Copa del Món de Futbol de 1950

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Copa del Món de Futbol 1950)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de competició esportivaCopa del Món de Futbol de 1950
1950 Football World Cup poster.jpg
Altres noms IV Campeonato Mundial de Futebol
Tipus Copa del Món de Futbol
Esport futbol
Organització FIFA
Conté
Nombre de participants 13
Participants
Brasil, Iugoslàvia, Mèxic, Suïssa, Xile, Anglaterra, Espanya, Estats Units, Itàlia, Paraguai, Suècia, Bolívia i Uruguai
Lloc i data
Estadis(en 6 ciutats organitzadores)
Lloc Estadi Maracanã, Estádio Vila Capanema Tradueix, Estadi municipal de Pacaembu, Estádio Ilha do Retiro Tradueix, Estádio dos Eucaliptos Tradueix i Estádio Independência Tradueix
Estat  Brasil
Data 24 de juny - 16 de juliol
Classificació
Guanyador  Uruguai
Subcampió  Brasil
Tercer lloc  Suècia
Quart lloc  Espanya
Estadístiques
Partits jugats 22
Gols marcats 88  (4 per partit)
Líder estadístic Brasil Ademir (8 gols)
Espectadors 1.036.000 (47.090,91 per partit)
França 1938
Suïssa 1954
Modifica les dades a Wikidata

La Copa del Món de Futbol 1950 va ser la quarta edició de la Copa del Món de Futbol i es va disputar al Brasil l'any 1950. La competició es jugà entre el 13 de juliol i el 30 de juliol de 1950 i Uruguai en fou campió després de derrotar el Brasil a l'últim partit per 2 a 1.

Fou la primera edició després de la Segona Guerra Mundial, ja que s'havien suspès les edicions de 1942 i 1946. El Mundial retornà a Sud-amèrica, vint anys després de l'edició d'Uruguai 1930.

Antecedents[modifica]

Per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la presidència de la FIFA del francès Jules Rimet la Copa del Món fou rebatejada amb el nom de Copa Jules Rimet.

La competició va estar marcada pel tràgic accident que patí el Torino FC, el 4 de maig de 1949, quan s'estavellà l'avió on viatjaven a la muntanya de Superga. Això causà la mort de la majoria dels integrants del millor equip italià del moment, i com a conseqüència, de la selecció italiana de futbol, que viatjà al Brasil molt disminuïda.

Seus[modifica]

Sis ciutats foren seu del torneig:

Rio de Janeiro São Paulo Belo Horizonte
Estádio do Maracanã Estádio do Pacaembu Estádio Sete de Setembro
22° 54′ 43.8″ S, 43° 13′ 48.59″ O / 22.912167°S,43.2301639°O / -22.912167; -43.2301639 (Estádio do Maracanã) 23° 32′ 55.1″ S, 46° 39′ 54.4″ O / 23.548639°S,46.665111°O / -23.548639; -46.665111 (Estádio do Pacaembu) 19° 54′ 30″ S, 43° 55′ 4″ O / 19.90833°S,43.91778°O / -19.90833; -43.91778 (Estádio Independência)
Capacitat: 199.854 Capacitat: 60.000 Capacitat: 30.000
Maracana Stadium June 2013.jpg Estadio Pacaembu3.jpg Independ1.jpg
Curitiba Porto Alegre Recife
25° 26′ 22″ S, 49° 15′ 21″ O / 25.43944°S,49.25583°O / -25.43944; -49.25583 (Estádio Vila Capanema) 30° 3′ 42″ S, 51° 13′ 38″ O / 30.06167°S,51.22722°O / -30.06167; -51.22722 (Estádio dos Eucaliptos) 8° 3′ 46.63″ S, 34° 54′ 10.73″ O / 8.0629528°S,34.9029806°O / -8.0629528; -34.9029806 (Estádio Ilha do Retiro)
Estádio Durival de Britto Estádio dos Eucaliptos Estádio Ilha do Retiro
Capacitat: 10.000 Capacitat: 20.000 Capacitat: 20.000
Vila Capanema aérea 2.jpg

Equips participants[modifica]

Equips participants

Per a aquest torneig s'hi van inscriure trenta-quatre associacions, tot i que només 29 van prendre part a la fase de classificació. Brasil, com a organitzador, i Itàlia, com a campió de la darrera edició, es classificaren directament.

