Recife

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRecife
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes
Recife - Início da Avenida Boa Viagem.jpg
Modifica el valor a Wikidata

HimneHimne de Recife Modifica el valor a Wikidata

Localització
Where is Recife Brasil.PNG Modifica el valor a Wikidata
 8° 03′ 14″ S, 34° 52′ 51″ O / 8.0539°S,34.8808°O / -8.0539; -34.8808Coord.: 8° 03′ 14″ S, 34° 52′ 51″ O / 8.0539°S,34.8808°O / -8.0539; -34.8808
EstatBrasil
Unitat FederativaPernambuco Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total1.653.461 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat7.555,47 hab/km²
Geografia
Superfície218,843 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Atlàntic, riu Beberibe, riu Capibaribe, riu Tejipió, riu Jaboatão i riu Pirapama Modifica el valor a Wikidata
Altitud10 m-4 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació1537
Esdeveniment clau
Organització política
Òrgan legislatiuCambra Municipal de Recife Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal50000-000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic81 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi del Brasil2611606 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webprefeituradorecife.com.br Modifica el valor a Wikidata
Facebook: prefeituradorecife Twitter: prefrecife Instagram: prefeiturarecife Modifica el valor a Wikidata

Recife és la capital de l'estat de Pernambuco. Està situada en el litoral de l'oceà Atlàntic, en la regió nord-est del Brasil. Té una població d'1,65 milions d'habitants (la 9a més populosa) i una superfície de 218 km².[1] El seu PIB és de 51.860 milions de reals, el 13è més alt del país.[2]

Recife va ser fundada el 1537, sent la més antiga de les 26 capitals d'estat.[3] La ciutat d'Olinda, que se situa a la Gran Recife, havia estat fundada dos anys abans i va ser la primera capital de la capitania de Pernambuco.[4][5] La seva població arriba als 4,05 milions si es computa la seva conurbació. La Regió Metropolitana de Recife (RMR) és la més poblada de la regió Nord-est i la cinquena de tot el Brasil.[6]

Etimologia[modifica]

Recife, així com la seva forma antiga arrecife, prové del mot àrab ár-raçif: escull, dic, moll o camí de pedres. El topònim li ve donat per l'accident geogràfic que es troba al llarg de la costa de la ciutat. El primer registre del nom és un document datat el 1532, que fa referència al port natural, anomenant-lo Barra dos Arrecifes (voral dels esculls). Quan s'establiren els primers colons el 1537, es va dir Ribeiro do Mar dos Arrecifes dos Navíos. A partir de 1709, el seu nom oficial va ser Vila de Santo Antônio do Recife i el 1823 va rebre el seu nom actual.[7]

En portuguès, el nom de la ciutat va precedit de l'article definit masculí singular "o" (excepte al començament d'una frase). Succeeix el mateix amb ciutats com Porto i Rio de Janeiro.[8]

Història[modifica]

Primers pobladors i colonització portuguesa[modifica]

Al voltant de l'any 1000, els indis tapuias ocupaven la regió on se situa l'actual Recife. Els tupis, que arribaren procedents de l'Amazònia, van envair el territori i va expulsar els tapuias cap a l'interior del continent. Quan els portuguesos arribaren a Amèrica l'any 1500, els pobladors pertanyien al poble dels caetés.[9]

El centre històric d'Olinda en primer pla, amb el modern Recife al fons.

L'actual àrea metropolitana de Recife va ser l'escenari d'alguns dels primers fets històrics del Nou Món: el 26 de gener de 1500 es donà el primer contacte visual amb el cap de Santo Agostinho, per part de Vicente Yáñez Pinzón; el 1516 s'establí a l'illa d'Itamaracá el primer Governador de les Parts del Brasil, Pero Capico, qui, allà mateix, hi va construir el primer ingeni sucrer del Brasil colonial.[10][11] Va ser el primer port d'esclaus d'Amèrica.[12]

L'origen de Recife va íntimament lligat al del contigu municipi d'Olinda. En la carta foral d'Olinda, concedida per Duarte Coelho el 1537, ja hi ha una referència a Arrecife dos Navíos, un poblat de pescadors situat al sud.[13] Olinda estava situada, estratègicament, en una zona alta de turons, que facilitava la seva defensa. Allà era on residia la burgesia de l'època, mentre que Recife era el seu port principal, que havia de ser protegit amb empallissades davant l'amenaça dels pirates i corsaris, atrets per la riquesa de la Capitania de Pernambuco.[14]

Saqueig de Recife (1595)[modifica]

A finals del segle xvi tingueren lloc dos esdeveniments importants: la Unió Ibèrica, que va aglutinar tots els territoris dels regnes d'Espanya i Portugal sota una mateixa bandera (15801640) i la Guerra angloespanyola (1585–1604), en la que totes dues potències lluitaven per l'hegemonia naval a Europa i Amèrica.[15][16]

En el marc d'aquesta guerra, Londres es va fer amb informació detallada sobre les colònies brasileres. En base a les dades obtingudes, la marina britànica va formar l'Expedició Pernambucana de Lancaster, que va arribar el març de 1595 a Recife. Va saquejar el port i van derrotar els contraatacs hispanoportuguesos. El botí extret (sucre, pau-brasil, cotó i altres mercaderies d'alt valor) va ser de tal magnitud, que Lancaster va haver de llogar vaixells francesos i holandesos per poder transportar-ho tot a Anglaterra.[17]

A partir de llavors, Pernambuco va organitzar dues companyies armades, de 220 soldats cadascuna, encarregades de defensar Olinda i Recife.[17] Des de la dècada de 1620, amb l'agreujament de la guerra neerlandoportuguesa, el governador Matias de Albuquerque (parent del virrei de l'ïndia) va invertir en reforçar les fortificacions costaneres dels municipis.[18]

Invasió neerlandesa[modifica]

Nova Holanda[modifica]

Dominis de Nova Holanda.

