses, tot i que la seva eficàcia pot ser dissemblant, en especial quan l'hemorràgia necessita una assistència mèdica urgent.[57] Cal extremar les precaucions en cas d'usar un electrocauteri bipolar pel risc de perforació del septe nasal.[58]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Cauterització». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Entrada "cauterització" al TERMCAT
  3. ↑ Borie, F; Mathonnet, M; Deleuze, A; Millat, B; Gravié, JF; et al «Risk management for surgical energy-driven devices used in the operating room» (en anglès). J Visc Surg, 2018 Set; 155 (4), pp: 259-264. PMID: 29289460. DOI: 10.1016/j.jviscsurg.2017.12.003. ISSN: 1878-7886 [Consulta: 9 febrer 2023].
  4. ↑ «cauteri». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Kirkup, J «Perceptions of Amputation before and after Gunpowder» (en anglès). Vesalius, 1995 Des; 1 (2), pp: 51-58. ISSN 1373-4857. PMID: 11618547 [Consulta: 24 febrer 2023].
  6. ↑ Puigbó, JJ «Aulus Cornelius Celsus (25 a.C.-50 d.C.) "De Medicina"» (en castellà). Gac Méd Caracas, 2002 Oct; 110 (4), pp: 517-539. ISSN 2739-0012 [Consulta: 9 febrer 2023].
  7. ↑ Johnson, HA «Fish bile and cautery: trachoma treatment in art» (en anglès). J R Soc Med, 2005 Gen; 98 (1), pp: 30-32. PMID: 15632238. DOI: 10.1177/014107680509800114. PMC: 1079240 [Consulta: 9 febrer 2023].
  8. ↑ Mallinath, IT; Adithya, JV; Aradhyamath, S «Acharya Sushruta's contribution in the field of Surgery» (en anglès). J Ayu Int Med Sci, 2022; 7 (4), pp: 75-85. ISSN: 2456-3110 [Consulta: 31 març 2023].
  9. ↑ Bateni, GR «Usage and method of "cauterization" in Khitans people medicine based on the contents of the valuable text of medical exchanges between Iran and China called "Tanksuq-nāmeh"» (en anglès). Hist Philos Med, 2022; 4 (4), pp: 24. DOI: 10.53388/HPM2022100102. ISSN: 2624-4888 [Consulta: 12 febrer 2023].
  10. ↑ Nikhat, S; Fazıl, M «Kayi (Cauterizatıon): A Tribute to Unani Scholars» (en anglès). Med J Islamic World Acad Sci, 2013 Gen; 21 (2), pp: 81-88. ISSN 1016-3360 [Consulta: 22 maig 2023].
  11. ↑ Fornaciari, A; Giuffra, V; Mongelli, V; Caramella, D; Fornaciari, G «Cautery in medieval surgery: a unique palaeopathological case» (en anglès). Lancet, 2018 Set 29; 392 (10153), pp: 1111. PMID: 30303073. DOI: 10.1016/S0140-6736(18)31815-4. ISSN: 1474-547X [Consulta: 9 febrer 2023].
  12. ↑ Aguirre de Cárcer, LF «Farmacología andalusí» (en castellà). A: La medicina en Al-Andalus (Álvarez de Morales C, Molina López, E; Coords.), 1999, pp: 173-196. ISBN 84-930615-2-2 Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía [Consulta: 9 febrer 2023].
  13. ↑ Park, MT; Mignucci-Jiménez, G; Houlihan, LM; Preul, MC «Management of injuries on the 16th-century battlefield: Ambroise Paré's contributions to neurosurgery and functional recovery» (en anglès). Neurosurg Focus, 2022 Set; 53 (3), pp: E2. PMID: 36052621. DOI: 10.3171/2022.6.FOCUS21710. ISSN: 1092-0684 [Consulta: 9 febrer 2023].
  14. ↑ Donaldson, IML «Ambroise Paré's accounts of new methods for treating gunshot wounds and burns» (en anglès). J R Soc Med, 2015 Nov; 108 (11), pp: 457-461. PMID: 26609099. DOI: 10.1177/0141076815612639. PMC: 4672255 [Consulta: 9 febrer 2023].
