Torre de setge

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'armaTorre de setge
Grose-Francis-Pavisors-and-Moveable-Tower-Assaulting-Castle-1812.jpg
Tipus equipament militar
Modifica les dades a Wikidata

Una torre de setge o torre ambulant és un tipus de variant ofensiva d'un enginy militar emprat en l'època dels antics romans i en l'Edat Mitjana per a superar les muralles dels enemics o dipositar-hi dalt d'aquestes diveros homes armats perquè ells la puguin prendre més fàcilment.[1][2]

El model bàsic de la torre de setge és una torre de base quadrada amb diversos pisos,[3] units entre ells per una escala interna o posterior, dos o tres metres més alta que les muralles que s'hagin de superar i amb un pont aixecadís en la seva part superior per on s'arribava als merlets enemics (i de vegades les cavalleries). També acostumaven a portar arquers que disparaven en el moment de baixar el pont.

Per a poder moure's aquestes torres comptaven amb quatre grans rodes. Inicialment eren mogudes per bous o cavalls però quan s'acostaven al seu objectiu les movien els soldats.

Probablement la torre de setge més gran va ser l'Helèpolis construïda per Epímac d'Atenes per a Demetri Poliorcetes durant el fallit setge de Rodes de l'any 304 aC.[4][5] Feia 43 m d'alt i 22 m de costat a la seva base i portava rodes de 4,6 m de diàmetre i muntava catapultes en els seus nou pisos.[6]

En època antiga es feien servir torres de setge tant a Europa com en l'Extrem Orient. Ja apareix en els relleus assiris del segle IX aC.[7]

Com totes les armes de setge medievals, aquesta torre també va quedar obsoleta amb la generalització del canó al segle XV.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de setge Modifica l'enllaç a Wikidata