Fortificació

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fortificacions)
Salta a: navegació, cerca
Fortalesa guarnida de baluards i revellins de Bourtange, província de Groningen, Països Baixos. Restaurat al seu estat de 1750

La fortificació és la pràctica d'incrementar la capacitat defensiva d'un lloc per mitjà d'obres de protecció, tant simples com una barricada o parapet o tan elaborades com una ciutadella. Per extensió s'anomena fortificació a l'edificació militar construïda per servir com a defensa militar a la guerra. El terme prové del llatí fortis (fort) i facere (fer). La necessitat de fortificar, de crear defenses per a protegir-se de possibles atacs de l'enemic és tan antiga com la mateixa existència humana. Els diferents tipus de fortificació han rebut diferents denominacions, algunes amb significats pràcticament sinònims.

Les fortificacions poden ser de tipus temporal o permanent. Les temporals són proteccions construïdes de forma ràpida, amb materials poc elaborats i fàcils d'obtenir i amb l'objectiu de guarir-se de la visió i, parcialment, del foc enemic. Alguns exemples són les palissades o les barricades. Les fortificacions de tipus permanent tenen per objecte construir un espai que garanteixi la protecció de les persones i instal·lacions que hi hagi al seu interior. Estan fetes amb materials més elaborats i resistents com la pedra, formigó, acer o totxo.

La mida diferent o funcionalitat dóna diferents noms a aquests espais protegits. Moltes instal·lacions militars són conegudes com a fortes, encara que no sempre estiguin fortificades. Els forts de grans dimensions poden ser classificats com una fortalesa, els mitjans com forts i els més petits com fortins.

Tractats[modifica]

Des de temps molt antics hi ha obres especialitzades en el tema de la fortificació. Una llista representativa pot consultar-se a continuació, ordenada cronològicament.

  • 167-149 aC. Polibi.[1][2]
  • 390 dC. Vegeci explicà la fortificació dels campaments militars romans (en llatí plural castra)[3]

Any 1500[modifica]

  • 1567. Discours de la religion des anciens Romains, de la Castrametation et discipline militaire d'iceux. Guillaume Du-Choul.[4]
  • 1600. Cataneus de arte bellica.[5]
  • 1618. La castrametation, descrite par Symon Stevin de Bruges.[6]
  • 1627. Fortification ou Architecture militaire tant offensive que deffensive. Samuel Marolois.[7]
  • 1645. La nouvelle fortification de Nicolas Goldman.[8]
  • 1669. Epitome de la fortificacion moderna. Alonso Zepeda y Adrada.[9]
  • 1678. Fortificazione a rovescio. Donato Rossetti.[10]
  • 1685. Le Directeur général des fortifications. Sébastien Le Prestre Vauban.[11]
  • 1693. The New Method of Fortification, as Practised by Vauban. A. Swall.[12]
  • 1748. Essai sur la castrametation ou sur la mesure et le trace des camps. Guillaume Le Blond.[13]
  • 1778. An Essay on Castrametation. Lewis Lochée.[14]
  • 1854. Essai sur l'architecture militaire au môyen âge. Eugène-Emmanuel Viollet-le-Duc.[15]
  • 1910. Crusader Castles. Thomas Edward Lawrence.[16]

Cronologia[modifica]

Mapa de situació del Vallum Romanum, amb els murs d'Antoní i Adrià
Castell d'Ischia. Anomenat "castello aragonese".

Alguns fets històrics notables estan relacionats amb les fortificacions. Una llista cronològica d'aquesta mena d'esdeveniments pot ajudar a situar l'abast del tema.

