Teodor II Paleòleg

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTeodor II Paleòleg
Manuel II Helena sons.JPG
Teodor de nen amb el seu pare, la seva mare i els seus germans.
Nom original Θεόδωρος Β΄ Παλαιολόγος (grec)
 dèspota de Morea
1407 – 1443
Dades biogràfiques
Naixement c. 1396
Constantinoble
Mort 1448
Silivri
Causa de mort Pesta
Dades familiars
Cònjuge Cleofa Malatesta
Fills
Pares Manel II Paleòleg i Elena Dragaš
Germans
Modifica dades a Wikidata

Teodor II Paleòleg (en grec:Θεόδωρος Β΄ Παλαιολόγος, Theodōros II Palaiologos), fou el cinquè governant de la província bizantina de Morea que va fer servir el títol de dèspota. Va centrar els seus esforços en la unificació del Peloponès sota control de l'Imperi Bizantí.

Orígens i accés al Despotat de Morea[modifica]

Teodor II Paleòleg era fill de l'emperador bizantí Manel II Paleòleg i de la seva esposa Helena Dragaš. El seu avi matern era el príncep serbi Constantí Dragaš. Els seus germans eren els emperadors Joan VIII Paleòleg, Constantí XI Paleòleg. També eren germans seus Demetri II Paleòleg i Tomàs Paleòleg, que van ser dèspotes de Morea, i Andrònic Paleòleg, dèspota a Tessalònica.

Quan Teodor tenia poc més de deu anys, el seu pare el va proclamar dèspota i el va enviar a Morea després de la mort del seu oncle Teodor I Paleòleg el 1407. El noble Nicolau Eudaimonoioannes va ser nomenat el seu tutor i regent.

La lluita pel control del Peloponès[modifica]

El primer període del seu govern va ser una època de guerra, contra el Principat d'Acaia i les possessions venecianes a la zona, per la unificació del Peloponès. Entre els enemics de Teodor II estava el comte venecià Carles I Tocco, que va enviar tropes per impedir la conquesta bizantina de Patres. Durant la minoria d'edat de Teodor, el seu pare es va establir a Morea i va supervisar l'administració i la defensa de la província; va ser llavors que es va reconstruir la muralla de l'istme de Corint. Els venecians anaven guanyant terreny, Lleonard II Tocco, germà del comte va prendre possessió de la fortalesa de Glarentza i Centurió II Zacaries, senyor d'Acaia, va haver de cedir més territoris.La guerra a Morea va començar anant desfavorablement als bizantins.[1][2]

El matrimoni de Teodor amb Cleofa Malatesta va suposar un canvi dràstic en la política; aquest es va arranjar amb l'ajut del papa Martí V, que era oncle de la noia.[3]

El febrer del 1423 es va establir una treva entre Carles I Tocco, Centurió II Zacaries i Teodor II, a proposta dels venecians que volien fer un front comú contra la invasió otomana.[4] Aquell estiu Turakhan Beg va atacar la costa del Peloponès. Sota pressió de Carles I Tocco, Teodor II va demanar ajut al seu germà Joan VIII. Malgrat la treva proposada pels venecians, Teodor va continuar les hostilitats amb Acaia i va capturar Centurió Zaccaria el juny del 1424.[5] L'ajut demanat a Bizanci va arribar en forma de reforços militars comandats pel germà Constantí, al qual va fer cogovernant de Morea el 1428. Els esforços conjunts dels germans van contribuir a una victòria naval el 1427 a les illes Equínades, que va destruir la flota veneciana, i a la conquesta de Patres el 1430.[6]

Per altra banda l'emperador Joan VIII va declarar Constantí regent de l'imperi durant el seu viatge a Florència el 1438, cosa que feia pensar que seria el seu probable successor, ja que Joan no tenia fills.[7] Els anys següents van estar marcats per disputes amb Constantí sobre el tema successori. Finalment Teodor II va renunciar la seva aspiració al tron a canvi de l'apanatge de Selímbria(Silivri), que li va ser concedit el 1443. Cinc anys més tard va morir víctima de l'epidèmia de pesta que va afectar Selímbria.

El Despotat de Morea va passar durant un temps a estar governat directament per Constantí fins que va delegar en l'altre germà, Demetri II Paleòleg.

Matrimoni i descendència[modifica]

Teodor II es va casar amb Cleofa Malatesta, una aristòcrata italiana filla del comte de Pesaro, i van tenir almenys una filla:

  • Elena Paleologuina, que es va casar amb el rei Joan II de Xipre.

Amb un dida va tenir un fill il·legítim:

  • Tomàs Emanuele Pietro Paleòleg, que va anar a viure amb la seva germana a Xipre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodor II Paleòleg


Referències[modifica]

  1. Nicol, 2010, p. 173.
  2. Setton, 1978, p. 13.
  3. Besseler, 1952, p. 161.
  4. Setton, 1978, p. 13–15.
  5. Setton, 1978, p. 16–17.
  6. Miller, 1908, p. 388–392.
  7. Treadgold, 1997, p. 795.

Bibliografia[modifica]

  • Besseler, Heinrich «Neue Dokumente zum Leben und Schaffen Dufays». Archiv für Musikwissenschaft, 9. Jahrg., H. 3./4., 1952.
  • Miller, William. The Latins in the Levant, a History of Frankish Greece (1204–1566). Nova York: E. P. Dutton and Company, 1908. 
  • Nicol, Donald M. The Despotate of Epiros 1267–1479: A Contribution to the History of Greece in the Middle Ages, 2010. ISBN 978-0-521-13089-9. 
  • Setton, Kenneth M. The Papacy and the Levant (1204–1571), Volume II: The Fifteenth Century. Philadelphia, Pennsylvania: The American Philosophical Society, 1978. ISBN 0-87169-127-2. 
  • Treadgold, Warren T. A History of the Byzantine State and Society. Stanford, Califòrnia: Stanford University Press, 1997. 
  • Zakythinos, D.A.. Le Despotat grec de Morée (1262-1460),v.I : Histoire Politique, 1975.