Les Províncies Unides portaven des de principis del segle xvii saquejant la costa brasilera, especialment a Bahia. El 1621 es va fundar la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, que rebé el monopoli orange del comerç a les Amèriques i Àfrica Occidental. El bloqueig espanyol sobre el comerç neerlandès va provocar l'interès d'aquests per llançar una campanya militar per tal d'establir-se al Brasil. L'atac es va centrar en Pernambuco: assaltaren i cremaren Olinda i capturaren Recife l'any 1630. Van estendre els seus dominis cap al nord, formant la colònia de Nova Holanda, que mantingueren militarment fins el 1654. El 1661, les Set Províncies van reconèixer la sobirania portuguesa en el Tractat de la Haia.[19][20]

La colònia va ser governada pel comte Joan Maurici de Nassau-Siegen entre 1637 i 1644. Radicat a Recife, que sota el domini neerlandès es digué Mauritsstad o Ciutat Maurícia, va propiciar un ràpid creixement per la localitat. Va instal·lar ponts, dics i canals, va construir edificis emblemàtics com el Palau de Friburg (dotat amb el primer observatori astronòmic de l'hemisferi sud), va aixecar el primer far i el primer jardí zoobotànic d'Amèrica. Va promulgar la llibertat de culte, permetent conviure calvinistes i catòlics i acollint una important comunitat jueva, que va edificar la primera sinagoga en el continent, la Kahal Zur. Va atraure pintors, naturalistes i metges i a la ciutat van ser encunyades les primeres monedes brasileres.[21][22][23]

Insurrecció Pernambucana[modifica]

Nassau va ser despatxat l'any 1644, ja que els dirigents de la WIC creien que els rendiments obtinguts estaven per sota del previst.[23] Les mesures imposades pels nous dirigents de la colònia van trobar el rebuig unànime dels locals. 18 líders es van reunir a l'Ingeni de Sant Joan el 15 de maig de 1645 i van acordar les bases per lluitar contra el domini centreeuropeu.[24]

Se succeïren els alçaments brasilers, sent el més important i decisiu les batalles de Guararapes (1648-1649). Involucrat en la primera guerra anglo-holandesa, el govern de La Haia no va poder enviar reforços a Nova Holanda, el que va ser aprofitat per Lisboa per enviar un gran esquadró naval per efectuar l'atac definitiu sobre Ciutat Maurícia, que tingué lloc el 15 de gener de 1654. El dia 26, els holandesos van signar la rendició.[25]

La intransigència pernambucana[modifica]

Des de la sortida dels neerlandesos, Pernambuco va haver de fer front a la reconstrucció de Recife i Olinda, que van quedar molt malmeses després dels anys de guerra, especialment durant el setge i l'atac final de gener del 1654. L'economia al nord i nord-est del Brasil va seguir durant molts anys lligada a l'extractivisme: canya de sucre, espècies i cotó, fins que a finals del segle xviii s'inicià el cicle de l'or, el que va comportar el desplaçament del centre de poder econòmic i polític cap a Rio de Janeiro.[26][27]

Recife, com tot Pernambuco, sempre va ser una regió altiva, que demostrava vehementment el rebuig a les ingerències dels capitosts, ja vinguessin de part del Governador de la Capitania, de la capital colonial (Salvador o Rio) o directament des de Lisboa. Així, se succeïren escàndols, revoltes i insurreccions:[28][29]

L'exèrcit imperial ataca les tropes de la Confederació de l'Equador (Recife, 1824).
Recife en 1855.

Del Segle XX a l'actualitat[modifica]

Carrer Bom Jesus, mostra de la Belle Époque recifenc.

Les primeres dècades després de proclamar-se la República, Recife va patir una reurbanització, que va portar a l'enderrocament de gran quantitat d'immobles per tal de construir-hi amples avingudes, a l'estil francès.[36]

L'any 1930 va tenir lloc un fet cabdal en la història contemporània del país: el dia 26 de juliol va ser assassinat en la pastisseria Glória el polític João Pessoa, governador de Paraíba. Aquest s'havia presentat com a número 2 de Getúlio Vargas en les eleccions presidencials, que havien perdut mesos abans sota acusacions de frau electoral. El magnicidi va comportar l'inici de la Revolució de 1930, que va concloure amb l'anulació dels resultats electorals i l'arribada al poder de Vargas, iniciant així una dictadura coneguda com Era Vargas.[37]

Recife va ser testimoni dels primers treballs del paisatgista modernista Burle Marx als anys 30.[38] En la dècada del 1950 va viure un boom demogràfic, amb l'arribada de milers de pobladors que formaren les primeres favelas de la ciutat.[39] El 1966 es va produir un altre atemptat, aquest cop a l'aeroport de Recife, dirigit al President Arthur da Costa e Silva, que es va saldar amb dos morts i catorze persones ferides.[40]

El municipi Abreu e Lima, en la regió metropolitana, va ser el primer del Brasil en acollir una manifestació del moviment Diretas Já!, que reclamava el final de la segona dictadura militar i la convocatòria d'eleccions democràtiques.[41]

Geografia[modifica]

Regions de Recife i poblacions limítrofes.

Conforme a la divisió regional vigent des de 2017, instaurada per l'Institut Brasiler de Geografia i Estadística, el municipi pertany a les Regions Geogràfiques Intermitja i Inmediata de Recife. En l'extinta classificació anterior, la ciutat formava part de la microrregió de Recife i de la mesorregió Metropolitana de Recife.[1]

El terme municipal fa frontera amb Jaboatão dos Guararapes, al sud i oest; São Lourenço da Mata i Camaragibe, a l'oest; Paulista i Olinda a l'oest i nord. L'àrea d'influència de Recife s'allarga fins els estats veïns d'Alagoas, Paraíba i Rio Grande do Norte.[42]

Relleu[modifica]

Esculls de la platja de Boa Viagem.