  • Segle II dC. Al segle II, Barcelona fou emmurallada per ordre de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla romana de Barcelona va anar a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle XIX.
  • Segle IV dC. Al segle IV les muralles de Barcelona van ser reformades augmentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Aquestes muralles foren operatives durant uns mil anys fins a l'ampliació de Jaume I. Vegeu Muralla romana de Barcelona.
  • 627. Batalla del Fossat.
  • 1212. Batalla de Las Navas de Tolosa. La tenda de Muhàmmad an-Nàssir estava protegida amb cadenes.
  • El 31 de desembre de 1229 els cristians venceren la resistència musulmana, trencant la muralla, i ocuparen i saquejaren la ciutat de Mallorca.
  • 1356 -1370. Muralla medieval de València.
  • 1423. Saqueig de Marsella.[17]
  • 1438-1441. Alfons el Magnànim reestructurà les fortificacions de l’illa d’Ischia.
  • c 1450. La Palissada anglesa a Irlanda.
  • 1552. El gran mestre de l'orde de Malta, Joan d'Homedes va ordenar el reforçament del fort de Sant Àngel a Birgu (avui Vittoriosa), després de la construcció de dos altres forts, el de Sant Miquel al promontori de Senglea i el de Sant Elm, al mont Sceberras (avui en dia, centre urbà de la Valetta), a peu de costa. Aquests dos forts es van construir en gairebé sis mesos l'any 1552, i els tres van demostrar ser d'una importància vital a l'hora de decantar el resultat del gran setge.
  • 1753. Inici de la construcció del castell de Sant Ferran de Figueres.
  • 1854. Enderrocament de les muralles de Barcelona.

Referències[modifica]

  1. Polybius. Polybii Megalopolitani de Militia Romana, 1731. 
  2. Justus Lipsius. Iusti LipsI De militia Romana libri quinque, commentarius ad Polybium. ex officina Plantiniana, apud Ioannem Moretum, 1602. 
  3. Flavius Vegetius Renatus. Epitoma rei militaris. In aedibvs B.G. Tevbneri, 1869. 
  4. Guillaume Du-Choul. Discours de la religion des anciens Romains, de la Castrametation et discipline militaire d'iceux. Des Bains et antiques exercitations Gresques et Romaines. Guillaume Roville, 1567. 
  5. Girolamo Cataneo. Hier. Cataneus de arte bellica, sive, de designandis ac construendis arcibus & propugnaculis, necnon & de iis oppugnandis, expugnandis ac propugnandis : de itinere exercitus, ac castrametatione, quando expediat manus cum hoste conserere. Tornaesius, 1600. 
  6. Simon Stevin. La castrametation, descrite par Symon Stevin de Bruges, selon l'ordonnance & vsage de tres-illustre, tres-excellent prince et seigneur Maurice... prince d'Orange... chez Matthieu & Bonaventure Elzevier, 1618. 
  7. Samuel Marolois. Fortification ou Architecture militaire tant offensive que deffensive; supputée et dessignée par Samuel Marolois. chez Ian Iansen, 1627. 
  8. Nikolaus Goldmann. La nouvelle fortification de Nicolas Goldman. Elsevier, 1645, p. 14–. 
  9. Alonso Zepeda y Adrada. Epitome de la fortificacion moderna... Y otros diversos tratados.... por Francisco Foppens, 1669. 
  10. Fortificazione a rovescio di Donato Rossetti canonico di Livorno, dott. in sac. teologia, gia lettore di filosofia nell'Università di Pisa; e or professore delle matematiche nell'accademia di Piemonte; e matematico di S.A.R. per Bartolomeo Zappata, 1678. 
  11. Sébastien Le Prestre Vauban. Le Directeur général des fortifications, par M. de Vauban,.... chez H. Van Bulderen, 1685. 
  12. The New Method of Fortification, as Practised by ... de Vauban ... With an Explication of All Terms Appertaining to that Art. Made English [by A. Swall]. ... Second Edition. In which is Added, Exact Draughts of Dunkirk, Maestricht, Etc, 1693, p. 1–. 
  13. Guillaume Le Blond. Essai sur la castrametation ou sur la mesure et le trace des camps. Jombert, 1748, p. 82–. 
  14. Lewis Lochée. An Essay on Castrametation. author, sold by T. Cadell, 1778. 
  15. Eugène-Emmanuel Viollet-le-Duc. Essai sur l'architecture militaire au môyen âge. Libraire d'architecture de Bance, 1854. 
  16. T. E. Lawrence. Crusader Castles. Immel, 1992. ISBN 978-0-907151-68-5. 
  17. Salvador Rebés. Actes del Col·loqui sobre cançó tradicional: Reus, setembre 1990. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 66–. ISBN 978-84-7826-483-4. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Centurion Guerrero de Torres, Manuel. Ciencia de militares (en castellà). Cadis: Manuél Espinosa de los Monteros, 1757 [Consulta: 3 març 2014].