  15. ↑ Berger, E; Glyantsev, SP «Wounded: ‘They had no fever…’ Ambroise Paré (1510–1590) and his method of gunshot wounds management» (en anglès). Sci Mus Group J, 2019 Maig; 11, pàgs: 14. ISSN 2054-5770. DOI: 10.15180/191105 [Consulta: 22 maig 2023].
  16. ↑ Broughton II, G; Burris, D «War and Medicine: A Brief History of the Military's Contribution to Wound Care Through World War I» (en anglès). A: Advances in Wound Care. Mary Ann Liebert, Inc., 2010 Abr 20; 1, pp: 2-7. ISBN 1-934854-01-8. DOI: 10.1089=awc.2009.0013 [Consulta: 31 març 2023].
  17. ↑ Barbón, JJ; Sampedro, A «La oftalmología en el Tratado de operaciones chyrurgicas de Martín Martínez» (en castellà). Arch Soc Esp Oftalmol, 2010 Mar; 85 (3), pp: 120-122. ISSN 1989-7286. DOI: 10.1016/s0365-6691(10)70033-2. PMID: 20619125 [Consulta: 30 maig 2023].
  18. ↑ Crumplin, J «Medical aspects of the Waterloo campaign of 1815» (en anglès). Bull R Coll Surg Engl, 2016 Feb; 98 (2), pp: 70-73. ISSN 1473-6357. DOI: 10.1308/rcsbull.2016.70 [Consulta: 7 abril 2023].
  19. ↑ Manring, MM; Hawk, A; Calhoun, JH; Andersen, RC «Treatment of War Wounds: A Historical Review» (en anglès). Clin Orthop Relat Res, 2009 Ag; 467 (8), pp: 2168-2191. PMID: 19219516. DOI: 10.1007/s11999-009-0738-5. PMC: 2706344 [Consulta: 7 abril 2023].
  20. ↑ Massarweh, NN; Cosgriff, N; Slakey, DP «Electrosurgery: history, principles, and current and future uses» (en anglès). J Am Coll Surg, 2006 Mar; 202 (3), pp: 520-530. PMID: 16500257. DOI: 10.1016/j.jamcollsurg.2005.11.017. ISSN: 1072-7515 [Consulta: 24 febrer 2023].
  21. ↑ Raus, PPM; Verhaert, PDEM «Radiofrequency surgery: 3500 years old and still young» (en anglès). Orbit (Amsterdam), 2017 Oct; 37 (3), pp: 159-164. PMID: 29039985. DOI: 10.1080/01676830.2017.1383469. ISSN: 1744-5108 [Consulta: 16 març 2023].
  22. ↑ Baigrie, D; Qafiti, FN; Buicko, JL «Electrosurgery» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Maig 2; NBK482380 (rev), pàgs: 5. PMID: 29494002 [Consulta: 27 juny 2023].
  23. ↑ Amaíz Flores, AJ «La electrocirugía en la Odontología actual» (en castellà). Odontovital, 2018 Gen-Jun; 1 (28), pp: 91-101. ISSN 1659-0775 [Consulta: 19 maig 2023].
  24. ↑ Wu, MP «Electro-Surgery Practices and Complications in Laparoscopy» (en anglès). A: Advanced Gynecologic Endoscopy, Chapter 5. (Darwish, A; Ed.) InTechOpen, 2011; Ag 23, pp: 67-86. ISBN 978-953-307-348-4. DOI: 10.5772/20301 [Consulta: 27 juny 2023].
  25. ↑ Dogan, L; Gulcelik, MA; Yuksel, M; Uyar, O; et al «The effect of plasmakinetic cautery on wound healing and complications in mastectomy» (en anglès). J Breast Cancer, 2013 Jun; 16 (2), pp: 198-201. PMID: 23843853. DOI: 10.4048/jbc.2013.16.2.198. PMC: 3706866 [Consulta: 9 febrer 2023].
  26. ↑ Bree, K; Barnhill, S; Rundell, W «The Dangers of Electrosurgical Smoke to Operating Room Personnel: A Review» (en anglès). Workplace Health Saf, 2017 Nov; 65 (11), pp: 517-526. PMID: 28414627. DOI: 10.1177/2165079917691063. ISSN: 2165-0969 [Consulta: 17 març 2023].