La ciutat està situada sobre una plana al·luvial fluviomarina, constituïda per illes, penínsules, aiguamolls i manglars, envoltats per cinc rius: Beberibe, Capibaribe i Tejipió, més els diferents braços del Jaboatão i el Pirapama. El terreny està circumdat per turons, que formen un arc que s'esten d'Olinda a Jaboatão dos Guararapes. La línia de costa presenta una barrera longitudinal d'esculls de roca arenosa, a pocs metres de la platja.[43]

L'altura mitjana sobre el nivell del mar és de 4 metres, però hi ha algunes zones del municipi que es troben per sota del nivell del mar. La superfície del municipi es divideix en: 67,43% de turons, 23,26% de planes i 9,31% d'aiguamoll. Un 5,58% del terreny està catalogat com zona especiai de preservació ambiental.[44]

Hidrografia[modifica]

Recife es coneix com la "Venècia brasilera", gràcies a la seva semblança fluvial. Farcida de rius i ponts, està plena d'illes i manglars que magnifiquen la seva geografia. Aquí s'ajunten els rius Capibaribe i Beberibe, que desaigüen a l'Oceà Atlàntic. La ciutat té dotzenes de ponts, entre ells el més antic del Brasl, el pont Maurício de Nassau.[45][46]

Clima[modifica]

Platja, avinguda i barri de Boa Viagem.

Recife té un clima tropical amb una humitat relativa elevada. Presenta equilibrades temperatures durant tot l'any, a causa de la proximitat al mar. Gener té les temperatures més altes, amb un màxim de 30 °C i mínimes de 25 °C, amb molt de sol. Juliol té les més baixes, amb un màxim de 27 °C i mínima de 20 °C, hi ha moltes precipitacions. La temperatura mitjana anual és de 25,2 °C.[47]

Els registres històrics, que es conserven des de 1961, indiquen que la menor temperatura registrada va ser de 15 ºC el dia 2 de setembre de 1965, repetida el 4 d'agost de 1999. La temperatura màxima és del 21 de març de 1988, amb 35,1 ºC. El rècord de pluja és de l'11 d'agost de 1970, amb 335,8 mm en 24 hores. El 19 de juliol de 2005 es registraren ventades que arribaren als 22,5 m/s.[48]

Zones verdes[modifica]

Parcs de Recife
Parque dos Manguezais.
Saguís de flocs blancs al Parc de Dois Irmãos.
Parc de la Jaqueira.
Parc 13 de Maio.

Diverses zones del municipi són manglars. Els principals estan situats prop del riu Capibaribe, a la zona sud i també al límit amb Olinda. Amb una superfície de 215 hectàrees, el Parque dos Manguezais, propietat de l'Armada brasilera, es troba entre els barris de Pina, Boa Viagem i Imbiribeira, i està banyat pels rius Jordão i Pina. És la reserva urbana de manglars més gran d'Amèrica i una de les més grans del món. Inclou les illes de Deus, São Simão i das Cabras.[49]

El Parc Estatal de Dois Irmãos és el parc més gran de la ciutat. Està format també per un hort, jardí botànic, zoològic i reserva ambiental. Com a parc, Dois Irmãos ofereix una varietat d'activitats i d'oci per a adults i nens, fomentant l'interès per la conservació del medi ambient. De les seves 384,42 hectàrees, 350,10 són reserves ambientals.[50]

El bosc de l'Ingeni Uchôa (Mata do Engenho Uchôa), a la zona sud, és un refugi de vida silvestre de 20 hectàrees i una àrea de protecció del medi ambient de 192 hectàrees.Té 60 ha de manglars, de titularitat federal i es considera la unitat de conservació més completa de Recife. És l'única zona de Pernambuco que conté els tres biomes: manglar, restinga i bosc atlàntic. Va ser declarat d'utilitat pública l'any 2002.[51]

El parc de la Jaqueira, situat al barri homònim, una zona residencial i de luxe de Recife, es va inaugurar l'any 1985 i reuneix dos espais diferenciats: el recinte històric, on es troba la Capella de Nossa Senhora da Conceição (Capelinha da Jaqueira) i la part dedicada a la pràctica d'activitats esportives, culturals i contemplatives. La capella va ser catalogada i restaurada a la dècada del 1970, sent emmarcada per un jardí de Burle Marx. El parc té carrils per còrrer, patinar i fer ciclisme.[52]

El parc 13 de Maig, situat entre els carrers Saudade, João Lira, Princesa Isabel i Hospício, al barri de Boa Vista, té una pista de running, un petit zoològic, un parc infantil i diversos monuments. Als seus voltants hi ha alguns edificis centenaris, com la Facultat de Dret de Recife (la primera del país) i la seu de l'Ajuntament. La construcció va començar l'any 1892, sota les ordres del governador Alexandre José Barbosa Lima. L'any 1939 va ser transformat en parc pel llavors alcalde Antônio Novaes Filho.[53]

El Parc d'Escultures Francisco Brennand, situat al moll del barri de Recife, davant de la Plaça Marco Zero, es va inaugurar el desembre de 2000. L'espai va ser creat en commemoració del 500 aniversari del descobriment del Brasil, dintre del programa municipal "Vaig veure el món..., començava a Recife". El museu a l'aire lliure acull 90 obres que retraten misteris de l'artista de Pernambuco Francisco Brennand. S'hi poden veure diversos monuments de ceràmica, com ara sirenes, i diverses escultures de bronze, com pelicans. El més destacat de l'entorn és la Torre de Cristall, una torre de 32 metres d'alçada feta d'argila i bronze.[54]

Altres parcs populars són el Jardí Botànic de Recife, el Parc Santana, el Sítio Trindade i el Parc Dona Lindu.[55]

Riscos[modifica]

Tractament de residus[modifica]

