Hemorroide
 Tipus i localització habitual de les hemorroides.  | |
| Tipus | malaltia de l'aparell digestiu, varices pelvianes, trastorn anorectal, malaltia anal, trastorn cutani i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | cirurgia general i digestiva |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-11 | DB60 |
| CIM-10 | K64 |
| CIM-9 | 455 i 455.8 |
| CIAP | K96 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0113826 |
| DiseasesDB | 10036 |
| MedlinePlus | 000292 |
| eMedicine | 195401 i 775407 |
| Patient UK | haemorrhoids-piles-pro |
| MeSH | D006484 |
| UMLS CUI | C0019112 |
| DOID | DOID:9746 |
Les hemorroides (pres del grec αἱμοῤῥοίδες), popularment morenes, és una malaltia, que és la dilatació d'una vena de l'anus o del recte. Pot ser causada per uns quants motius; els més habituals són: el restrenyiment, l'embaràs, l'obesitat, la falta d'exercici, etc. A més a més de les molèsties locals, les complicacions més freqüents són: el sagnat i la trombosi. Es tracta amb medicaments o intervenció quirúrgica.
Classificació
[modifica]
Hi ha dues classes d'hemorroides, externes i internes, depenent de la posició respecte a la línia dentada o anorectal:[1]
Externes
[modifica]Són aquelles que hi ha per sota de la línia dentada. Són propenses a la trombosi i al sagnat.
Internes
[modifica]Són aquelles que hi ha més amunt de la línia dentada. Com que aquesta zona no té receptors del dolor, les hemorroides internes no solen ser doloroses, i la majoria de pacients no saben que en tenen. Les hemorroides internes, però, poden sagnar quan s'irriten. Sense tractar, les hemorroides internes poden donar lloc a dues formes: les prolapsades i les estrangulades.
Les hemorroides internes poden ser més qualificades pel grau de prolapse:
- Grau I: Sense prolapse.
- Grau II: Prolapse en defecar, però es redueix de forma espontània.
- Grau III: Prolapse en la defecació i es redueix manualment.
- Grau IV: Sempre està prolapsada i no es pot reduir de forma manual.
Causes
[modifica]Les causes són:[1]
- Funcionament irregular dels budells (restrenyiment o, més rarament, diarrea).
- L'augment de la pressió intraabdominal (esforç prolongat: ja sigui durant la defecació quan es té restrenyiment, o per l'exercici físic).
- La nutrició (per menjar poca fibra), que predisposarà al restrenyiment.
- L'embaràs - la pressió del fetus sobre l'abdomen i els canvis hormonals fan que els vasos hemorroïdals s'engrandeixin. El part també provoca un augment de la pressió intraabdominal.[2][3] Sovint no cal cap tractament quirúrgic, perquè els símptomes solen desaparèixer després del part.[1]
- Una predisposició genètica (com pot ser l'absència de vàlvules a dins de les venes hemorroïdals).
- L'envelliment.
- L'obesitat.
- Estar assegut molt de temps.[4]
- La falta d'exercici.
Tractaments
[modifica]
Tractament conservador
[modifica]Típicament és: menjar més fibra, i beure més per mantenir la hidratació; els antiinflamatoris no-esteroidals (AINEs), l'aplicació de banys de seient, i el repòs.[1] L'augment de la fibra ha demostrat millorar el resultats,[5] i es pot fer menjant aliments amb fibra o prenent suplements de fibra.[1][5]
Tot i que al mercat hi han moltes pomades i supositoris, hi ha poca evidència per donar suport al seu ús.[1] Els preparats que contenen glucocorticoides no han de ser utilitzats durant més de 14 dies, perquè que poden causar aprimament de la pell.[1] Els protectors per a la pell, com ara la vaselina o crema d'òxid de zinc poden reduir les lesions i la picor.[6]
Mètodes d'ablació o fixació no quirúrgics
[modifica]- Lligadura amb banda elàstica
- S'aplica una banda elàstica a una hemorroide interna, almenys 1 cm més amunt de la línia dentada, per tallar el subministrament de sang.[1] Uns 5-7 dies després, l'hemorroide seca cau.[1] Si la banda es col·loca massa a prop de la línia dentada, hi ha un dolor intens just després de posar-la.[1] La curació és del 87%.[1]
- Escleroteràpia
- Consisteix en la injecció d'un agent esclerosant, com ara el fenol, en l'hemorroide. Això fa que les parets de la vena es contreguin, i l'hemorroide es marceixi. La taxa d'èxit als quatre anys després del tractament és del 70%.[1]
- Mètodes de cauterització
- Mètodes de cauterització com ara la fotocoagulació amb infrarojos han demostrat ser eficaços per a les hemorroides.[1]
Hemorroidectomia
[modifica]L'extirpació quirúrgica de les hemorroides s'utilitza només per als casos greus.[1] Acostuma a haver-hi dolor després de l'operació, i calen 2-4 setmanes de recuperació.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 Lorenzo-Rivero, S «Hemorrhoids: diagnosis and current management». Am Surg, 75, 8, agost 2009, pàg. 635–42. PMID: 19725283.
- ↑ National Digestive Diseases Information Clearinghouse. «Hemorrhoids». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases (NIDDK), NIH, novembre 2004. Arxivat de l'original el 2010-03-23.
- ↑ «Hemorrhoids». March of Dimes, agost 2009. Arxivat de l'original el 2010-05-15.
- ↑ Mayo Clinic staff. «Hemorrhoids». MayoClinic.
- ↑ 5,0 5,1 Alonso-Coello, P.; Guyatt, G. H.; Heels-Ansdell, D.; Johanson, J. F.; Lopez-Yarto, M.; Mills, E.; Zhuo, Q.; Alonso-Coello, Pablo «Laxatives for the treatment of hemorrhoids». Cochrane Database Syst Rev, 4, 2005, pàg. CD004649. DOI: 10.1002/14651858.CD004649.pub2. PMID: 16235372.
- ↑ http://www.webmd.com/a-to-z-guides/hemorrhoids-medications