  27. ↑ Searle, T; Ali, FR; Al-Niaimi, F «Surgical smoke generated by electrocautery» (en anglès). Lasers Med Sci, 2021 Set; 36 (7), pp: 1555-1556. PMID: 33420850. DOI: 10.1007/s10103-020-03209-6. PMC: 7794620 [Consulta: 17 març 2023].
  28. ↑ Vilos, GA; Rajakumar, C «Electrosurgical generators and monopolar and bipolar electrosurgery» (en anglès). J Minim Invasive Gynecol, 2013 Maig-Jun; 20 (3), pp: 279-287. PMID: 23659748. DOI: 10.1016/j.jmig.2013.02.013. ISSN: 1553-4650 [Consulta: 8 febrer 2023].
  29. ↑ Cordero, I «Electrosurgical units – how they work and how to use them safely» (en anglès). Community Eye Health, 2015; 28 (89), pp: 15-16. ISSN 1993-7288. PMC: 4579996. PMID: 26435589 [Consulta: 16 març 2023].
  30. ↑ Meeuwsen, FC; Guédon, ACP; Arkenbout, EA; van der Elst, M; et al «The Art of Electrosurgery: Trainees and Experts» (en anglès). Surg Innov, 2017 Ag; 24 (4), pp: 373-378. PMID: 28438057. DOI: 10.1177/1553350617705207. PMC: 5505226 [Consulta: 13 abril 2023].
  31. ↑ Fontaine, G «The serendipitous discovery of fulguration (high energy DC ablation)» (en anglès). Cardiol J, 2009; 16 (3), pp: 294-296. ISSN 1898-018X. PMID: 19437408 [Consulta: 9 febrer 2023].
  32. ↑ Borgmeier, PR; Ricketts, CD; Clymer, JW; Gangoli, G; Tommaselli, GA «A Review of Capacitive Return Electrodes in Electrosurgery» (en anglès). J Surg, 2021 Feb; 9 (1), pp: 31-35. ISSN 2575-9760. DOI: 10.11648/j.js.20210901.16 [Consulta: 3 maig 2023].
  33. ↑ Sharma, KK; Ali, A «Cutting Monopolar Needle Electrode of Electrosurgery, a Safe Tool for Skin Incision in Neurosurgery» (en anglès). Trauma Cases Rev, 2021; 7 (2), pp: 094. ISSN 2469-5777. DOI: 10.23937/2469-5777/1510094 [Consulta: 9 febrer 2023].
  34. ↑ El-Sayed, M; Saridogan, E «Principles and safe use of electrosurgery in minimally invasive surgery» (en anglès). Gynecol Pelvic Med, 2021 Mar 25; 4, pp: 1-14. ISSN 2617-4499. DOI: 10.21037/gpm-2020-pfd-10 [Consulta: 19 maig 2023].
  35. ↑ Gupta, K; Kumar, GP; Bansal, A; Mehta, Y «Burn injury by displacement of electrocautery plate» (en anglès). Indian J Anaesth, 2011 Nov; 55 (6), pp: 634-635. PMID: 22223919. DOI: 10.4103/0019-5049.90636. PMC: 3249882 [Consulta: 10 febrer 2023].
  36. ↑ Liu, Q; Sun, XB «Indirect electrical injuries from capacitive coupling: a rarely mentioned electrosurgical complication in monopolar laparoscopy» (en anglès). Acta Obstet Gynecol Scand, 2013 Feb;92 (2), pp: 238-241. PMID: 23193981. DOI: 10.1111/aogs.12049. ISSN: 1600-0412 [Consulta: 18 juny 2023].
  37. ↑ Sabzi, F; Niazi, M; Ahmadi, A «Rare case-series of electrocautery burn following off-pump coronary artery bypass grafting» (en anglès). J Inj Violence Res, 2014 Gen; 6 (1), pp: 44-49. PMID: 23669602. DOI: 10.5249/jivr.v6i1.456. PMC: 3865455 [Consulta: 10 febrer 2023].