Recife va ser la tercera ciutat d'Amèrica del Sud en disposar d'una xarxa de tractament d'aigües residuals urbanes, després de Montevideo i Rio de Janeiro. No obstant això, avui dia, una part important de la seva població viu en condicions ambientals insalubres, la qual cosa afecta la qualitat de vida, especialment dels que viuen a les zones pobres de la ciutat.[56] L'any 2010, la proporció de llars amb un sanejament bàsic adequat, és a dir, el percentatge de llars de Recife amb subministrament d'aigua potable, servei de recollida d'escombraries i connectades a la xarxa de clavegueram o amb una fossa sèptica, era del 59,8%. Aquesta xifra suposava un augment del 10% respecte al percentatge registrat l'any 2000. Les llars sense cap d'aquests tres serveis van suposar un 0,4% del total, en comparació amb el 0,9% de l'any 2000.[57]

El Capibaribe és el 7è riu més contaminat del Brasil.[58]

Les característiques peculiars de la ciutat, pel que fa a la seva geomorfologia, juntament amb un procés d'urbanització basat en l'ocupació de l'espai natural de l'aigua, apunten a una dificultat creixent per drenar les aigües pluvials. Aquesta circumstància sobrecarrega les estructures del sistema de drenatge i provoca, en molts casos, inundacions en els barris de menor elevació.[59] L'eficàcia d'aquest macrosistema de drenatge es veu encara més reduïda per la deficiència del sistema de microdrenatge riu amunt, pels problemes d'agradació i per les condicions naturals d'una ciutat situada al nivell del mar. En el cas dels suburbis situats als turons, l'ocupació urbana desordenada s'ha anat realitzant sense tenir cura dels principis bàsics de drenatge. Es converteixen així en zones de risc per esllavissades, amenaçant així la vida dels residents.[60][61]

El problema principal del tractament de residus sòlids a Recife segueix sent l'elevat cost de recollida i transport cap a l'abocador, situat al barri de Candeias, a Jaboatão dos Guararapes.[61] D'altra banda, el municipi destaca per la seva capacitat per reciclar, situant-se en el cinquè lloc del rànquing de ciutats brasileres amb la millor taxa de recollida selectiva de residus sòlids urbans, amb una mitjana de 1,35 mil tones recollides al mes.[62]

Taurons[modifica]

Rètols avisant del risc de taurons a la platja de Boa Viagem.

La major part de la platja de Boa Viagem està protegida per una barrera d'esculls naturals. Les autoritats no recomanen banyar-s'hi més enllà, per evitar atacs de taurons. A més, actualment està prohibida la pràctica de surf, kite-surf i altres esports aquàtics mar endins. La majoria dels atacs a humans es produeixen per error: quan l'aigua està tèrbola, el tauró que es troba buscant menjar no arriba a distingir entre un peix de gran tamany i les extremitats dels banyistes.[63]

Segons alguns experts, els atacs de taurons a la costa de Recife són fruit de l'impacte ambiental provocat per la construcció del port de Suape, 30 km al sud de la capital pernambucana, que va afectar dos estuaris on els solraig clapejats o taurons toro es reproduïen.[64] Altres fets contribueixen a l'aparició de taurons a la zona de la Praia de Boa Viagem, com els corrents marins que dirigeixen els animals cap a aquest tram de 20 quilòmetres de costa. Els esquals es troben amb dos canals d'aigües profundes i, quan hi entren, terminen en punts on hi ha un gran risc de contacte amb persones. Un altre aspecte a tenir en compte és l'abocament de residus orgànics en els rius que desemboquen a la ciutat, que atrau una quantitat creixent de peixos carronyaires, que al seu temps són predats pels taurons.[63]

L'any 2007, el Comitè Estatal de Monitorització d'Incidències amb Taurons (CEMIT) va iniciar un procés d'instal·lació, en taurons capturats, d'uns sensors que permetessin el seguiment per satèl·lit, per tal d'avançar-se en cas d'aproximar-se a la costa i poder evacuar-la amb temps. El sistema cobreix l'àrea compresa entre les platges de Paiva i Pina. Avui en dia, tot i que els casos d'atacs estan baixant, les restriccions segueixen vigents.[65]

Criminalitat[modifica]

L'any 2011, Recife tenia una taxa d'homicidis de 57,1 per cada 100.000 habitants. El 2013 s'havia reduït en més d'una tercera part, baixant a 36,82. Amb aquest resultat, Recife era la 39a ciutat més violenta del món.[66][67] L'any 2014, Recife va tornar a augmentar la taxa, registrant 39,05 homicidis per 100.000 habitants, la 29a posició entre les ciutats més violentes del món.[68]

Demografia[modifica]

Creixement demogràfic
Any Cens Població Variació
1872 116.671
1890 111.556 −4,4%
1900 113.106 1,40%
1920 238.843 111,20%
1940 348.424 45,90%
1950 524.682 50,60%
1960 797.234 51,90%
1970 1.084.459 36,00%
1980 1.240.937 14,40%
1991 1.296.995 4,50%
2000 1.421.993 9,60%
2010 1.537.704 8,10%
Est. 2021 1.661.017 8,02%
Font: IBGE[1]

Ciutat[modifica]

Fins la dècada del 1960, Recife era la tercera ciutat més poblada del Brasil, només per darrera de São Paulo i Rio de Janeiro. En el cens de 1970 ja era la quarta, superada per Belo Horizonte. El boom demogràfic brasiler i les corrents migratòries camp-ciutat van afectar la capital Pernambucana en menor mesura que a altres grans ciutats del país. La superfície limitada del terme municipal va provocar que els nouvinguts només poguessin trobar residència a les localitats limítrofes, com Jaboatão dos Guararapes, Olinda i Paulista.[69]

Imatge de satèl·lit de Recife i la seva Regió Metropolitana.