Alguns països importants no hi prengueren part. Alemanya fou vetada per la Guerra Mundial. Argentina, Àustria, Bèlgica, Birmània, Equador, Filipines, Indonèsia i Perú es retiraren tot i haver-s'hi inscrit. D'altra banda, per primer cop es van inscriure les associacions britàniques, que fins aleshores s'havien mantingut al marge d'aquesta competició.

Un cop classificats, i abans del sorteig de la fase final, dos equips van renunciar a participar-hi: Escòcia (que no volia participar a la Copa del Món si no era campiona britànica, i no ho va aconseguir) i Turquia (que va al·legar raons econòmiques). En el seu lloc, la FIFA va convidar tres seleccions (Portugal, Irlanda i França) que no havien aconseguit classificar-se. Només ho acceptà França.

Després del sorteig dels grups, dues seleccions van negar-se a disputar la fase final: Índia (que va justificar-ho, entre d'altres, pels costos dels desplaçaments i per falta de temps de preparació) i França (que va dir que al grup 4 els tocaria viatjar molt). D'aquesta manera, només 13 seleccions (en lloc de les 16 previstes inicialment) disputaren la fase final. Aquestes 13 seleccions foren (en cursiva, les seleccions debutants):

Equips participants
 Anglaterra  Estats Units  Paraguai  Xile
 Bolívia  Itàlia  Suècia
 Brasil  Iugoslàvia  Suïssa
 Espanya  Mèxic  Uruguai

Plantilles[modifica]

Resultats[modifica]

Primera fase[modifica]

El sistema de competició es modificà respecte a la competició anterior. La primera fase es dividí en quatre grups on s'enfrontaren tots contra tots. Els quatre campions de cada grup es classificaren per la ronda final que també es disputà per sistema de grup, tots contra tots.

Tot i que no hi va haver final pròpiament dita, el darrer partit enfrontà als dos millors de la competició, Brasil i Uruguai, pel que sovint és considerada com la final oficiosa del campionat. En aquest partit, disputat al gran estadi de Maracaná, l'Uruguai donà la sorpresa enfront del gran favorit, Brasil. Aquest partit suposà un gran trasbals per als brasilers i va rebre el sobrenom de Maracanaço.

Grup 1[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Brasil 3 2 1 0 8 2 +6 5 Avança a la segona fase
2  Iugoslàvia 3 2 0 1 7 3 +4 4
3  Suïssa 3 1 1 1 4 6 −2 3
4  Mèxic 3 0 0 3 2 10 −8 0
Font: FIFA
Brasil  4–0  Mèxic
Ademir Gol 30'79'
Jair Gol 65'
Baltazar Gol 71'
Informe
Iugoslàvia  3–0  Suïssa
Mitić Gol 59'
Tomašević Gol 70'
Ognjanov Gol 75'
Informe

Brasil  2–2  Suïssa
Alfredo Gol 3'
Baltazar Gol 32'
Informe Fatton Gol 17'88'
Iugoslàvia  4–1  Mèxic
Bobek Gol 19'
Ž. Čajkovski Gol 22'62'
Tomašević Gol 81'
Informe Ortiz Gol 89' (p.)

Brasil  2–0  Iugoslàvia
Ademir Gol 4'
Zizinho Gol 69'
Informe
Suïssa  2–1  Mèxic
Bader Gol 10'
Antenen Gol 44'
Informe Casarín Gol 89'

Grup 2[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Espanya 3 3 0 0 6 1 +5 6 Avança a la segona fase
2  Anglaterra 3 1 0 2 2 2 0 2
3  Xile 3 1 0 2 5 6 −1 2
4  Estats Units 3 1 0 2 4 8 −4 2
Font: FIFA
Anglaterra  2–0  Xile
Mortensen Gol 39'
Mannion Gol 51'
Informe
Espanya  3–1  Estats Units
Igoa Gol 81'
Basora Gol 83'
Zarra Gol 89'
Informe Pariani Gol 17'

Espanya  2–0  Xile
Basora Gol 17'
Zarra Gol 30'
Informe
Estats Units  1–0  Anglaterra
Gaetjens Gol 38' Informe

Espanya  1–0  Anglaterra
Zarra Gol 48' Informe
Xile  5–2  Estats Units
Robledo Gol 16'
Cremaschi Gol 32'60'
Prieto Gol 54'
Riera Gol 82'
Informe Wallace Gol 47'
Maca Gol 48' (p.)