  38. ↑ PubChem «Nitric acid; silver» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2023 Feb 25; Compound Summary CID 11947683 (rev), pàgs: 12 [Consulta: 4 març 2023].
  39. ↑ Alidaee, MR; Taheri, A; Mansoori, P; Ghodsi, SZ «Silver nitrate cautery in aphthous stomatitis: a randomized controlled trial» (en anglès). Br J Dermatol, 2005 Set; 153 (3), pp: 521-525. ISSN 1365-2133. DOI: 10.1111/j.1365-2133.2005.06490.x. PMID: 16120136 [Consulta: 23 abril 2023].
  40. ↑ Rohe, E; Gresham, M; Rohde, R; Cass, L; et al «Efficacy of Topical Silver Nitrate for Control of Post-tonsillectomy Hemorrhage» (en anglès). Cureus, 2022 Mar 4; 14 (3), pp: e22857. PMID: 35399399. DOI: 10.7759/cureus.22857. PMC: 8982499 [Consulta: 8 febrer 2023].
  41. ↑ PubChem «Trichloroacetic acid» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2023 Feb 24; Compound Summary CID 6421 (rev), pàgs: 58 [Consulta: 4 març 2023].
  42. ↑ Barreiros, H; Matos, D; Goulão, J; Serrano, P «Using 80% trichloroacetic acid in the treatment of ingrown toenails» (en anglès). An Bras Dermatol, 2013 Nov-Des; 88 (6), pp: 889-893. PMID: 24474095. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20132296. PMC: 3900337 [Consulta: 8 febrer 2023].
  43. ↑ Rajeshkumar, BP; Rai, KK; Geetha, NT; Shivakumar, HR; Upasi, AP «Carnoy's in Aggressive Lesions: Our Experience» (en anglès). J Maxillofac Oral Surg, 2013 Mar; 12 (1), pp: 42-47. PMID: 24431812. DOI: 10.1007/s12663-012-0371-9. PMC: 3589493 [Consulta: 4 març 2023].
  44. ↑ Díaz-Belenguer, Á; Sánchez-Torres, A; Gay-Escoda, C «Role of Carnoy's solution in the treatment of keratocystic odontogenic tumor: A systematic review» (en anglès). Med Oral Patol Oral Cir Bucal, 2016 Nov 1; 21 (6), pp: e689-e695. PMID: 27475699. DOI: 10.4317/medoral.21250. PMC: 5116110 [Consulta: 23 abril 2023].
  45. ↑ Lee, SM; Ku, JK; Leem, DH; Baek, JA; Ko, SO «Conservative management with Carnoy's solution in ameloblastoma involving two unerupted teeth: a report of two cases» (en anglès). J Korean Assoc Oral Maxillofac Surg, 2021 Feb 28; 47 (1), pp: 40-46. PMID: 33632976. DOI: 10.5125/jkaoms.2021.47.1.40. PMC: 7925159 [Consulta: 18 juny 2023].
  46. ↑ Wu, X; Hu, Y; Lu, Y; Ke, X; et al «A Retrospective Study of Clinical Efficacy of Cantharidin Cream for Verruca Plantaris» (en anglès). Infect Drug Resist, 2022 Jul 27; 15, pp: 4059-4063. PMID: 35924013. DOI: 10.2147/IDR.S375384. PMC: 9342431 [Consulta: 8 febrer 2023].
  47. ↑ Sugamata, A; Yoshizawa, N «A strange case of ingrown toenail treated with phenol» (en anglès). J Surg Case Rep, 2011 Jul 1; 2011 (7), pp: 5. PMID: 24950043. DOI: 10.1093/jscr/2011.7.5. PMC: 3649275 [Consulta: 9 febrer 2023].
  48. ↑ Mukhtar, M «Surgical Pearl: A Novel Technique of Wicking Hypodermic Needles for Chemical Cauterization» (en anglès). Indian Dermatol Online J, 2021 Feb 22; 12 (2), pp: 359-360. PMID: 33959548. DOI: 10.4103/idoj.IDOJ_579_20. PMC: 8088156 [Consulta: 9 febrer 2023].