Recife suposa el 17,5% dels residents a Pernambuco i tota la població del municipi és considerada urbana. El 53,8% dels recifencs són dones, contra un 46,2% d'homes. La població major de 65 anys és el 8% del total, mentre que un 21% és menor de 15 anys.[70] En la divisió que l'IBGE fa de color o raça, el 50% es declarava pardo (mestís), mentre que l'altre meitat es dividia entre blancs (41%), negres (8%) i grocs (1%).[71] Menys de 4.000 residents a la ciutat havien nascut fora del Brasil. De la resta, els nascuts a Recife eren un 75% dels habitants, un 17% era originària d'altres localitats pernambucanes i un 8% d'altres indrets del país.[72]

Regió Metropolitana[modifica]

La Regió Metropolitana de Recife va ser formalitzada legalment el 8 de juny de 1973.[73] Està formada per 15 municipis: Abreu e Lima, Araçoiaba, Cabo de Santo Agostinho, Camaragibe, Goiana, Igarassu, Ilha de Itamaracá, Ipojuca, Itapissuma, Jaboatão dos Guararapes, Olinda, Moreno, Paulista, Recife i São Lourenço da Mata.[74]

Segons el cens de 1970, hi habitaven 1.755.083 persones a l'RMR, sent la tercera major conurbació del país. Segons l'estimativa de 2021 (el cens de 2020 no es va poder realitzar a causa de la pandèmia de Covid-19), un total de 4.047.088 ciutadans resideixen en aquesta regió. A més de São Paulo i Rio, actualment les regions metropolitanes de Belo Horizonte i Porto Alegre són majors que la de Recife. Si, enlloc de parlar de regions metropolitanes, considerem les Regions Integrades de Desenvolupament (àrees metropolitanes que poden sobrepassen els límits estatals), la "Ride" de Recife és la sisena més poblada, superada també per la de Brasília.[70][75][76]

Divisió territorial[modifica]

Conforme a la llei municipal 16.293, de 22 de gener de 1997, Recife se subdivideix en sis regions político-administratives (RPAs): Centre, Nord, Nord-oest, Oest, Sud-oest i Sud.[77] Les RPAs, al seu torn, es divideixen en tres microrregions. Les 18 microrregions contenen els 94 barris de la ciutat, estipulats pel decret 14.452, del 26 d'octubre de 1988.[78]

Segons l'últim cens oficial (2010), l'RPA Sud era la més poblada, amb 383 mil habitants, mentre que la Centre era la menor, amb 78 mil. Per barris, el més poblat era Boa Viagem (RPA S), amb 123 mil persones, mentre que el barri Pau-Ferro (RPA NO) tenia tan sols 72 veïns.[70]

Subdivisions de Recife[78]
RPA Microrregió Barris RPAs de Recife, Pernambuco, Brasil.svg
  RPA Centre (1)
1.1 Recife, Santo Amaro
1.2 Boa Vista, Cabanga, Ilha do Leite, Paissandu, Santo Antônio, São José, Soledade
1.3 Coelhos, Ilha Joana Bezerra
  RPA Nord (2)
2.1 Arruda, Campina do Barreto, Campo Grande, Encruzilhada, Hipódromo, Peixinhos, Ponto de Parada, Rosarinho, Torreão
2.2 Água Fria, Alto Santa Terezinha, Bomba do Hemetério, Cajueiro, Fundão, Porto da Madeira
2.3 Beberibe, Dois Unidos, Linha do Tiro
  RPA Nord-oest (3)
3.1 Aflitos, Alto do Mandu, Apipucos, Casa Amarela, Casa Forte, Derby, Dois Irmãos, Espinheiro, Graças, Jaqueira, Monteiro, Parnamirim, Poço da Panela, Santana, Tamarineira, Sítio dos Pintos
3.2 Alto José Bonifácio, Alto José do Pinho, Mangabeira, Morro da Conceição, Vasco da Gama
3.3 Brejo da Guabiraba, Brejo do Beberibe, Córrego do Jenipapo, Guabiraba, Macaxeira, Nova Descoberta, Passarinho, Pau Ferro
  RPA Oest (4)
4.1 Cordeiro, Ilha do Retiro, Iputinga, Madalena, Prado, Torre, Zumbi
4.2 Engenho do Meio, Torrões
4.3 Caxangá, Cidade Universitária, Várzea
  RPA Sud-oest (5)
5.1 Afogados, Bongi, Mangueira, Mustardinha, San Martin
5.2 Areias, Caçote, Estância, Jiquiá
5.3 Barro, Coqueiral, Curado, Jardim São Paulo, Sancho, Tejipió, Totó
  RPA Sud (6)
6.1 Boa Viagem, Brasília Teimosa, Imbiribeira, Ipsep, Pina
6.2 Ibura, Jordão
6.3 Cohab

Política i administració[modifica]

Com qualsevol municipi del Brasil, Recife es troba administrat per dos òrgans: l'executiu i el legislatiu, que són independents entre sí. El batlle (prefeito) és el representant màxim de l'executiu, acompanyat pel gabinet.[23] Els batlles son escollits en sufragi directe, per legislatures de quatre anys, que només poden optar a renovar de manera consecutiva en una ocasió. Des de 1975, la seu de l'alcaldia és el Palau Capibaribe Antônio Farias, que també acull la majoria de secretaries i serveis d'administració.[79]

Al barri de Boa Vista es troba la Cambra Municipal de Recife, la seu del legislatiu. Des de 2013, està formada per 39 edils (vereadores).[80] L'edifici de la Cambra és l'antiga seu de l'Escola Normal de Recife.[81] Les seves funcions principals són redactar lleis, elaborar els pressupostos municipals i controlar la gestió de l'executiu.[23]

Com Recife és la capital de l'estat de Pernambuco, també acull les seus dels tres poders estaduals: el Governador i el seu executiu es reuneixen al Palau del Camp de les Princeses;[82] l'Assemblea Legislativa divideix les seves funcions entre el Palau Joaquim Nabuco i l'Edifici Miguel Arraes de Alencar;[83] i el Palau de Justícia, edificat l'any 1924, és la seu del Tribunal de Justícia estatal.[84]

Palácio Capibaribe Antônio Farias
Palácio do Campo das Princesas
Palácio Joaquim Nabuco
Palácio da Justiça
Pancarta del Consolat General dels EE.UU. amb motiu del II Centenari a la ciutat.

