Muralla d'Hexamilion

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Muralla d'Hexamilion
Hexamilion-1.jpg
Dades
Tipus jaciment arqueològic i muralla
Característica
Estil arquitectònic arquitectura bizantina
Ubicació geogràfica
EstatGrècia
RegióRegió del Peloponès
Unitat perifèricaunitat perifèrica de Coríntia
MunicipiCorinth Municipality Tradueix
Localització istme de Corint
37° 55′ 34″ N, 22° 58′ 21″ E / 37.926208333333°N,22.9726°E / 37.926208333333; 22.9726Coord.: 37° 55′ 34″ N, 22° 58′ 21″ E / 37.926208333333°N,22.9726°E / 37.926208333333; 22.9726
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Posició geogràfica de la muralla d'Hexamilion
Hexamilion-3.jpg

La muralla d'Hexamilion (en grec: Εξαμίλιον τείχος) està situada en l'istme de Corint (Grècia) i va ser construïda per l'emperador bizantí Teodosi II per poder fer front a les invasions bàrbares dels segles V i VI, encara que ja hi havia hagut intents des de l'època micènica.[1]

Història[modifica]

Primeres fortificacions[modifica]

L'Hexamilion és l'últim d'una llarga sèrie d'intents de fortificació de l'istme, que es remunten potser fins al període micènic.[1] Moltes ciutats del Peloponès volien retrocedir i fortificar l'istme en comptes de resistir a les Termòpiles quan Xerxes va envair-lo l'any 480 aC (Heròdot:Històries, 7.206). Es va tornar a discutir abans de la Batalla de Salamina (Heròdot, 8.40, 49, 56). Encara que el concepte d'una "fortalesa del Peloponès" era sempre atractiu, fortificar l'istme no tenia gens d'utilitat si no es controlava l'oceà, com observa Heròdot (7.138).

L'Hexamilion i la seva història[modifica]

El mur es va construir en el període entre 408 dC i 450 dC, durant el regnat de Teodosi II en l'època de les grans invasions bàrbares a l'Imperi romà. L'atac d'Alaric sobre Grècia el 396 dC o el saqueig de Roma de 410 dC pels visigots poden haver-ne motivat la construcció, que incloïa torres, bastions marítims, i com a mínim una fortalesa.[2] La fortalesa que es coneix contenia dues portes (nord i sud), de les quals la del nord funcionava com a entrada formal al Peloponès.[3] El mur se'n va construir amb un nucli de reble tapat amb pedres escairades. No se sap del cert quan de temps es va trigar a completar-la, però la importància que es va donar a la tasca és aparent per l'escala de la construcció; l'Hexamilion és l'estructura arqueològica més gran de Grècia. Totes les estructures de la regió es van canibalitzar per aconseguir pedres, que s'incorporaven directament al mur (com el temple de Posidó a Ístmia, o bé es cremaven per aconseguir calç, com el santuari d'Hera a Peracora, així com moltes de les antigues estàtues de Corint.

Durant el regnat de Justinià, el mur es va fortificar amb més torres: n'arribà a un total de 153. L'ús militar sembla que es va anar abandonant després del segle VII, i cap al segle XI ja es construïen estructures domèstiques aprofitant el mur. El 1415, sota el dèspota Teodor II Paleòleg, fill de l'emperador Manuel II, la muralla va ser restaurada. L'emperador en persona va supervisar-ne les reparacions al llarg d'un període de quaranta dies. L'alt cost de l'obra va provocar inquietud entre l'elit local. El mur es va sobrepassar el 1423 i un altre cop el 1431 pels otomans sota el comandament de Turakhan Beg.[4] El dèspota Constantí Paleòleg (futur Constantí XI, últim emperador de Constantinoble) va reconstruir el mur el 1444, però el 10 de desembre de 1446 i l'octubre de 1452, la muralla d'Hexamilion va ser conquerida i destruïda una última vegada pels potents canons turcs que havien enderrocat els murs de Constantinoble.[4] La conquesta definitiva del Peloponès, o Morea, va ser completada 14 anys després de la caiguda d'aquesta última obra defensiva.

Després de la conquesta otomana del Peloponès, la muralla es va abandonar. Al llarg de la seva història, no va poder mai complir la funció per a la qual s'havia construït, si no fos com a element dissuasiu. Es conserven parts de la muralla al sud del canal de Corint i al santuari de Posidó a Ísmia.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Vegeu Broneer i Wiseman per arguments a favor de murs fortificats preromans en l'Istme.
  2. Gregory utilitza evidència numismàtica per datar la construcció entre els anys 400 i 420 d.C.
  3. Gregory descriu el desenvolupament d'aquesta porta nord des del seu origen com a arc romà del primer segle d.C.
  4. 4,0 4,1 Setton, Kenneth M. The Papacy and the Levant (1204–1571), Volume II: The Fifteenth Century. DIANE Publishing, 1978, p. 38, 96, 97, 146. ISBN 0-87169-127-2. 

Bibliografia[modifica]

  • Enciclopèdia de l'Islam, VII, 237 a 243.
  • (en anglès) Barker, J. W. (1969). Manuel II Paleologus (1391-1425): A Study in Late Byzantine Statesmanship. New Brunswick, NJ.
  • (en anglès) Clement, P. A. (1977). The Date of the Hexamilion in Essays in Memory of Basil Laourdas. Thessaloniki.
  • (en anglès) Gregory, T. E. (1993). The Hexamilion and the Fortress (Isthmia vol. 5) Princeton, NJ.
  • (en anglès) Lawrence, A. W. (1983). A Skeletal History of Byzantine Fortification, (p. 171-233), BSA 78.
  • (en anglès) Leake, W. M. (1830). Travels in the Morea. Londres.
  • (italià) Sfranze, Giorgio (2008. Paleologo. Grandezza e caduta di Bisanzio. Palermo: Sellerio, ISBN 88-389-2226-8.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muralla d'Hexamilion Modifica l'enllaç a Wikidata