Presa de terra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La presa de terra és un concepte musical proposat per Marcel Casellas, definit com “la manifestació conscient de catalanitat en qualsevol activitat festiva”. La quantitat de presa de terra en un concert o espectacle es mesura mitjançant quatre tipus d’indicadors principals: lingüístics (parlar o cantar en llengua catalana), tímbrics (usar instruments genuïns del país com la gralla o la dolcaina), melòdics (incorporar melodies tradicionals a les cançons) i de moviment corporal (ser acompanyats per balls autòctons, com ara la jota, el ball pla...).

Casellas apunta que la presa de terra ha augmentat en les festes de caràcter tradicional, especialment en les vessants lingüística, tímbrica i melòdica. Per altra banda, considera que la seva presència “no es reflecteix tant en la festa quotidiana (...), que sota una pretesa universalitat (altres vegades espanyolitat), continua essent impersonal, provinciana...” Així mateix, desitja que la música catalana moderna aspiri a combinar trets musicals universals amb els genuïns de Catalunya.

Per esquematitzar millor els seus posicionament al respecte, Casellas va redactar el Manifest esporogen.[1] Més enllà de definir les característiques principals que defineixen la presa de terra, el Manifest focalitza la seva atenció en la música esporogena, considerada tot aquella que "en una situació festiva, a més de garantir una bona presa de terra, posa un èmfasi especial en els paràmetres referents al ball i al moviment".

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Presa de terra Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. CASELLAS, MARCEL. Presa de Terra i Manifest Esporogen ("Núvol, el digital de cultura", 18/08/2013)