Per la seva importància (Recife és la quarta en ordre jeràrquic, darrera només de Brasília, Rio i São Paulo), a la capital pernambucana s'hi troben grans seus administratives d'organismes públics, com el Comandament Militar del Nord-est; una de les quatre divisions del control de trànsit aeri brasiler (Cindacta III), un dels set Comandaments de la Força Aèria Brasilera (II Comar) o un dels cinc Tribunals Federals Regionals; així com Delegacions regionals d'Hisenda, de la Seguritat Social (INSS) o d'Infraero (l'empresa aeroportuària nacional).[85] A la ciutat hi ha diversos consolats generals, com els de Xina, França, Alemanya, Regne Unit o Estats Units.[86] Aquest últim, va fundar-se el 1815, tractant-se del primer en constituir-se a l'hemisferi sud i un dels més antics del món.[87]

Recife està agermanada amb Amsterdam, Aveiro, Guangzhou, La Corunya, Nantes, Porto, Venècia i Vitória.[88]

Economia[modifica]

Recife va registrar un PIB d'aproximadament 18,3 milions de reals el 2006. El PIB per capita de la ciutat va arribar a 12.091 reals. Dos terços del PIB són de comerç i serveis, destacant el seu paper per aquest sector. Un terç del PIB total de l'estat correspon a la ciutat. Recife pertany al Mercat Comú de les ciutats del Mercosur. El gran desenvolupament d'algunes branques va fer néixer a capital centres d'excel·lència.[89]