  49. ↑ Tunkel, DE; Anne, S; Payne, SC Ishman, SL Rosenfeld, RM; Abramson, PJ; Alikhaani, JD; McKenna Benoit, M; Bercovitz, RS; Brown, MD; et al «Clinical Practice Guideline: Nosebleed (Epistaxis)» (en anglès). Otolaryngol Head Neck Surg, 2020 Gen; 162 (Supl 1), pp: S1-S38. PMID: 31910111. DOI: 10.1177/0194599819890327. ISSN: 1097-6817 [Consulta: 12 maig 2023].
  50. ↑ Utrera, N; Romaro, H; Salvo, E; Gauna, F; Papuzinski, C «Epistaxis: aspectos nuevos a considerar» (en castellà). Rev Otorrinolaringol Cir Cabeza Cuello, 2021 Des; 81 (4), pp: 605-614. ISSN 0718-4816. DOI: 10.4067/s0718-48162021000400605 [Consulta: 17 febrer 2023].
  51. ↑ Ecevit, MC; Erdağ, TK; Uçar, S; Demiryoğuran, NS; et al «Epistaxis management: is medical intervention required for inactive epistaxis?» (en anglès). Kulak Burun Bogaz Ihtis Derg, 2014 Jul-Ag; 24 (4), pp: 211-216. PMID: 25046069. DOI: 10.5606/kbbihtisas.2014.78642. ISSN: 1300-7475 [Consulta: 10 febrer 2023].
  52. ↑ Sautter, NB; Smith, TL «Treatment of Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia-Related Epistaxis» (en anglès). Otolaryngol Clin North Am, 2016 Jun; 49 (3), pp: 639-654. PMID: 27267016. DOI: 10.1016/j.otc.2016.02.010. ISSN: 1557-8259 [Consulta: 10 febrer 2023].
  53. ↑ Abiri, A;Khodayar Goshtasbi, K; Maducdoc, M; Sahyouni, R; et al «Laser-Assisted Control of Epistaxis in Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia: A Systematic Review» (en anglès). Lasers Surg Med, 2020 Abr; 52 (4), pp: 293-300. PMID: 31441079. DOI: 10.1002/lsm.23147. PMC: 7035186 [Consulta: 8 febrer 2023].
  54. ↑ Eng, CY; Hilmi, O; Ram, B «Technical tips. 'Sheathed' silver nitrate stick to cauterise posterior epistaxis» (en anglès). Ann R Coll Surg Engl, 2004 Nov; 86 (6), pp: 475-476. PMID: 15635744. ISSN: 1478-7083. PMC: 1964289 [Consulta: 8 febrer 2023].
  55. ↑ Passali, D; Damiani, V; Passali, FM; Tosca, MA; et al «An International Survey on the pragmatic management of epistaxis» (en anglès). Acta Biomed, 2020 Feb 17; 91 (1-S), pp: 5-10. PMID: 32073555. DOI: 10.23750/abm.v91i1-S.9241. PMC: 7947736 [Consulta: 12 maig 2023].
  56. ↑ Ahmed, AE; Abo El-Magd, EA; Hasan, GM; El-Asheer, OM «A comparative study of propranolol versus silver nitrate cautery in the treatment of recurrent primary epistaxis in children» (en anglès). Adolesc Health Med Ther, 2015 Set 30; 6, pp: 165-170. PMID: 26457059. DOI: 10.2147/AHMT.S84806. PMC: 4598163 [Consulta: 25 març 2023].
  57. ↑ Berry, D; Carlson, JN; Singletary, E; Zideman, DA; Ring, J «Use of Cryotherapy for Managing Epistaxis in the First Aid Setting: A Scoping Review» (en anglès). Cureus, 2021 Maig 4; 13 (5), pp: e14832. PMID: 34104582. DOI: 10.7759/cureus.14832. PMC: 8174396 [Consulta: 9 febrer 2023].
  58. ↑ Lou, ZC; Jin, KF «Randomized Comparative Study of Microwave Ablation and Electrocautery for Control of Recurrent Epistaxis» (en anglès). Ear Nose Throat J, 2021 Ag; 100 (7), pp: 509-515. PMID: 31597530. DOI: 10.1177/0145561319879238. ISSN: 1942-7522 [Consulta: 17 febrer 2023].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cauterització
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cauterització&oldid=33341527»