Grup 3[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Suècia 2 1 1 0 5 4 +1 3 Avança a la segona fase
2  Itàlia 2 1 0 1 4 3 +1 2
3  Paraguai 2 0 1 1 2 4 −2 1
4  Índia 0 0 0 0 0 0 0 0 Renuncià a participar-hi
Font: FIFA
Suècia  3–2  Itàlia
Jeppson Gol 25'68'
Andersson Gol 33'
Informe Carapellese Gol 7'
Muccinelli Gol 75'

Suècia  2–2  Paraguai
Sundqvist Gol 17'
Palmér Gol 26'
Informe López Gol 35'
López Fretes Gol 74'

Itàlia  2–0  Paraguai
Carapellese Gol 12'
Pandolfini Gol 62'
Informe

Grup 4[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Uruguai 1 1 0 0 8 0 +8 2 Avança a la segona fase
2  Bolívia 1 0 0 1 0 8 −8 0
3  França 0 0 0 0 0 0 0 0 Renuncià a participar-hi
Font: FIFA
Uruguai  8–0  Bolívia
Míguez Gol 14'40'51'
Vidal Gol 18'
Schiaffino Gol 23'54'
Pérez Gol 83'
Ghiggia Gol 87'
Informe

Segona fase: Grup final[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts
1  Uruguai 3 2 1 0 7 5 +2 5
2  Brasil 3 2 0 1 14 4 +10 4
3  Suècia 3 1 0 2 6 11 −5 2
4  Espanya 3 0 1 2 4 11 −7 1
Font: FIFA
Uruguai  2–2  Espanya
Ghiggia Gol 29'
Varela Gol 73'
Informe Basora Gol 37'39'
Brasil  7–1  Suècia
Ademir Gol 17'36'52'58'
Chico Gol 39'88'
Maneca Gol 85'
Informe Andersson Gol 67' (p.)

Brasil  6–1  Espanya
Parra Gol 15' (p.p.)
Jair Gol 21'
Chico Gol 31'55'
Ademir Gol 57'
Zizinho Gol 67'
Informe Igoa Gol 71'
Uruguai  3–2  Suècia
Ghiggia Gol 39'
Míguez Gol 77'85'
Informe Palmér Gol 5'
Sundqvist Gol 40'

Suècia  3–1  Espanya
Sundqvist Gol 15'
Mellberg Gol 33'
Palmér Gol 80'
Informe Telmo Zarra Gol 82'
Article principal: Maracanaço
Uruguai  2–1  Brasil
Schiaffino Gol 66'
Ghiggia Gol 79'
Informe Friaça Gol 47'

Campió[modifica]

Guanyador de
 Copa del Món de Futbol de 1950 

Uruguai
Segon títol


Classificació final[modifica]

El 1986, la FIFA va publicar un informe que classificava tots els equips de cada Copa del Món fins a la de 1986, basada en l'actuació a la competició, els resultats generals i la qualitat dels contraris (sense comptar els resultats de repetició).[2][3] El rànquing del torneig de 1950 era el següent:

P Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts.
1  Uruguai 4 3 1 0 15 5 +10 7
2  Brasil 6 4 1 1 22 6 +16 9
3  Suècia 5 2 1 2 11 15 −4 5
4  Espanya 6 3 1 2 10 12 −2 7
Eliminats a la primera fase
5  Iugoslàvia 3 2 0 1 7 3 +4 4
6  Suïssa 3 1 1 1 4 6 −2 3
7  Itàlia 2 1 0 1 4 3 +1 2
8  Anglaterra 3 1 0 2 2 2 0 2
9  Xile 3 1 0 2 5 6 −1 2
10  Estats Units 3 1 0 2 4 8 −4 2
11  Paraguai 2 0 1 1 2 4 −2 1
12  Mèxic 3 0 0 3 2 10 −8 0
13  Bolívia 1 0 0 1 0 8 −8 0

Golejadors[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Copa del Món de Futbol de 1950 Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. «World Cup 2018 by Numbers». telegraph.co.uk, 02-12-2010. [Consulta: 4 novembre 2015].
  2. «Permanent Table». FIFA.
  3. «FIFA World Cup: Milestones, facts & figures. Statistical Kit 7». FIFA, 26-03-2013.