Fills il·lustres[modifica]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Recife» (en portuguès brasiler). IBGE, 2021. [Consulta: 17 novembre 2021].
  2. «Produto Interno Bruto dos Municípios» (en portuguès brasiler). IBGE. [Consulta: 18 novembre 2021].
  3. «Recife, una joya de barroco y coral» (en castellà). RTVE, 18-05-2019. [Consulta: 18 novembre 2021].
  4. Carles, Juan Abelardo «Olinda: la hermana hechizada de Recife» (en castellà). Panorama de las Américas. COPA Airlines.
  5. «Historic Centre of the Town of Olinda» (en anglès). UNESCO World Heritage Center. [Consulta: 17 novembre 2021].
  6. «Estimativas da população residente nos municípios brasileiros com data de referência em 1º de julho de 2021» (pdf) (en portuguès brasiler). IBGE, 01-07-2021. [Consulta: 17 novembre 2021].
  7. Fonseca, Homero. Pernambucânia : o que há nos nomes das nossas cidades. 2a ed., corr. e atualizada. Recife: FUNDARPE, Fundação do Patrimônio Histórico e Artístico de Pernambuco, 2008. ISBN 978-85-7858-003-2. 
  8. Dantas Silva, Leonardo. «Esta cidade anfíbia e seus caminhos» (en portuguès brasiler). Revista Continente, 01-07-2021. [Consulta: 18 novembre 2021].
  9. Bueno, 2003, p. 19.
  10. Herrera, 1601, p. 348.
  11. «Pinzón ou Cabral: quem chegou primeiro ao Brasil?» (en portuguès brasiler). G1, 14-10-2011. [Consulta: 18 novembre 2021].
  12. Costa, Valéria Gomes «O recife nas rotas do atlântico negro: tráfico, escravidão e identidades no oitocentos». Revista de História Comparada, 7, 1, 2013, pàg. 186–217. ISSN: 1981-383X.
  13. «Foral de Olinda» (en portuguès brasiler). Prefeitura Municipal de Olinda, 01-03-2015. Arxivat de l'original el 01/03/2015. [Consulta: 18 novembre 2021].
  14. Silva, 2001, p. 122.
  15. Parry, J. H.. The Spanish Seaborne Empire (en anglès). University of California Press, 1990-08-09. ISBN 978-0-520-07140-7. 
  16. Bucholz, Robert; Key, Newton. Early Modern England 1485-1714: A Narrative History (en anglès). John Wiley & Sons, 2013-04-03. ISBN 978-1-118-69725-2. 
  17. 17,0 17,1 França, 2014, p. 92.
  18. «Matias de Albuquerque» (en portuguès brasiler). Universidade Federal de Campina Grande. Arxivat de l'original el 03/11/2012. [Consulta: 19 novembre 2021].
  19. Mello, José Antônio Gonsalves de. Tempo dos flamengos : influência da ocupação holandesa na vida e na cultura do norte do Brasil. 4a. ed. Rio de Janeiro, RJ: Topbooks, 2001. ISBN 85-7475-035-2. 
  20. Fernandes, Fernando Roque. «Invasões holandesas no Brasil» (en portuguès brasiler). InfoEscola. [Consulta: 19 novembre 2021].
  21. Motoyama, 2004, p. 94-96.
  22. Pascoal, João Vitor. «Recife recebeu primeiro horto zoobotânico do Brasil» (en portuguès brasiler). Curiosamente - Diário de Pernambuco. [Consulta: 19 novembre 2021].
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 Lacerda, Mariana. «Maurício de Nassau, o brasileiro» (en portuguès brasiler). Aventuras na História para viajar no tempo, 01-06-2004. Arxivat de l'original el 23//12/2014. [Consulta: 19 novembre 2021]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «:0» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  24. Mello, Evaldo Cabral de. O negócio do Brasil : Portugal, os Países Baixos e o Nordeste, 1641-1669. Rio de Janeiro, RJ: Topbooks, 1998. ISBN 85-86020-76-1. 
  25. Bueno, 2003, p. 427.
  26. Chaves Júnior, José Inaldo. As Capitanias de Pernambuco e a construção dos territórios e das jurisdições na América portuguesa (século XVIII) (Tesi) (en pt-BR). Niterói: Universidade Federal Fluminense, 2017-03. 
  27. Geraldo Silva, Luiz «Pernambuco y la independencia: entre el federalismo y el unitarismo». Nuevo mundo mundos nuevos, 03-02-2013. DOI: 10.4000/nuevomundo.64766. ISSN: 1626-0252.
  28. Silva, Kalina Vanderlei «A plebe do açúcar: a população livre na retomada da jurisdição portuguesa na capitania de Pernambuco (séc. xvii-xviii)». História (São Paulo), 28, 1, 2009, pàg. 215–241. DOI: 10.1590/S0101-90742009000100009. ISSN: 0101-9074.
  29. Cabral de Souza, George Félix «La Cámara Municipal de Recife (1710-1822): Perfil de una Elite Local en la América Portuguesa». Boletín Americanista, 2008-01.
  30. Mello, 1995, p. 19-50.
  31. Mello, 1995, p. 83-108.
  32. «Pernambuco 1817 - A Revolução» (en portuguès brasiler). Biblioteca Nacional. [Consulta: 20 novembre 2021].
  33. Delgado, Luiz. A Convenção de Beberibe; o primeiro episódio da independência do Brasil (en pt). Comissão Estadual das Comemorações do Sesquicentenário da Independência, 1972. 
  34. Vianna i Lacombe, 1975, p. 432-436.
  35. da Silva, Bruno Izaias. «Revolução Praieira» (en portuguès brasiler). InfoEscola. [Consulta: 20 novembre 2021].
  36. «Recife, a Paris do Nordeste» (pdf) (en portuguès). Instituto da Gestão. Arxivat de l'original el 22/05/2013. [Consulta: 20 novembre 2021].
  37. Neto, Lira. Getúlio (1882-1930): Dos anos de formação à conquista do poder (en pt-br). Companhia das Letras, 2012-05-10. ISBN 978-85-8086-230-0. 
  38. «Iphan tomba seis praças projetadas por Roberto Burle Marx no Recife» (en portuguès brasiler). G1, 11-06-2015. [Consulta: 20 novembre 2021].
  39. Rezende, 2002, p. 123-135.
  40. Emílio, Paulo. «Comissão resgata verdade sobre atentado a bomba» (en portuguès brasiler). Brasil 24/7, 06-12-2013. [Consulta: 20 novembre 2021].
  41. «Primeiro comício das “Diretas Já”, Pernambuco» (en portuguès brasiler). Ensinar História. [Consulta: 20 novembre 2021].
  42. Pacheco, Herlan Cássio de Alcantara «Regiões de influência das cidades 2018: Um estudo para compreender a diversidades dos centros urbanos no Brasil». Confins, 48, 30-09-2020. DOI: 10.4000/confins.33618. ISSN: 1958-9212.
  43. «O Recife - Histórias de uma cidade» (en portuguès brasiler). Prefeitura de Recife. [Consulta: 21 novembre 2021].
  44. «Caracterização do território» (en portuguès brasiler). Prefeitura do Recife. [Consulta: 21 novembre 2021].
  45. «Recife - PE. Hidrografia». Brasil Channel. Arxivat de l'original el 14/01/2013. [Consulta: 17 novembre 2021].
  46. «O Bairro do Recife Antigo» (en portuguès brasiler). Prefeitura do Recife. [Consulta: 21 novembre 2021].
  47. Teixeira, Marcionila. «Pesquisa inédita mede temperatura em 11 pontos da capital e cria um ranking do calor» (en portuguès brasiler). Diário de Pernambuco, 04-05-2015. [Consulta: 17 novembre 2021].
  48. «Base de dados meteorológicos» (en portuguès brasiler). INMET. [Consulta: 21 novembre 2021].
