Vivisecció
La vivisecció (del llatí vivus i sectĭo) i és l'operació o dissecció d'un animal viu per a estudiar el funcionament de l'estructura intern i no per raons de curació.[1] Per extensió de significat, es diu per a qualsevol experimentació ambigú animals vius.[2]
La qüestió és aleshores: «És ètic i en quines condicions l'ús d'animals de laboratoris és ètic?»[3]
Reglementació
[modifica]A la Unió Europea vigeix la Directiva 2010/63/UE sobre la protecció dels animals utilitzats per a raons científiques. Tots els experiments amb animals han de ser aprovats prèviament per comitès ètics, que en supervisen els protocols i en determinen la justificació.[4]
Teòricament, la vivisecció es restringeix a l'estudi de malalties o teràpies, la distinció entre objectius científics i comercials roman polèmica.[5][6] Es van desenvolupar tècniques alternatives de recerca in vitro, que fan supèrflues certs experiments in vivo.[7] La llei prohibeix la vivisecció quan hi ha un altre mètode científicament satisfactori i contrastat que permeti obtenir el resultat perseguit sense utilitzar animals i el preàmbul del Reial Decret «marca com a objectiu últim el total reemplaçament dels animals en els procediments».[8] La reglementació és més severa per al cosmètics per mor de la convicció de molts europeus que la producció de cosmètics no justifica els assajos amb animals.[8]
Oposants
[modifica]Les organitzacions contràries a l'experimentació en animals, com les defensores dels drets dels animals, denuncien que en la recerca cientítifica es fan molts experiments (amb simis, cadells de gossos i altres animals) amb viviseccions innecessàries o inútils. Al llarg de la història també éssers humans han estat sotmesos a vivisecció, com és el cas dels presoners de guerra sotmesos a tal procés i sense anestèsia per la Unitat 731 de l'exèrcit imperial japonès.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «vivisecció». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ D.A.. «Vivisection | Animal Testing, Cruelty & Ethics» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 30-05-2025. [Consulta: 13 juny 2025].
- ↑ Carbonell, Lluís Freixes. «Ética al laboratori: quants milions de vides animals val una vida humana?». A: Sedició a la granja. Barcelona: Ara Llibres, 2024-02-19. ISBN 978-84-1173-049-5.
- ↑ Giralt Coll, Albert; Waldhorn, Daniela R. «Està justificada l'experimentació amb animals per a finalitats mèdiques o científiques?». Directa, 435, 15-09-2017.
- ↑ Paixão, Rita Leal; Schramm, Fermin Roland «Ethics and animal experimentation: what is debated?». Cadernos de Saúde Pública, 15, suppl 1, 1999, p. S99–S110. DOI: 10.1590/S0102-311X1999000500011.
- ↑ Yarri, Donna. The Ethics of Animal Experimentation: A Critical Analysis and Constructive Christian Proposal (en anglès). Oxford University Press, USA, 2005-08-18. ISBN 978-0-19-518179-1.
- ↑ «Directive 2010/63/UE du Parlement européen et du Conseil du 22 septembre 2010 relative à la protection des animaux utilisés à des fins scientifiques». Diari Oficial de la Unió Europea, 20-10-2010, p. L276/33-L276/79.
- 1 2 Mulà Arribas, Anna. «Bloc de Dret dels Animals». Advocacia espanyola, 21-10-2016. [Consulta: 13 juny 2025].
- ↑ Felton, Mark. The Devil's doctors: Japanese human experiments on Allied prisoners of war. Barnsley: Pen & Sword Military, 2012. ISBN 978-1-84884-479-7.
Bibliografia
[modifica]
- Garcia Xirinachs, Màrius; Raga Ferrer, Rafael; Rasho Mateos, Elena. Experimentació animal: productes cosmètics (pdf). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013, p. 86.