  49. «Patrimônio do Recife, Parque dos Manguezais está esquecido». IG, 26-05-2015. Arxivat de l'original el 26/05/2015. [Consulta: 21 novembre 2021].
  50. «Parque Dois Irmãos» (en portuguès brasiler). Governo do Estado de Pernambuco. [Consulta: 21 novembre 2021].
  51. «Análise multitemporal de um fragmento de Mata Atlântica como gerador de ilha de amenidade em área urbana através do IVAS e a Temperatura da superfície, estudo de caso: Mata do Engenho Uchôa, Recife - PE» (pdf). Anais XV Simpósio Brasileiro de Sensoriamento Remoto, 2011-04, pàg. 1873-1880.
  52. «Parque da Jaqueira». Prefeitura do Recife. [Consulta: 21 novembre 2021].
  53. Freitas, Cândida. O parque 13 de Maio na modernização do Recife (Tesi) (en pt-BR). Recife: Universidade Federal de Pernambuco, 2006. 
  54. «Obras de Brennand serão recuperadas e Parque das Esculturas ganhará reforço na segurança | Prefeitura do Recife». Prefeitura do Recife, 02-04-2015. Arxivat de l'original el 02/04/2015. [Consulta: 21 novembre 2021].
  55. «Parques e praças» (en portuguès brasiler). Portal de Dados Abertos da Cidade do Recife. [Consulta: 21 novembre 2021].
  56. «Evolução dos Sistemas de Esgotamento» (en portuguès brasiler). Universidade Federal de Campina Grande. Arxivat de l'original el 15/07/2015. [Consulta: 22 novembre 2021].
  57. «Síntese de Indicadores Sociais» (en portuguès brasiler). IBGE.
  58. «Top 10: os rios mais poluídos do Brasil» (en portuguès brasiler). Yahoo notícias. [Consulta: 22 novembre 2021].
  59. Silva, Jhonata Fernandes Ferreira. Alternativas para controle de alagamentos urbanos utilizando telhados verdes e pavimentos permeáveis em um bairro da cidade do Recife (Tesi). Caruaru: Universidade Federal de Pernambuco, 2019-08-22. 
  60. Alves Pena, Rodolfo F. «Enchentes. Inundações e enchentes nos centros urbanos» (en portuguès brasiler). Mundo Educação - UOL. [Consulta: 22 novembre 2021].
  61. 61,0 61,1 «PLANO DIRETOR RECIFE» (en portuguès brasiler). Prefeitura do Recife. [Consulta: 22 novembre 2021].
  62. «Recife é uma das melhores em coleta seletiva» (en portuguès brasiler). Pernambuco.com, 02-04-2015. Arxivat de l'original el 02/04/2015. [Consulta: 17 novembre 2021].
  63. 63,0 63,1 Medaglia, Thiago «Praia do medo» (pdf). National Geographic, 2014-04, pàg. 33-46.
  64. «Construção de porto em Recife (PE) pode ter relação direta com ataques de tubarões - Vídeos - R7» (en portuguès brasiler). R7, 15-10-2013. Arxivat de l'original el 15/10/2013. [Consulta: 22 novembre 2021].
  65. «Cemit vai monitorar tubarões no litoral do estado ::» (en portuguès brasiler). Pernambuco.com, 23-10-2013. Arxivat de l'original el 23/10/2013. [Consulta: 22 novembre 2021].
  66. Sene, Adaíra. «Mapa da Violência: Pernambuco é o único estado do Nordeste a apresentar redução» (en portuguès brasiler). Diário de Pernambuco, 18-07-2013. Arxivat de l'original el 15/10/2013. [Consulta: 22 novembre 2021].
  67. Ortega, José A. «Por tercer año consecutivo, San Pedro Sula es la ciudad más violenta del mundo» (en espanyol de Mèxic). Seguridad, Justicia y Paz, 15-01-2014. [Consulta: 22 novembre 2021].
  68. «Por cuarto año consecutivo, San Pedro Sula es la ciudad más violenta del mundo» (en espanyol de Mèxic). Seguridad, Justicia y Paz, 20-01-2015. [Consulta: 22 novembre 2021].
  69. Hiernaux, Daniel «La regularización en Recife» (en castellà). El acceso de los pobres al suelo urbano, 1996, pàg. 117-167. DOI: 10.4000/books.cemca.903.
  70. 70,0 70,1 70,2 «Tabela 608: População residente, por situação do domicílio e sexo - Sinopse» (en portuguès brasiler). SIDRA-IBGE. [Consulta: 25 novembre 2021].
  71. «Tabela 2093 - População residente por cor ou raça, sexo, situação do domicílio e grupos de idade - Amostra - Características Gerais da População» (en portuguès brasiler). SIDRA - IBGE. [Consulta: 25 novembre 2021].
  72. «Tabela 1505: População residente, por naturalidade em relação ao município e à unidade da federação - Resultados Gerais da Amostra» (en portuguès brasiler). Sidra - IBGE. [Consulta: 25 novembre 2021].
  73. «Lei Complementar nº 14» (en portuguès brasiler). Casa Civil - Presidência da República, 08-06-1973. [Consulta: 25 novembre 2021].
  74. Freire, Luiz Filipe «Governador sanciona lei, e Goiana passa a integrar a Região Metropolitana do Recife» (en pt-br). Folha de Pernambuco, 10-01-2018.
  75. Brito, Fausto «O deslocamento da população brasileira para as metrópoles» (en pt). Estudos Avançados, 20, 2006-08, pàg. 221–236. DOI: 10.1590/S0103-40142006000200017. ISSN: 0103-4014.
  76. «Confira o ranking das maiores regiões metropolitanas» (en portuguès brasiler). G1, 04-12-2010. [Consulta: 25 novembre 2021].
  77. «Original da Lei Nº 16293» (en portuguès brasiler). Sistema de Busca de Legislação Municipal do Recife, 22-01-1997. [Consulta: 2 desembre 2021].
  78. 78,0 78,1 «Decreto Nº 14452» (en portuguès brasiler). Sistema de Busca de Legislação Municipal do Recife, 26-10-1988. [Consulta: 2 desembre 2021].
  79. «Sobre a Prefeitura do Recife» (en portuguès brasiler). Prefeitura do Recife. [Consulta: 1r desembre 2021].
  80. «Recife terá 39 vereadores a partir de 2013» (en portuguès brasiler). Câmara Municipal do Recife, 2012. [Consulta: 1r desembre 2021].
  81. «História da Câmara» (en portuguès brasiler). Câmara Municipal do Recife. [Consulta: 1r desembre 2021].
  82. «Recife - Palácio do Campo das Princesas» (en portuguès brasiler). iPatrimônio. [Consulta: 1r desembre 2021].
  83. «Novo endereço da Casa de Todos os Pernambucanos» (en portuguès brasiler). ALEPE, 28-07-2017. [Consulta: 1r desembre 2021].
  84. «História» (en portuguès brasiler). TJPE. [Consulta: 1r desembre 2021].
  85. «Relação e endereços dos PEP» (en portuguès brasiler). Banco do Brasil. [Consulta: 1r desembre 2021].
  86. Castro, Thales. «Recife: capital da diplomacia consular do Norte-Nordeste» (en portuguès brasiler). Diário de Pernambuco, 13-02-2019. [Consulta: 1r desembre 2021].
  87. «Consulado dos EUA: 200 anos de amizade» (en portuguès brasiler). Diário do Nordeste, 01-02-2015. [Consulta: 1r desembre 2021].
  88. «Geminação de cidades Brasileiras» (en p-br). eIntercambios. Arxivat de l'original el 20/07/2012. [Consulta: 1r desembre 2021].
  89. «Produto Interno Bruto dos Municípios» (en portuguès brasiler). IBGE. [Consulta: 17 novembre 2021].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Recife

|}